2024-03-28T12:05:17Zhttp://oai-repositori.upf.edu/oai/requestoai:repositori.upf.edu:10230/325982018-09-20T01:31:47Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Cantariño, Arnau
author
García, Natalia
author
Jiménez, Marina
author
Salas, Sandra
author
2017
Grans mestres paterns guien la trajectòria professional dels seus fills. No obstant això,
en certes ocasions, els mateixos progenitors arriben a eclipsar i fer ombra al seu successor. Aquest és el cas d’Adrià Casademunt i Vidal (1857-1922), qui va créixer rodejat de plànols de la mà de l’emèrit arquitecte Josep Casademunt i Torrents (1804-1868).
http://hdl.handle.net/10230/32598
Adrià Casademunt i Vidal
oai:repositori.upf.edu:10230/326202018-01-24T08:17:41Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Barberà, Júlia
author
Barrull, Maria
author
2017
Agustí Pisaca i Pujadas (1850-1918) va ser un fotògraf amateur de principis de segle.
Seguint els passos del seu pare, va interessant-se per la fotografia artística i es va
convertir, així, en un dels fundadors i impulsors del pictorialisme català gràcies a la
seva exposició pionera a la Sala Parés l’abril de 1905.
http://hdl.handle.net/10230/32620
Agustí Pisaca
oai:repositori.upf.edu:10230/326222018-01-24T08:17:38Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Torres de la Torre, Martin
author
2017
Francesc Llorens i Riu (1864-1925) va ser un mestre fuster, il·lustrador, pintor i arqueòleg
d’art català de la ciutat de Barcelona. Fill del també mestre fuster i arqueòleg d’art català,
Francesc Llorens i Geramés, va heretar, juntament amb el seu germà Josep Llorens i
Riu, una fusteria al Bou de la Plaça Nova.
Va ser membre de la Joventut Catalanista i de l ’Associació Artística-Arqueològica
Barcelonina. La seva activitat com antiquari va estar molt vinculada amb la Junta de
Museus.
http://hdl.handle.net/10230/32622
Francesc Llorens i Riu
oai:repositori.upf.edu:10230/326232018-01-24T08:17:12Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Marzo, Carlota
author
2017
Francesc Xavier Parés i Bartra, de la mateixa manera que Oleguer Junyent o Apel·les Mestres, formà part d’una primera generació per a qui la fotografia es convertiria en la seva companya de viatge. Parés fou, doncs, un fotògraf autodidacta i gran viatger que va recórrer Catalunya, Espanya, Itàlia, Bèlgica, Mònaco, Holanda, Suïssa, França, Alemanya i Egipte immortalitzant aquells països amb una càmera Grand Prix 1900 creant un arxiu documental de 3.500 fotografies.
http://hdl.handle.net/10230/32623
Francesc Xavier Parés i Bartra
oai:repositori.upf.edu:10230/326242018-01-24T08:17:14Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Rodríguez, Carmen
author
Infiesta, Belén
author
Peró, Leticia
author
2017
José Nyssen y Fló (circa. 1870-80 - 1918) fue un fotógrafo de estudio de principios del siglo XX, especializado en retratos familiares, nupciales y de comunión. Durante su vida se movió entre Barcelona y Badalona y destacó por formar parte de entidades como Unión de Fotógrafos de Barcelona y publicar en Revista Feminal y La Il·lustració
Artistica. De familia de ascendencia holandesa, su hermano Juli Nyssen y Fló también formó parte del negocio familiar de la fotografía.
http://hdl.handle.net/10230/32624
José Nyssen y Fló
oai:repositori.upf.edu:10230/326252018-01-24T08:17:14Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Fernández, Natàlia
author
Segura, Marina
author
2017
Josep Canaleta de Cuadras (1875-1950) estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona on va ser titulat al 1902 amb altres companys de promoció com Benardí Martorell Puig, Jeroni Martorell, i Demetri Ribes i Marco entre altres. Col·laborador d’Antoni Gaudí fins el 1914, va ser arquitecte municipal de Viladecans i va centrar bona part de la seva obra, entre el modernisme i el noucentisme, a aquesta localitat i d’altres com Gavà, Cornellà o Castelldefels.
http://hdl.handle.net/10230/32625
Josep Canaleta de Cuadras
oai:repositori.upf.edu:10230/326262018-01-24T08:17:38Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
López, Marta
author
Rodrigo, Àfrica
author
Vila-Masana, Iris
author
2017
Josep Maria Armengol i Bas va néixer el 1865 a Barcelona i al llarg de la seva vida va destacar per ser un fotògraf aficionat, així com també un actiu aquarel·lista i pintor.
D’ofici advocat, va freqüentar el Centre Excursionista de Catalunya i el Cercle Artístic i va participar en diferents exposicions barcelonines del període. Aquest amateur responia a l’arquetipus de ciutadà benestant amb un perfil laboral que li permetia dedicar-se de manera extensa a la seva afició: la fotografia i la pintura.
http://hdl.handle.net/10230/32626
Josep Maria Armengol i Bas
oai:repositori.upf.edu:10230/326272018-01-24T08:17:14Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Palau Altimir, Enric
author
Sánchez Balsells, Geroni
author
2017
Josep Puntas i Jensen (1887-1962) va ser, a més d’enginyer industrial, un pioner en la
pràctica de la fotografia amateur a la Barcelona del 1900. Soci del CEC, va compaginar fotografia artística amb fotografia de muntanya i prengué part d'algunes de les primeres exposicions fotogràfiques de la ciutat.
http://hdl.handle.net/10230/32627
Josep Puntas i Jensen
oai:repositori.upf.edu:10230/326282018-01-24T08:17:14Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Campmajó Galván, Maria
author
Cerdà Belda, Paula
author
2017
Josep Teixidor i Busquets (1816-1892), d’ofici primerenc lampista, va dedicar-se al dibuix i a la pintura essent deixeble de Ramon Martí Alsina. El 1874 va fundar una botiga per a material de belles arts que es mantindria activa fins entrat el s.XX.
http://hdl.handle.net/10230/32628
Josep Teixidor i Busquets
oai:repositori.upf.edu:10230/326292018-01-24T08:17:12Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Garcia Guerrero, Eva
author
López Juan, Maribel
author
Fernández, Jordi
author
2017
A part de les grans figures com Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, també van participar de la corrent transformadora de finals del s.XIX altres arquitectes menys coneguts, com Miquel Pascual i Tintorer (1849-1916). Amb la seva obra va contribuir no només a la modernització de Barcelona, sinó també i molt especialment a la de Sabadell, ciutat que també vivia un moment d’expansió i renovació urbanística.
http://hdl.handle.net/10230/32629
Miquel Pascual i Tintorer
oai:repositori.upf.edu:10230/326302018-01-24T08:17:59Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Casasola Torrico, Alba
author
Rodríguez Flores, Paula
author
2017
Miquel Renom y de Gàrate (1912-1992) fue un pintor paisajista hispano-venezolano, hijo del fotógrafo catalán Miquel Renom y Presseguer. Formado en la Escuela Superior de Bellas Artes de Sant Jordi, participó de la vida artística de Barcelona. En la postguerra, emigró a Venezuela para continuar su trayectoria como pintor y, sobretodo, docente. A lo largo de su carrera, tuvo mucha influencia de Eliseu Meifrén y de Julio García Gutiérrez. Los críticos le llamaron “el pintor de grises”.
http://hdl.handle.net/10230/32630
Miquel Renom i de Gàrate
oai:repositori.upf.edu:10230/326312018-01-24T08:17:40Zcom_10230_20649com_10230_16441col_10230_32597
00925njm 22002777a 4500
dc
Carrera Pérez, Rita
author
2017
El present article és el resultat d’un treball d’investigació sobre la vida i obra de dos escultors, els germans Venanci i Agapit Vallmitjana Barbany, la producció dels quals va suposar “la renovació més significativa que va experimentar l’escultura catalana vuitcentista”. Dos artistes molt valorats en la seva època, però pràcticament, des de la
mort d’un dels seus biògrafs, el crític d’art Manuel Rodríguez Codola (Barcelona, 1842-1846), la seva obra va començar a passar inadvertida, malgrat entitats culturals, públiques i privades, com: el Museu del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Frederic Marés o la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, entre altres, tinguin part de la seva obra exposada permanentment.
http://hdl.handle.net/10230/32631
Venanci i Agapit Vallmitjana Barbany