2024-03-29T00:44:35Zhttp://oai-repositori.upf.edu/oai/requestoai:repositori.upf.edu:10230/355842023-10-19T13:07:39Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Campa Planas, Josep Lluís
author
2018
Josep Rosell (1891-1977) va ser un sabadellenc arrelat a la ciutat que, sense accedir a cap formació reglada coneguda, va aconseguir introduir-se i relacionar-se amb grups emergents dins de la societat civil de Sabadell entre 1920 i 1970. Pioner del periodisme esportiu a la ciutat, va participar en la direcció i l’organització del Centre d’Esports Sabadell i molt especialment del Centre Excursionista Sabadell, del que va ser president. Igualment, després de la guerra va ser membre actiu de la Fundació Bosch i Cardellach.
Practicant de l’excursionisme, és l’autor del llibre ‘El Rodal de Sabadell’ i els seus escrits, fets en diversos mitjans i dispersos en diferents arxius, mostren una persona autodidacta que va tenir la capacitat de captar i transmetre com era la ciutat, la rodalia i Catalunya. Va ser un defensor de l’esport amateur, de l’excursionisme, de la terra i el paisatge, del coneixement de Sabadell i la seva història. Tot plegat el portà a exercir una catalanitat profunda, concretada en l’ús prioritari de la llengua catalana.
La victòria del franquisme va afectar a la vida d’en Rosell, provocant deu anys de silenci i un canvi en els seus canals de comunicació; els centres d’atenció i les temàtiques del escrits no van canviar.
A partir d’un petit fons personal del propi Rosell, s’ha treballat preferentment amb fonts primàries, en els arxius de les entitats citades, aconseguint recollir i ordenar els seus escrits i les cites sobre la seva persona.
El present treball és un exercici de micro-història, que té el propòsit de donar a conèixer la biografia d’en Josep Rosell, la seva obra, i com a conseqüència ampliar el coneixement del temps i la societat local on va viure.
http://hdl.handle.net/10230/35584
Josep Rosell Casablancas: un saballut de soca-rel
oai:repositori.upf.edu:10230/356012023-10-19T13:06:40Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
García García, Marcos José
author
2018
El proceso de construcción del Estado constituye una discusión historiográfica
de incalculable valor, pues intenta desentrañar las características del proceso por el que
las monarquías feudales se transformaron en Estados modernos. Una discusión en el
marco de la cual se han creado conceptos metodológicos con el fin de estudiar los mismos
hechos, pero con nuevos puntos de vista. El último de estos conceptos es el contractor
state, al que el presente trabajo ha dedicado toda su atención. Partiendo de su teoría,
nuestro objetivo principal ha sido comprender hasta qué punto nuestros conocimientos
acerca de la relación entre el Estado español y la guerra han sido actualizados. Por ello,
hemos desarrollado una revisión bibliográfica de lo investigado hasta ahora sobre tal
tema, contextualizándolo dentro del contexto europeo del siglo XVIII, al tiempo que
hemos analizado algunas fuentes primarias para familiarizarnos con ellas de cara a la
realización de la tesis de doctorado.
http://hdl.handle.net/10230/35601
El contractor state en España durante el siglo XVIII (1700-1793)
oai:repositori.upf.edu:10230/356142023-10-19T13:05:05Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Muñoz Osorio, Laia
author
2018
El propósito del presente Trabajo de Fin de Máster es ofrecer un retrato social y cultural de Viena, y en general del imperio austrohúngaro, durante los años previos al estallido de la Primera Guerra Mundial. Tal acontecimiento puso fin de manera abrupta al corto pero intenso período que se abarcará a continuación y que es conocido como Belle Époque o fin-de-siècle en Viena.
http://hdl.handle.net/10230/35614
Retrato social y cultural de Viena en la Belle Époque
oai:repositori.upf.edu:10230/356152023-10-19T13:04:06Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Ribàs Ustrell, Jordi
author
2018
Aquest estudi ofereix una aproximació a la perspectiva global de la Transició Espanyola, partint d’un estat
de la qüestió i d’una síntesi dels diferents corrents historiogràfics d’aquest període i, concretament, de la
seva vessant internacional, que queda contextualitzada pels anys de la Détente de la Guerra Freda. També
s’hi insereix, a mode de constatació material i aplicació pragmàtica dels marcs teòrics internacionals
presentats, un estudi de cas sobre el paper concret del Ministeri d’Afers Exteriors de la RFA i la seva
ambaixada a Madrid al llarg de 1975, any de la mort del dictador Francisco Franco.
http://hdl.handle.net/10230/35615
La Transició Espanyola des de l’òptica internacional en el context de la Guerra Freda. Estudi de cas i estat de la qüestió: el paper del ministeri d’exteriors de la República Federal Alemanya (1975)
oai:repositori.upf.edu:10230/356362023-10-19T13:03:03Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Thiebaut Lovelace, Blanca
author
2018
Since its beginnings in the 1950s the history of European integration has been
tied to agriculture. The Common Agricultural Policy (CAP) became the first
European Community (EC) common policy and has been its most expensive
single budget item ever since. The CAP is both passionately defended and
fiercely criticised, standing out as the single most controversial policy of the
history of European integration. In more than five decades of existence it has
been reformed numerous times, some reforms being mere attempts to reduce
its costs, others somewhat more radical have transformed the way the
European Union (EU) aids and protects its agricultural sector. The CAP has
been analysed and discussed to various degrees on different spheres. In the
scholarly sphere, economists, sociologists, political scientists and more recently
historians have scrutinised the CAP from top to bottom to understand its main
drivers and constraints. In the political sphere, politicians have always
manoeuvred to secure a policy, which, although far too complex to understand,
provides them local support. In the general public sphere, the CAP resides as
an almost invisible policy, rarely mentioned, less discussed, except by the
agricultural actors themselves. Despite the controversy, analyses and
discussions, the truth is that the CAP, conceived to overcome very specific
objectives in a post-war, food-scarce, food-unsafe EC, endures sixty-one years
after its inception. In the present EU, where agriculture is still the sector in
decline, where issues such as international terrorism, climate change,
immigration and public health matters cover most of the public scope, how can
the endurance of the CAP be explained? Why is there such a resistance to turn
the page on a policy that could open the door to other, fairer, more effective,
less controversial, policies? The purpose of this thesis is to analyse this
endurance and to understand why despite the controversy, the discussions and
the attempts to reform, the CAP remains unbeatable at the centre of European
policies. It is not the purpose of this paper to advice European politicians on
alternative policies for the EU, but rather to suggest that the CAP, as once
conceived, has long overdue its life expectancy and is a dispensable policy in
the EU.
http://hdl.handle.net/10230/35636
A history of policy endurance: the common agricultural policy 1957-2020
oai:repositori.upf.edu:10230/356382023-10-19T13:02:12Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Maestre Botero, Susana
author
2018
El 2007 fue el año en el que la historia de Tanja Nijmeijer, una mujer de nacionalidad holandesa miembro del grupo guerrillero colombiano FARC, se hace pública. La divulgación de su caso sucedió cuando su diario íntimo fue capturado por el ejército y fueron publicados algunos de sus apartados por parte del gobierno. Así, a partir de dichos apartados y de la interpretación que los medios de comunicación y otras fuentes realizaron sobre los mismos, este trabajo intentó reconstruir su historia, las diferentes posibilidades que la condujeron a tomar sus decisiones revolucionarias de vida y develar aquello que el mundo desconocía de ellas. Para esto, se utilizó un enfoque microhistórico debido a los medios metodológicos y analíticos que éste otorga para ampliar el espectro comprensivo del caso, y facilitar el estudio de otras variables históricas que convergieron con el mismo. Entre ellas, el conflicto armado colombiano, la fuerza histórica del grupo guerrillero FARC, su relación con la cultura holandesa de finales del siglo XX y comienzos del XXI, así como la relación existente entre terrorismo y género.
http://hdl.handle.net/10230/35638
El caso de Tanja Nijmeijer: consideraciones sobre el mito revolucionario y la
realidad de la ficción
oai:repositori.upf.edu:10230/357352023-10-19T13:01:17Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Calvo Cortés, Jordi
author
2018
El estudio de los procesos de urbanización en el mundo antiguo ha estado muy lastrado por visiones evolucionistas y difusionistas. El modelo tradicional para la ciudad antigua se centraba en modelos clásicos, en especial Atenas, en torno a los que se intentaba construir definiciones universales, con escaso éxito. En la Italia centro-tirrena la emergencia de Roma ha marcado algunos debates en torno a esas líneas de difusión, a causa de la presencia de otro modelo de urbanización como el etrusco. Las evidencias arqueológicas en esta zona, y en otras del Mediterráneo y la Europa templada, han ido laminando muchas de las ideas preconcebidas por esos modelos tradicionales. Al poner en el foco la agencia humana, ausente en las grandes narrativas tradicionales sobre los procesos de urbanización, se constata que hay múltiples formas de transitar hacia formas de vida urbana. Son las comunidades a escala local las que actúan e interaccionan para pasar de un modo de vivir en el territorio a otro. En el Mediterráneo de finales de la Edad del Bronce a inicios de la del Hierro muchas comunidades humanas empiezan a transitar por diversos caminos paralelos a formas de vida urbana. Una variabilidad que se puede ejemplificar en el caso de Etruria y el Latium vetus.
http://hdl.handle.net/10230/35735
Urbanización y formas de vida urbana en la Italia centro-tirrena. Comunidades en transición (ss. X-VI a.C.)
oai:repositori.upf.edu:10230/465102023-10-19T12:59:48Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Abril Martín, José Manuel
author
2020
Fray Calixto fue un noble mestizo de la orden franciscana, originario del Virreinato del Perú, que en 1750 entregó un memorial de protesta al Rey Fernando VI. Este memorial, titulado la Exclamación al Rey, recogía el malestar de la nación india, la cual recurría a su Rey para que su situación fuera remediada. Este trabajo reconstruye a través de documentación original su vida y las dinámicas imperiales en las que se vio inmerso, destacando su implicación en cuatro de los episodios más destacados que definirían el devenir del Virreinato en las décadas posteriores: la rebelión de Juan Santos Atahualpa (1742-1756), las reuniones secretas de indios (1748), la Conspiración limeña (1750) y la rebelión de Huarochirí (1750).
Friar Calixto was a half-breed nobleman of the Franciscan order, originally from the
Viceroyalty of Peru, who in 1750 delivered a protest memorial to King Fernando VI. This
memorial, entitled the Exclamation to the King, reflected the discontent of the Indian
nation, which turned to its King to have its situation remedied. This work reconstructs
through original documentation its life and the imperial dynamics in which it was
immersed, emphasizing its involvement in four of the most outstanding episodes that
would define the development of the Viceroyalty in the following decades: the Rebellion
of Juan Santos Atahualpa (1742-1756), the secret meetings of Indians (1748), the Lima
Conspiracy (1750) and the Huarochiri Rebellion (1750).
http://hdl.handle.net/10230/46510
Fray Calixto. Un indio mestizo entre la reforma y la rebelión del mundo andino (siglo XVIII)
oai:repositori.upf.edu:10230/468502023-10-19T12:58:56Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Boleda i Torrent, Martí
author
2020
Aquest estudi examina la validesa de la corba ambiental de Kuznets per a la petjada ecològica i les emissions de CO2 en un ampli rang de països de tot l’abast planetari i amb realitats socio-econòmiques diverses. Amb un conjunt de dades que van des de mitjans segle XVIII per al cas de les emissions de CO2 i des de la dècada dels 60 del segle passat per a la petjada ecològica i arriben fins als nostres dies, amb l’entrada de ple en l’era de l’antropocè. A partir de l’anàlisi empíric de la corba que dibuixen els dos indicadors ambientals en relació al PIB per càpita es qüestiona la validesa de la corba ambiental de Kuznets, una hipòtesi llançada per diversos economistes (veure per exemple Grossman 1995, Selden 1994 o Kaufmann 1998) segons la qual els indicadors ambientals, en uns primers estadis de desenvolupament, tendirien a empitjorar per, a partir d’un cert nivell de desenvolupament, arribar a un punt d’inflexió i començar a millorar.
Segons els resultats obtinguts només s’ha pogut comprovar la validesa de la corba ambiental de Kuznets per a aquells països fortament desenvolupats i que a demés no són grans productors de petroli. Així mateix, també per aquests països, s’ha pogut constatar que fets socio-econòmics concrets, com guerres de gran abast, crisis econòmiques, l’aplicació de polítiques proteccionistes, la millora de la tecnologia o la terciarització de l’economia, tenen una gran influència en el còmput dels indicadors ambientals. En concret s’ha analitzat el cas del protocol de Kyoto i com aquest ha tingut una gran influència en la davallada dels indicadors d’emissions de CO2 com a resultat dels objectius de reducció que en aquest es van acordar. Val a dir que la comprovació empírica es fa sobre unes dades existents que utilitzen nombrosos proxis per a la seva reconstrucció en el llarg temps i que, especialment en el cas de la petjada ecològica abarquen un arc temporal encara insuficient i no donen resultats clars al respecte.
http://hdl.handle.net/10230/46850
Es pot parlar d'una corba ambiental de Kuznets? Reflexions històriques entorn el medi ambient i el desenvolupament
oai:repositori.upf.edu:10230/468512023-10-19T12:57:57Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Enríquez Àlvaro, Adrià
author
2020
Aquest treball de Final de Màster és un estat de la qüestió del tràfic il·legal d’esclaus desenvolupat a la regió de Gallinas (Sierra Leone) entre les dècades de 1820 i 1850. La costa de Gallinas, de només 12 km d’extensió, va ser un enclavament important en la provisió de mà d’obra esclava a les economies de plantació cubanes, i també brasileres tot i que en menor mesura, fent que la presència d’espanyols en el territori fos abundant i continuada. A més a més, el treball compta amb una anàlisi de les accions abolicionistes britàniques a la regió, focalitzant el rol dels Tribunals Mixtes de Sierra Leone. Més enllà, l’estudi situa la regió de Gallinas dins d’un relat d’Història Global, enllaçant els processos de tràfic d’esclaus i l’abolicionisme amb un marc de conflictes geopolítics entre l’Imperi Britànic i altres potències del món atlàntic, principalment l’Imperi Espanyol i la seva possessió de l’illa de Cuba. Finalment, s’introdueix una descripció de Gallinas com una commodity frontier productora d’esclaus que l’integrarà dins d’un sistema-món en expansió.
This master’s thesis is a state of the field about the illegal slave trade developed in Gallinas (Sierra Leone) around 1820 and 1850. This was a coastline of only 12 km of extension with a strong presence of Spanish traders because it provided an important amount of slave labor force mainly for Cuban plantation economies and, in less extension, for Brazilian ones. Furthermore, the project includes an examination of the British’s abolitionists policies in the region, especially those done by the Mixed Commission Courts in Sierra Leone. Moreover, the thesis locates Gallinas inside a Global History discourse, linking the slave trade and the abolitionist actions with different geopolitical conflicts between the British Empire and other Atlantic powers, specifically the Spanish Empire and his Cuban possession. Finally, Gallinas is described as a commodity frontier for its production of slaves, introducing this territory in an expansionist world-system.
http://hdl.handle.net/10230/46851
Gallinas, terra de negrers. Tràfic d’esclaus, abolicionisme i imperialisme
oai:repositori.upf.edu:10230/468892023-10-19T12:56:54Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Saranga i Reguera, Sergi
author
2020
Aquest TFM pretén estudiar la rellevància d’una de les principals subcultures juvenils violentes
sorgides a la capital francesa a principis del segle XX i la seva influència a Catalunya, des de la
perspectiva de la Història cultural. A la França de principis del segle XX, la premsa va començar a
fer ús del terme apache per designar pejorativament als joves vandàlics dels baixos fons de París,
associant la seva violència amb la vida (salvatge, incivilitzada) dels apatxes americans. Segons el
relat que es divulgava, els apaches cometien homicidis, atracaven joieries, es feien amos dels
seus barris i aterraven als ciutadans per la seva condició de delinqüents per naturalesa, davant la
incapacitat de reacció de les forces de l’ordre. Gràcies als mitjans de comunicació estrangers, el
concepte va reeixir més enllà de les fronteres franceses i el continent europeu. Aquest fenomen
social, o subcultura urbana, desapareixeria gradualment arran de la incorporació de noves brigades
policials a les ciutats i la Gran Guerra; molts d’aquests apaches van haver de fugir del país. La
seva presència, si més no, encara mantindria una relativa popularitat en teatres, cinemes, cabarets
i café-concerts on es ballava la danse apache.
A Catalunya alguns diaris constataven la seva petjada en el territori, en especial a Barcelona,
le petit Paris du Sud; d’altres, en canvi, ho desmentien. No obstant això, no s’ha dut a terme
cap estudi acadèmic prou profund i rigorós al respecte per corroborar-ho. L’objectiu d’aquest
TFM és, conseqüentment, el d’investigar la presència i influència cultural dels apaches o “apatxes”
parisencs (com alguns es referien) a Catalunya. A la llum de les consideracions anteriors, investigarem
el seu auge i caiguda en el territori a través de diferents diaris catalans publicats entre el
1900 i el 1936, abans de la Guerra Civil Espanyola, tot distingint l’esfera sociopolítica de la cultural.
La nostra tesi consisteix en el fet que, si bé anecdòtica, la presència dels “apatxes” es va fer
palesa en els dos àmbits.
http://hdl.handle.net/10230/46889
Els “apatxes” de París, a Catalunya
oai:repositori.upf.edu:10230/469292023-10-19T12:55:18Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Lacambra Santiago, Jordi
author
2020
Perquè a Ramon Berenguer IV (1137-1162) el podem considerar un prototip de “governador o rei sant”? Un dels autors més destacats en parlar de la seva tasca, Ferran Soldevila, dedica una obra sencera a l’estudi del comte-rei barceloní i a les seves accions que poden ben bé determinar el significat del sobrenom de sant. “Les virtuts de Ramon Berenguer IV, l’alt prestigi que va arribar a aconseguir en els seus regnes (...), les seves victòries damunt dels sarraïns (...), les tres-centes esglésies i més que hi havia estat construïdes (...) van ésser causa que el príncep cristià presentat en l’apartat anterior fos, després de mort, en l’esperit de les gents senzilles transfigurat fins a la santedat”. Però tots els estudiosos de la matèria estan d’acord amb aquesta afirmació? A tots els territoris on va governar consideren la seva obra digna d’un sant? El pensament global és el mateix als territoris de l’actual Catalunya i a Aragó? “La tradición catalana, precisamente conserva de él tal recuerdo, que le llama "Santo"; la de Aragón es para él de grande y profundo respeto; fue un gran político y hombre de gran virtud, cumplió sus deberes de príncipe honrada y fervorosamente, pero la pasión ha oscurecido sus méritos”.Malgrat aquestes discrepàncies en la valoració i el model d’estudi, el que pretenem al treball és posar en valor tots aquells arguments que els autors ens rebel·len que ens puguin fer servei per a discernir aquesta teoria, volem destacar totes aquelles accions portades a terme per Ramon Berenguer IV on el pensament religiós, la utilització simbòlica del cristianisme i la relació amb l’Església destaquen per intentar respondre a la pregunta. Perquè se l’ha considerat un bon governant cristià? Quina relació va tenir amb la religió i amb els diferents Ordes monàstics i militars? I com hi va influir durant tota la seva vida? Aquestes preguntes i la cerca de les respectives respostes ens ha portat al coneixement d’un governant entregat a la simbologia cristiana, a la utilització de la religió com a factor principal del seus més de trenta anys com a comes i prínceps i amb el naixement d’un nou i poderós regne cristià que dominaria part del mediterrani durant els segles posteriors i que va començar amb la unió de dues dinasties.
http://hdl.handle.net/10230/46929
Podem considerar a Ramon Berenguer IV un governador “sant”? La relació del comte de Barcelona amb l’Església catalana i aragonesa i els Ordes religiosos
oai:repositori.upf.edu:10230/489422023-10-19T12:52:18Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Bedoya Palop, Isabel
author
2021
http://hdl.handle.net/10230/48942
El proceso de codificación penal ultramarino. Los casos de Cuba y Puerto Rico (1866-1879)
oai:repositori.upf.edu:10230/489432023-10-19T12:50:26Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Zhang, Jichen
author
2021
http://hdl.handle.net/10230/48943
El rol de las agencias de noticias en la esfera internacional: una comparación entre la Agencia Xinhua (China) y la Agencia Efe (España)
oai:repositori.upf.edu:10230/581012023-10-20T11:29:12Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Esbrí Castell, Joan
author
2022
L’objectiu del present treball és explorar les característiques de la identitat col·lectiva del Regne de València tardofeudal, és a dir, l’època al voltant de l’abolició dels Furs per Felip V el 29 de juny de 1707. D’una banda, des de la seua creació política s’havia anat configurant un sentiment de pertinença valencià associat a les institucions del Regne i les seues lleis, procés estudiat per autors com Agustín Rubio Vela i Vicent Baydal, a partir del vocabulari i les expressions usades per testimonis d’aquell temps; destacablement les institucions. De l’altra banda, al final de l’època foral feia dos segles que els Regnes de la Corona d’Aragó eren part de la Monarquia d’Espanya, amb Castella com a reialme principal i seu de la Cort del Rei. No obstant això, cada regne conservava les seues institucions i lleis privatives, inclús moneda i duanes, de manera que encara que integrats en un imperi, els antics estats catalanoaragonesos continuaren conservant cadascun d’ells una personalitat política pròpia, sabent que pertanyien a un conglomerat dinàstic aeque principaliter; on formalment tots els regnes i senyorius del mateix monarca eren iguals i independents entre ells. Arribada la Guerra de Successió, a grans trets la Corona de Castella es mantingué fidel al candidat Borbó, Felip d’Anjou, i la Corona d’Aragó es decantà per l’Habsburg, l’Arxiduc Carles d’Àustria. Es té constància d’un esclat patriòtic al final del conflicte a Catalunya, que ja mig ocupada era l’últim territori que es resistia a les armes de les Dues Corones borbòniques. Els catalans, havien vist la derogació dels furs als aragonesos i als valencians prèviament, i llur identitat col·lectiva estava basada sobretot en les lleis de la terra que volien conservar. Al País Valencià, en canvi, encara que està més que estudiat el conflicte, destacablement per Carme Pérez Aparicio; no hi ha estudis centrats en la identitat regnícola valenciana del moment. El present treball, té l’objectiu d’aportar una radiografia identitària del Regne de València quan perdé l’autogovern, en part repassant els esdeveniments polítics de l’època, i en part parant atenció al vocabulari polític emprat pels contemporanis.
The aim of this work is to explore the characteristics of the collective identity in the late-feudal Kingdom of Valencia, that is, the period around the abolition of the Fueros by Felipe V on June 29, 1707. On the one hand, since its political creation, a feeling of Valencian belonging had been taking shape associated with the Kingdom's institutions and its laws, a process studied by authors such as Agustín Rubio Vela and Vicent Baydal, through the vocabulary and idioms used by witnesses of that time; remarkably the institutions. On the other hand, at the end of the feudal era, the Kingdoms of the Crown of Aragon had been part of the Monarchy of Spain for two centuries, with Castile as the main kingdom and seat of the King's Court. However, each kingdom retained its institutions and private laws, including currency and customs, so that although integrated into an empire, the ancient Catalan-Aragonese states will continue to preserve each of them their own political personality, knowing that they belonged to a dynastic conglomerate aeque principaliter; where formally all the kingdoms and lordships of the same monarch were equal and independent from each other. When the War of Succession arrived, the Crown of Castile remained largely loyal to the Bourbon candidate, Philip of Anjou, and the Crown of Aragon opted for the Habsburg, Archduke Charles of Austria. There is evidence of a patriotic outburst at the end of the conflict in Catalonia, which was already half occupied and was the last territory to resist the arms of the Two Bourbon Crowns. The Catalans had previously seen the repeal of the fueros for the Aragonese and the Valencians, and their collective identity was based above all on the laws of the land they wanted to preserve. In the Valencian Country, on the other hand, although the conflict is more than studied, notably by professor Carme Pérez Aparicio; there are no studies focused on the Valencian identity of the moment. The present work, aims to provide an identity radiography of the Kingdom of Valencia when it lost its self-government, partly by reviewing the political events of the time, and partly by paying attention to the political vocabulary used by contemporaries.
http://hdl.handle.net/10230/58101
La identitat col·lectiva al Regne de València en l’època de l’abolició dels Furs
oai:repositori.upf.edu:10230/582162023-11-07T02:30:31Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_35479
00925njm 22002777a 4500
dc
Reyna Moreno, Juan Carlos
author
2023-10-27
Con el propósito de analizar las principales tendencias del discurso académico sobre el concepto de Terror, se llevó a cabo un meta-análisis de artículos publicados en revistas especializadas que investigan esta categoría. La codificación de las publicaciones académicas está en función de las perspectivas del feminismo interseccional y la relación entre poder y resistencia.
Derivado del primer análisis sobre el concepto de Terror, fue evidente la falta de producción académica desde una perspectiva de género, motivo por el cual fue necesario un segundo análisis empleando las categorías Terror y Género. Además, de este primer estudio se detecta que más de la mitad de los artículos producen un discurso binario sobre el Mundo Islamico con aproximaciones ahistóricas y provenientes de las ciencias políticas.
Los resultados del segundo análisis, sin embargo, se distinguen por tener aproximaciones multidisciplinarias, en donde destacan disciplinas como los estudios de género, la historia, la criminología, y las relaciones internacionales. Ambos análisis señalan la correlación entre violencia y Terror como medio para alcanzar objetivos económicos y políticos, en donde la lucha por el control de los cuerpos a través de la coerción también se lleva a cabo en el campo de las ideas, afectando principalmente a entes sociales subalternos.
Resulta evidente que el Terror es un fenómeno global que no pertenece a un país o región determinada, se presenta tanto en contextos del Norte y como del Sur global. También es un hecho manifiesto que existe una falta de producción académica proveniente del Sur Global, por lo que investigaciones con perspectiva de género son imperativas para tener una imagen más amplia sobre el discurso generado en este tipo de contextos.
http://hdl.handle.net/10230/58216
Discursos sobre terror e imágenes de coerción