2024-03-29T05:10:55Zhttp://oai-repositori.upf.edu/oai/requestoai:repositori.upf.edu:10230/12802018-01-24T08:24:03Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Mercat de les llars d'infants a Barcelona
Rodríguez Carvajal, Abel
Taberner Delgado, Núria
Novio Tremp, Anna
Tarradellas Cases, Mireia
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
La realització d’aquest treball s’ha centrat principalment en intentar trobar resposta a la següent pregunta: “Hi ha inadequació entre l’oferta i la demanda en el mercat de les llars d’infants a Barcelona?”. Per tal de desenvolupar aquest tema, s’han estudiat diferents aspectes que han servit per entendre aquest mercat i per tenir una petitanoció de la seva extraordinària complexitat.Primerament, s’han treballat i descrit els assumptes relacionats amb l’oferta de llars d’infants, com ara la situació actual en què es troba Barcelona, les restriccions que existeixen a la creació de noves llars d’infants, així com els costos i beneficis que determinen el nivell d’oferta de places. A més a més, s’ha comparat l’oferta pública amb la privada amb l’ajuda de diverses taules obtingudes mitjançant el treball de camp realitzat explicat més endavant i finalment s’ha estudiat per què no creix més l’oferta donat l’excés de demanda que hi ha en aquest mercat.En segon lloc, com era d’esperar, es parla de la demanda a les llars d’infants. En aquest apartat es pot trobar la descripció de l’estat actual de la demanda a Barcelona, es detalla tot el procés d’obtenció de dades per tal de trobar la demanda en els diversosdistrictes i s’explica breument el fenomen de la demanda amagada.En tercer lloc, es troba la part principal del treball, allà on es dóna resposta a lapregunta formulada a l’inici del treball. Es posen en comú l’oferta i la demanda, es creenambdues corbes i se n’estudia el desequilibri i les seves possibles causes.En un quart punt es tracta sobre l’efecte que té aquest desequilibri entre oferta idemanda sobre el mercat laboral de la dona i quins en són els principals perjudicats en lasocietat actual.Finalment, es fan diferents propostes per tal de donar una solució al desequilibriexistent entre l’oferta i la demanda de llars d’infants a Barcelona. Es pretén esbrinar la manera mitjançant la qual es podria millorar aquesta diferència entre oferta i demanda i, per tant, poder assolir un punt més proper a l’equilibri teòric que el que hi ha actualment.Pel que fa a la metodologia seguida, s’ha realitzat un treball de camp que ha consistit en demanar informació a un nombre prou significatiu de llars d’infants de laciutat de Barcelona per tal d’aconseguir amb certa fiabilitat algunes de les dades que nohan estat possibles de trobar, com per exemple la demanda en excés mitjana per districte.Amb aquesta ajuda, s’han pogut realitzar tota una sèrie de taules estadístiques molt útils pel desenvolupament del treball.Les fonts d’informació utilitzades han estat nombroses, entre les quals es troben:primerament, l’Administració (a tots els nivells: Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Estat); en segon lloc, diversos articles de diaris i revistes que han servit per conèixer la importància que té aquest tema avui en dia en la societat; finalment, els testimonis de propietaris d’algunes llars d’infants de la ciutat de Barcelona i altres persones relacionades amb aquest àmbit com ara treballadors o mares i pares d’infants de zero a tres anys.
2007-05-03T17:44:17Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1280
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161842018-01-24T08:33:26Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Colònies Febrer 2010
Llimós Bifet, Sònia
March Farre, Anna
Matas Sabaté, Ferran
Trullols Carralero, Meritxell
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Actualment l’educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Qualsevol modificació que es produeix sobre algun aspecte educatiu sempre comporta tot tipus d’opinions perquè tota la població, d’una manera o d’una altra, hi està implicada.La proximitat del tema i la implicació de tots els ciutadans, doncs, són alguns dels motius que ens ha portat a escollir el tema del nostre treball en l’assignatura d’Economia Aplicada II.L’11 de febrer de l’any 2009 el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va fer pública una proposta de modificació del calendari escolar a Catalunya. Aquesta reforma implica, a grans trets, una redistribució de les vacances al llarg del curs.La distribució actual de les vacances durant el curs (excloent l’estiu) no sembla la més adequada per a optimitzar el rendiment dels alumnes. Per altra banda, les 11 setmanes de vacances d’estiu actuals mantenen massa temps els alumnes deslligats de l'activitat escolar.És per això que la proposta de modificació preveu una reducció del període devacances d’estiu que es veu compensat amb increments equivalents en altres èpoques de l’any. És important destacar que aquest fet comportaria una homogeneïtzació dels períodes de vacances amb la majoria de països de la resta d’Europa.Les dates de Setmana Santa varien cada any, la qual cosa provoca que durant alguns cursos el segon trimestre sigui excessivament llarg. Així doncs, la solució que inclou la proposta és establir una setmana de vacances al mes de febrer o principis de març.Avui en dia, però, el fet d’implantar una setmana de vacances al febrer és sinònim de problemes en termes de la conciliació laboral i familiar.És per tot això que hem decidit elaborar un treball basat en la creació, organització i desenvolupament d’unes colònies dirigides als infants durant la setmana de vacances que el departament d’educació preveu implantar durant el mes de febrer o març.1La nostra intenció en aquest treball, doncs, és estudiar la rendibilitat d’aquest projecte, és a dir, realitzar un estudi cost-benefici a partir d’una anàlisi de mercat.Per això, hem cregut interessant comparar dues alternatives: l’estada a les colònies i la contractació dels serveis d’un/a “cangur” a la ciutat de Barcelona.A continuació podem llegir les observacions que ha elaborat el Departament d’Educació.“Introducció de setmanes de descans al llarg del curs.Si bé es poden considerar diferents combinacions (finals d’octubre, finals de febrer, una setmana afegida a Setmana Santa…) aquesta opció implicaria, en general:- Canviar l’organització social de les vacances. Es considera imprescindible un pacte amb el món laboral per a la conciliació dels horaris familiars i laborals.- Preveure els costos d’oferir activitats generalitzades d’escoles obertes durant les setmanes de descans intercalades al llarg del curs.- Explorar la resposta de les entitats de lleure, per tal de veure si podrien oferir activitats en les setmanes esmentades.- Acordar amb les universitats calendaris semblants per a facilitar la contractació de monitors de lleure educatiu.Es considera fonamental no incrementar el nombre de dies lectius previstos al Pacte Nacional per l’Educació (entre 175 i 178).”2Així doncs, l’organització de les colònies és una de les alternatives reals proposades des del Departament d’Educació. Amb aquest treball podrem extreure conclusions sobre el cost que podrien suposar a nivell particular i també a nivell macroeconòmic, és a dir, tenint en compte tots els escolars de Catalunya afectats per la reforma del calendari de vacances.1 Veure calendari proposat pel Departament d’Educació a l’annex 1.2 Informació extreta de www.gencat.cat/educacio
2012-02-01
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16184
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/51362018-01-24T08:33:22Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Speed Dating y el mercado de solteros
Arasa Farré, Liliana
Díez Maldonado, Nicolás
Espinar Aguilar, Lara
Puddu, Pascal
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
Encontrar tu media naranja ocupa recursos, es un hecho crucial en el ser humano ser capaz de optimizarlos y hacer una elección que, como demostraremos, es racional aunque parezca que el amor sea ilógico.Considerando los posibles candidatos parte de la oferta y/o la demanda, los economistas crean modelos para explicar un mercadomatrimonial en el que la base de estudio son los clientes de Speed Dating, un sistema de citas rápidas. Siendo ésta la base principal,nuestro objetivo es realizar un proyecto en el que seamos capaces de establecer un prototipo de cliente, tanto femenino como masculino observando los posibles sesgos que tal población pueda mostrar para estudios de inferencia estadística sobre la población de los solteros.Las diferencias entre sexos son una motivación esencial, preguntarnos si puede marcar una diferencia en el punto de partida también. Éstas y demás preguntas las resolveremos en las siguientes páginas, ¿sabéis que en realidad nos unen más aspectos que el estado civil?, ¿no essospechoso que seamos aparentemente tan iguales?Si realmente la guerra de sexos existe aquí demostramos que avanzamos en aras de la igualdad: Los solteros del Speed Dating tienen altos niveles de estudios, dedican su tiempo de ocio a actividades culturales y de entretenimiento y disponen de una mentalidad abierta.La paz es posible pero no deja de implicar la incertidumbre sobre si una diferencia es positiva o negativa, cuestiones morales a parte. Si los candidatos de un sexo determinado superan al contrario, es lógico que, al haber mayor competencia busquen la diferenciación como ventaja comparativa para acceder a mejores términos de comercio, así que si no existe tal diferencia puede ser por dos motivos: realmente la igualdad impera en la sociedad como estudios sociológicos determinan, resaltando la homogamia, concepto propio de un mercado matrimonial “sin restricciones” o quizás, la heterogamia en las uniones está quedando en segundo lado, perdiendo en términos de apertura social.
2009-11-06T19:18:46Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5136
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/12812018-01-24T08:33:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Gestió de residus municipals
Torres Robinat, Arnau
Pifarré Arolas, Hèctor
González Ripoll, Hèctor
Koripenko, Vladislav
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
Aquest treball consisteix en un anàlisi econòmic de les polítiques públiques de lagestió dels residus municipals a nivell d’ajuntaments de zones semiurbanes. Pretenem,mitjançant l’anàlisi de tres casos concrets, arribar a unes conclusions sobre l’eficàciadels sistemes d’aquests tres pobles.Els pobles triats son representatius dels tres models de recollida selectiva més estesos existents a Catalunya.Primer, pretenem ubicar al lector en el tema per tal que es familiaritzi amb la terminologia i els diferents aspectes legals que aquest tema comporta. Per aquest motiu,el treball comença amb una breu explicació dels conceptes bàsics de la recollidaselectiva avui en dia. La segueix la secció dedicada a la legislació, on es recull unarelació de les normatives vigents que regulen l’actuació pública referent als residus, posant especial atenció a les normatives dedicades als residus municipals.Per acabar, com a part més important del treball, hem elaborat un anàlisi comptable en base als costos i ingressos de cada poble. Hem procurat construir uns indicadors que ens permetessin estandaritzar les dades obtingudes de manera que fossin comparables i n’hem extret unes conclusions.
2007-05-03T18:00:21Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1281
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/12822018-01-24T08:24:04Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Derivats financers al mercat espanyol: el Model de Black-Scholes i corbes de volatilitat per opcions sobre l'índex niniIBEX-35
Belsa Naranjo, Àlvar
Chacra Salica, Yamil Ezequiel
Falcón Girona, Jaume
Lasaosa Ordóñez, Arturo
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
El nostre treball es centrarà en conèixer i aprendre les nocions bàsiques del mercat financer espanyol, primer; i aplicar uns coneixements per veure si es verifica unahipòtesi plantejada, després. La incògnita que volem resoldre és la següent: comprovarsi tots els supòsits i resultats que faciliten els models teòrics emprats en l’estudi dels mercats financers a l’hora de la veritat es compleixen.D’entre els múltiples conceptes que ens proporcionen els estudis de mercatsfinancers ens centrarem sobretot en el model de Black-Scholes i els somriures devolatilitat per desenvolupar el nostre treball. Després de cercar les dades necessàries a través de la web del M.E.F.F., entrevistar-nos amb professionals del sector i fer un seguiment d’aproximadament dos mesos dels moviments de les opcions sobre l’Índex Mini-Íbex 35, amb l’ajuda d’un programa informàtic en llenguatge C, hem calculat les corbes de volatilitat de les opcions sobre l’Índex Mini-Íbex 35.Les conclusions més importants que hem extret són que el Model de Black-Scholes, malgrat va revolucionar el món dels mercats financers, està basat en 2 supòsits que no es compleixen a la realitat: la distribució lognormal del preu de les accions i unavolatilitat constant. Tal i com hem pogut comprovar, la corba de volatilitat de lesopcions sobre l’Índex Mini-Íbex 35 és decreixent amb el preu d’exercici i laMoneyness, tal i com sostenen les teories dels somriures de volatilitat; per tant, no és constant. A més, hem comprovat que a mesura que s’apropa el venciment d’una opció,el preu acordat de l’actiu subjacent a l’opció s’apropa al preu de mercat.
2007-06-07T18:33:04Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1282
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/85792018-01-24T08:33:27Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Comerços d'immigrants al Raval : impacte socioeconòmic
Coma Dueñas, Antoni
Daurella Alis, Pol
Fontanet Girones, Jordi
Luid Piñol, Guillermo
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
La gran immigració que estem vivint en els últims anys ha esdevingut un tema que preocupa a la gent d‟avui en dia. Existeixen opinions molt diverses dins la societat i la política respecte a com afrontar-la.El treball que es presenta a continuació tractarà de determinar des d‟un punt de vista econòmic i social si l‟arribada d‟immigrants és positiva o negativa per l‟economia on emigren. És amb aquest objectiu que es realitza un estudi en el barri del Raval, on actualment els immigrants representen gairebé el 50% de la població, fent-ne una comparativa amb Sarrià, un dels barris amb menys immigrants de Barcelona. Finalment, el treball també tractarà de determinar quin és el grau d‟integració dels immigrants i la resposta de la població autòctona davant la seva arribada.El treball esà compost per diferents apartats. Començarem per la historia del Raval i la situació actual del barri. També parlarem sobre la immigració i la facturació del Raval, comparant-ho amb Sarrià i el total de la ciutat de Barcelona. Analitzarem les remeses que envien els immigrants. Estudiarem les característiques dels comerços del Raval i, per últim, tractarem la opinió dels comerciants autòctons i dels consumidors envers l‟establiment massiu de comerços d‟immigrants al barri del Raval.Per realitzar el treball ens hem trobat amb moltes dificultats, sobretot a l‟hora d‟obtenir determinades dades d‟interès referents al nostre objecte d‟estudi, ja que fins ara ningú havia investigat en aquest camp en particular
2010-11-23T14:39:46Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/8579
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/51182018-01-24T08:24:09Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Oferta educativa i desenvolupament econòmic a la comarca del Berguedà
Burrueco Planella, Raquel
Casas Virgili, Camí
Jiménez Velasco, Laura
Rubio Alba, Davinia
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
Tard o d’hora, en algun moment de la nostra vida, hem de prendre decisions respecte allò que volem estudiar per tal de poder desenvolupar el capital humà que portem a dins. En algun moment deixarem de ser individus inactius, simples estudiants, per passar a ocupar un lloc en el món laboral. Però, és sempre tant senzilla aquesta decisió? Trobem sempre el que busquem allà on volem i en el moment adequat?Qüestions com aquestes no només sorgeixen a persones com vostè, lector, sinó també potser, a la persona que es troba asseguda al seu costat, al seu company de cafè,... en definitiva, a tota una societat amb diferents inquietuds i preocupacions. I és en aquest moment, en el qual la decisió personal es transforma en global, quan els requeriments d’una societat esdevenen unaprioritat.La necessitat d’especialitzar-se en aquells estudis que cadascú desitja i la importància de saber amb certesa que allà on estudiem disposarem de l’oferta laboral adequada, semblen qüestions insignificants per aquells qui viuen en grans ciutats, però, passa el mateix en les zones amb poca densitat de població? Què passa amb aquell capital humà que abandona la seva llar per buscar la formació o el treball que més desitja i manca allà on viu?Amb el treball que presentem a continuació pretenem mostrar la rellevància que pot tenir la manca d’una oferta educativa adequada, sobre el desenvolupament econòmic d’una societat. Tractem d’explicar fins a quin punt la connexió entre el món educatiu i laboral d’una població, poden condicionar al desenvolupament socioeconòmic, tot basant-nos en el cas específic de la comarca del Berguedà.
2009-11-05T18:13:22Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5118
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/51382018-01-24T08:33:25Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Canvis al consum envers la crisi : creació d'una botiga de roba de segona mà
Jumbert Avilés, Aroa
Molina Marín, Mireia
Moya Illa, Xavier
Nolla Yeste, Ricard
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
El nostre treball consta principalment de dues parts: En la primera ens hem apropat al tema presentant el context econòmic actual i el món de la roba de segona mà. A continuació ens hem centrat en la relació que existeix entre les dues parts. I per últim hem realitzat un estudi de mercat a partir d’enquestes. Amb aquestes, hem conegut tant la relació com la visió que té la gent sobre el tema, i a més hem establert el consumidor tipus que ens servirà pel futur muntatge del nostre negoci. Les enquestes les hem distribuït en tres districtes de diferent renda per veure si aquesta pot influir en les respostes. Amb la primera part ens hem adonat que la crisi ha fet disminuir la despesa, i aquest fet ajuda a que nous consumidors entrin al nostre mercat. Amb la segona part, i un cop vist que ens trobem en un context favorable, hem buscat la viabilitat que tindria la creació de la nostra pròpia botiga de roba de segona mà. Per fer-ho hem seguit els següents passos: hem buscat la localització òptima per la seva ubicació, hem llogat i dissenyat el local; ens hem constituït com a societat, hem realitzat un estudi dels possibles costos i hem desenvolupat el pla de màrqueting. Finalment, ens adonem que els nostres beneficis serien positius i per tant, el nostre projecte és viable.Actualment, Espanya està immersa en un crisi econòmica, juntament amb molts dels països industrialitzats. Això ha provocat que les famílies disminueixin les seves despeses a l’hora de consumir la major part de béns i serveis que feien fins ara. El que ha succeït doncs, es que han canviat els hàbits de consum, béns que es consumien abans o bé directament han deixat de ser consumits o bé han estat substituïts per d’altres amb un menor cost i que compleixen la mateixa funció. Com hem esmentat , molts productes han estat substituïts per d’altres que tenen un cost més baix. Creiem que un clar exemple és el tema de la roba. La moda és un mercat en competència perfecte, en que les diferents empreses que s’hi dediquen s’intenten diferenciar per diferents aspectes però el preu ve fixat per la relació entre oferta i demanda. És un bé que tothom ha de consumir, en major o menor grau, però essencial per tota la població. És aquí, on els comerços de segona mà tenen l’oportunitat d’abastir a la demanda d’aquests productes, d’una forma més econòmica, ja que són productes que ja han estat utilitzats i no se’ls hi pot fixar el mateix preu de mercat. El nostre treball es basa en veure com ha afectat l’actual crisi a l’hora de consumir de la població barcelonina, centrant-nos en el mercat de la moda i a partir d’aquí, com l’objetiu principal a l’hora de realitzar-ho, veure si seria viable la creació d’una botiga de roba de segona mà. Les motivacions principals que ens han portat a escollir aquest treball han estat bàsicament tres: La primera d’elles és l’actualitat del tema. Sentim parlar sobre la crisi a qualsevol lloc, ja sigui als mitjans de comunicació, al carrer o dins casa nostra ja que ens està afectant directa o indirectament a tota la població. En segon lloc, creiem que el negoci de segona mà no està gaire ben vist per la majoria de la gent i considerem que és una bona oportunitat que la gent desconeix. Amb la realització del treball ens hi volem endinsar una mica per aquest món, conèixer les possibilitats que amaga i establir la relació entre la crisi i el mercat de segona mà. Per últim trobem el que pertany a la segona part del treball: El muntatge d’una botiga. Com a joves estudiants d’econòmiques, ens crida molt l’atenció el fet de crear un propi negoci. Ens sembla molt interessant tots els processos que s’han de dur a terme fins a l’obertura de la tenda i volem extreure una visió empresarial sobre el treball. Pel que fa a la metodologia que hem seguit per poder realitzar el nostre treball, cal dir que hem separat aquest en dues parts: La primera part és bàsicament teòrica. En ella hem fet una visió general sobre la crisi en que ens trobem, com va arribar i les conseqüències que ha tingut. A continuació hem cercat diferents notícies a la premsa escrita i digital que parlaven de com havia augmentat el consum als comerços de segona mà i hem explicat com són aquests amb exemples de botigues de roba de segona mà. Per últim hem fet un estudi de mercat mitjançant una enquesta per tal de contrastar les hipòtesis inicials del nostre treball que a continuació exposarem i també per treure idees bàsiques sobre com hauria de ser el nostre comerç.La segona part és el treball pràctic, és a dir, tots els passos que hem hagut de seguir des de la idea de creació de la botiga fins a la posada en marxa pròpiament dita. Hem cercat tota la regulació que havíem de complir, ens hem constituït com a societat limitada, hem trobat un local i hem muntat l’interior, hem tingut contactes amb diferents proveïdors de roba, hem contractat als treballadors i hem fet un anàlisi sobre els costos que hauríem de patir a l’inici del projecte i a partir d’aquí extraurem la conclusió sobre si seria viable o no la creació d’aquest negoci. Per últim, exposem les nostres dues hipòtesis inicials, sobre les que a mida que anem avançant pel treball, ens argumentarem i finalment les confirmarem o negarem.1- La crisi ha fet disminuir el poder adquisitiu de la població, de manera que es redueix la despesa en consum i el mercat de la 2a mà es veu beneficiat ja que tenen uns preus inferiors, més accessibles per la majoria de la gent, per un mateix producte o de característiques similars als que compraven fins ara.2- Aprofitant la conjuntura econòmica és viable crear una botiga de roba de segona mà.
2009-11-06T20:03:08Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5138
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162442018-01-24T08:24:11Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
És viable l'obertura d'un McDonalds a Berga? : Estudi de creació i de viabilitat
Carrasco Zurita, Tamara
Gómez Toro, Isabel Maria
Masnou Rabat, Guillem
Torrents Lapuerta, Francesc
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Aquest estudi pretén mostrar si seria viable l’obertura d’un McDonald’s a la localitat de Berga tenint en compte que aquesta és una població reduïda i de mentalitat tradicional però que alhora presenta avantatges pel fet de ser una important zona de pas cap als Pirineus. Al treball queda reflectida la inviabilitat del projecte només per la població de Berga i es quantifica i valora el nombre de persones foranes necessàries perquè fos rentable el negoci.
2012-02-16
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16244
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161532018-01-24T08:24:15Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La continuïtat en l'empresa familiar
Bazán, Laura
Font, Eva
García, Cristina
Prat, Ivette
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
“L’empresa familiar, l’avi la crea, el fill la fa créixer i el nét se la fa petar”És el net l’únic responsable de l’alta taxa de mortalitat de les empreses familiars a Catalunya?Existeixen altres factors i causes que fan que la continuïtat sigui un dels majors mals de capdels empresaris?Està comprovat que el període de la successió és per aquestes empreses el més conflictiu...No seria doncs més fàcil que existís una fórmula miraculosa, que pogués garantir el pas degeneració en generació?La resposta és la principal meta d’aquest estudi. Matemàticament es pot sintetitzar amb unasèrie ordenada de factors:Continuïtat = previsió + (informació)2 + successor + mecanismes + instruments + (competitivitat)2 =Èxit GarantitCal tenir en compte que cada empresa és un món, així que cada factor adquireix un valordiferent en cada cas. Serà millor un bon successor o una bona organització? Ésimprescindible elaborar un protocol familiar? És només vàlid que els fills portin l’empresa ocabria la possibilitat de professionalitzar-la?De la mateixa manera que existeixen diferents causes que deriven a la mort d’una empresafamiliar hi ha diferents camins per sobreviure.
2012-01-26
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16153
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/76592018-01-24T08:24:04Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Los Biocarburantes : ¿una opción de futuro?
Baraza Segura, Pilar
Lao Franch, Meritxell
Mariscal Zamora, Kentia
Santó Domínguez, Xavier
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Durante los últimos años se ha especulado mucho acerca de la escasez del petróleo, el recurso energético más utilizado desde hace un siglo. Es por este motivo que ha surgido un nuevo sector basado en las energías renovables, las cuales intentan sustituir el petróleo como base energética.El objetivo de este trabajo se inspira en la preocupación por la insuficiencia de este carburante y si puede llegar a ser sustituido por cualquier otra energía renovable. En particular, el proyecto se centra en un tipo de energía renovable: los biocarburantes, los más importantes de los cuales son el bioetanol y el biodiésel.Para poder conseguir los resultados que obtiene esta investigación es preciso responder a una serie de preguntas: ¿es factible la sustitución del petróleo?, ¿Los biocarburantes tienen alguna ventaja respecto al petróleo?, ¿Se alcanzarán algún día los objetivos previstos?, etc. Como el tema de los biocombustibles es muy amplio este proyecto se ha tenido que limitar para hacer un análisis más exhaustivo. Éste se centrará en un solo sector, el industrial, más específicamente en la sustitución del petróleo por biocarburantes en el sector automovilístico. El análisis que se lleva a cabo, el cual está distribuido en tres partes, muestra la comparativa entre el petróleo y estos dos tipos de biocarburantes desde diferentes perspectivas económicas. Estas partes se clasifican en: PARTE I: introducción al mundo de los biocarburantes y sus ventajas e inconvenientes. PARTE II: estudio de la evolución de sus precios, sus costes, su viabilidad actual y sus perspectivas de futuro… Además se analiza su repercusión en España y en los principales países productores de los biocarburantes.PARTE III: conclusión del estudio
2010-11-11T18:56:34Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/7659
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162472018-01-24T08:24:11Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Sector turístic a les Illes Balears
Páez Ceballos, Daniel
Pérez Robles, Asarel
Sabater Rigo, Maria Francisca
Salinas Matamoros, Mireia
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Viatjar, conèixer noves cultures, endinsar-se en aventures inoblidables,descobrir noves experiències... Aquestes són tan sols algunes de lesmotivacions que impulsen als éssers humans a dur a terme una deles activitats més importants al nostre país i sobretot a les Illes Balears: el turisme.Però, és aquesta activitat beneficiosa per totes les parts? Es tracta d’unaactivitat respectuosa amb el medi ambient? És el turisme, avui dia, el principalmotor de l’economia balear? En què consisteix això que en diuen turismesostenible? Existeix aquest turisme a les Illes?Preguntes com aquestes són les que ens hem plantejat a l’hora de realitzaraquest estudi i a les quals intentarem donar resposta al llarg del nostre treball.Aquestes qüestions van més enllà de preguntes merament teòriques ja quesón realment preocupants pel govern i residents Balears. Per aquesta raó varemescollir desenvolupar aquest tema, amb el clar objectiu de fer palès fins quin puntés perjudicial continuar amb la tendència turística de sol i platja d’aquests últimsanys. Dos dels membres de l’equip han viscut en primera persona lesconseqüències d’aquest tipus de turisme a les Illes Balears, motiu que ens haincentivat a l’hora de buscar alternatives per poder conservar tot allò quecaracteritza aquesta comunitat autònoma, que a la llarga d’aquests anys s’haanat degradant.Sota les perspectives d’entendre la importància del turisme, la seva estructurai el seu funcionament, hem cregut necessari introduir diversos punts que ens hanpermès crear alternatives que combinin cultura, medi ambient i turisme.La primera etapa del nostre treball ha estat la que podríem denominar fased’anàlisi. En aquesta, hem realitzat una investigació sobre la importància que téactualment el turisme a les Balears. Hem cregut oportú definir el concepte desostenibilitat per tal d’aplicar-lo millor al sector turístic i seguidament identificar enquina situació es troba aquest sector a les Illes, veient les coincidències amb elmodel de Butler.Un cop fet l’anàlisi i situats en el context s’ha procedit a plantejar la hipòtesisdel treball, completant-la amb un anàlisi DAFO.Per poder oferir altres possibilitats ens calia saber quin era el perfil de turistaque visita cada illa i exemplificar-ho amb un hotel concret de l’illa de Menorca.Una vegada finalitzat això i observant els resultats, s’ha proposat unturisme alternatiu al que existeix actualment, amb la finalitat de que aquestaelecció no hipotequi les generacions futures.Amb la intenció d’assolir aquest objectiu, hem elaborat un paquet turísticsota la idea de sostenibilitat que alhora s’adeqüi al perfil del visitant de les Illes deMenorca i Eivissa analitzat prèviament.Dit això, convidem al lector a descobrir el sector turístic de les IllesBalears...OBJECTIUS DEL TREBALLAmb la finalitat de facilitar la lectura i la comprensió del nostre treball hemcregut adient afegir aquest punt on especifiquem de forma sistemàtica elsobjectius d’aquest.L’objectiu principal del treball és donar un nou enfocament al turismebalear, és a dir, crear un turisme sostenible que permeti conservar tant elpatrimoni cultural com natural. El que es pretén fer amb l’anàlisi i els diferentsestudis és demostrar que el turisme de les Illes es troba en una fased’estancament. És per això que hem mirat en quina etapa del model de Butler estroba el sector turístic de les Illes i hem intentat esbrinar el perquè, per poderoferir altres alternatives.Un cop vist que ens trobem en una fase d’estancament, hem procedit al’elaboració de dos paquets turístics sostenibles per les Illes d’Eivissa i Menorca.Concretament hem volgut oferir l’alternativa en aquestes dues Illes perquè són lesque pateixen més l’estacionalitat de manera que és també una proposta peracabar amb aquest problema, a banda d’oferir altres activitats al turista.Cal dir però, que amb aquestes alternatives que oferim no pretenemeliminar percomplet el turisme de sol i platja. Som conscients de que l’afluènciade visitants es deu en gran part al clima i medi ambient que ofereixen les Illes.Per això, ens veiem obligats a relacionar turisme i medi ambient, ja que si volemconservar l’afluència de turistes, hem de conservar primerament el medi.
2012-02-16
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16247
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161792018-01-24T08:33:41Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La crisis en el sector del automóvil
González Murillo, Meritxell
López Cancela, Laura
Rubio Laso, Lorena
Serra Prunés, Gemma
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
La industria del automóvil es un sector vital para la economía mundial y dentro de la actividad industrial en general, ya que, a su vez, influye en otros sectores industriales: sectores de bienes de equipo, tecnologías de la información, plásticos, caucho, entre muchos otros. Por este y otros motivos que expondremos más adelante hemos decidido encaminar este trabajo hacia un análisis exhaustivo de ese sector, a partir de su evolución histórica y su situación actual. Cabe decir que nuestro trabajo se centra exclusivamente en el ámbito español ya que, en otro caso, nuestro análisis hubiese sido muy generalizado y no hubiésemos podido profundizar más en el tema estudiado
2012-01-30
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16179
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52422018-01-24T08:24:11Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Galetes Birba
Nadal Agell, Josep
Pons de la Cruz, Ricard
Tubau Corominas, Joan
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
L'objectiu d'aquest treball és descobrir quina és l'afectació que pot tenir l'actual crisi econòmica en una empresa tradicional de galetes que ha aconseguit mantenir-se al llarg dels anys. Fem aquest treball amb l'objectiu també d’avaluar les possibles estratègies que pot afrontar l'empresa en qüestió per tal de fer front a l'actual crisi i analitzar totes les possibles solucions als problemes que puguin sorgir davant la conjuntura econòmica actual.El mètode que pensem utilitzar per realitzar aquest treball consistirà en la recopilació de dades, tant de la mateixa empresa, com del mercat en el que competeix, fins a dades macroeconòmiques de Catalunya i Espanya que poden afectar el nostre cas, i estudiar, observant tots els resultats, quin és el possible impacte d'aquestes circumstàncies extraordinàries en els futurs resultats de l'empresa, presentant possibles solucions per tal de fer front a la crisi.
2009-11-10T19:06:48Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5242
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/12832018-01-24T08:24:09Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Monarquia vs. República : què costa més?
Ballester Parets, Cristina
Company Badia, Íngrid
Cruz Duffo, Adriana de la
Duran Pawlowsky, Iegor
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
“El coneixement condueix a la unitat, com la ignorància a la diversitat” Ramakrishna.Fins a quin punt les nostres opinions estan realment ben fonamentades? És la diversitat d’opinió, fruit de la ignorància col·lectiva?Tants punts a tractar sobre la Monarquia o la República, i tan difícils cada un d’ells. En aquest cas, pretenem saber si hi ha o no grans diferències econòmiques entre un sistema i altre, donant un repàs als conceptes i magnituds importants per entendre bé el significat de les dades resultants.Si bé pensàvem que seria difícil arribar a una conclusió clara, i ens sorprèn haver-ho aconseguit, més ens sorprèn el fet d’haver-nos adonat, durant la realització de la investigació, de la carència d’informació que tenim. I no només els ciutadans, sinó els propis governs sobre les seves pròpies dades i sobre el que reflecteixen les mateixes. Conceptes entremesclats, dades poc clares, diferències en les informacions dins llocs oficials d’un mateix país... La República és més cara. Ho sabien? Però...ara que ho saben...és aquest un resultat que podria variar les seves preferències? O necessiten saber més?Tots tenim dret a opinar sobre aquest tema, a triar el que ens agrada més,però, com bé diu Ramakrishna, el resultat de la diversitat d’opinions sobre eltema és, probablement, conseqüència de la poca informació que tenim sobre laglobalitat de factors que influencien en la execució d’una d’aquestes formes d’estat.
2007-04-11T17:53:11Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1283
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162282018-01-24T08:33:23Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Baquèira Beret
Marín, Marta
Masriera, Carla
Rintelen, Alexandra
Soldevila, Laura
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Des de la segona meitat del segle XX les estacions d’esquí han esdevingut una part molt important del sector oci. L’augment tant significatiu que ha experimentat la demanda ha estat satisfet adequadament per la seva oferta, però només una d’elles ha arribat a ser la màxima referència de l’estat: Baqueira-Beret. Per aquesta raó, el nostre estudi es basa en descobrir com una muntanya verge s’ha transformat en la millor estació d’esquí en només 50 anys gràcies a Lluís Àries, fundador de l’estació, amb el suport econòmic del principal promotor de l’estació, Jesús Serra Santamans, fundador també de Catalana Occident, principal accionista de l’estació.La nostra investigació pretén abastar l’estudi del funcionament de l’estació com a empresa, la gran inversió necessària per mantenir totes les seves infraestructures, l’estructura de costos i, entre altres coses, el seu risc.Addicionalment, seria interessant analitzar la competència directe de l’estació així com les diferents conseqüències que ha pogut causar la recent crisi econòmica.Finalment, cal esmentar el projecte d’ampliació de l’estació cap al Pallars Sobirà que, actualment, està en curs.
2012-02-14
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16228
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161422018-01-24T08:24:15Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La CPP en el context sanitari
Bascón Aguilera, Edgar
Blanchart Forné, Aleix
Corcoll Carrasco, Eduard
Jolis Rosell, Aleix
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Finançament del Nou Hospital Universitari de Son Dureta: Col·laboració público-privadaes un treball de recerca que tracta sobre la financiació d’un hospital respecte a la sevaconstrucció i la posterior explotació.En aquest treball podem trobar dos parts ben diferenciades: la part teòrica i la part practica.En la primera part del treball analitzem com és un contracte de col·laboració públicoprivada(CPP), per després identificar els principals axiomes d’aquests tipus de contractesen el contracte de CPP que s’ha realitzat per la financiació del Nou Hospital de Son Dureta.En la segona part, analitzem la col·laboració publico- privada que s’ha realitzat en aquesthospital concret. S’ha analitzat des de un punt de vista econòmic, polític i social.També s’ha fet una comparació de la col·laboració público-privada envers la col·laboraciótradicional. Les conclusions de la comparació son des de el punt de vista de l’administració,el sector privat i dels usuaris.És realment més eficient, econòmicament parlant, la col·laboració público-privada que lacol·laboració tradicional?La CPP és un recurs que utilitza l’estat per tal de disminuir el deute i sanejar els seuscomptes?Realment es guanya amb qualitat per l’entrada del sector privat en temes d’administraciópública?Qui és el principal beneficiat per la realització d’aquest tipus de col·laboració (sectorpúblic, sector privat, usuaris)?Aquestes són algunes de les hipòtesi que hem intentat anar responent al llarg del treball.
2012-01-25
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16142
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162452018-01-24T08:24:01Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Crisi i el petit comerç alimentari : els queviures vs. els supermercats
Claret Iglesias, Anna
Garcia Calduch, Bàrbara
Grau Pujol, Maria del Mar
Vidaurreta Guerin, Ion
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Els queviures són petits comerços d’alimentació on el tractament personal amb els clients es la clau de l’èxit ja que això provoca una conscienciació per part d’aquests i així es mantenen fidels a aquest establiment. En canvi, el supermercats tracten de explotar al màxim la seva reducció dels costos sense tenir tant en compte el tracte amb el client i donant-li més importància al preu de producte. Com podem observar, són dos tipus de comerços molt diferenciats tot i que al cap i a la fi, són competidors directes.La idea d’aquest treball es veure com afecta la crisi actual en aquests petits comerços i comparar-los amb el grans supermercats per arribar a una sèrie de conclusions.Hem escollit aquest tema ja que ens ha semblat interessant tractar de demostrar com el queviures tradicionals segueixen sent un negoci de profit, tot i la forta expansió que han patit les grans superfícies comercials. Un exemple d’aquest fort creixement podrien ser les dades que ens ha facilitat l’Ajuntament de Barcelona on es reflexa que el consum d’aliments es solen donar en primer lloc al supermercat (47,3%), seguit pel mercat municipal (29,3%) i en tercer lloc en la botiga de barri (16,2%).Un dels grans problemes amb que es troben els queviures és el canvi en el ritme de vida de la societat actual, sempre amb presses i estressada, que busca més, la comoditat i l’estalvi, tant de temps com de diners, a l’hora d’anar a comprar. Peraquest motiu, hem volgut investigar sobre quin es el factor que facilita la supervivència dels queviures.Degut a que el tema dels comerços estrangers va ser un tema que va provocar molta controvèrsia a la presentació del nostre treball, hem cregut convenient estudiar-lo una mica més a fons, únicament a Poble Sec. Per fer-ho hem estudiat el punt de vista que tenen els comerços estrangers sobre els comerços nacionals i també la situació actual del nombre de queviures regentats per uns i altres a través de informació extreta de la associació de comerciants de Poble Sec.Per crear el nostre treball hem realitzar diferents enquestes i entrevistes, tant a consumidors com a propietaris, per poder extreure informació amb la qual poder treballar. En total hem realitzar 100 enquestes a clients, una enquesta a cadapropietari i dues entrevistes: una a un propietari estranger i una altra a Pedro de Diego ( fundador de la associació de comerciants del Poble Sec i primer tresorer del barri)Cal destacar que ens hem trobat amb moltes dificultats per trobar o aconseguir dades econòmiques i financeres sobre aquests establiments i per això hem realitzat una aproximació a la proporció de beneficis sobre ingressos per veure quina proporció dels ingressos es poden considerar beneficis.També hem recopilat diverses notícies de diaris que tracten sobre temes relacionats amb la crisi del petit comerç i sobre l’augment en el nombre de nous queviures regentats per gent estrangera, i a partir d’aquestes hem realitzat una breu crítica sobre la situació actual.
2012-02-16
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16245
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161802018-01-24T08:24:15Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Gestió econòmico-empresarial d'un club de futbol
Batalla Santiveri, Marc
Boronat Mestres, Roger
Roig Miserendino, Miquel
Sánchez Moscona, Daniel
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Hi ha records que perduraran sempre; el gol d’Iniesta contra el Chelsea, la boleia de Zidane a Hampden Park… Aquests moments memorables que queden gravats a les retines de tots nosaltres i produeixen una immensa felicitat a l’ésser humà, que l’emocionen, que el fan casi plorar. Tot això es produeix gràcies a un esport de masses molt present en les nostres vides, el futbol. Una activitat merament esportiva que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en quelcom més que un esport, ha travessat l’àmbit purament sentimental d’una regió fins a assolir nivells d’autèntica globalització arreu del món. I és precisament el fet que el futbol porta una immensa passió a tots els racons de la societat, el que fa plantejar-nos el funcionament d’aquesta gran indústria de l’entreteniment.La realitat, tanmateix, revela l’existència de tot un món econòmico-empresarial que s’amaga darrere aquest espectacle, del qual, els veritables protagonistes són els clubs de futbol. Sense ells no es produiria mai l’espectacle. És per aquest motiu, que centrarem el nostre anàlisi sobre aquestes entitats esportives: veure el seu funcionament en la seva vessant més econòmica (1).En el present estudi s’analitzarà tot el funcionament intern d’un club, des del seu marc legal fins a l’econòmic, parant molta atenció en el que és el mercat futbolístic, el qual, al cap i a la fi, acaba relacionant la part més esportiva amb l’empresarial. A partir d’aquí intentarem extrapolar aquest entramat al que és el món futbolístic en general.Amb això, intentarem qüestionar-nos el perquè del gran moviment de divises existent, actualment, en aquest esport. Com pot ser que un club inverteixi més de 30 milions d’euros (2) només en el que seria contractar un nou treballador? Com es podengenerar tants recursos per després gastar-los en nòmines astronòmiques pels jugadors?Doncs aquest seguit de qüestions es el que pretenem respondre en aquest treball, de la forma més amena i clara possible, amb els gràfics i taules més adients.(1) Com que de clubs de futbol n’hi ha molts i no els podem analitzar tots un per un, partirem de la based’agafar-ne un com a model, en aquest cas, per la seva proximitat i facilitat d’obtenció de dades hemescollit el FC Barcelona.(2) Quantitat que equival, ni més ni menys, a 500 vegades el sou d’un treballador mitjà al llarg de tota la seva vida
2012-01-30
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16180
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/76602018-01-24T08:33:29Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Zara : elecció i distribució òptima
Puigdesens Aregall, Gemma
Riba Ylla-Català, Sílvia
Riera Llull, Pau
Torné Creus, Jordi
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Zara és una marca relativament jove, molt coneguda i que encara està en expansió! Podria ser Vic una població de negoci interessant per la marca? Compleix les característiques demandades per una multinacional d’aquestes característiques? Manifesta la població interès vers la marca? Aquestes són algunes de les preguntes que ens varem plantejar inicialment.El nostre treball tracta de l’obertura d’una tenda Zara a la ciutat de Vic. Aquest projecte consta de dues grans parts; una primera fase teòrica basada en la recerca d’informació realitzada mitjançant diverses fonts per tal de familiaritzar-nos amb la multinacional Inditex i, més concretament, amb Zara. D’aquesta manera detectar els requisits i necessitats de la marca, així com també les preferències dels habitants de Vic envers la possible obertura d’una nova botiga. D’altra banda, una segona part de tipus més pràctica on identificarem el local adient segons les conclusions extretes i en realitzarem la distribució.Pel que fa a la part teòrica hem utilitzat tres fonts d’informació per tal de poder-les contrastar i extreure’n la millor conclusió possible. En primer lloc ens hem basat en la observació empírica de diferents centres Zara i aquest mètode ens ha servit per extreure les característiques més comunes dels establiments observats. Així, hem obtingut una idea dels requisits que haurà de complir el nostre projecte. Cal destacar que aquesta font informativa l’hem complementat amb una entrevista telefònica a la Sra. Isabel Catoira, membre del departament de comunicació del grup Inditex, que ens ha respòs a algunes qüestions que ens han estat de gran ajuda, tot i que hem de deixar constància que l’empresa no ens ha proporcionat la informació desitjada per motius de confidencialitat i hem hagut d’optar per altres mecanismes. En segon lloc, hem confeccionat una enquesta a una mostra aleatòria de 120 persones que es trobaven en diferents zones de la ciutat de Vic, a partir de la qual hem extret informació sobre les preferències de la gent i hem pogut reafirmar la nostra hipòtesi inicial; Zara és la botiga més sol·licitada de les absents a Vic actualment.Pel que fa a la part pràctica, que tracta del muntatge de Zara al local comercial idoni de Vic, consisteix en l’elecció del local òptim dins les possibilitats disponibles a partir de la informació extreta en la primera part. Una vegada triat el local comercial, hem realitzat el muntatge i distribució de les diferents parts de les que ha de constar la tenda i, posteriorment, hem realitzat un breu anàlisi dels costos de muntatge.Finalment, hem presentat el plànol de distribució i muntatge en forma bidimensional i hem adjuntat una presentació virtual per tal de donar-li al treball un toc més de realitat.
2010-11-11T18:22:07Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/7660
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/12842018-01-24T08:24:10Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Rep Sol el Morell?
Anguera Torrell, Oriol
Baró Vilalta, Jordi
Guevara, Ignacio
Comas Pinyol, Pol
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
L’objecte del treball és analitzar com afecta la instal·lació d’una gran empresa en un poble relativament petit, més concretament com va afectar la implantació d’unarefineria al 1975, que ara pertany a Repsol YPF, a la vida del Morell (Tarragonès).Per veure les diferències més clarament s’ha decidit fer una comparació amb un altrepoble similar, Vilallonga del Camp, que fa frontera amb el Morell. L’elecció d’aquestpoble és un dels passos més importants del treball.L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’evolució d’un poble del Tarragonès, el Morell,després de la instal·lació d’una refineria de la Respol. Com que la implantació va ser famés de trenta anys, hem considerat convenient avaluar les diferències i similituds ambels canvis d’un altre poble. Creiem que aquesta elecció és un pas fonamental del treball,i per això, ha estat, probablement, la part més difícil.Hem pensat en molts candidats, per exemple La Pobla de Montornès, Salomó, laSecuita (Tarragonès), Riudoms (Baix Camp), etc.Però finalment ens vam decantar per Vilallonga del Camp, també situat al Tarragonès;ja que reuneix les condicions necessàries per realitzar l’anàlisi que volíem fer. Si bé notenia ni la mateixa extensió ni el mateix nombre d’habitants quan es va implantar larefineria (uns dels objectius desitjats a l’hora d’escollir el poble a comparar), sí quecompleix el requisit que la indústria estava localitzada només en el terme municipal delMorell i no de Vilallonga del Camp. Addicionalment, hem considerat que les similitudsamb el Morell eren més importants que aquestes discrepàncies. És a dir, ambdós pobleses dedicaven al mateix sector productiu en el moment de la implantació de la indústria,l’agricultura, a més, els nuclis urbans estan separats per només un quilòmetre, això voldir que la climatologia és la mateixa i que les diferències de comunicacions no són gaireimportants; per tant partien d’una situació similar i amb les mateixes expectatives defutur. A partir d’aquí preteníem estudiar l’evolució dels dos pobles, i com tots aquestsfactors han anat variant al llarg del temps.
2008-11-04T17:27:57Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1284
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161932018-01-24T08:24:02Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Crème Noisette. What else?
Alarcón Cruz, Cristina
Anglada Viu, Marta
Fernández Margalef, Laia
Rodríguez Albà, Laura
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Segurament us sonarà aquest eslògan: Nespresso, What else? Café, cuerpo y alma. Segurament, si us mencionem a l’actor George Clooney, ja no només l’identifiqueu amb una de les seves pel·lícules, sinó que directament us ve laimatge de l’anunci que protagonitza per Nespresso. I fins i tot, segurament, molts dels que esteu llegint aquest text, no us heu pogut resistir a la temptació i ja disposeu d’una màquina Nespresso a casa vostra. Nespresso s’ha convertiten un fenomen de masses i en una de les empreses que més està creixent en aquests últims anys. Per tots aquests motius, a l’hora de triar quin seria l’eix fonamental del nostre treball, vam decantar-nos per aquesta empresa.El que pretenem amb aquest treball és esbrinar tots els passos que s’han de seguir per a llençar un nou producte al mercat i analitzar la importància que té el marketing per a les empreses d’avui dia. Hem emmarcat aquests dos objectius dins de l’empresa Nespresso, i és per això que portarem a terme el llançament d’una nova càpsula d’un gust original, analitzarem com serà el seu procés productiu i dissenyarem les possibles tècniques de promoció per tal que tingui èxit. Pel que fa al segon objectiu, comprovarem mitjançant un experiment el grau d’influència que té el marketing sobre els clients.Referent a les conclusions que hem extret amb el nostre treball, aquestes són, per una part, la creació de Crème Noisette, una nova càpsula que no us deixarà indiferents; i per l’altra, que Nespresso basa el seu èxit en la qualitat, però sempre acompanyada d’una gran campanya de marketing.Voleu continuar descobrint els secrets que amaga el llançament d’una nova càpsula? Voleu saber si la gent aprecia realment totes les varietats que ofereix Nespresso? Per a descobrir-ho, us convidem a llegir el nostre treball.
2012-02-03
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16193
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162292018-01-24T08:24:09Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Ens falla la intuïció?
Coll Martínez, Sandra
Pons Benaiges, Oriol
Torres Valls, Andrea
Vives Bordoy, Antònia Maria
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Aquest treball pretén analitzar l’ús dels procediments heurístics i els seus biaixos. Per això, hemrealitzat un estudi entre dues poblacions: 4rt d’Humanitats i 4rt d’ECO/ADE. Per dur a termeaquesta comparació hem realitzat una enquesta que pretenia detectar els biaixos. Amb elsresultats hem pogut comprovar que efectivament hi ha diferències significatives entre els dosgrups. Concretament, els estudiants d’ECO/ADE cometen menys biaixos.
2012-02-14
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16229
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162222018-01-24T08:24:01Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Crecimiento económico en Islas Canarias
Macías Andrade, Esther
Meade Cantú, Juan Carlos
Suárez Martín, Cristina
Puig Gomara, Alexandre
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Un breve análisis de la economía Canaria y su crecimiento en esta última década.Entorno: El archipiélago canario es un territorio muy vinculado a los acontecimientos exteriores. Estudios económicos encuentran evidencia que el ciclo económico canario mantiene estrechos lazos con la economía internacional incluso más significativos que los que mantiene con el entorno europeo o con el nacional. Por esta razón hemos tomado muy en cuenta lo que acontece en las economías internacionales.Nos hemos centrado en el análisis de el crecimiento sostenido en la última década hasta llegar al comienzo de la desaceleración en el año 2007, el año 2007 se cerró con un crecimiento mundial inferior en una décima al crecimiento registrado en 2006, esta elevada tasa de crecimiento esconde, una clara desaceleración en los últimos meses del año, que como posibles causas tomaremos en cuenta las turbulencias financieras derivadas de la crisis hipotecaria iniciada en los meses de verano en los Estados Unidos, en combinación con el aumento en los precios energéticos y alimenticios, hanincrementado el grado de incertidumbre, orientando a la baja las previsiones de crecimiento de los años posteriores.
2012-02-13
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16222
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/12852021-03-23T09:17:56Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Pompetis : guarderia a la UPF
Cosialls Ubach, Mª Nieves
Moreno Yuste, Carolina
Romero Lorenzo, Gisela
Sánchez Collado, Irene
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
Presses, embussos, preocupacions... Aquest és el dia a dia de molts pares que han de compaginar treball i vida familiar, sobretot quan els seus fills són infants.Perquè, qui no es preocupa per seleccionar la guarderia que millor s’adequa a les sevesnecessitats? Qui no ha arribat tard, o ha sortit abans de la feina per anar a buscar els seus fills? Crida l’atenció el fet que els alumnes arribin tard a classe per aprofitar el màxim les hores de son després d’una llarga nit de festa, però, per què arriben tard els professors? La resposta és que molts d’ells estan portant el seu fill a la guarderia.Aquests és el tipus de problemes que ens han motivat a realitzar aquest treball.En el present treball, volem analitzar la possibilitat d’establir una guarderia a laUPF. Primer, volem conèixer si hi ha demanda de mercat d’aquest servei per part delpersonal docent i administratiu. En segon lloc, volem realitzar una investigació demercat per tal d’establir quines haurien de ser les característiques específiques de laguarderia a la UPF: Pompetits. Per tant, intentarem donar resposta a dues hipòtesis: Hi ha demanda de mercat d’una guarderia a la UPF?, ¿Quines són les característiquesespecífiques que hauria de tenir la guarderia a la UPF?Hem resolt la primera hipòtesi a partir d’un antecedent històric que es va donar ala Universitat. Per donar resposta a la segona, hem realitzat una investigació de mercat.Durant l’estudi qualitatiu que requereix aquesta investigació, hem organitzat una sessió de grup pel professorat i entrevistes en profunditat pel personal administratiu.Seguidament, mitjançant l’enquesta de l’estudi quantitatiu, hem elaborat un perfil de potencial consumidor. Prestant especial atenció a les preferències d’aquest consumidor, hem caracteritzat la guarderia de la UPF.Un cop realitzada tota la investigació, podem concloure que sí hi ha demanda demercat. Pel que fa a les característiques, la Pompetits oferiria un servei d’acollida amb un horari flexible, de 8 a 18h., destinat a nens de 0 a 3 anys. Es realitzarien activitats talscom la psicomotricitat, jocs al pati, música, piscina i trencaclosques. També es farien sortides a la granja, al zoològic, al Parc de la Ciutadella, i a teatres i concerts infantils.La guarderia hauria de tenir un pati gran i sol-obert, menjador, cuina pròpia, ludoteca ijardí; a més, disposaria de pedagogs i logopedes.
2008-06-30T15:24:39Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1285
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/51992018-01-24T08:24:16Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
GotinFruit : creación de una empresa de zumos naturales
Lorente Montilla, Ana Isabel
Parras Cifuentes, Maria
Romero Rodríguez, Javier Francisco
Sotero Laines, Karla
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
- Epi: ‘Blas, ¿Quedamos para tomar un café?’- Blas: ‘No… Epi… mejor un zumo natural’- Epi: ‘¡¿Pero… por qué Blas si a mi me gusta el café?!’- Blas: ‘¿Pero no te das cuenta Epi, que el zumo te va a aportar las vitaminas diariasque necesitas y te va ir bien para ese constipado que arrastras?’- Epi: ‘Blas, Blas, Blas, pero que listo eres Blas’.No es de extrañar que diariamente se escuche esta típica frase, “¿Quedamos para tomar un café?”. Pues, es en este punto donde nuestra empresa, GotinFruit, tomando el papel de “Blas”, quiere hacer ver a la sociedad que existen formas alternativas de consumo, mucho más saludables y naturales, que pueden funcionar como perfectos sustitutos. Al fin y al cabo, lo que se pretende es que la gente empiece a pensar en la fruta como un alimento a tomar en cualquier momento del día cuando se tenga apetito y, de esta manera, lograr que en el siguiente capítulo, “Epi”, comience el diálogo con unafrase del estilo -¿Quedamos para tomar un zumo?- .En el transcurso del estudio se ha llevado a cabo la constitución de una zumería cuyo producto estrella son los zumos naturales recién exprimidos, además de una amplia gama de opciones para consumir la fruta. Para ello, ha sido necesario analizar el mercado de la fruta, los posibles competidores y los costes que soporta la empresa. Adicionalmente, se ha llevado a cabo un plan de marketing a fin de promocionarla.Todo este análisis realizado tiene un único punto de mira: la viabilidad de GotinFruit.
2009-11-09T15:35:03Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5199
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162482018-01-24T08:24:10Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Propostes de polítiques laborals
Casas Martínez, Cristina
Gómez Artiola, Silvia
Porras Dalmau, Daniel
Redondo López, Laura
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Us preocupa el problema de l’atur? Us heu preguntat mai per què Espanya té unes taxes d’atur superiors als països de referència en polítiques laborals? Creieu que el mercat laboral espanyol té moltes mancances? Penseu que el model productiu actual, basat en la construcció i el turisme, és sostenible a llarg termini? Aquestes preguntes, juntament amb la gran destrucció d’ocupació arran de la crisi, -durant l’últim trimestre del 2008 a l’economia espanyola li correspon el 70% (1) de la destrucció de llocs de treball a Europa- ens ha portat a reflexionar sobre els determinants i lesconseqüències de l’atur espanyol. Seguint aquesta línia, ens preguntàvem si,mitjançant un seguit de propostes laborals, Espanya podria arribar a reduir les sevestaxes d’atur a llarg termini i equiparar-les a nivells europeus.Si voleu saber més sobre les possibles solucions, en aquest treball exposemun seguit de mesures originals i d’altres basades en idees d’economistes experts queintenten millorar el capital humà de l’economia, el model productiu, els valors imentalitat de la societat, les institucions laborals i la legislació laboral existent , amb laqual cosa es pretén, com a fi últim, augmentar els nivells d’ocupació de l’economia.Algunes d’aquestes són:· Un nou contracte únic i flexibilització laboral· Canvis en la negociació col·lectiva, fiscalitat empresarial i programes formatius· Model original en les prestacions d’atur· Impuls a un nou model productiuAplicant aquestes propostes creiem que és possible reduir la temporalitat almercat laboral espanyol així com també lluitar per aconseguir la plena ocupaciópromocionant el treball estable i de qualitat. Tot i que el problema de l’atur genera moltdebat social entre els diferents agents socials, les propostes han intentat cercar elconsens i, sobretot, la millora econòmica de la societat.
(1) OLIVERAS, ELISEO. España es el país con mayor destrucción de empleo de la UE. Bruselas. 17 de març de 2009.<http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=595844&idseccio_PK=1009>.[Consulta: 15 de juny de 2009].
2012-02-17
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16248
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52672018-01-24T08:33:40Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Impacte de l'ascens del Nàstic a primera divisió
Andreu Solé, Ana
Bech Gibert, Helena
Gimeno Solans, Antoni
Lluch Grané, Queralt
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
Sovint restem amb certa incredulitat davant les noticies relacionades amb el món del futbol. Qui no s’ha preguntat mai com és que es mouen unes quantitats tan enormes de diners en aquest món quan “només” es tracta d’un esport o que un ascens d’un club mobilitzi tanta gent i es celebri com una de les fites històriques de la ciutat a la que pertany, i que el descens de categoria sigui considerat per aquesta com un gran fracàs. Realment és un joc on competeixen onze contra onze darrera una pilota?Preguntes com aquestes i el fet que fa pocs mesos un club com l’Espanyol estigués en zona de descens i els directius i economistes d’aquest es posessin les mans al cap, i la proximitat d’un equip català, com és el Nàstic, que fa relativament poc va militar per la màxima competició, ens va portar a analitzar quins canvis suposa pujar o baixar de categoria, per un club i la ciutat a la qual representa.En aquest treball hem intentat resoldre totes aquestes preguntes i totes les relacionades amb l’economia interna d’aquests clubs, la importància econòmica i social de la categoria on es troben i la repercussió global que té aquesta, ja a nivell de la gent, mitjans de comunicació i de ciutat i que sovint nosaltres no podem apreciar i que desconeixem.
2009-11-11T15:15:26Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5267
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161542018-01-24T08:24:17Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Habitatges convencionals vs. habitatges sostenibles
Morte Villoro, Joan
Surós Solé, Mar
Teixidó Ferré, Enric
Velasco Casals, Berta
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Actualment a la nostra societat estan molt de moda els grans temes. Ens agrada parlar i criticar sobre grans esdeveniments, sobre fets que ens commouen encara que sigui per un període de temps determinat i de curta durada. Això sí, no sempre la magnitud de la importància que li donem (a través sobretot dels mitjans de comunicació) és la importància real. Grans temes com el futbol, els personatges mediàtics que mouen el dia a dia de la nostra societat... i, des de fa no gaire, el canvi climàtic. Des de fa ja molt de temps, petits grups socials ens han estat alertant sobre un possible canvi en les temperatures de la Terra que tindrien efectes en molts aspectes de la nostra vida diària en un futur no gaire llunyà. Però no ha estat fins que les persones realment influents en el planeta s’han preocupat per, aparentment, donar una cobertura especialment mediàtica al tema que la gent ha començat a despertar. Tot i així, la frivolitat amb la que es tracta fa pensar que és una altra d’aquelles modes que comentàvem abans: tal vegada quan la gent se’n cansi, tot tornarà a ser com abans. I en aquesta onada d’impulsos que ens mouen avui dia, cal destacar altres aspectes socials, com ara la immigració, la seguretat, el treball...i l’habitatge. Aquest últim és un dels temes dels darrers anys que més preocupen a la gent del carrer. I no es tracta precisament d’una moda passatgera. Tant és així que la classe política actual centra bona part dels seus discursos en aquest aspecte. És a dir, si fem convergir dos dels grans temes que avui dia estan a primera línia d’actualitat, ens dóna com a resultat el tema del nostre treball: els habitatges sostenibles. No pretenem donar cap solució a l’encariment dels preus dels pisos, ja que no és l’objecte del nostre estudi. Les nostres motivacions inicials són completament diferents: com que no podem incidir en el principal problema que és el preu, intentem disminuir el consum i fomentar l’estalvi en energies que permetin una reducció de la despesa en els subministraments de les famílies.
2012-01-26
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16154
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162492018-01-24T08:24:10Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Responsabilitat social de l'empresa en temps de crisi
Cayuela Ràfols, Anna
Moya Clivillé, Dani
Perelló Sas, Anna
Sampere Aymerich, Ricard
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Crisi. Financera, de confiança, global, definitiva, apocalíptica (...) s’ha definit de mil maneres aquesta crisi. Milions de persones afectades. Rendes disminuïdes. Atur. Manca de finançament. Pèrdues. EROs. Enmig de tot l’enrenou, les empreses han de defensar-se, buscar noves estratègies, nous plans de negoci i com a conseqüència replantejar-se la validesa del concepte de Responsabilitat Social i la forma d’integrar-lo dins del context empresarial. En un món en que la demanda agregada de pràcticament tots els béns i serveis ha disminuït com poques vegades abans ho havia fet, on trobar algú que financi un projecte es cada cop més complicat, on els costos segueixen a nivells massa alts, és imprescindible trobar la manera de reconduir el negoci, de recuperar la confiança dels clients així com de tots els agents vinculats a l’empresa. Al llarg del treball exposem tres casos pràctics representatius de la Responsabilitat Social en el món empresarial: MRW, “La Caixa” i Esteve; així com el d’una entitat receptora: El Casal d’Infants del Raval. Com a resultat de l’estudi hem pogut determinar que sempre i quan la Responsabilitat Social formi part del pla estratègic de l’empresa mai no serà una despesa sinó una inversió. Per tant, tot i que l’RSE no sigui la solució a la crisi si que pot ser considerada una eina clau per atenuar-ne els efectes.
2012-02-17
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16249
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/85802018-01-24T08:33:22Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
¿Es viable la recogida selectiva en Andratx?
Bennasar Ferrer, María
González Pastor, Marta
Santos Monjo, Susanna
Teixidor Bustins, Maria
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Dados los tiempos que corren, la lluvia incesante de noticias que nos llegan día a día de las acciones destructivas del hombre contra la naturaleza y las imágenes de las consecuencias de ello, parece que para muchos no son suficientes para intentar poner remedio, la cantidad de excusas y argumentos son interminables. Está claro que en la realidad son muchas las teorías y los puntos de vista sobre el alcance real de los daños medioambientales.¿Cómo es posible que en un municipio como Andratx mientras paseas por las calles te tropieces con un torrente lleno de escombros? Nos sorprendió mucho que aún no tuviesen un sistema de reciclaje. Nosotras encontramos interesente saber cuales eran los motivos: ¿no es viable la adaptación de un sistema de recogida selectiva? ¿los ciudadanos no están predispuestos? ¿no es uno de los temas que preocupan a las administraciones?Intentamos buscar respuestas a nuestras preguntas e ideamos el sistema que hemos considerado más oportuno para la población de Andratx y a partir de aquí estudiar su viabilidad.
2010-11-23T16:00:23Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/8580
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/52682018-01-24T08:33:41Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Impacte econòmic de la reforma de l'avinguda Diagonal
Calero Pujolriu, Adrià
Cejas Robles, Sergio
Galea Pla, Fernando
Rodés Salanqueda, Marc
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
Quina és la primera imatge que et ve al cap quan sents parlar de l’avinguda Diagonal?Segurament és la d’una avinguda llarga i sovint altament congestionada pel trànsit.No obstant, fa seixanta anys l’avinguda Diagonal complia unes funcions ben diferents a les que compleix avui en dia. Tot just acabava de finalitzar la Guerra Civil i la gent necessitava diversió, i per això l’avinguda acollia sales de festa, bars i cafès, els grans premis d’automoció de l’època i era una mena d’autopista per travessar la ciutat de manera ràpida. Tot això es ben diferent de la Diagonal actual on el trànsit és molt dens, i la congestió i el desordre estan presents al nostre cap quan pensem en aquesta columna vertebral de l’Eixample.Res a veure amb la Diagonal del futur, on els vianants tindran un espai molt generósper poder passejar, comprar o fer una copa a la terrassa d’un bar tranquil·lament sense haver d’esquivar les bicicletes que, per cert, també tindran un espai reservat i bendelimitat. I una reducció del trànsit molt important, per tal de tenir una avingudamoderna, neta, cosmopolita i al nivell de la ciutat de Barcelona.I, com veurem a continuació, aquesta reforma es mourà al voltant d’un polèmic i controvertit punt: la unió dels dos tramvies de la ciutat a través de l’avinguda Diagonal.
2009-11-11T14:38:48Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5268
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/12862019-01-21T11:48:31Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Fuga de capital humà : una sortida sense retorn
Carrera Domènech, Aina
Grabulosa Espuña, Laura
Rotger Prats, Francisca Maria
Tatger Beà, Gerard
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
Cert és que l’economia actual està sent transformada per la globalització, la integració econòmica i un increment en l’ús de les noves tecnologies. Una de les conseqüències d’aquest fenòmen és que la força de treball formada està adquirint cada vegada més mobilitat entre països industrialitzats. És precisament aquest el subjecte d’estudi del treball: la fuga de capital humà en el sector de la recerca i el desenvolupament. El nostre treball fa un recorregut per variables com la despesa en R+D, atur en el sector, personal que es dedica a investigació, entre altres. L’objectiu de les quals és arribar a extreure un rànquing de països emissors i receptors de capital humà a nivell europeu. No hem pogut obviar estudiar com ha estat l’evolució de la inversió espanyola a nivell públic i privat. Hem trobat interessant també, afegir el cas d’Estats Units, donat que és el país receptor per excel·lència.Per tenir-ne una visió més directe hem realitzat un pla d’enquestes a estudiants dedoctorats i màsters de la nostra universitat, per tal de veure, entre altres coses, si vertaderament la fuga de capital humà és una sortida sense retorn.
2007-05-03T16:27:50Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1286
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161612018-01-24T08:24:04Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Del ciberespai al paper
Fernández Polo, Antoni
Ferrer Iñiguez, Albert
Verdaguer Sánchez, Jordi
Viñas Sans, Francesc-Xavier
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El món editorial més tradicional tendeix cada vegada més a apostar per medis electrònics com a base per a la difusió del seu contingut o com a complement de l’edició en paper. És pràcticament un pas natural que han fet o estant fent la majoriade publicacions en paper.El creixement d’Internet, tant en nombre d’usuaris com en inversió publicitària, juntament amb la poca necessitat d’inversió per a la creació de revistes online, ha propiciat el sorgiment de revistes exclusivament virtuals que han esdevingut les mésimportants d’Internet, per sobre de publicacions virtuals de revistes amb edició en paper.Però tot i que Internet es el futur, el medi en paper és i serà un mercat molt important a mitjà termini. El mercat publicitari es paga força millor que en les pàgines web, on els models s’esgoten molt ràpidament i s’ha d’innovar constantment per tal de mantenir el click-rate dels usuaris. L’atenció que l’usuari presta a la publicitat en paper és molt més alta que en les pàgines web i menys molesta per l’usuari.El nostre treball es centrarà en fer el pas contrari a l’habitual, és a dir, en convertir una revista exclusivament virtual en una revista que publiqui també en paper. Analitzarem els possibles beneficis d’aquest pas així com els costos que suposaria adaptar un medi virtual al paper.El repte estarà en investigar quin és el model de revista idoni per completar el pas del medi virtual al paper, aconseguint maximitzar els beneficis.
2012-01-27
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16161
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162302018-01-24T08:33:47Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Estudi d'un càmping ecològic
Bosch Farré, Esteve
Peris Garcia-Duran, David
Riu Bonvehí, Pol
Serrat Pagespetit, Pau
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El present projecte té per motiu l’anàlisi d’un hipotètic càmping ecològic i pel qual hem seguit la següent metodologia:Una assessoria ens ha contractat per tal de realitzar un estudi sobre el mercat del càmping al Solsonès ja que un assessor turístic està interessat en instal·lar-hi un càmping. Nosaltres hem decidit estudiar el mercat català del càmping i partint de lacompetència que hem localitzat fer un tipus de càmping amb quelcom d’especial. En aquest cas, hem proposat un càmping destinat per a joves (la majoria de càmpings de la zona són per famílies) i ecològic per tal d’intentar reduir el màxim els costos i fomentar l’ecologisme i la protecció del medi ambient, conceptes molt necessaris avui en dia. Des d’aquí, és on parteix tot el nostre treball.Tanmateix, degut a la dificultat de trobar tota la informació complerta de les diferents variables que componen un càmping com també del temps que hem tingut en fer el treball, nosaltres realitzem un estudi de mercat i també incloem els beneficisestimats (partint de preus hipotètics) que sorgirien dels ingressos dels consumidors com també els costos d’instal·lar els recursos ecològics en els tres principals camps del consum d’un càmping: l’aigua, l’energia i els residus. Així, doncs, no realitzem un anàlisi cost-benefici complet sinó que mostrem quan costa convertir-se en un càmping ecològic i mirem en quan de temps s’amortitzaria tenint en compte que, evidentment, en els anys posteriors el consum seria molt menor degut a l’aprofitament dels recursos que ens ofereix el medi ambient. Pel que fa a la metodologia del treball, hem analitzat dades que hem obtingut a través de diferents fonts; des d’Internet fins a empreses reals que esmentarem a la bibliografia. També hem cregut convenient buscar el terreny (una zona adequada perfonamentar el descans i el temps d’oci) i fer-ne una petita distribució com també estudiar alguns punts de la legislació espanyola i aspectes necessaris per tal d’obtenir la marca ecològica. Hem de destacar també que les dades de costos les hem fet com més reals possibles tenint en compte la mida del càmping com també tots els costos relatius encara que és hipotètic ja que no hem inclòs el consum exacte degut que depèn de moltes variables com quan gasta la gent, quanta gent vindria...I finalment els objectius que volíem concebre a partir d’aquest treball han sigut els següents: materialitzar els alts costos d’instal·lar recursos ecològics encara que també observar com a llarg termini acabava sent més viable, veure el mercat delcàmping a una zona que creiem que encara s’ha de descobrir com és el Solsonès, fomentar els joves a anar més de càmping i altres objectius no tan importants com, per exemple, una major compenetració entre els components del grup i una millora de síntesi i expressió escrita i oral.
2012-02-14
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16230
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/12872018-01-24T08:24:16Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Hotel Pota Blava : procés de creació d'una empresa
Martos Aycart, Robert
Puertas Sánchez, Mari Cruz
Sànchez Forés, Maria
Serrano Cordero, Azahara
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
Quan ens referim al procés de creació d’una empresa, fem referència al conjunt d’accions necessàries per posar en funcionament un negoci partint únicament d’una sèrie d’idees.Així, amb la nostra feina, hem volgut estudiar amb més detall la situació real en què es troba un jove emprenedor. El fet d’haver triat aquesta opció es deu a què és una de les possibilitats que se’ns presenten en finalitzar la carrera.La raó per la qual ens hem decantat pel sector serveis és, bàsicament, el pes que téactualment en el PIB. Davant de tot el ventall d’activitats econòmiques que ofereixaquest sector, hem triat l’hoteler ja que actualment es troba en creixement i, a més, al’hora de treballar, consideràvem que era un dels més interessants.Un cop decidit el tema que tractaríem, era necessari saber quins aspectes s’havien detenir en compte per portar a terme aquest procés de la forma més realista possible. Pertant, era imprescindible conèixer quins serien els tràmits legals a seguir, quin tipus d’empresa crearíem, el mètode de finançament que millor s’adaptaria al nostre projecte i els costos que caldria afrontar, entre d’altres variables.En el moment en què hem disposat d’aquesta informació, hem aprofundit en altres temes com seria el cas del màrqueting, l’assegurança, l’anàlisi de la competència i la decisió del preu que ens faria obtenir beneficis o, si més no, cobrir les despeses en els primers anys.Ara, una vegada finalitzat el treball, en el cas de voler crear una empresa d’aquestescaracterístiques, ja coneixem totes les pautes a seguir per portar-ho a terme.
2008-06-30T14:24:28Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1287
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/51392018-01-24T08:24:23Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Democratització de l'agricultura ecològica : una proposta d'aproximació al ciutadà
Adroher i Mas, Cristina
Amell i Reig, Joan
Martín Lombardo, Daniel
Planes i Satorra, Sandra
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
L’agricultura va néixer en el moment en què l’home va passar de recol·lectar aliments acultivar-los, i la durada d’una collita de cereals el va arrelar a un entorn fix, és a dir, el va fer sedentari. Així, es va produir una primera revolució demogràfica; aliments estables i aconseguits regularment, poblats assentats i més o menys segurs. Al principi les terres verges donaven excel·lents produccions, les quals anaven minvant a mesura que es repetien les sembres sense alternances i que el sòl s’esgotava. En molts casos, acabaven canviant de lloc o iniciant la tala d’arbres per reconquistar nous sòls cultivables. No essent suficient això, l’ésser humà va iniciar les grans migracions i l’expansió al llarg del món,retrobant noves terres no castigades.Observant els inicis de l’activitat agrícola, el present treball es realitza amb la intenció d’analitzar l’agricultura ecològica no de forma merament comercial, sinó també aprofundint en la preocupació pel manteniment del medi rural. Així, l’agricultura ecològica es configura com una filosofia de vida per a molts productors i consumidors, i està en auge en la societat actual, sobretot entre la creixent població amb valors postmaterialistes.Aquest tipus d’agricultura utilitza com a model la pròpia natura i la cultura i sapiència populars, tractant de trobar les respostes que ambdues aporten i aplicar aquesta informació mitjançant els coneixements tècnics i científics actuals. Contempla el seguiment de determinats principis i línies d’actuació que garanteixin la protecció del medi ambient, la salut del consumidor i la qualitat del producte. En aquest sentit, doncs, esjustifica la creixent demanda dels consumidors de productes ecològics, donada lapreocupació per la qualitat dels aliments i la tan anomenada seguretat alimentària.Per últim, cal destacar la rellevància social, política i mediàtica que desperten els temes relacionats amb l’ecologia i la preservació del medi ambient, essent un dels elements de debat essencials de la societat del segle XXI. Les raons esmentades són algunes de les principals que han portat a la realització del present treball.Resulta important destacar, abans de procedir, els objectius que es volen assolir al llarg del present estudi. Així, en primer lloc, es determinarà en què consisteix l’activitat que es vol analitzar (en aquest cas l’agricultura ecològica) i saber en quina situació es troba a Catalunya. Seguidament, cal esbrinar quin és el perfil del consumidor d’aquest producte i quines en són les seves motivacions de consum. Un altre objectiu bàsic consisteix en saberquines són les formes de comercialització d’aquest tipus de productes, per a poder realitzar finalment una proposta innovadora en la qual pagesos i consumidors en surtin beneficiats.
2009-11-06T19:36:21Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5139
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/12882018-01-24T08:24:18Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Impacte de la SIDA sobre el creixement econòmic de l'Àfrica
García Carreté, Maria del Mar
Ibar Penaba, Leandre
Panyella Amatller, Pere
Pereira Batlle, Pau
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
Aquest treball tracta, des d’una perspectiva general, sobre quin impacte té el virus del VIH sobre el creixement econòmic dels països africans. Per a veure com evoluciona una economia, s’ha pres com a mesura el PIB per càpita, ja que es tracta d’una mesura que no té en compte el tamany dels estats, sinó que permet veure de manera més directa com pateix la malaltia la població.Partint d’una hipòtesi en forma de pregunta, i després d’una introducció a la malaltia i la seva situació en l’actualitat, se separa l’anàlisi dels efectes microeconòmics de la dels macroeconòmics, per acabar enllaçant-les i il·lustrant-les amb una senzilla explicació seguint el model de creixement de Solow. La conclusió a la qual s’arriba és que, a llarg termini, la SIDA comporta unes conseqüències clarament negatives sobre l’economia de l’Àfrica i que, a més a més, requereixen d’una resposta urgent a nivell global per evitar-les.
2007-05-03T17:05:26Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1288
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162532018-01-24T08:24:28Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Els Colors : estratègia i imatge empresarial
Bassols Buendía, Caleb
Duran Ribera, Ernest
Fàbregas Oller, Guillem
Fernández Sánchez, María José
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
L’estudi presentat en aquest informe correspon a la investigació al voltant del paper del color al màrqueting empresarial. La seva influència, ja sigui com a eina comunicativa o identificadora d’un producte o empresa, es torna molt superior a la qualse li podria atribuir en un primer moment (fins al punt de convertir-se en un aspecte clau) quan s’observa la reacció dels consumidors davant les seves variacions i l’aplicació que en fan les companyies.La primera idea a confirmar pel treball és el caràcter inconscient de les reaccions generades per la percepció visual i les motivacions existents per explotarles.Un estudi sobre els precursors i les teories actuals de la psicologia del color condueix a una comparació entre allò que reflecteixen els estudis amb la realitat empresarial actual, mostrant una correlació evident entre valors de les organitzacions iles seves expressions pictòriques i exemplificant situacions de coincidència entre canvi de color i canvi d’estratègia corporativa. Aquest procés dóna lloc a la hipòtesi principal: el color és un element indispensable del procés de comercialització.Per tal de contrastar-la, inicialment s’acudirà a l’evidència recaptada mitjançant un qüestionari d’elaboració pròpia. A partir dels seus resultats, observarem com els consumidors no creuen estar tan influenciats per l’estètica i el color dels productes que compren com efectivament ho estan, i podrem seguir reafirmant la teoria exposada a la primera part amb paral·lelismes respecte les opinions mostrades.A continuació, es reflexionarà sobre quatre funcions del color aplicades a l’empresa de les quals aquestes es poden beneficiar: segmentador de mercats, indicador de canvi de tendència, identificador nacional i element associatiu immediat.Les determinacions preses a cada apartat a partir de reflexions teòriques i exemples formaran un entramat de conclusions que posarà fi al projecte en un apartat en el quals’ordenen les bases per a la correcta aplicació del color al món empresarial, en funció del rol de la companyia dins del seu mercat, els valors a transmetre, el tipus de producte a comerciar, etc.Finalment, els nombrosos fonaments que se li poden atribuir a favor fan que lahipòtesi inicial quedi ratificada com a certa, ja que es demostrarà una permanent voluntat per part de les empreses d’influir sobre el comportament dels destinataris del seu procés publicitari mitjançant aquest recurs, ja sigui de manera directa o indirecta.
2012-02-21
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16253
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161852018-01-24T08:24:21Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Proyecto Kimbi : Márketing viral. Pásalo o no
Belda López, Ignacio
Dodani Shewak, Anil
Mosteirín Sánchez, Noemí
Torrecilas Coma, Clara
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
“Un reciente estudio de la consultora Nielsen estima en 49.650 millones de € las pérdidas anuales procedentes de la inversión en publicidad no efectiva en el mundo”.Esta noticia refleja un hecho que causa alarmismo en la sociedad. Semejante gasto desbaratado en llevar a cabo un proyecto que no causa ningún beneficio es motivo de preocupación entre economistas y profesionales del Marketing. Ciertamente, entenderíamos que multitud de personas se llevasen las manos a la cabeza ante la evidencia de semejante despilfarro. Llegados a este punto, hay que comunicar dos hechos. En primer lugar, hemos de aclarar que este es un titular ficticio y los datos que se aportan son irreales.Lamentablemente, en segundo lugar se ha de exponer que las cifras estimadas reales duplican –siendo optimistas‐ las anteriormente citadas (1 “Advertising expenditure forecast 2008” ZenithOptimedia – Nielsen Facts 2008).Actualmente los expertos en Marketing están en medio de un proceso de búsqueda de nuevas fórmulas que aumenten la eficacia y reduzcan el gasto de sus campañas publicitarias, y ése es el terreno en donde se mueve el Marketing viral, fenómeno en plena expansión gracias a la creciente importancia de Internet en nuestras vidas.Este hecho fue lo que nos ha empujado a investigar sobre la disciplina y sus métodos.Descubrir qué se ocultaba detrás de la categoría “viral” y darnos cuenta de su imparable desarrollo, descubriendo cómo habíamos sido a la vez verdugos y mártires en la propagación de mensajes publicitarios.En nuestro trabajo queremos darle un nuevo sentido al concepto de ahorro en el Marketing viral, intentado descubrir si es posible llevar a cabo una transformación low‐cost del concepto de Marketing viral y aplicarla con éxito a un sector de lapoblación en el que podamos controlar los efectos de una campaña de dichas características, por lo cual escogimos a los estudiantes del campus de Ciutadella de la Universidad Pompeu Fabra como target de nuestra campaña.Además, nos planteamos analizar el ahorro de nuestra campaña mediante el análisis y comparación coste‐resultado de otras vías de Marketing tradicionales con un concepto novedoso y a la vez preciso como es el de “eficacia real publicitaria”, en el cual nos servimos de estudios sociopsicológicos de consumidores para establecer unosbaremos más cercanos a la realidad que los métodos más comunes de medición de resultados publicitarios.Para ello, es necesario crear una identidad completamente nueva. Es aquí donde surge la marca, franquicia, empresa, organización y filosofía –ficticias‐ Kimbi. Y el reto exige un esfuerzo notable: dar a conocer una identidad –comercial y empresarial‐ ficticia que no ofrece ningún servicio ni producto a un sector poblacional y crear expectativas en elobjetivo, llamar su atención, grabar en sus mentes nuestros identificativos y esperar que el virus del “movimiento Kimbi” se propague entre ellos con éxito. Es decir, competir en el saturado panorama publicitario contra multitud de multinacionales que ya tienen unos usuarios fieles y una reputación labrada, que ofrecen productos y servicios de manera gratuita en bastantes ocasiones y que disponen de ingentes cantidades de recursos y capital para publicitar su identidad comercial en multitud de medios mainstream con el objetivo de atraerles y causarles un impacto publicitario. Esperamos haber conseguido, al menos, que el lector sienta el deseo de ver el trabajo. ¿Queréis descubrir el resultado?
2012-02-01
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16185
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52692018-01-24T08:33:27Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Marcas blancas : nuevo concepto comercial del sector alimentario
Florensa Alcaraz, Sandra
Fradera Fontcuberta, Clàudia
Frau Pons, Mònica
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
Productos sin una marca comercial publicitada ni reconocida, de envase y diseño aparentemente simples, vendidos generalmente en cadenas de supermercados, de precio reducido y con el logotipo de la empresa o cadena que los suministra, son los prototipos pertenecientes a las llamadas marcas blancas o de distribuidor, expresadas en la mayoría de los casos con las siglas MDD. Los primeros indicios de estos productos los situamos en Alemania justo después de su derrota en la Segunda Guerra Mundial. En un contexto de verdadera crisis los alemanes dejaron de prestar atención al valor de la marca propulsando así mercados dominados por precios bajos de productos sin marcas. La idea arreló con fuerza a las sociedades americanas y en 1869 en Gran Bretaña el supermercado Sainsbury lanzó³ al mercado su propia marca, ofreciendo una alta calidad juntamente con un excelente servicio a un precios claramente razonable. Estos productos también aparecieron en Francia en las manos de Coop. Más tarde, en la segunda parte de la década de los setenta, el fenómeno se trasladó a España con los productos Simago, donde empezó su denominación de marcas blancas, causa de sus sencillos envases, con frecuencia de color blanco, que indicaban sin más el producto contenido y el logotipo, en este caso de Simago. Pero si hay un hecho que marca el nacimiento de las marcas de distribuidor es cuando Carrefour lanzó en 1976 cincuenta productos libres o sin marcas del fabricante, con el fin de diferenciar el producto al incorporarle otra marca, la del distribuidor, ofreciendo precios competitivos sin disminuir la calidad. A partir de esta iniciativa las MDD adquirieron carta de naturaleza y como fenómeno consolidado fueron apareciendo en los distintos mercados de los países más avanzados del mundo occidental.
2009-11-11T15:41:18Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5269
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/52702018-01-24T08:24:21Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Infoquiniela
Ortega Pueyo, Maria del Mar
Sanz Pasamón, Isabel
Tarasenko, Kostyantin
Vellvé Olivares, Albert
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Al plantejar-nos aquest treball volíem que estigués relacionat amb coneixements que ja hem estudiat i a la vegada profunditzar en ells, però a més, tenir l’oportunitat d’introduir-nos en nous temes, com el màrqueting o la creació de l’empresa.Després d’estudiar diverses opcions, vàrem decidir estudiar la viabilitat de una empresarelacionada amb dos temes centrals: Internet i futbol. Amb el primer hi estem contínuament en contacte i ens interessava veure les possibilitats que dona la xarxa a l’hora de desenvolupar un negoci i a lavegada quins costos implica. Per l’altra banda, el futbol és un esport que ens agrada i sabem que hi ha un gran volum de persones interessades en aquest esport i que a més realitzen travesses, l’objecte de la nostra empresa.A partir d’aquí, analitzarem el mercat, coneixerem tots els requisits necessaris per crear una empresa, decidirem el tipus d’inversió que necessita aquest projecte i veurem per últim la viabilitat delprojecte comparant els costos i ingressos que s’enfrontarà l’empresa durant 4 anys.
2009-11-11T19:23:09Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5270
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/52712018-01-24T08:24:36Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Sector de la alimentación ecológica
Rius Filgueiras, Anna
Núñez García, Paula
Román Sodric, Sara
Sésar Carrascosa, Sonia
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Nuestro estudio se centra en el sector de alimentación ecológica en Barcelona comparándolo con el resto de España, Europa y Estados Unidos. El objetivo del trabajo es conocer como está el sector actualmente y su posible evolución, como también analizar los problemas y proponer las posibles soluciones.Con el fin de entender la situación actual del sector en Barcelona nos hemos basado en la realización de dos tipos de encuestas, una a los consumidores potenciales y otra a los ecológicos.Los principales resultados obtenidos han sido que tanto el conocimiento como la demanda están muy alejados del resto de Europa y Estados Unidos. Por otra parte, eldiferencial de precios entre un producto ecológico respecto a uno convencional es muyelevado. A pesar de todo ello, llegaremos a la conclusión de que este sector tiene buenasperspectivas futuras y un buen potencial de crecimiento.Les invitamos a que se aventuren a entender cuales son sus principales problemas y soluciones, así como los motivos por los cuales creemos que su evolución será favorable.
2009-11-11T19:49:11Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5271
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161352018-01-24T08:24:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Cost del tractament del SIDA i d'Hepatitis C per a l'Estat : Comparació de la despesa d'una persona en llibertat vs. un pres
Grandoso Calvo, Beatriz
Gutiérrez Martínez, Roser
Muñiz Mejías, Patricia
Solé Concejo, Virginia
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Un dels principals motius que ens va impulsar en l’elecció del tema és que es tracta d’untema que pot despertar curiositat entre la població.Un altre motiu, es que varem trobar que està íntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de l’estat i a la seva restricciópressupostària, i per tant, està directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem l’àmbit d’estudi al territori català, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pública catalana. A demés, estan finançades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricció pressupostària delsciutadans.L’elecció d’aquestes malalties no ha estat feta a l’atzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i d’hepatitis C són les malalties més freqüents dins la presó, i les que tenen unscostos més característics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anàvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambéseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. És per això que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en l’elecció del tema és el fet que el nombre d’interns ales presons té un ritme de creixement constant que s’ha accelerat en els últims anys,sobretot degut a l’augment de la immigració. Això implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat d’ingressos majors per tal de poder equilibrar larestricció de la qual parlàvem abans.També varem voler anar una mica més lluny i analitzar el pes d’aquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pública. Com les dues son MDO (malalties de declaració obligatòria ) estan finançades completament pel sector públic.L’objectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensàvem.OBJECTIUS DEL TREBALL:· Demostrar l’elevat cost que suposen certes malalties per l’estat.· Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb l’evolució delstractaments.· Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons.· Destacar l’augment accelerat del nombre d’interns i l’augment del cost sanitarique això suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar l’estudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A més, per a calcular el cost del tractament dins la presó, ens hemhagut d’informar dels aspectes més generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a l’exterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala presó que hem pres com a model d’estudi.Així, podem dividir les nostres fonts d’informació en 3 categories:• Obtenció d’informació directament amb el personal de la presó:– Entrevista amb la directora d’infermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil– Entrevista amb la Cap d’infermeria del Centre Quatre Camins.• Informació a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la presó• Informació a partir d’estudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.
2012-01-24
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16135
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/12892018-01-24T08:24:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
L'Envàs : més que una protecció
Antonijuan, Mariona
Cardona, Cristina
Culubret, Ilona
Fàbrega, Anna
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
Aquest és un treball essencialment de camp. Hem volgut investigar la importància de l’envàs mitjançant dues vies d’estudi. Primer des del punt de vista del productor idesprés des del punt de vista del consumidor.Pel primer anàlisi vam realitzar una recol·lecta de dades que ens ha permès demostrar la hipòtesi que els empresaris obtenen una marge de benefici major quan venen un producte presentat en envàs premium (un envàs sofisticat, més ergònomic, de mésqualitat…) en comparació amb el que està en el mercat en envàs estàndard. Nosaltreshem volgut veure si, realment, aquest marge és més gran del que justifica la millorad’envàs estàndard a envàs premium. I pel segon anàlisi vam elaborar unes enquestesque ens han permés donar per vàlida la hipòtesi restant: que existeix una relació entre recta pressupostària i envàs que s’escull i que, per tant, els consumidors, sempre que puguin, escolliran l’envàs premium.
2007-04-11T15:05:40Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1289
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/52442018-01-24T08:33:45Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Instal·lació fotovoltaica a la UPF : projecte de viabilitat
Bañó Capellades, Albert
Sard Magdaleno, Anna
Borràs Vila, Lydia
Barriga Torres, Cecilia A.
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
És viable portar a terme la instal·lació de panells solars fotovoltaics a la UniversitatPompeu Fabra? Està dins dels objectius de la universitat? Per què encara no s’ha portat a terme un projecte com aquest en cap campus de la UPF? Aquest treball busca donar resposta a totes aquestes preguntes i fer-ho de manera realista i imparcial.Primer de tot, hem de destacar que fer una instal·lació solar en un edifici és, a diferència del que ens ve al cap primerament, una inversió. Amb això volem dir que l’energia generada per cada panell solar no es dedica al consum de la niversitat, sinó que es ven a la xarxa elèctrica a un preu fixat per llei. Així que el que tenim entre mans és clarament una inversió i, evidentment, ens pot fer guanyar diners.L’espina dorsal del treball és un estudi exhaustiu de la viabilitat econòmica que tindria aquesta inversió en diferents escenaris. Hem centrat l’estudi en el Campus de la Ciutadella de la UPF, concretament sobre les cobertes dels edificis Roger de Llúria i Jaume Primer; i hem calculat el VAN, TIR i pay-back de la inversió sota diferents circumstàncies per mostrar un panorama complert de la situació. Tot i això, el treball no es queda aquí. Emmarcant l’estudi de la inversió, s’ha situat lesenergies renovables en l’actualitat, concretament la solar fotovoltaica, s’ha comparat la ideologia de la UPF amb les ideologies d’altres universitats catalanes que compten amb instal·lacions solars, s’ha comparat els projectes de diverses d’aquestesuniversitats amb el que seria el projecte de la UPF i, per últim, s’ha plantejat unaproposta d’obtenció d’ingressos per tal de millorar la inversió o participar en altresprojectes ecològics. La nostra opinió és que aquest tema té un gran rerefons, ja que neix conceptes relacionats amb la economia, la imatge, la responsabilitat social o l’evolució. Per tant, animem al lector a continuar llegint i descobrir la resposta a tots aquests interrogants.
2009-11-10T14:41:34Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5244
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/52732018-01-24T08:24:26Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
SOSelectiva
Pagà Peris, Roger
Pelegrina Blasco, Manel
Valls Palleja, Marc
Zheng, Xiang
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Este trabajo nace de la idea de que el sistema de recogida selectiva de residuos en Barcelona puede mejorarse. Para respaldar esta hipótesis previa, hemos utilizado tanto datos de organismos oficiales (La EMMA o el Ayuntamiento de BCN por citar algunos de los más relevantes) como encuestas realizados por nosotros mismos y que han sido distribuidas a una muestra de aproximadamente 180 personas de la ciudadcondal.Con la información obtenida de estas fuentes, podemos afirmar que, definitivamente, estábamos en lo correcto: el sistema puede mejorarse.En este punto es necesario ser precisos y explicar qué entendemos por mejorar.Concretamente, lo que nosotros queremos hacer es incrementar el porcentaje de cantidad recogida de papel-cartón, vidrio y envases ligeros sobre el total consumido deestos materiales. Este será nuestro objetivo durante todo el estudio. Y, como el lectordescubrirá, hemos propuesto dos vías para conseguir tal cosa: incrementar el número decontenedores (método extensivo) o implementar una nueva tecnología (métodointensivo). El planteamiento y desarrollo de estas dos propuestas será la piedra angulardel trabajo.Ahora bien, a modo de anticipo, ¿qué podemos decirle al lector sobre estas vías?¿Consiguen el objetivo que se proponen? ¿Son aplicables? La respuesta es que, como severá a lo largo de estas páginas, el método extensivo consigue efectivamente incrementar el porcentaje de cantidad recogida mientras que la vía intensiva, aunque tiene la ventaja de que es capaz de reducir los costes que se derivan del proceso (costesde transporte…) y es consecuente con políticas de sostenibilidad medioambiental (higieniza los residuos, reduce enormemente los desechos destinados a depósitoscontrolados e incineradoras) presenta la gran desventaja de que precisamente por seruna tecnología nueva, no hay suficientes datos para estudiar su comportamiento en unperiodo de tiempo largo. Por tanto, en este estudio se abogará por la estrategia extensiva, en pos de mostrar un análisis más coherente y de implementación rápida.
2009-11-11T16:21:53Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5273
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/12902018-01-24T08:24:22Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Els diners compren la felicitat?
Coll Martínez, Maria
Díaz Pagan, Ona
Pascual Sánchez, Patricia
Roca Fernández, Èric
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
“Un sopar: 40€Un vestit: 100€Una nit d’hotel: 90€Estar amb la persona que estimes, no té preu...Hi ha coses que els diners no poden comprar...”La felicitat és una d’aquestes coses?Cada any per Nadal observem que es repeteixen les escenes de gent brindant amb cava quan el seu dècim ha sortit premiat. Semblen més felices que mai però, realment mantindran per sempre aquest nivell de felicitat? Hem descobert que aquest sentiment és transitori i que al cap d’un temps aquest augment s’esvaeix: els diners no ens aporten felicitat a llarg termini.En el decurs de l’estudi analitzarem una sèrie de variables que considerem quepoden ser les principals causants dels diferents nivells de felicitat que mostrem,deixant de banda aspectes subjectius com els psicològics que s’escapen del nostre abast. Sobretot ens centrarem en l’ingrés, que ens portarà a saber si els diners donen la felicitat. El resultat és que no. Curiós.Si no és la renda, hauran de ser altres factors: pot ser l’edat, pot ser la religió,pot ser el sexe, poden ser mil coses.Us avancem com és una persona feliç: és una dona i creient.Els diners compren la felicitat?Certament tots nosaltres volem viure feliços, i en el gènere humà no hi ha qui no doni el seu assentiment a aquesta proposició fins i tot abans de que sigui plenament enunciada (S. Agustí, mor. Eccl. 1,3,4)
2008-06-30T14:52:14Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1290
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162432018-01-24T08:24:34Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Explotació vitivinícola El Quintà S.L.U.
Benavente Tello, María José
Deulofeu Garcia, Farners
Mateu Clusellas, Sílvia
Puig Canal, Sílvia
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El nostre treball consisteix en assessorar a un jove enginyer agrònom, que vol crear una empresa vinícola a Hostalets d’en Bas, situat a la comarca de la Garrotxa. La masia on vol dur a terme el projecte és al Mas Tarrés. La nostra finalitat és estudiar la viabilitat econòmica de l’empresa anomenada El Quintà. Aquesta produirà vi negre per a la seva comercialitzacióen un sector del mercat.L’objectiu que busca el nostre client amb la creació d’aquesta empresa és aconseguir elaborar un vi negre, de la varietat Cabernet Sauvignon, que formi part del conjunt de productes típics de la comarca de la Garrotxa, coneguts amb el nom de “Cuina Volcànica”.D’aquesta manera vol arribar a satisfer les necessitats dels diferents consumidors.Com a assessores ens hem adonat que el projecte inicial no era viable. Per aquest motiu hem proposat al nostre client una sèrie de millores per intentar que el seu projecte empresarial tingui futur. Quines han estat aquestes millores? Hem aconseguit que el projecte tingui sortida? Per respondre aquests interrogants hem calculat tots els costos necessaris als que s’enfrontarà el client, tant en el projecte original com en el projecte amb les millores, tot comparant els resultats comptables obtinguts.Per acabar, ¿Quant costa produir una ampolla de vi? Aquesta és una bona pregunta que ens hem fet, per saber si el preu del vi produït, amb les seves característiques particulars, podria competir amb la resta de vins existents al mercat.
2012-02-16
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16243
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52452018-01-24T08:24:35Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Investigació farmacèutica i les seves dues realitats : malària vs. hipertensió
Alsina Pujols, Maria
Guilamany Gavaldà, Eulàlia
Mir Ugolini, Rosalena
Romaní Franquesa, Mireia
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
El món està mal repartit, això és evident. La qüestió és: fins a quin punt? El treball que segueix a continuació pretén estudiar aquest mal repartiment a través d'un àmbit concret: el de la indústria farmacèutica.Els recursos per a la investigació farmacèutica sovint es destinen a finalitats que estan lluny d'aconseguir benestar pel màxim nombre de persones possible. En canvi, es destinen allà on hi ha més possibilitat d'obtenir uns elevats rendiments econòmics. Malgrat no haver-hi dades concretes que evidenciïn aquest fet, sí que n'hi ha d'indirectes que ens ajudaran a esbrinar-ho.En l'estudi es posa en evidència les enormes discriminacions que pateixen diferents tipus de malalties, així com també algunes solucions que permetrien arreglar el problema, però que no es duen a terme. A més, ens endinsem en el món de la indústria farmacèutica a partir de dos països i dues malalties que mostren de primera mà la situació de la indústria farmacèutica mundial.
El nostre treball es titula “La investigació farmacèutica i les seves dues realitats (Malària vs. Hipertensió)”. La raó d'escollir aquest tema es deu a l'impacte que ens van crear una sèrie d'articles que parlaven sobre les malalties dels països subdesenvolupats i la poca importància que reben per part dels països desenvolupats.La frase detonant del nostre treball va ser una cita de la Organització Mundial de la Salut on s'anuncia que “Dels 56.000 milions de dòlars anuals que es destinen a la investigació farmacèutica, només el 10% es dedica a malalties que afecten el 90% de la població mundial afectada per alguna malaltia”. Davant la brutalitat que aquesta afirmació suposa, continuant buscant al respecte descobreixes nombroses cites que segueixen la mateixa línia com per exemple: “Els països en desenvolupament, tot i agrupar el 80% de la població mundial, només suposen el 20% de les vendes mundials de medicaments”, o també que “Dels 1.535 medicaments inventats durant els 25 darrers anys, només 18 eren per a malalties anomenades “tropicals””.Tota aquesta informació ens va sorprendre i motivar a investigar més sobre la profunditat de l'afirmació de la OMS. El nostre objectiu a partir d'ara és comprovar amb propis ulls si això realment succeeix, quines són les causes que ho provoquen i mesurar quina és la gravetat de la qüestió. Tot plegat s'analitzarà des d'una visió econòmica de la realitat, ajudant-nos de models teòrics, però també des d'una perspectiva social, considerant la importància que la salut té en les nostres vides.
2009-11-10T19:29:46Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5245
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161862018-11-23T16:52:03Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Recollida selectiva porta a porta
Bellonch, Gemma
Castellarnau, Laia
Jiménez Velasco, Laura
Wu, Dongni
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Sap la gent quin és el model de recollida selectiva porta a porta? Ajuda aquest sistema a la preservació del medi ambient o es tracta simplement d’un mite? Això és el que ens vam preguntar nosaltres a l’inici del treball. Aquest model s’aplica des del mes de novembre del 2008 a Palau-solità i Plegamans, un municipi del Vallès Occidental. A partir de l’estudi d’aquest cas pràctic hem volgut analitzar la viabilitat d’aquest sistema i la seva acceptació social. Comprovarem que aquest sistema és deficitari i que els impostos juguen un paper molt important en el finançament del sistema actual.Un altre objectiu és comparar el sistema porta a porta que hi ha actualment amb el que es va proposar en l’anterior legislatura, basat en la divisió del poble en dues zones amb models de recollida diferents. Concretament, ens interessa saber si va ser una bona idea canviar de sistema i, tal com veurem més endavant, la resposta és afirmativa.També volem saber si aquest model es podria aplicar a altres municipis amb densitat i poblacions diferents. A través d’aquest treball, veurem que la densitat de la població és un dels factors més importants, malgrat que influeixen altres elements (per exemple, l’acceptació social).
2012-02-01
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16186
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52462018-01-24T08:24:23Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Las Desalinizadoras y plan de empresa
Sobrevilla Saldaña, Manuel
Juli Pujol, Janina
Homs Coiduras, Cayetana
Capell Vidal, Jordi
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
Nuestro trabajo que hemos realizado a lo largo del curso consiste en el estudio de las plantas desalinizadoras, su mercado y producción, y en la elaboración de un plan de empresa que esperamos que sea útil a todas aquellas personas que estén interesadas en nuestro proyecto. De igual forma esperamos que nuestro trabajo y modelo de empresa sirva de ejemplo a seguir por terceros, cuya actividad esté relacionada o involucrada con las plantas desalinizadoras.El tema lo elegimos debido a su alto contenido ecológico, puesto que vivimos enuna sociedad en la que el cambio climático y la escasez de agua son graves problemas que afectan a nuestro globo terráqueo. Nosotros como habitantes del planeta nos sentimos con la obligación y el deber de intentar poner nuestro grano de arena para poder protegerlo.Los objetivos que nos planteamos al principio del trabajo y que hemos intentadoalcanzar han sido: el estudio de la situación del agua de la zona en la que noshemos centrado (Blanes, Lloret, Tossa y Maresme Nord) y las oportunidades de negocio que abre una empresa como la nuestra: Planta desalinizadora.Creemos que la creación de este tipo de empresas es una clara solución futura para solventar los problemas de falta de agua. Y en este grave problema hemos encontrado una oportunidad de negocio que a la larga se convierte en solución.En resumen, nuestro trabajo, una vez conocido el mercado y producción de estasplantas, consiste en la elaboración de un plan de empresa, las características del cuál se detallaran más adelante.
2009-11-10T16:07:41Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5246
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162502018-01-24T08:24:23Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Crisis y el sector textil
Audet Pijuan, Mireia
Fernández Serra, Maria
García Borgoñoz, Laura
González Quílez, Laura
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El objetivo de nuestro trabajo es ver como la situación económica actual ha afectado al sector textil, cuáles han sido las consecuencias que ha sufrido y como los consumidores se han adaptado. Para introducirnos en el tema hemos investigado cuáles han sido las consecuencias de este sector. Todo nuestro trabajo se va a basar en el estudio diferenciado en lastiendas convencionales y las empresas low cost, ya que nuestra hipótesis principal es cómo las empresas outlet han ganado terreno a las tiendas convencionales. Nos centraremos en el centro comercial outlet ‘La Roca Village’. Para poder hacerlo nos desplazaremos hasta allí para conocer su historia y su funcionamiento. Se trata de un estudio pedagógico que realizaremos mediante una pequeña muestra y noticias recopiladas de diferentes periódicos económicos.En primer lugar, con un cuestionario podremos comprobar si los consumidores tienen conocimiento de la existencia de outlets y si a partir de la crisis acuden a ellos, haciendo distinción en un ranking de cinco tipos de tienda para conocer el perfil del consumidor.A continuación, a través de un cuestionario y una serie de experimentos vamos a analizar nuestras hipótesis.Por otro lado, realizaremos tres tipos de experimentos para confirmar o refutar nuestras hipótesis principales:El primero consiste en comparar la afluencia de gente entre tienda outlet y tienda convencional en veinte minutos, distinguiendo también un día entre semana y fin de semana.El segundo experimento se trata de comparar el número de compras realizadas entre semana y en fin de semana para tienda outlet y para tienda convencional.El tercer experimento se trata de escoger seis conjuntos de ropa aleatoriamente de la misma marca en tienda outlet, realizar lo mismo en la tienda convencional, calcular su precio medio y plantear la hipótesis de que resulta más costoso vestirse en la tienda convencional que en la tienda outlet. La marca escogida es ZARA y Lefties, ambas pertenecientes a la misma cadena, Inditex.En segundo lugar realizaremos distintas entrevistas a los responsables de tiendas convencionales y tiendas outlet de distintas marcas, de las cuáles realizaremos un resumen sintetizado.Una vez realizado esto, vamos a poder afirmar o refutar las hipótesis y proceder a nuestras conclusiones.
2012-02-17
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16250
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/12912018-01-24T08:24:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Lloguer a BCN : una realitat, dos creixements
Bolillo Marín, Sheila
Cívico Ruz, Yasmina
Estalayo Fontrodona, Mònica
Martínez Molina, Isabel
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
Partint d’una mateixa realitat, dos organismes públics com són l’InstitutNacional d’Estadística i l’Ajuntament de Barcelona, realitzen un estudi sobre la inflació en els lloguers dels habitatges de la ciutat de Barcelona, arribant paradoxalment a resultats molt diferents. L’objectiu del nostre treball, se centra en analitzar els informes per separat, tot trobant els motius de les discordances entre els mateixos.A partir de l’elaboració de dues hipòtesis hem arribat a la conclusió que la discordança rau en una diferència metodològica. Això és degut a la inclusió de diferents tipus de contractes a l’hora de calcular la taxa de creixement dels preus del lloguer, ja que l’INE utilitza, en la seva fórmula del càlcul del creixement del subíndex del lloguer, tots els contractes existents en un període en el mercat, és a dir, tant aquells que ja estaven en vigor durant el període anterior, com aquells que han sorgit de nou en el període en curs; mentre que l’Ajuntament de Barcelona només utilitza aquells contractes nous, entesos com una oferta virtual.Aquest fet suposa que segons la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’Arrendaments Urbans l’INE està calculant el creixement general del mercat del lloguer, mentre que l’Ajuntament està calculant el creixement de preu dels lloguers de nova firma. Es per això que la taxa de l’INE és molt superior a la que proposa l’Ajuntament de Barcelona.
2008-06-30T15:44:43Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1291
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/12922018-01-24T08:33:26Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Els Negocis ètnics : el nou petit comerç de la BCN cosmopolita?
Echeverría Ibarrondo, Álvaro
Fernández de la Reguera Visuales, Patrícia
Naval Ardiaca, Cristina
Soto Bas, Lorenzo
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Reynal-Querol, Marta
T’has parat mai a pensar com és de rica la nostra ciutat culturalment parlant i com és de significativa la varietat de negocis que en ella hi ha?En els darrers anys molts d’aquest negocis han estat establerts per immigrants.L’estudi que us presentem a continuació és un anàlisi d’aquesta recent tipologia de comerç i de l’impacte que està tenint en la Barcelona actual.
2007-05-03T16:43:26Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/1292
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161872018-01-24T08:33:49Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Les Trampes de les emocions
Aldomà Sió, Adrià
Barqué Duran, Albert
Guerrero Santiago, Carles
Nistal Pueyo, Alejandro
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
• La següent investigació tracta d’estudiar la presa de decisions dels individus sota un previ ancoratge influenciat o no a través d’estímuls emocionals.La nostra intenció es fer un anàlisi a través d’un experiment econòmic per poder mesurar l’impacte o el grau d’afectació dels estímuls i les emocions en les respostes dels individus.El treball consideraria en tots els experiments un grup de control, que no seria sotmès a cap estímul ni emocional ni numèric i al qual se li demanaria resposta, i tres línies d’investigació més que rebrien diferents tipus d’impactes emocionals: eròtics(situació o entorn d’excitació) i terror (situació o entorn de pànic o límit) i les seves corresponents àncores. La tercera via no rebria cap impacte emocional per a poder comparar, estudiar i comprendre millor els resultats.Després veuríem les seves respostes i el grau o nivell d’ancoratge que se’ls hi deriva i el compararem amb els resultats del grup de control per veure si té efecte (i si el té, en quina mesura) aquestes emocions sobre les respostes.L’estudi recau en com els estímuls en forma d’emocions han modificat (o no) l’ancoratge dels voluntaris i poder estudiar quin és l’òptim punt d’ancoratge quan es donen els tipus d’estímuls ja mencionats. També s’analitzen dades com les del sexe, l’ancoratge entre les xifres absolutes, etc...A través de l’experiment, i després de la recopilació de les dades, i l’elaboració de gràfics i taules estadístiques volem trobar una aplicació socioeconòmica, vinculada amb el marketing, que descobrirem a través a de les conclusions, la realitat i lesrespostes a les hipòtesis que hem plantejat. És a dir, aplicacions que estiguin connectades a la idea de com juguen les emocions alhora de prendre decisions en la nostra vida quotidiana.D’aquest estudi, els economistes en podem treure profit per a predir les eleccions dels consumidors en àmbits com el del poder de compra, entre molts altres que intentarem tractar al llarg del nostre experiment.
2012-02-01
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16187
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161552018-01-24T08:24:35Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Creación de una marca
López Martín, Sara
Salazar Pons, Margarita
Soriano Gil, Ainhoa
Torralba Vargas, Núria
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
¿Está el sector del calzado español lo suficientemente consolidado como para nodejar entrar a nuevas marcas? ¿Es posible la creación de una nueva organización endicho sector y que ésta resulte rentable a corto/medio plazo? La existencia en laactualidad de marcas reconocidas con un determinado prestigio y la entrada en el sector,en los últimos años, de productos más baratos procedentes de los mercados asiáticospueden poner en peligro la iniciativa a crear nuevas empresas orientadas a este sector.Con la realización del trabajo que se expone a continuación pretendemosresponder a estas cuestiones creando nuestra propia marca. A partir del estudio previode una empresa de la competencia como es CAMPER pretendemos ser capaces deescoger las mejores estrategias que nos lleven al éxito en el sector en el que sedesarrolla nuestra actividad. Poseer información directa de dicha empresa nos daba laposibilidad de analizar mejor el mercado en el que desarrollaríamos nuestra actividad yademás nos proporcionaría un ejemplo a seguir a la hora de elegir las estrategias que senos presentaban.Así pues, podemos dividir nuestro trabajo en dos partes fundamentales: unaprimera parte en la que se analiza de forma exhaustiva el caso CAMPER (susestrategias, productos que ofrece, políticas adoptadas, su situación en la actualidad,etc.). Ésta nos debe aportar las claves y los conocimientos básicos para poder realizarnuestro proyecto empresarial. A partir de aquí, iniciamos nuestro plan de empresa:estudiamos la viabilidad de la idea y definimos el plan estratégico y el plan demarqueting. El trabajo concluye con el estudio de la viabilidad económica del proyectollevado a cabo, con la relación de ingresos y costes para los tres primeros años de vidade la empresa y el cálculo del punto muerto para cada uno de ellos. De esta forma, nosintroducimos en un caso real de contabilidad interna.La idea de crear un nuevo negocio es un tema que nos llama la atención comoestudiantes de ADE/ECO y este ha sido uno de los motivos básicos para la elección deltema. Además, vemos como un reto poder introducirnos en un mercado tan masificadocomo es el sector del calzado español en la actualidad. Cabe decir, que el objetivoinicial del trabajo era estudiar las estrategias de crecimiento de CAMPER; pero una veziniciado el trabajo nos dimos cuenta de la insuficiencia de información para realizar untrabajo de este tipo y surgió la idea de crear nuestra propia marca siguiendo estrategiasparecidas a las adoptadas por CAMPER.
2012-01-26
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16155
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161562018-01-24T08:24:19Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
¿Por qué Barcelona? : Análisis de la evolución del turismo en la ciudad
Batista Terrones, Elena
Buenamañana del Fresno, Marta
Cordero Codera, Irene
Martínez Domingo, Mª Cinta
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
“El hotel vela de Ricardo Bofill echa por fin raíces en la nueva bocana” (ElPeriódico; 29 de mayo de 2006); “Bread&Butter deja en BCN 80 millones de euros” (ElPeriódico; 19 de enero de 2007); “Barcelona promociona su oferta de playas en todo elmundo” (El Periódico; 25 de marzo de 2007);… En las portadas y páginas de diarios ygacetas es donde comenzó todo, donde nació y se gestó una idea que posteriormentepasaría a ser nuestro proyecto final.Durante los últimos años la ciudad de Barcelona ha vivido una repentina expansióndel sector turístico y consecuentemente de toda la economía en general de ésta. Nuevoshoteles y complejos turísticos inundan nuestra ciudad, montones de turistas se aglutinanen nuestras calles; y este ritmo parece que nunca llegue a su fin. Delante de estasituación nos planteamos al inicio del proyecto ciertas cuestiones: ¿cuándo podemosconsiderar el inicio de este auge del sector?, ¿cuándo terminará?, ¿qué perfil turístico esel que más puede beneficiar a la ciudad?... Todas estas cuestiones, entre otras, son lasque intentaremos resolver en las próximas páginas.Nuestra primera línea de trabajo parte de varias hipótesis teóricas relacionadas conel turismo de un modo genérico, y mediante un estudio minucioso de la situación actualhemos querido demostrar o desmentir tales tesis para el caso barcelonés. Posteriormentehemos buscado de forma exhaustiva datos oficiales acerca del sector turístico para poderelaborar una evolución de esta variable para los últimos cincuenta años. De este modopretendíamos de nuevo corroborar este crecimiento del sector y dejar de basarnos tansólo en meros argumentos populares.Nuestro proyecto también dedica parte de su contenido al trabajo de campo,centrado en los argumentos y opiniones de oferta y demanda turística de la ciudad. Serealizaron encuestas a turistas para definir así un perfil de visitante de la ciudad, yposteriormente se realizaron entrevistas a personas relacionadas con el mundo delalojamiento para que nos diesen su opinión acerca del fenómeno turístico de la ciudadcondal.El cambio es algo que se hace latente en cada esquina, en cada calle, a cada pasoque damos, por lo que resultará interesante saber qué ha ocurrido para que nuestrosbarrios, nuestros distritos, nuestra ciudad, sea hoy la que es.
2012-01-26
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16156
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162372018-01-24T08:24:22Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Invertir en una casa sostenible: surt a compte?
Belles Catà, Lucía
Fàbregas Hernández, Alícia
Viñas Picas, Cristina
Vilalta Huguet, Mònica
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Nosaltres mateixes som una prova de l’interès creixent que desperta l’ecologia en la societat d’avui en dia. Però també és important destacar que en aquesta ciència relativament jove hi ha molts tòpics i desconeixement. Per això vam pensar que a través d’aquest treball aconseguiríem combatre, al menys a nivell personal i d’entorn proper, aquesta desinformació.A més, pel nostre propi futur ens serà útil tot el que puguem aprendre en aquest anàlisi, ja que, com estem veient els darrers anys, la conscienciació ecològica és necessària per començar a frenar l’impacte mediambiental que té la nostra forma de vida i de treball actual.Un cop escollit el tema general, ens calia especificar. Vam pensar que construir-se una casa sostenible és el que marca la frontera entre viure d’acord amb el pensament ecològic i no contaminar o fer només petites aportacions a la preservació del medi ambient sense implicarse completament. Llavors ens vam adonar que un altre dels tòpics en el tema de l’ecologia ésrelacionar-la amb una gran despesa de diners. Vam lligar aquestes dues idees i vam arribar a la conclusió que l’estudi de la rendibilitat d’una casa sostenible seria molt interessant.L’objectiu del nostre treball és calcular la rendibilitat de la remodelació d’una casa convencional per convertir-la en sostenible. Sabem que la rendibilitat d’una casa sostenible no només depèn del factor econòmic, sinó també del moral. Però un anàlisi des d’aquesta perspectiva és molt difícil de comptabilitzar i, en tots els casos que hem vist, les persones que actualment es fan una casa sostenible és per conviccions morals. Tal com ens va dir l’Antoni Mestres, propietari d’una casa ecològica i sostenible: “Saber que et dutxes, rentes les mans i rentes la roba amb aigua calenta escalfada pel sol amb un cost gairebé zero, és tot un plaer”.A més, ens hem plantejat dues hipòtesis inicials: per una banda ser sostenible suposa un estalvi mensual en despeses i, per una altra, a llarg termini surt a compte la inversió inicial.
2012-02-15
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16237
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162462018-01-24T08:33:47Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
L'Aeroport de Barcelona : projecció cap al futur
Ros Ortega, Mireia
Ventulá Veghazy, Alexia
Pujol Gironès, Jordi
Batlle Lleal, Anna
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Els aeroports, des del seu inici, s’han pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaçament de la població mitjançant avions. És per això que la capacitat d’un aeroport d’establir connexions amb la resta del món influeix enormement amb el nombre d’empreses estrangeres decidies a establir-se a la regió, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. És interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econòmic de l’estat, arriba via aèria. Una altra proba d’aquesta rellevància com a centre de transport és que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que l’aeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera més general, el tràfic aeri tenen una importància fonamental per a l’economia global. En total es podrien definir tres tipus d’impacte econòmic que crea un aeroport. Un és l’impacte directe, el qual correspon a les activitats en les instal·lacions aeroportuàries; un altre és l’impacte indirecte, aquí ens referim al desenvolupament d’activitats logístiques properes a l’aeroport; i finalment tenim l’impacte induït que representa la despesa generada per els treballadors associats a l’activitat directe i indirecte. El sector aeroportuari s’estima que tingui un impacte econòmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers l’any i el 40% del valor de les exportacions totals; a més a més, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum d’activitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. És important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, també existeixen externalitats negatives com són la contaminació atmosfèrica, acústica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferència que ens ajudaran a veure la magnitud de l’impacte produït per a cada aeroport: 1 milió de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regió on es troba localitzat. Així doncs fent els càlculs per a l’aeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, l’impacte econòmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regió en termes d’ocupació, impostos o inversió, entre altres,depèn directament del volum de passatgers transportats. És aquí on rau la idea d’aquest treball: buscar les estratègies que ens permetin passar d’un aeroport que actua únicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econòmic “per se”.En altres paraules, volem establir quines eines s’han d’emprar per poder potenciar al màxim el nombre de vols de l’aeroport de Barcelona i, d’aquesta manera, aconseguir un major impacte de l’aeroport sobre l’economia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el caràcter de centre de transport de l’aeroport. “Més de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals són absolutament essencials a l’hora de decidir a on establir-se” (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb l’objectiu fixat, el següent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat caràcter unitari d’una infraestructura com aquesta, devien ser tractats. D’aquesta manera varem establir que, tot buscant l’increment del número de vols de l’aeroport, hauríem d’analitzar:· La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats.· Les infraestructures i llurs potencialitats d’ampliació.· El sistema de gestió empleat.En cada un dels punts mencionats s’haurà d’establir si la situació actual és òptima o no, i en cas negatiu, què i com canviar per tal de millorar-la. És important tornar a remarcar que l’objectiu d’aquest anàlisi és establir les possibilitats de l’aeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur número de vols. Per aconseguir això és necessari introduir l’aeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo d’unes infraestructures que siguin capaces d’absorbir l’increment de passatgers i, finalment, però no menys important, establir un sistema de gestió eficient.
2012-02-16
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16246
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52762018-01-24T08:24:26Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
L'Accés dels joves a la vivenda
Garcés Medina, Anna
Lafuente Marcet, Yasmina
Tasies Daniel, Marta
Teixidó Caballero, Elisenda
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Abans d’endinsar-nos amb la temàtica d’aquest treball, voldríem comentar els motius que ens han dut a escollir aquest tema, així com els objectius i la metodologia seguida.“L’accés dels joves a la vivenda” ens ha semblat un tema interessant perquè a més a més de ser actual, preocupa a molta gent jove com nosaltres.Tot i analitzar diversos aspectes, la pregunta que ens formulem és si l’evoluciódels preus de la vivenda i els salaris han tingut realment una evolució diferent,és a dir, si entre aquestes dues variables s’ha produït un distanciament tal quehagi pogut produir la problemàtica de la vivenda.Pel que fa a la metodologia seguida, primer de tot, hem realitzar una exhaustiva recollida d’informació a través d’Internet, d’articles periodístics, etc. i hem fet una sèrie d’enquestes a persones de diverses edats, diferents classes socials, etc. per tal de comprovar si l’estudi realitzat a partir de la informació que hem trobat es corresponia amb el que pensa la gent sobre aquest tema.La recollida d’informació ha estat relativament fàcil (exceptuant el tema del lloguer), ja que d’informació sobre aquest tema n’hi ha força. Una altra cosa ha estat sintetitzar-la per tal de centrar-nos en la pregunta que ens hem formulat.L’objectiu d’aquest treball és veure si realment els pisos han experimentat un creixement desmesurat en comparació amb l’augment dels salaris, a què es deu aquest creixement dels pisos, si cada vegada elsespanyols estan més endeutats per culpa de les hipoteques i si tots aquest fets provoquen una endarreriment de l’economia.
2009-11-11T16:48:59Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5276
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/51402018-01-24T08:24:15Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Paga o cobra : estudi de la morositat en el món empresarial
Pastor Sallés, Xavier
Rodriguez Ten, Xavier
Torrell Elena, Toni
Ubierna Romano, Laura
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
El tema del nostre treball és la morositat, centrant‐nos en el estudi d’un cas real en la relació entre dues empreses, un client i un proveïdor, en el què el client va presentar signes de morositat, encara que en cap moment va deixar de pagar cap factura al client. En primer lloc, volem analitzar dades sobre la morositat, per saber com és desenvolupa un cas real d’una empresa amb problemes de morositat i quines son les conseqüències de la morositat, centrant‐nos en dues possibles vies: la via judicial, amb una denúncia a l’Administració Concursal, i la que passa per acudir a certes empreses que, en el límit de la llei, fan servir mètodes persuasius, cal dir que Aquest és un dels objectius fonamentals del treball, és a dir, intentar trobar algunes de les possibles solucions a la morositat, així com intentar detectar aquesta i veure si es pot identificar un morós tipus, cosa que trobaríem d’extrema importància.D’altra banda, com es lògic, volem aplicar els coneixements adquirits en aquests últims anys pel que fa al àmbit de la economia, tant en l’anàlisi de les dades com en els altres apartats del treball.
2009-11-06T17:57:50Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5140
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161812018-01-24T08:24:37Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Màrqueting de Zara i l'efecte de la crisi a Inditex
Bajona Ametller, Laia
Carmona Nieto, Marta
Khrystova, Kristina
Cobo Velasco, Paula
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
L’objectiu del nostre treball és estudiar certes parts del màrqueting de Zara i comprovar com ha afectat lacrisi a Inditex. Bàsicament, volíem veure si eren certes algunes de les afirmacions que havíem conegut através de la xarxa i de certs llibres.Per tal de realitzar un millor estudi, hem comparat certes estratègies de màrqueting de Zara amb les deMango i hem comparat els últims resultats econòmics d’Inditex amb els de Mango.Hem comprovat que bastants de les informacions conegudes han estat certes. Com a afirmacions, i pertant, com a conclusions del nostre treball, podem trobar, pel que fa a la primera part del nostre treball, lapart dedicada al màrqueting, que Inditex segueix unes estratègies de màrqueting bastant particulars i,comparant-ho amb Mango, bastant diferents a les d’aquest últim. Per exemple, les estratègies depublicitat seguides per Zara són molt diferents a les de Mango, més endavant explicarem perquè.Una cosa important a destacar, és que en un principi crèiem que Zara no invertia en publicitat, però hemdescobert que sí que ho fa, però, tal com hem dit, d’una manera molt diferent a la de Mango.Continuant amb estratègies de màrqueting, hem de fer menció de l’ús dels aparadors com a publicitat dela marca, entre d’altres coses.Pel que fa a una altra estratègia de màrqueting de Zara, cal dir que hem descobert que el fet de tenir duesbotigues molt properes és beneficiós per Zara, no tant per les vendes, sinó com a forma de publicitat.Un altre punt molt important a tenir en compte és la principal clau de l’èxit de Zara que, segons el nostreestudi, ha resultat ser “La Moda”.Ja per últim, cal dir que podem afirmar la sospita que cada Zara és diferent, segons on està aquest ubicat,tant en tipus de roba com en aparadors, fet que ens demostra que cada Zara va dirigit a un tipus deconsumidor diferent.Pel que fa a la segona part del nostre treball, hem arribat a la conclusió que Zara no ha patit molt per lacrisi, tot i que el seu rendiment econòmic des que va començar aquesta, no ha estat tan bo com altresanys.
2012-01-30
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16181
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52772018-01-24T08:24:33Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Estratègies de marketing per assolir l'èxit : llançament d'una revista per a joves
Escuder Gallego, Ana
Mascaró Roselló, Rafel
Matas Ambrona, Laura
Moreno Sanz, Alexandra
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Actualment, en aquesta societat és difícil introduir un nou producte al mercat degut alshàbits de consum adquirits per la població. Per tal de superar aquests obstacles, el marketing actual s'ha tornat més complex i sofisticat. Per tot això, s’analitzaran els passos que s'han de seguir per tenir èxit a l'hora de llançar un nou producte.Per començar, s’enfocarà el tema en un únic producte, una revista dirigida a un públic entre 16 i 30 anys aproximadament. Així doncs, es suposarà una situació fictícia on una empresa independent, que està intentant introduir una nova publicació al mercat de la premsa escrita, contractarà un estudi de marketing per decidir els continguts de la revista, a quin tipus de consumidors estarà dirigida i analitzar els punts forts i febles de la competència per saber quina directriu hauria de seguir l’estratègia comercial.Seguidament, es decidirà la marca de la revista: el títol i el disseny del logotip. El preu òptim de llançament, els mitjans de comunicació que s’utilitzarien per donar a conèixer la revista, quins canals de distribució es seguirien i quins serien els punts de venda. Per tot això, es realitzaran enquestes i es faran diversos estudis sobre l’entorn general de l’empresa i la situació actual del sector.Amb tot això volem aconseguir el següent objectiu: ¿Quines estratègies de marketings'haurien de seguir per assolir l'èxit?
2009-11-11T16:37:19Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5277
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162232021-09-21T12:19:25Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Nevera, mp3, mòbil... quin és el seu paper actual?
Guiu Figuerola, Laura
Mao Wang, Janet
RPP
Sanchez Sampedro, Sara
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Des dels seus inicis, l’ésser humà ha tingut una sèrie de necessitats. Ha requerit d’aliment per sobreviure, d’un sostre on refugiar-se, de roba per vestirse, etc. Conforme han passat els anys, ha anat generant tècniques per a millorar la seva estància al planeta, des del descobriment del foc per escalfarse fins al desenvolupament de màquines complexes. És per això, que ha anat introduint invents a la seva vida que han cobert les necessitats sorgides al llarg del temps.El treball que desenvolupem a continuació es centra en un seguit d’aparells que han sorgit al llarg del segle XX i que han revolucionat la nostra vida. Concretament, els set aparells escollits com a objecte del nostre estudi són: la nevera, la rentadora, l’automòbil, la televisió, el reproductor d’àudio portàtil, el telèfon mòbil i l’ordinador.L’aparició d’electrodomèstics, com la nevera o la rentadora, no només ens ha permès dedicar menys esforç a les tasques domèstiques, sinó també estalviarnos temps a l’hora de realitzar-les. Aquest fet, que ara potser ni tan sols considerem, va ser del tot determinant a l’època que van sorgir, ja que va permetre alliberar mà d’obra domèstica promovent la inserció al mercat laboral d’un sector de la població com el del sexe femení.Per la seva banda, la introducció de l’automòbil també ha estat un gran avenç. Aquest, ha revolucionat la manera de desplaçar-nos, proporcionant-nos una autonomia fins aleshores impensable.Aquest mateix patró segueixen la resta d’altres aparells escollits; tots van provocar un canvi profund a la societat amb la seva aparició i, encara avui, segueixen mantenint un paper destacat al nostre dia a dia. La importància que tenen a les nostres vides ha estat la motivació que ens ha conduït a dur a terme un treball que els tingués com a protagonistes.El nostre treball consta de dues parts:A la primera, de caràcter teòric, ens hem proposat estudiar la història d’aquests aparells, és a dir, hem volgut donar resposta a una sèrie de preguntes com: quan van aparèixer, quins van ser els seus creadors i quines transformacions han anat experimentant al llarg del temps, entre d’altres.A la segona part, més pràctica, hem realitzat un treball de camp (les característiques del qual expliquem detalladament a l’apartat següent) amb l’objectiu d’analitzar la rellevància que tenen aquests aparells a la societat actual. És a dir, hem volgut saber quins aparells, dels escollits, són els més valorats per la població avui dia i quins són els que menys. Pensem que l’ús que els enquestats fan d’aquests béns serà un criteri clau a l’hora de puntuarlos, encara que no l’únic. Hem realitzat aquest anàlisi diferenciant els individus per franges d’edat i sexes. A més, també hem treballat altres qüestions comserien, entre d’altres, si el seu ús s’entén com una necessitat o va encaminat cap a l’oci; quant temps triguen els usuaris a renovar-los, quin és el motiu, etc. En relació amb aquesta segona part, hem formulat un seguit d’hipòtesis amb l’objectiu de contrastar-les posteriorment amb els resultats de les enquestes.Les hipòtesis són:- Avui dia, els individus donen més importància a aquells aparells que són més moderns, (entenent com a tals, aquells que han sorgit més recentment i estan lligats a les noves tecnologies i la innovació contínua), com poden ser l’ordinador i el telèfon mòbil, que els electrodomèstics més tradicionals com serien la nevera o la rentadora. Tot això, a més, considerant que pel que fa als primers, entenem que part del seu ús està destinat a l’oci; mentre que pels segons el seu ús està motivat per una necessitat, com seria l’alimentació en el cas de la nevera.- Pel que fa a les franges d’edat, les valoracions mostraran diferències importants en els diversos aparells. Entre la franja més jove (de 16 a 25 anys) i la de més edat (més de 60 anys), les valoracions seran més extremes, gairebé oposades.- Pel que fa als dos sexes, les valoracions que donin als aparells seran molt semblants.Hem considerat que per a dur a terme un bon anàlisi, el més adequat és presentar la informació de cada aparell per separat. És per això que cada bé constitueix un apartat independent que consta d’una primera part referent a la seva història, i una segona referent als resultats obtinguts de les enquestes.A continuació, hem procedit a ajuntar els resultats extrets dels diferents aparells i a presentant-los de forma conjunta per a comparar-los. Així, hem pogut contrastar les nostres hipòtesis inicials i hem raonat possibles causes que justificarien dels resultats obtinguts.
2012-02-13
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16223
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162542018-01-24T08:24:27Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Análisis de las redes sociales
Armengol Hierro, Jasmina
Llucià Valldeperas, Laura
Montserrat Omella, Neus
Muñoz Machio, Glòria
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Seguramente en los últimos meses alguno de vosotros habréis escuchado hablar o incluso os habéis convertido en clientes de algún portal social. Pero, ¿qué hay detrás de éstos? Es decir, ¿qué es lo que tienen que los haga tan interesante para conseguir clientes con una velocidad trepidante? Con nuestro trabajo pretendemos averiguar cuál es la clave de su éxito. Pero, ¿cómo? Nos proponemos investigar su estrategia de mercado así como sus costes e ingresos para determinar sus posibles beneficios empresariales y sus repercusiones sociales. Para ello estudiamos varios ámbitos de este sector como la publicidad, el registro web, la demanda, etc. Mucha de la información se basa en una encuesta realizada a estudiantes de la Universidad Pompeu Fabra, así como una entrevista a los creadores de un portal social que ha obtenido un gran éxito entre los estudiantes universitarios.Los principales resultados muestran que no todos los portales son exitosos y que solo algunos tienen unos clientes fieles. Además podemos demostrar que no se puede hacer pagar por este tipo de servicio si los portales quieren mantener sus clientes.También hemos analizado si será viable o no crear un nuevo portal social.
2012-02-21
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16254
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52472018-01-24T08:24:25Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Reinserción laboral : luces y sombras
Figueras Turró, Francesc
Macià Feliu, Marc Antoni
Sont Colomer, Josep
Vallés Creixell, Ignasi
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
La idea de este trabajo nace de los interrogantes que se le crean a uno ante la pasividad social que existe entorno al mundo de la cárcel ¿Quién sabe que hacen ahí? Dicen que trabajan, pero ¿cómo? ¿En qué condiciones? ¿Tienen los mismos derechos laborales que una persona que trabaja en el exterior? ¿Se les paga? ¿Cuánto? ¿Cómo? E incluso hay gente que se pregunta ¿Y por qué se les paga? Estas y muchas preguntas más son las que podría cuestionarse cualquier persona.Desde aquí vamos a intentar desvelar cómo es la vida laboral de una persona que ha sido privada de libertad por sentencia firme.Analizaremos el asunto únicamente en Cataluña, por centrar el trabajo y es que, además, es la única Comunidad Autónoma en todo el Estado que tiene transferidas lascompetencias en materia penitenciaria desde el año 1984, de tal forma que se autogestiona y tiene sus propios organismos para desarrollar las competencias transferidas. (en la ejecución, no en legislación)Recordemos que el organismo que gestiona el trabajo penitenciario en Cataluña es el CIRE, Centre d’Iniciatives per la Reinserció, se trata de una empresa pública del Departament de Justícia de la Generalitat de Cataluña, que tal y como se presentan en su web “tiene como misión fundamental la inserción sociolaboral de las personas bajo medida judicial, ofreciéndoles una formación adecuada – formación profesional - y unos hábitos laborales a través del trabajo en los talleres productivos ubicados dentro o fuera de los centros penitenciarios – trabajo productivo -.”Así pues, encontramos que va a ser el CIRE un protagonista indudable de esta investigación, ya que al ser quien gestiona el tema de ésta, vamos a intentar conocerlo lo más a fondo posible, pues sólo así conoceremos realmente cómo funciona el trabajo de las personas privadas de libertad.Podemos decir, entonces, que el objetivo de este estudio consiste en reafirmar laspalabras del CIRE, apoyando sus argumentos acerca de sus objetivos como empresa pública de reinsertar a estas personas, y darles un trabajo remunerado, o por el contrario, desvelar datos o informaciones que pongan en entredicho lo anterior. Esto último encuentra su fundamento en voces que cuentan que el CIRE mueve toneladas de dinero, que no es transparente en su gestión, algunos se atreven a hablar de “explotación”, hay, pues, personas que dudan acerca de esa misión fundamental que proclaman “la reinserción sociolaboral de las personas bajo medida judicial”.Con estas dos posiciones comenzamos nuestro trabajo, en cuyo desarrollo tratará de inclinarse hacia una u otra de las posiciones anteriores, es decir, que al final de esta investigación, llegado a su fin este trabajo, daremos una visión de lo que creemos que es el trabajo penitenciario en Cataluña, si realmente es una oportunidad para reinsertar a los penados, o por el contrario, se trata de un negocio “público” que tiene unos objetivos distintos.El material que vamos a utilizar, en primer lugar será información acerca del CIRE, como se compone, su historia y sus logros, luego nos hemos movido para poder conseguir varias entrevistas a personas de distintos ámbitos pero que todas ellas tienen alguna relación con el mundo penitenciario, son colaboradores, jueces, empresarios… Ellos nos darán su visión personal del asunto, que nos ayudarán a formar una opinión objetiva del tema. Debemos destacar que hemos mantenido correspondencia postal con Amadeu Casellas, el preso más longevo en años de cárcel de Cataluña, pero que no a sido incluido en el trabajo final, puesto que su opinión se veía claramente motivada por ideales anarquistas, y sus quejas partían de la base de que las cárceles no deberían existir, por lo que consideramos poco objetivo e inútil incluir sus opiniones. Por otro lado, tampoco hemos publicado los correos electrónicos intercambiados con el profesor titular de Derecho Penitenciario de la UB, Iñaki Rivera Beiras debido a que su función a sido más bien un acompañamiento a lo largo de los últimos meses del trabajo y al que agradecemos su dedicación y su libro, que nos ha ayudado a entender las leyes ylagunas jurídicas existentes.Por último, nos gustaría remarcar un hecho que ha condicionado en gran parte el desarrollo de esta investigación, se trata de la opacidad que caracteriza al sistemapenitenciario, no es fácil acceder a la información, y es que estudiar la cárcel, escomplicado. Las entrevistas que se han hecho no muestran quizás todo lo que deberían,y es que sin la grabadora quizás otras informaciones podrían haberse dado. Nosreferimos a datos, hechos o presunciones que nadie ha querido mencionar mientras se legrababa la conversación.Comencemos, pues, este inquietante análisis, del que estamos seguros sacaremos una información muy interesante.
2009-11-10T17:11:39Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5247
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161882024-02-14T02:30:28Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Análisis económico del derecho : ¿es rentable, en términos económicos, incumplir la normativa medioambiental?
Navarrete Fombella, Sonia
Raich de Castro, Glòria
Valle Martínez, Alejandro
Valls Mullor, Marina
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El mundo ha evolucionado imparablemente en el último siglo. El hombre ha dado ungran salto en el progreso modificando los sistemas productivos, el ritmo de vida eincluso la organización económica. Varias son las voces de alarma que se han alzado enlos últimos años poniendo de relieve las nefastas consecuencias que todo elloproyectaba sobre el medio ambiente. Y es que el progreso ha ido innegablemente ligadoa otro nuevo concepto: la contaminación.La preocupación por adaptar sistemas productivos sostenibles, reduciendo el impactoambiental, ha ido en aumento implicando a los gobiernos y los entes internacionales. Unimportante instrumento para reducir el impacto medioambiental ha sido laconcienciación y la educación de la población pero, desafortunadamente, es una tareaque requiere mucho tiempo, por lo que, acorto plazo, no siempre es suficiente. Por ello,en los últimos años, se ha sucedido un aluvión de normas cuyo objetivo se centra en lapreservación del medioambiente imponiendo obligaciones a los ciudadanos a fin de irmoldeando actitudes sostenibles.El presente trabajo se centra en el análisis de las normas administrativas en materiamedioambiental. Nuestro estudio pretende analizar si los incentivos económicos que deellas se derivan son suficientes para imprimir una actitud cívica y respetuosa con elmedio ambiente o, si de lo contrario, el legislador se ha de servir de instrumentos másseveros como las sanciones penales o la clausura de actividades empresariales. Unapregunta clave se esconde tras este estudio ¿es rentable económicamente cumplir lanormativa medioambiental?Las principales conclusiones que hemos alcanzado tras la realización de este estudiogravitan sobre la idea de que los incentivos económicos son muy débiles como paraconseguir guiar la conducta de los empresarios conduciéndola al cumplimiento de lanormativa. Son necesarias medidas más drásticas, más coercitivas, para conseguir laadecuación del comportamiento de los agentes económicos. Lamentablemente, laAdministración no les puede conceder la libertad de decidir cumplir o no cumplir, bajola amenaza de la sanción económica. Por el contrario, debe imprimir sobre el agenteeconómico un grado superior de fiscalización, controlando, antes del inicio de suactividad, la adecuación de su comportamiento a la normativa de protección del medioambiente, bajo pena de no poder desarrollar su empresa.Sin embargo, nuestro estudio también arroja conclusiones esperanzadoras: a pesar deque el análisis económico de la normativa conduce al empresario a la solución óptimade no cumplir, las medidas alternativas emprendidas por la Administración van forjandoen la mente de los agentes económicos la percepción de que el desarrollo sostenible esuna obligación, más allá de los incentivos pecuniarios, y las medidas en pro de lapreservación del medio ambiente se van convirtiendo, con el paso del tiempo, enacciones que indudablemente se tienen que emprender. Por ello, la idea central quedebemos extraer de este estudio es que, a pesar de que las sanciones -económicas o deotro tipo- son necesarias para reorientar la conducta de los empresarios, toda vez queotorgan incentivos para actuar de una forma que no lo hubieran hecho en el ejercicio dela más absoluta libertad, al final lo que verdaderamente lleva a conjugar los interesespúblicos y privados es la concienciación de los individuos, su educación y elafianzamiento de la creencia de que el mundo es un pequeño paraíso que debemoscuidar. Cueste lo que cueste.
2012-02-01
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16188
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162242018-01-24T08:24:35Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Les Marques blanques, anàlisi en temps de crisi
Casalderrey Durán, Alex
Cunill Puntí, Sergi
Di Mercurio García, Frank
Viñals Canal, Oriol
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
La situació econòmica actual porta a moltes i diverses conseqüències en diferents àmbits, un d’ells és el consum. Les marques blanques s’han fet un lloc important en la nostra cistella de consum, sobretot en aquest últim any, i és aquest impacte de la crisi a les marques blanques el que intentem analitzar en el nostre treball.El tema central del treball es basa en endinsar-nos en el món de les marques blanques prestant especial interès al seu context actual, una situació de crisi econòmica i un conflicte vigent entre marques blanques i marques de renom.En primer lloc, hem analitzat la situació actual del sector. Per això, hem obtingut diversa informació procedent tant dels mitjans de comunicació com d’estudis realitzats per diferents consultores.Una vegada analitzada l’actualitat, hem cregut convenient centrar-nos en dos casos concrets per tal d’acotar l’anàlisi i obtenir resultats més fiables. En aquest apartat, introduïm al lector a la realitat de les empreses Grup Bonpreu i Mercadona i lesanalitzem principalment des de la seva política respecte la marca blanca.Seguidament, una part fonamental del treball es basa en l’anàlisi de les enquestes realitzades a varis establiments de les cadenes escollides. A partir del resultat d’aquestes enquestes, hem pogut realitzar comparacions entre les dues empreses pel que fa a les seves estratègies, els preus i els hàbits de consum dels seus clients.També hem vist que existeixen diferents perfils de consumidor pel que fa a les dues empreses escollides, ja que són presents grans diferències en les estratègies d’ambdues cadenes.Amb tot això, hem comprovat que, efectivament, el consum de marques blanques ha augmentat en aquest període de crisi i que, aquest fet és degut, en gran part, al canvi de comportament de compra dels consumidors en aquest últim any.
2012-02-13
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16224
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52482018-01-24T08:33:30Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
IPC alimentario en Barcelona
Casas Arderiu, Cristina
Fernández Ceprián, Patricia
Muñoz López, Lorena
Ruiz Cordero, Alberto
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
Comprarse un piso o pagar un alquiler, montar un negocio, pagar la escuela de loshijos, comprar ropa, ir al cine el domingo…vivir, no le cuesta lo mismo a un residentede Pedralbes que a uno de El Raval.Muchos son los factores que condicionan el nivel de vida de una determinada zona y que provocan diferencias de precios entre los servicios que en ellas se ofrecen: sulocalización y su importancia respecto a los centros económicos y de decisión, latradición cultural que posea, el nivel de educación de sus ciudadanos, la atención porparte de la Administración… pero ¿existirán también tales diferencias en productos deconsumo tan básicos como los de alimentación?Mediante este trabajo se quiere dar respuesta a esta pregunta y conocer hasta quépunto la actual coyuntura económica hace aumentar o disminuir las diferenciasexistentes entre varias zonas de Barcelona en lo referente a la variación de precios.
La intención del presente trabajo es llevar a cabo un estudio comparativo sobre el costede vida, concretamente sobre una necesidad tan básica como es la alimentación, endistintos distritos de la ciudad de Barcelona. Consideramos interesante estudiar la variación de precios en la alimentación por que es, al consumo en ella, al que se ledestina una mayor parte del presupuesto mensual de las familias. De igual forma,pensamos que dependiendo del establecimiento donde se realice la compra y del lugar donde esté situado el precio de los productos variará.Dicho trabajo se realizará mediante el análisis quincenal de la evolución de los precios de una posible cesta de alimentación en dos de los principales tipos de establecimientos a los que acuden normalmente los consumidores: los mercados municipales y los supermercados. Esta comparación se llevará a cabo en tres distritos representativos de Barcelona. La elección de ellos responde a su nivel de renta, habiéndose escogido para el estudio los distritos con una renta más cercana y más lejana, tanto por defecto comopor exceso, a la media de la ciudadLa elección del tema viene dada por diferentes motivos; ya que este trabajo nos permite tanto poner en práctica conocimientos teóricos que se han ido adquiriendo como también conocer el impacto real en la sociedad de algunos de los conceptos económicos estudiados, tales como la inflación, la deflación o el índice de precios al consumo.Principalmente es un trabajo de campo, que nos posibilita estar en contacto con larealidad cotidiana y saber cómo se traducen los efectos de la coyuntura económica actual en los precios que analizamos. Además, nos motiva el hecho que sea un trabajo único, en el sentido de que no ha sido ni será posible realizarlo en el mismo contexto temporal y en unos mercados con las características actuales.Son dos las hipótesis que nos planteamos antes de iniciar el estudio:· Suponemos, por una parte, que el precio de la posible cesta que se creará para laelaboración del índice variará en distinto grado según el distrito en el cual se analicen los precios. Creemos que existe una relación positiva entre el nivel de renta de las familias y el precio de dicha cesta, es decir, cuanto más elevada sea la renta del distrito, mayor será el precio de la cesta analizada.· Por otra parte, suponemos que el índice obtenido tras analizar los precios de lacesta en los diferentes distritos no distará mucho del que publica mensualmente el Instituto Nacional de Estadística. Para comprobar este hecho, se realizará una comparación entre ambos índices, gracias a la cual se podrán obtener algunas conclusiones.
2009-11-10T20:05:32Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5248
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161572018-01-24T08:24:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
6,5 · 10-9
Álvarez, Ana
Chércoles, Cristina
Deaconu, Ioana
Delgado, Nerea
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, cada espanyol es gasta una mitjana de208 euros a l’any en loteries. L’objectiu principal és guanyar el primer premi, peròsaben realment quina probabilitat tenen d’aconseguir-ho?L’objectiu principal del treball és estudiar el funcionament, les probabilitats i lespreferències dels individus pel que fa a les loteries. Donat que és un sector molt ampli icomplex hem decidit centrar-nos en aquelles que tenen una major acceptació.Les loteries no només son un tema d’interès general sinó que ens han permès aprofundiren els coneixements estadístics adquirits a les assignatures de Probabilitat, Estadística iDecisió i Competència Estratègica.L’anàlisi del treball es centrarà en el càlcul de les probabilitats. Els ingressos de l’Estatprovinents dels impostos sobre la comercialització i sobre els beneficis generats per laloteria també es veuran reflectits en l’estudi. A més analitzarem les preferències de lapoblació a l’hora de jugar a la loteria mitjançant la realització d’enquestes. Després decomparar els resultats obtinguts en les enquestes amb les probabilitats calculadesinicialment, realitzarem una simulació que ens permetrà aprofundir més en el tema.El càlcul de les probabilitats de guanyar en cada joc no estan reflectits en cap documentoficial. Aquest fet resulta paradoxal ja que els càlculs no tenen una gran complicació,aleshores, per què no son públics? Segurament perquè el coneixement d’aquestes dadesfaria que la gent deixes de jugar, amb el que els extensos ingressos procedents de lacomercialització de loteries, disminuiria considerablement.
2012-01-26
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16157
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52802018-01-24T08:24:23Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Economia digital : una sortida per a múltiples sistemes comercials
Caballé Ferrando, Roger
Colell Llinàs, Sergi
Teixidó Sanjuan, Francesc
Trull Serdà, Joan
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Economia Digital: Una sortida per a múltiples sistemes comercials, és un treball de recerca que tracta sobre el comerç electrònic en tots els seus aspectes, partint d’un anàlisi teòric que estableix les bases d’aquest sistema comercial; seguit d’un estudi de dos casos concrets d’empreses que han introduït Internet en la seva activitat. Per una banda, una d’aquestes empreses, Destil·leries Julián Segarra, s’ha servit de les noves tecnologies, amb un ús publicitari, per tal de donar-se a conèixer però sense oferir la possibilitat de venda online. D’altra banda, Surfdevils S.L. no només utilitza els recursos que ofereix la xarxa de manera informativa, sinó que va més enllà i permet adquirir els seus productes mitjançant el seu espai web. A més es realitza un breu estudi sobre els hàbits de compra per Internet, mitjançant una enquesta efectuada a una mostra de la població.Tot aquest estudi, serveix per arribar a la conclusió que introduir el comerç electrònic dins del seu funcionament és rentable per a les empreses i beneficiós pels consumidors, ja que els ofereix la possibilitat d’adquirir els productes en un mercat més ampli, transparent i competitiu.
2009-11-11T18:56:30Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5280
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161622018-01-24T08:24:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Un duro pulso ¿Qué diferencias hay entre las aerolíneas tradicionales y las de bajo coste y cómo se verán afectadas tras la llegada del AVE a Barcelona?
Castellanos Alcalde, Josep M.
Cortés Rodríguez, Silvia
Muñoz Calvet, Xavier
Sandino Martínez, Jennifer
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
¿Es usted un apasionado de los viajes? ¿Se ha vuelto un asiduo de los aviones? Si la respuesta es afirmativa, se habrá dado cuenta que en estos últimos años el precio de los billetes está bajando considerablemente. Seguramente, alguna vez se habrá preguntado a qué se debe que ciertas compañías aéreas puedan ofrecer ofertas tan atractivas para sus vuelos.La respuesta más evidente sería decir que la causa de ello consiste en una reducción de sus costes mediante la eliminación de servicios tradicionales como catering a bordo o prensa, pero la realidad va más allá.El fenómeno low cost surgido en el mercado de las aerolíneas sigue una serie de estrategias que le permite diferenciarse de sus competidoras convencionales y, de este modo, alcanzar precios que resultan mucho más apetecibles para los consumidores. Su éxito no sólo se ve reflejado en su cuota de mercado, que es cada vez más amplia, sino también en que este fenómeno se está extendiendo a otros sectores como la hotelería, el automovilismo o la red ferroviaria.Por otro lado, la ruta aérea Barcelona-Madrid es la más frecuentada del mundo. ¿Qué pasaría si otro medio de transporte competitivo hiciera este mismo trayecto? Dentro de pocos años sabremos la respuesta debido a la llegada del AVE a la Ciudad Condal, pero hemos querido adelantarnos al futuro y hacer una serie de previsiones a partir de ciertos supuestos.Nuestra investigación nos ha llevado a concluir que el sector aéreo, especialmente las aerolíneas tradicionales, padecerá importantes descensos de sus beneficios a corto plazo. Además, a largo plazo, tenemos evidencias suficientes, según lo que ha sucedido en otras ciudades europeas, que posiblemente sólo quedará una compañía aérea tradicional en el trayectoBarcelona-Madrid.Así pues, en las siguientes páginas se analizan más a fondo todos estos contenidos, con datos oficiales de las compañías e informaciones de distintas fuentes y conclusiones propias en cada uno de los apartados.
2012-02-27
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16162
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161632018-01-24T08:33:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Negoci de l'esquí alpí als Pirineus catalans : Anàlisi del sector i recerca de noves oportunitats empresarials
Colomer Castellà, Manel
Martínez Gil, Jordi
Pérez Soronellas, Marc
Pou Serralta, Oriol
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El principal objectiu d’aquest estudi és fer un anàlisi sobre l’estat del negoci de l’esquí alpí al Pirineu català. El treball tracta des de diferents punts de vista com el climatològic, el purament econòmic o fins i tot el social, les diverses problemàtiques de les estacions d’esquí a Catalunya.En primer lloc, l’estudi es centra en la climatologia del Pirineu, observant les dades dels darrers anys i algun model de futur per constatar el descens de precipitacions i l’augment de temperatures i veure com pot evolucionar en el futur, analitzant també l’hipotètic impacte que causaria en les estacions d’esquí. Posteriorment, s’analitza detingudament l’estat general de les estacions d’esquí, comparant nombre de visitants, places hoteleres, cotes, domini esquiable o remuntadors, entre d’altres aspectes. La segona gran part de l’estudi es centra en l’anàlisi concret d’una estació, la de Vallter 2000, explicant-ne les condicions concretes i analitzant-ne l’evolució de clients o dies d’obertura i la situació econòmica de l’estació. A continuació, es fa un breu anàlisi del context internacional per poder comparar la situació del Pirineu català amb altres zonesdel Pirineu i amb els Alps. Finalment, com a conclusió, es presenten una sèrie d’alternatives, discernint entre les que podrien ser viables, que bàsicament van destinades a aconseguir una major injecció de capital, basant-se sobretot en diversificar les activitats i en integrar les activitats secundàries, i les que s’han considerat inviables, que contemplaven mesures com l’ampliació de les estacions cap a cotes més altes, l’augment dels canons de neu o la contractació d’assegurances climàtiques, descartades majoritàriament per requerir una inversió excessivament elevada.
2012-01-27
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16163
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161332018-01-24T08:24:16Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Respuesta pública al problema de la vivienda
Carrera Febas, Raquel
Jiménez Novella, Julio
Labró Vila, Pau
Ramírez Llamas, Maria
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
“Señor Presidente, ¿cuándo tendré mi piso?” 1A pesar de la existencia de otros y muy diversos problemas, el acceso a la viviendasupone un auténtico quebradero de cabeza para aquellos que, por suerte o por desgracia,desean independizarse. En las encuestas, el encarecimiento de los precios es el principalproblema de los españoles; en la calle, el acceso a una vivienda supone una auténtica carrerade obstáculos; en los platós de televisión, sin embargo, el problema de la emancipaciónúnicamente sirve para poner en aprietos al Presidente del Gobierno.¿Qué hay de cierto en la mediatización del problema? ¿Es realmente difícil accedera una vivienda? Si lo es, ¿por qué? ¿Puede la Administración dar respuesta a este problemade forma eficaz y, siendo más exigentes, de forma eficiente? ¿O es la intervención fácticaun problema al libre funcionamiento del mercado? En las páginas que siguen hemosintentado dar respuesta a estas y muchas otras consideraciones.Podemos argüir, en una primera reflexión, que el problema de acceso a la viviendase debe a su encarecimiento en los últimos años. Pero, ¿cómo? Pues bien, el encarecimientoha sido motivado por un increíble aumento de la demanda especulativa no habitacional (esdecir, gente que invierte para no habitar y revender), al mismo tiempo que el sustitutomercado del alquiler se ha mostrado descoordinado y poco preparado para dar cabida aaquellos desdeñados por la propiedad.Ante esta situación, el Estado tenía dos opciones: intervenir en el mercado opermitir el libre albedrío. La creación de Viviendas de Protección Oficial y el incentivo alalquiler han sido los estandartes de la intervención pública en estos últimos años. Las VPOno han podido dar cabida a la totalidad de la demanda, precisamente por la restricción en lacapacidad financiera estatal que impide tal nivel de inversión. La discriminación por nivelde renta y la alta movilidad de los inquilinos se hacen imprescindibles.Mientras, el alquiler, cuyo futuro es casi panaceico, se enfrenta a diversos retos. Lanula protección contractual y la baja rentabilidad suponen serias trabas a la salida de pisosal mercado. La potencialidad de este tipo de tenencia es conceptualmente prometedora:consumo de vivienda a precios más bajos.1 Pregunta formulada al Presidente del Gobierno por uno de los participantes del programa televisivo“Tengo una pregunta para usted”, emitido por Televisión Española.
2012-01-24
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16133
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161582018-01-24T08:24:19Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
L'Impacte dels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament
Alvarez Masana, Isaac
Cano Ferrer, David
Ruiz Vera, Sonia
Vaquer de la Fuente, Lluc
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Com a manera d’analitzar l’efecte de les innovacions que contínuamentexperimenta el món actual, hem cregut interessant analitzar l’impacte deldiaris gratuïts o premsa gratuïta sobre els diaris de pagament o premsatradicional, ja que creiem que, tot i que tan sols representa un petit canvien un àmbit molt concret com és el de la premsa, pot significar un mirall enel que fixar-se per altres sectors d’àmbit tradicionalment privat.Avui dia, des de fa ja uns anys, quan agafes el metro o l’autobús cada matíper anar al treball o a la universitat veiem que gairebé tothom té und’aquests diaris gratuïts a la mà (Qué!, Metro, 20 Minutos, ADN...) que elshi acaben de donar a l’entrada de l’estació. Veient això s’ens van plantejaruna sèrie de preguntes: la gent que llegeix diaris gratuïts, llegeix també lapremsa tradicional? L’aparició dels diaris gratuïts, ha fet reduir el nombre delectors de premsa de pagament? El que volem esbrinar és si aquests noustipus de diaris són una amenaça o més aviat són complementaris als diarisde pagament. La pregunta que volem respondre és: Quin ha estat l’impactedels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament.Al llarg del treball veurem que l’entrada al mercat d’aquest nou tipus depremsa no ha suposat una amenaça pels diaris tradicionals, com potsemblar en un principi. Podrem comprovar que pel que fa al nombre delectors l’impacte és gairebé nul, és a dir, és veritat que els diaris depagament han patit un estancament en quant a nombre de lectors però noha afectat quasi bé gens als beneficis d’aquests. Tambè veurem, que és enel terreny de la publicitat on realment competeixen els dos tipus de diarisaixí com tambè, que la situació és diferent al nostre entorn respecte a laresta del món.
2012
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16158
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161822018-01-24T08:33:46Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La Seguridad Social vista como un esquema piramidal
Alvaro Benítez, Carla
Andrés Rodríguez, Sandra
López Caner, Erika
Piñol Mediano, Anna
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
‘España es uno de los seis países de la Unión Europea cuyas cuentas van a sufrir un mayor empeoramiento debido al efecto envejecimiento de su población. Y la población parece ser muy consciente de ello, puesto que el 49% de los españoles dudan de la viabilidad del sistema de pensiones’ (Extracto de artículo publicado el 24 de abril de 2009 en El Periódico.)Dos fueron los motivos para decantarnos en la elección de este tema: por un lado, el año pasadovimos cómo en nuestra Universidad se desarrollaban esquemas de Ponzi a pequeña escala entre los estudiantes; y por otro, paralelamente asistíamos al descubrimiento del ‘Caso Madoff’, uno de los mayores y más escandalosos fraudes financieros de la historia, con el que se puso en evidencia el definitivo resquebrajamiento del actual sistema económico internacional.Desde el primer momento del trabajo, nos interesó tanto la estructuración y funcionamiento de este tipo de esquemas, como su aplicación en determinados ámbitos de la vida real. Pero, una vez introducidas en este complejo entramado, lo que más nos sorprendió fue la ambigüedad y controversia a la que están sujetos, ya que mientras en su mayoría son considerados estafas y están condenados por la ley, también observamos contrariamente una clara aceptación de parecidas manifestaciones respaldadas legalmente por ser consideradas socialmente beneficiosas.Queríamos huir de la mera representación teórica del tema de las pirámides y dotar de un tinte distinto a este trabajo, por lo que decidimos enfocarlo hacia ese tipo de construcciones que, pese a ser legítimas, no dejan de tratarse de estructuras supuestamente piramidales, por las grandes similitudes que tienen.La búsqueda de tales evidencias en el marco de nuestra sociedad actual guió nuestros primeros pasos. Surgieron diversas ideas que poco a poco fuimos descartando, perfilando y orientando hasta dar con lo que constituye, hoy por hoy, el objetivo de nuestro trabajo: establecer un paralelismo entre el sistema de pensiones de la Seguridad Social Española y un esquemapiramidal, así como, si fuera válida tal relación, reflexionar sobre las repercusiones de toda índole que puede traer consigo a corto y a largo plazo.Empezamos introduciendo al lector inevitablemente en el marco teórico e histórico de los esquemas piramidales, presentando una idea general de su naturaleza y tipología y comentando el tratamiento legal que les corresponde.A continuación, analizamos las similitudes existentes entre un esquema piramidal abierto y el sistema de pensiones de la Seguridad Social Española, estableciendo en realidad una ecuación de identidad entre ambas. Una parte sustancial de este análisis se destina a la reflexión acerca de los elementos clave que determinan tanto la creación, mantenimiento y desmoronamiento de ambos sistemas: la confianza de los agentes y los recursos disponibles -dinero o personas-.Sabemos que en un esquema piramidal abierto, la pérdida de confianza le precipita inevitablemente a su fin, mientras que en el caso de la Seguridad Social tal amenaza queda neutralizada por la Ley. Por ello y aceptando tal teoría como cierta, la falta de recursos, contribuyentes en este caso, se erige como el principal problema de los sistemas de pensiones alargo plazo. Una vez alertado este hecho, decidimos centrarnos en el cambio sufrido en las pautas demográficas, tanto españolas, como europeas. Más concretamente, hemos examinado los factores que contribuyen al creciente proceso de envejecimiento de ambas sociedades, así como su relación con el potencial colapso del sistema -previsto por los más reputados especialistas y corroborado en la mayoría de los medios de comunicación para dentro de unos treinta años.Por último, plantemos las posibles soluciones o alternativas al problema, recordando previamente los motivos o justificaciones para la existencia de la Seguridad Social en la Conclusión reflexionamos sobre las repercusiones éticas y morales que podría tener un conflicto de tal envergadura.
2012-01-30
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16182
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/76402018-01-24T08:24:20Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
"El Precio de la muerte" : anàlisi del mercat funerari a la ciutat de Barcelona
Ruiz Moreiras, Javier
Retama Batista, Catalina
Roura Pujol, Núria
Reverter Queralt, Jon
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Heu contractat alguna vegada un servei funerari? Encara que la resposta de molts de nosaltres és que no, és ben segur que algun cop en la nostra vida ho haurem de fer i potser és millor pensar quin tipus de servei estarem contractant abans que arribi el moment de fer-ho. “El precio de la muerte” és un treball on s’ha fet un anàlisi del mercat funerari a Barcelona i la seva utilitat rau en el fet de que aquest tipus de serveis, encara avui dia, segueix sent molt desconegut i és per això que aquí donarem respostes a les principals preguntes que pugui tenir el lector. Si voleu saber en qui recau la responsabilitat d’oferir aquest servei, com es fixen els preus o qui es queda els 10 milions d’euros que dona de benefici una empresa d’aquest tipus no dubteu en llegir aquest treball, i aquesta i moltes preguntes més trobaran resposta.Finalment, ens plau pensar que l’esforç de reunir aquesta informació serveixi als consumidors per afrontar un tràmit tan forçós des d’una posició d’igualtat davant l’empresa oferidora, i evitar així preus abusius i serveis innecessaris.
2010-11-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/7640
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162512018-01-24T08:24:26Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Tabac al món : la indústria a nivell local i global, legislació, problemes i reptes de futur
Balat Navarrete, Ferran
Granidaru, Mihai-Cosmin
Morozov, Fedor
Rodríguez Porras, Adrià
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Per què a un fumador del Canadà li costa 10 vegades més diners comprar un paquet de tabac que el que li costa a un fumador de Cuba? Què se n’ha fet dels anuncis de Marlboro als cotxes de l’escuderia automovilística Ferrari? Comés que s’han creat espais reservats per a fumadors en els últims anys? Aquestes i altres preguntes sobre el món del tabac conformen l’objecte del nostre treball d’investigació. El nostre propòsit és intentar donar resposta a qüestions com aquestes, i fer que el lector entengui realment a què es deuen aquests canvis en l’estructura del mercat del tabac. Mostrarem, mitjançant una mirada analítica dels diferents factors, que gran part d’aquests efectes en un producte (com pot ser el cigarret, en el cas que ens ocupa) són extrapolables a altres béns i que es poden explicar des del punt de vista econòmic, examinant les decisions d’agents amagats com ara el govern, i considerant les repercussions dels diferents tipus de polítiques.Com tots sabem, el món actual està conformat per un seguit de relacions entre individus, o millor dit, agents econòmics que interactuen entre ells. Els resultats d’aquestes interaccions determinen el comportament de variables que, ben definides, poden ser estudiades, així com els seus efectes. Nosaltres hem intentat mostrar d’una manera senzilla i a l’abast de tothom fins a quin punt arriben aquestes interrelacions. El que preteníem en tot moment basar-nos en dades objectives obtingudes previ estudi. Es per això que, de la mateixa manera que al acabar el treball el lector serà capaç d’entendre per què varia elpreu del mateix bé al creuar una frontera, queda a càrrec de cadascú determinar si, per exemple, els fumadors són objectes de persecució o de si les mesures paternalistes del govern envers la prohibició de la publicitat estan justificades.
2012-02-17
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16251
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/51412018-01-24T08:24:28Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
L'Audi Q3: més enllà de Seat i la crisi de L'automòbil
García Rodríguez, Alejandro
Grau Sánchez, Xavier
Guzman Burnat, Ignasi
Salmerón Cojo, Francesc
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
La crisi econòmica global és, sens dubte, el principal motiu de preocupació de la societat. Les dificultats que estant patint empreses i treballadors queden plasmades enl'evolució catastròfica de certes variables macroeconòmiques tals com els índex de(de)creixement del PIB, la taxa d'atur, el dèficit públic o la inversió privada.En aquest context, els grans sectors de l'economia són els que reben major atenciómediàtica i popular.Els problemes en el sistema financer han estat els grans protagonistes d'aquesta crisi, doncs en són l'origen i s'espera que siguin part important en la recuperació.En el context espanyol, el sector immobiliari ha endurit encara més la crisi, deixant a centenars de milers de treballadors a l'atur i donant símptomes de ser un sector que mai podrà recuperar la dimensió de la que havia gaudit els últims anys. Dins d'un entorn econòmic recessiu, el sector automobilístic mundial ha estat colpejat molt durament, en especial a Espanya.A les notícies de caigudes en les matriculacions, s'han succeït retallades de la producció, EROs temporals, reduccions de plantillla.... i l'adjudicació de l'Audi Q3 a la fàbrica que Seat té a Martorell, i que salvarà milers de llocs de treball.Hem volgut doncs, analitzar la crisi de l'automòbil a Espanya, centrant-nos en Seat i el Grup Volkswagen, i tractar de manera profunda el cas de l'Audi Q3.Estudiarem la importància de que el Q3 es fabriqui aquí, els motius pels quals Seat haestat l'elegida, el seguiment que la premsa n'ha fet i l'impacte econòmic i social querepresenta. Finalment, esperem conèixer què necessita el nostre país per aconseguir que el sector automobilístic segueixi sent important en el futur, i s'eviti que poc a poc es vagi deslocalitzant.
2009-11-06T16:47:43Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5141
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/162522018-01-24T08:33:23Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Perruqueria Maldonado's : d'homes a unisex
Carreras González, David
Fernández Aguilera, Lydia
Maldonado Pedreira, Joana
Medina Medrano, Albert
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Boach, Antoni (Bosch-Domènech)
La perruqueria Maldonado’s és un negoci establert al barri del Fondo de Santa Coloma e Gramenet que ofereix el seu servei als homes des de fa gairebé 50 anys.Amb el següent treball, basat en la realització d’un pla d’empresa, s’analitza un projecte d’ampliació que consisteix en la conversió a perruqueria unisex.Són diversos els aspectes que es tractaran durant el transcurs, per acabar concloent que es tracta d’un projecte viable.
La posada en marxa d’un nou negoci és tot un repte. Al principi s’han d’afrontar un seguit de costos extres sense la total certesa de poder cobrir-los. Però amb el pas del temps s’espera, a part de cobrir-los, obtenir un benefici.Un cop assentats en el sector en què ens hem establert, pot ser vulguem aspirar a un marge de beneficis més gran o a aconseguir un major prestigi. Aquestes aspiracions poden ser cobertes mitjançant l’ampliació del nostre negoci, la qual es pot dur a terme per diverses vies: obertura de nous establiments, fusió amb altres negocis del sector, ampliació del públic destinatari del producte o servei, integració vertical...En aquest treball estudiarem un cas concret d’ampliació de negocis, el d’una perruqueria. La Perruqueria Maldonado’s ofereix el seu servei exclusivament als homes. El nostre objectiu consisteix en ampliar el servei ofert per aquest establimentper a atendre també al públic femení.Igual que la posada en marxa del negoci, la seva ampliació també comporta un seguit de riscos. L’anàlisi i planificació de l’expansió empresarial ha de realitzar-se amb la major exactitud possible. Per una banda, hem de considerar quin és l’estat econòmic actual del nostre negoci. A partir d’aquí hauríem de desenvolupar un estudi de mercat amb la finalitat d’estudiar la viabilitat del projecte d’ampliació: quina serà la reacció de la clientela, quina és la situació de la nova competència amb què ens trobarem, quins nous costos haurem d’afrontar, quins seran els preus que haurem d’establir per aconseguir el marge de benefici esperat, estudiar la possibilitat de fer reformes al nostre local o d’adquirir-ne un altre de nou, quines tècniques promocionals s’hauran d’aplicar per donar a conèixer el nostre nou servei, la recerca de subvencions i crèdits que contemplen reformes o ampliacions de negocis, etc. Intentar cobrir tots aquests punts necessaris per fer un bon pla d’empresa serà la finalitat del nostre treball.
2012-02-17
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16252
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161322018-01-24T08:24:27Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
L'Aigua per beure
Albarracín Jiménez, Mireia
Anaya Sentená, Laura
Fabregat Fernández, Cristina
Suñer Marí, Margarita
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
El nostre treball es basa en l’estudi del mercat de l’aigua per beure.Per tal de realitzar aquest estudi hem analitzat la seva oferta i demanda.Per la banda de la oferta, l’empresa que té el monopoli de la distribució de l’aiguacanalitzada a Barcelona (Aigües de Barcelona) i les principals empreses d’aiguaenvasada. Per la banda de la demanda, hem realitzat una enquesta per conèixer lespreferències dels consumidors i les motivacions de la seva elecció pel que fa a l’aiguaque consumeixen.Després de la realització del treball podem extreure una sèrie de conclusions rellevants.Una de les primeres conclusions és que al mercat de l’aigua envasada hi ha competènciaentre les principals empreses que tenen més quota de mercat, mentre que l’aiguacanalitzada al barcelonès és controlada per un monopoli.Pel que fa als resultats de l’enquesta, podem afirmar que el percentatge de gent que beuaigua de l’aixeta és molt inferior al de la gent que beu aigua envasada. A més, hemtrobat a l’enquesta que hi ha tres principals empreses que són les que controlen la majorpart del mercat de l’aigua envasada, que són Font Vella, Viladrau i Solan de Cabras.Les raons per les quals la gent escull una determinada marca són principalment latradició i el costum, i gairebé ningú es fixa en la composició química de l’aigua.Amb l’estudi de costos del consum de l’aigua canalitzada hem descobert que és moltmés rentable beure aigua de l’aixeta, que no comprar aigua envasada. Tot i això, lamajor part de la gent segueix comprant aigua envasada, degut a la seva major confiançaen les empreses d’aigua envasada que en l’empresa que s’encarrega de distribuir l’aiguade l’aixeta.
2012-01-24
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16132
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162552018-01-24T08:24:36Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Ikea en la Unión Europea
Amat, Núria
Balasch, Héctor
Herrero, Elena
Miralles, Elias
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Vivimos en un mundo en el que las relaciones comerciales, los precios y los mercados internacionales están a la orden del día. Empresas con ánimo de lucro planean estrategias para lograr captar el mayor número de clientes posible. Los precios de los productos, estrategia principal de dichas empresas, varían según la oferta y la demanda de los mismos, así como del país en el que se comercializan. Este es el factor principal que nos ha llamado la atención y nos ha conducido a realizar nuestro proyecto. ¿Porqué el precio del mismo producto cambia según dónde lo compres?, ¿Es realmente más caro en un país que en otro si lo comparamos con el coste de la vida de cada uno?, ¿Realmente hay una integración de mercado en la UE?, ¿Cuál es el coste total de tener una casa?Para responder a todas estas preguntas, hemos diseñado un proyecto en el que tomamos como base una empresa que venda un producto homogéneo en toda la UE.La empresa escogida es IKEA, puesto que se encuentra establecida en gran parte de los países que la conforman, y ofrece la misma gama de productos en todos ellos, con algunas excepciones.
2012-02-21
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16255
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162312018-01-24T08:24:25Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
La dependència econòmica des estudiants : comparació entre dues universitats públiques
Fusté Gual, Ignasi
Merino Miró, Cristina
Pagès Moliner, Victòria
Solà Moreno, Sara
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Com a estudiants tenim moltes obligacions i la universitat ens absorbeix gran part del temps. És freqüent que en nosaltres sorgeixin inquietuds sobre quina seria la nostra situació si estiguéssim en una altra universitat o context que ens donés més marge d’autonomia i poguéssim, per exemple, dedicar part del nostre temps a treballar i obtenir ingressos. Per tant, la nostra percepció és que la majoria d’estudiants universitaris ho podem ser perquè darrere tenim una família que ens dóna suport en l’aspecte econòmic. Estudiar, entre altres coses, representa una inversió. Una inversió de temps el cost d’oportunitat de la qual és igual al total d’ingressos que podríem obtenir durant els anys que duren els estudis. No obstant, aquest elevat cost d’oportunitat es veu recompensat un cop acabats els estudis en forma d’una remuneració superior a aquest. Però, ha d’implicar sempre això? És obligatori renunciar a uns ingressos per tal de poder-se formar? La societat està interessada en que estudiem, però, dóna recursos per a que ho fem? Quines són les opcions que tenim els estudiants per a poder assolir una certa independència econòmica? Quin paper hi juga la universitat? En quin grau influeix el model d’universitat en el grau de dependència?Estudiem en una universitat, la UPF, la filosofia de la qual és que els estudiants han de ser-ho a temps complert, evitant que treballin mentre cursen la carrera:“Els plans d’estudis, dissenyats a partir de […], l’alta exigència acadèmica i de superació personal, la dedicació completa…” (www.upf.edu)La qualitat dels estudis es relaciona directament amb la dedicació absoluta. És difícil objectar el fet que quant més temps es dedica als estudis, millors són els resultats. No obstant i desgraciadament, no tothom pot permetre’s el luxe de invertir el cent per cent del seu temps als estudis i no treballar. El Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals de la ONU ratificat el 1966 i que va entrar en vigor l’any 1976, defensa, a l’article 13, el dret de tota persona a l’educació: “La enseñanza primaria debe ser obligatoria y accesible a todos gratuitamente"; “La enseñanza secundaria, en sus diferentes formas, incluso la enseñanza secundaria técnica y profesional, debe ser generalizada y hacerse accesible a todos, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita" “La enseñanza superior debe hacerse igualmente accesible a todos, sobre la base de la capacidad de cada uno, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita"En aquest treball hem volgut estudiar quins factors influeixen i de quina manera en la independència econòmica que pot assolir un estudiant. Hem volgut donar un fort èmfasi a l’àmbit universitari a l’hora de fer el treball ja que com a estudiants ens trobem en ple procés formatiu i aquesta té un pes rellevant en les nostres vides quotidianes, sobretot en matèria de temps i dedicació.
2012-02-14
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16231
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161412018-01-24T08:33:27Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Consum i les empreses de refinançament
Alàiz Alonso, Natàlia
Ceresuela Torres, Pablo
Compte Pérez, Oscar
Vivar Monpel, Eduard
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El principal objectiu del nostre treball és l’estudi de les empreses de refinançament espanyoles iamericanes mitjançant l’anàlisi de l’evolució de l’endeutament familiar al nostre país.Posteriorment intentarem establir paral·lelismes entre la situació a Espanya i als Estats Units, onmoltes d’aquestes societats han acabat fent fallida. L’objectiu de la comparació és veure si aquestacrisis arribarà al nostre país a mesura que creixin els impagats.Finalment, establirem un resum de les idees més importants per tal de que el lector pugui obteniruna idea ràpida amb una perspectiva el màxim de realista possible i capaç d’esclarir-nos les idees.
2012-01-25
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16141
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162322018-01-24T08:24:19Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Anàlisi dels factors de creixement d'una ciutat: el cas concret de Cerdanyola i Granollers
Llopart Brunés, Pol
Llovet Viaplana, Carla
Planas Alonso, David
Soriano Prats, Mar
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop quina és la millor ciutat per viure, o si les polítiques de ciutat que adopta el nostre ajuntament tindran un bon desenvolupament en el futur, és a dir, si milloraran el nivell de vida de la nostra ciutat o no. També és possible que aquells que hagueu canviat de lloc de residència algun cop en la vostra vida, us hagueu plantejat diferents qüestions a l’hora d’escollir la vostra destinació, com per exemple la seva proximitat respecte el lloc de treball/estudi, la seva situació geogràfica, el nivell de vida, etc. Però quin d’aquests factors és més determinant? En què ha d’invertir una ciutat si vol atreure més gent?Òbviament totes aquestes preguntes no tenen una resposta senzilla, entre d’altres coses perquè la forma plantejada no és la millor per a un estudi coherent (què ens fa millorar el nostre nivell de vida, més comerç o més habitants? Més centres hospitalaris o més centres d’oci? Més comunicacions o més serveis?). Però motivacions com aquestes eren les que nosaltres ens vàrem fer al principi del treball i, delimitant bé el nostre àmbit d’estudi, hem aconseguit realitzar una aproximació per determinar i estudiar els factors més importants del creixement de les ciutats.Al llarg del treball, a part de conèixer algunes dades curioses, com quines són les ciutats amb més riquesa de Catalunya (en RFDB per càpita) hem analitzat diversos factors, com la immigració, el nivell d’atur o l’edat de la població autòctona, que hom podria considerar claus per una ciutat, però també hem trobat d’altres menys previsibles com els desplaçament diaris atrets i generats, el factor capitalitat, etc.A part de tot això teníem la intenció de fer el treball el més proper possible, en el que ens poguéssim sentir identificats i fins i tot trobar-li una aplicació directa. És per això que vam voler concretar i estudiar tots aquests factors en dues ciutats que coneixíem prou bé, però aquestes havien de complir una sèrie de característiques: la població d’aquestes ha de ser semblant, la situació geogràfica ha de ser prou propera per evitar biaixos per raons climàtiques, però alhora l’àmbit d’influència de les dues ha de ser petit perquè si no ens podríem trobar que les accions que tinguin lloc en una, tinguin conseqüències en l’altra. Creiem doncs que les dues ciutats escollides, Granollers i Cerdanyola del Vallès, compleixen amb les característiques. Aquestes ciutats es troben en la província de Barcelona, en la que podríem anomenar segona corona metropolitana; dins d’aquesta regió es troba la gran majoria de la població catalana, habitants de moltes ciutats segurament molt semblants a les dues analitzades, així que segurament gran part dels lectors també s’hi podran sentir identificats.També serveix aquest treball per refutar algunes de les hipòtesis que ens vam fer al principi i ens semblaven molts coherents i d’altres que es troben del tot esteses per la societat i, a més, a mesura que el lector vagi progressant en la lectura del treball podrà comprovar que no és un sol factor el que determina el desenvolupament de les ciutats, sinó que s’estableix una extensa xarxa d’interrelacions entre elles que promou aquest creixement. Així doncs, tan sols ens queda animar-vos a endinsar-vos en la lectura del treball, que esperem us resulti interessant.
2012-02-14
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/16232
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162332018-01-24T08:24:41Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Les Marques blanques en temps de crisi
Boada Torre-Marín, Nerea
José López, Clàudia de
Gámez Cabezos, Helena
Hernán González, Natalia
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Tots hem sentit parlar algun cop de les marques blanques, més formalment conegudes com a marques del distribuïdor. En els últims mesos, però, els fabricants de marques blanques s’han vist implicats en una polèmica disputa per la quota de mercat amb els fabricants de primeres marques. Quin ha estat el detonant d’aquesta guerra d’interessos? Ha jugat la crisi un paper crucial? És simplement una qüestió passatgera? S’ha reduït el volum d’oferta i de demanda de les primeres marques? Totes aquestes qüestions que estan tenint tant de ressò actualment i d’altres que aniran sorgint, són les que intentarem resoldre i contrastar a mesura que avanci aquest treball.Una de les motivacions que ens va portar a la realització d’aquest treball, va ser que d’un temps ençà, la frase “ no fabrica per altres marques” se’ns repetia constantment, ja fos a la premsa com als anuncis televisius i això va despertar en nosaltres una curiositat i una necessitat d’arribar més enllà en aquest tema. Tot el que llegíem sobre el tema ens portava a entendre que havia començat una guerra d’interessos entre primeres marques i marques blanques, però, quin era el rol del comprador en aquesta guerra? Estava canviant la crisi els seus hàbits de compra? Va ser llavors quan ens vam plantejar que la crisi actual podia estar afectant als hàbits de consum de la gent i que després d’eliminar les despeses en luxes, s’havia de començar a estalviar en un béns més bàsics.És aquí quan se’ns va ocórrer relacionar-ho tot i treure el nostre tema de treball i així intentar respondre aquestes qüestions.
2012-02-14
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16233
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/51422021-12-22T08:43:05Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Nou model de mobilitat urbana: Carsharing
Cremades Chueca, Oriol
Matas i Fernández, Anna
Satorra i Herbera, Joana
Payán i Ortega, Cristina
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
"... Unim el progrés de l'home i d'aquest possible canvi i no trobarem cap símbol millor que el carsharing: compartir la modernitat i els reptes de mobilitat amb eficiència econòmica i moral."Un carsharing, nascut a la bella Suïssa, de paratges que ens podrien recordar a l'estat pur de naturalesa perdut que, s'ha expandit i s'expandeix amb intensitat vital. Ens arriba aquí, amb força única a Barcelona...Estem preparats per poder aprofitar i gaudir d'aquesta nova cultura i servei? Explorem, doncs, que és aquest nou model de mobilitat i comprovem sin'estem, de preparats... Cap a on anem? Què fer? Puja al nostre cotxe i t'ho expliquem.El treball s'estructura en tres blocs diferenciats i numerats. Aquest fet no implica discontinuïtat, sinó que vol ajudar al lector a comprendre millor el nou model de mobilitat d'estudi i conduir-lo poc a poc per la carretera per on citcula el carsharing. La primera secció és de caire teòric i té com objectiu la contextualització i conceptualització; la segona combina un anàlisi empresarial i un estadístic per veure com es percep en el nostre entorn proper; i, finalment, la tercera intenta aportar conclusions, visions de futur i reptes a superar a través d'ambdues parts anteriors, alhora també, afegint raonaments nous i mirades personals.
2009-11-06T20:29:14Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5142
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161342018-01-24T08:24:35Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Les Crisis asiàtiques i el procés de globalització : el cas de Corea del Sud
Tort-Martorell Aran, Xavier
Garrido Arranz, Jordi
Prats Armengol, Eric
Torralba Mestres, Alex
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a unsritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascenssemblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà lacrisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economiadel planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells imemòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i deproductes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils,A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per unapobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, peròentre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seuPIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-seen un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistitsorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes,malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, deldeute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercatsoccidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altrespaïsos en vies de desenvolupament.Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment,a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capitalestranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’unprocés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 laseva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciaruna sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en elcontext de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model dedesenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol alsnous paràmetres de l’economia globalitzada.2Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes,que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins elmarc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, jaque per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de laglobalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret deCorea del Sud, incomprensible sense tot el context general.Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectadespoden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisissistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit elsegüent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisisasiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud.
2012-01-24
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16134
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161892018-01-24T08:24:43Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
L'Estalvi d'aigua domèstic
Belenes Rotllant, Lluís
Ferrer Pujol, Marc
Grau Clapers, Marc
Martínez Aguilà, Albert
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Al llarg de la història, els recursos hídrics han estat motiu de controvèrsia entre diferents pobles. L’aigua és un recurs fonamental i limitat; hi ha un gran percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable i això provoca que l’aigua s’hagi convertit en un bé pràcticament de luxe per a moltes persones.Actualment la demanda d’aigua potable és molt elevada, amb una tendència de creixement, doncs estan proliferant els conreus extensius, camps de golf, les grans urbanitzacions on l’aigua és escassa...Per a solucionar aquestes situacions, els governs haurien de canviar a través de diverses polítiques, aquesta tendència creixent i tant poc sostenible.Recentment hem viscut de primera mà èpoques de sequeres que ens han fet reflexionar a tots d’una manera o altra.Però, què podem fer nosaltres des del nostre àmbit, és a dir, l’àmbit domèstic? En aquest treball es presenten les diverses maneres d’estalviar aigua a les llars, des de sistemes molt senzills, fins a nous aparells electrodomèstics d’alta eficiència. Farem un anàlisis sobre el cost econòmic que suposa implantar aquesta sèrie de mesures.Serà necessari saber quanta aigua es consumeix en algunes llars representatives i com es distribueix entre les diferents necessitats que tenen les famílies (aixetes, wc’s, rentavaixelles,etc), per tal d’estudiar la manera de reduir aquest consum.Per altra banda, cal destacar que plantejarem aquestes mesures tenint en compte la visió econòmica, es buscarà la manera de conciliar l’estalvi econòmic amb l’estalvi d’aigua. La gran pregunta que es vol respondre amb aquest estudi és si surt rendible la utilització de sistemes de reducció de consum, electrodomèstics d’alta eficiència...Així doncs, aquest treball intentarà donar a conèixer incentius cap a l’ús sostenible d’un bé tan imprescindible com és l’aigua potable.
2012-02-01
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16189
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162342021-03-23T09:15:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Creación de una empresa: Bambú Lògic
Ortega García, Esther
Vallès Ivovich, Víctor
Weinberg, Axel
Murillo Ramis, Dèbora
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Este trabajo analiza el desarrollo y viabilidad de un proyecto empresarial que pretende introducir un producto muy poco explotado en España. Se trata de un sustitutivo casi perfecto de los suelos de madera, de menor coste para el consumidor y totalmente ecológico, el parquet de bambú. Sin embargo, entrar en el mercado español actualmente puede ser muy arriesgado puesto que se trata de un producto de la construcción.A lo largo de este documento se analizan los posibles factores que podrían provocar dicho fracaso como el estado del sector de la construcción o el clima económico general para las empresas en España. También se estudia el comportamiento del consumidor frente a nuevos productos de la construcción y su compromiso con los problemas medioambientales y el interés de empresas de distintos sectores por ofrecer a sus clientes una imagen más cercana fundamentada en los pilares de la sostenibilidad. Posteriormente, este trabajo también realiza un plan financiero, económico y de marketing con resultados sorprendentemente positivos para tener una imagen un poco más real de esta futura empresa en el caso que los socios decidieran establecerse en España.
2012-01-14
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16234
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/162212018-01-24T08:33:29Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Creació d'una discoteca: Amber Club
Dilmé Salnikov, Alex
Fanals Huertas, Núria
López Granados, David
Soucheiron Llabrés, Lluís
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El món de l’oci nocturn és un món que molta gent disfruta però que ningú acaba de conèixer. Tothom sap per on van els trets principals, però ningú es preocupa profundament per saber realment com funciona, quins són els costos, si els beneficis són elevats, o si és difícil aconseguir que un negoci sigui viable. Aquest, doncs, ha estat el pilar sobre del qual s'ha construït el nostre treball.A través de la creació d’una discoteca i el seu anàlisi cost-benefici hem intentat esbrinar quina és la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques, analitzant tots els costs que s’han d’incórrer, i realitzant un supòsit a la baixa dels ingressos que s’obtindrien.Per dur a terme aquest anàlisi hem realitzat 200 enquestes repartides per les diferents universitats de la província de Barcelona. D’aquesta manera hem pogut analitzar si hi ha demanda per una nova discoteca i quines són les preferències del consumidor.Una vegada fet aquest anàlisi, hem procedit a la recerca d'un local que s'adapti a les nostres necessitats i a les mostrades pel públic enquestat. Al no voler entretenir-nos en qüestions com la decoració del local, o l’adaptació d’aquest a tota la normativa vigent, hem partit del supòsit que un local que actualment funciona estigués disponible pel lloguer, concretament Opium Mar. Hem introduït un seguit de reformes que creiem necessàries pel millor funcionament, i a continuació hem començat amb les estratègies de màrqueting i la determinació dels serveis oferts.Dos punts seran claus per tal que la discoteca funcioni correctament. Primer de tot, el fet que sigui coneguda per un gran públic, i llavors que aquest públic en qüestió estigui content amb el serveis oferts. És per això que hem destinat un gran nombre de recursos en màrqueting (pàgina web, mailing , SMS...) i ens hem centrat també amb tots els serveis que podem oferir (guarda-roba, sales VIP...). La reputació, ens han dit molts responsables, pot ser l’eina que pot fer del teu projecte una gran font d’ingressos, o el contrari, una gran pèrdua de diners.També ens hem centrat en el personal i el subministrament de begudes, calculant així quin és el nombre de treballadors necessaris per tirar endavant el projecte, i quin és l’estoc de begudes òptim que hem de tenir per cobrir tota la demanda.Finalment, hem tingut en compte els impostos que hem d'incórrer a un projecte d'aquest tipus, ja sigui impost de societats, el cost de la llicència per exercir l'activitat, IVA, etc.Una conclusió és clara després de la realització d’aquest projecte: la nostra discoteca és rendible, i per extensió qualsevol altre amb un nombre considerable d’assistència. El valor afegit que crea un projecte d’aquestes magnituds és tan gran, i la despesa mitjana de la gent en oci nocturn tan considerable, que un projecte capaç de portar un nombre de clients relativament petit en funció del local, pot presentar beneficis
2012-02-13
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16221
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161282018-01-24T08:24:44Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Sector del taxi
Belén Zamora, Anna
Ollé, Edgar
Fornos, Silvia
Santander, Elena
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Aquest treball és una simple idea de quins són els costos, els ingressos i beneficisd’un taxista. Varem escollir aquest tema perquè ens vem informar avanç sobre elsector del taxi, tal i com ens van dir la demanda d’aquestes havia anat creixent en elsúltims anys. A partir d’aquí nosaltres vem formular la hipòtesi, que es centrava en lademanda de llicències. Per això ens vem pregunta si:És tan rentable l’explotació d’un taxi com per què la demanda d’accés a la professióno cessi?Un cop ja teníem la hipòtesi formulada vem començar a recollir informació. Aquestava ser treta des de institucions públiques com el STAC (Sindicat del Taxi Autònomde Catalunya) o la IMT (Institut Metropolità del Taxi) fins als propis taxistes.El treball està dividit en cinc parts, de les quals les dos primeres són una petitaintroducció al món del taxi i una comparativa amb altres ciutats pel que fa preus inúmeros de llicències. A les altres tres parts, en primer lloc, trobem quins son elscostos que té cada taxista, dividits en inicials, és a dir, sense haver iniciat l’activitat, ien aquells ja iniciada aquesta, en segon lloc, hi ha tot els ingressos que té i per últim,els beneficis, per tant, els ingressos menys els costos calculats en els apartatsanteriors.
2012-01-19
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16128
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/52812018-01-24T08:24:44Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Pot modificar un canvi urbanístic l'economia d'un barri? : El cas de Ciutat Vella i el cluster cultural
Bàguena Martos, Daniel
Caro Infante, David
Hernández Ardanuy, Pablo
Soler Farré, Neus
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Tots hem sentit a parlar del canvi del Raval en aquests últims anys. Actualment la majoria del jovent no només hi estudia sinó que hi passa la major part del seu tempsd’oci, en bars, restaurants, museus, galeries d’art, comerços...Nosaltres ens hem preguntat: Per què el Raval ha canviat tant? S’han fet molts treballs, molts estudis, s’han intentat trobar les diverses causes que han produït aquest fenòmen.Més específicament ens hem preguntat: Pot ser que degut a la construcció del cluster cultural format pel MACBA i el CCCB, entre d’altres, s’hagi produït aquest canvi?Així doncs, en aquest treball intentarem contestar ambdues preguntes. Intentarem ser precisos, concisos, breus i clars; esperem que us resulti interessant.
2009-11-11T19:34:16Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5281
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/52492018-01-24T08:33:51Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Impacte dels coolhunters
Blanché Palomera, Elisabet
Carreño Galindo, Sandra
Gallardo Molina, Laura
Sanmiquel Julió, Anna
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Ribas Tur, Joan
T'has preguntat mai per què tries Cola Cao i no pas Nesquik? O Coca-Cola en lloc de Pepsi? Què els fa diferents? Sensibilitat, originalitat, observació, intuïció, creativitat, innovació són substantius que les empreses han hagut d'incorporar a les seves estratègies comercials. És per això que en els últims anys els serveis d'un coolhunter s'han convertit en essencials per les empreses. Aquest treball consisteix en verificar quin han estat el impacte d'aquests caçadors de tendències en l'àmbit empresarial. Particularment, volem nvestigar si els coolhunters aporten més beneficis que costos a les empreses. També ens agradaria investigar quin tipus d'empreses són les que contracten aquests serveis i les que ho fan quins són els seus motius principals. “Innovar és una capacitat única del gènere humà que s’alimenta de les necessitats innates de crear i progressar. La capacitat d’innovar està programada en el nostre codi genètic, una qualitat afavorida per la força de la selecció natural, ja que contribueix a la supervivència i mou el motor de l’evolució” Dr. Luis Rojas Marcos
2009-11-10T16:27:37Z
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/5249
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/161362018-01-24T08:24:41Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
El Ciutadà ecològic
Mas Rakosnik, Albert
Poyuelo Griso, Lluís
Ribes Farré, Xavier
Sanagustín Martí, Xavier
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
El nostre treball consisteix en un estudi sobre la rendibilitat econòmicad’apostar per certes mesures importants de caire ecològic. Es tracta, per tant, d’untreball d’actualitat però que evita la retòrica ‘ecologista’ que intenta convèncer per laconsciència de cadascú. En efecte, el nostre estudi té per objectiu fer veure als que elllegeixin que una altra manera de fer és, més que possible, rentable. Així doncs,al·ludim a la butxaca de la gent, mètode que s’ha demostrat força reeixit i que resultamolt convincent.Què trobarà el lector en el nostre treball? Trobarà, possiblement, l’empenta finalnecessària per decidir-se a invertir fort al principi. És quelcom difícil, acostumem a tenirreticències sobretot per l’elevada quantitat de diners que comporta aquesta inversió.Però finalment, aquells 200 euros que pagàrem de més pel rentaplats o per larentadora, no només acaben sent el nostre granet de sorra a fer un món sostenible,sinó que resulten rendibles en un futur pròxim.Els càlculs del treball es troben distribuïts en tres parts diferents. Analitzem lesmillores en el consum elèctric, en el consum d’aigua i en el tractament de residus queprovenen de l’activitat humana. Aquest estudi consisteix en una comparacióexhaustiva entre electrodomèstics ecològics i no ecològics en cada un dels tresàmbits.Aquesta comparació es podrà dur a terme una vegada trobada la funció de costper a cada tipus d’electrodomèstic (ecològic i no ecològic). D’aquesta manera trobaremel punt a partir del qual es comença a amortitzar (o no) la inversió ecològica. Això enspermetrà trobar l’estalvi total al llarg de la vida útil de l’electrodomèstic.Una vegada obtinguts els resultats de cada mesura ecològica elaborarem unafunció d’estalvi global per analitzar la rendibilitat a llarg termini d’un comportamentecològic a la llar representativa o estàndard del ciutadà barceloní.
2007
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16136
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Universitat Pompeu Fabra
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
oai:repositori.upf.edu:10230/161292018-01-24T08:33:52Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_25
Residus reciclables o deixalles terminals?
Güell Torres, Pau
Lubián Martínez, Maite
Mengual Solè, Marc
Ortíz Lázaro, Carlos
Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
El nostre projecte consisteix en l’anàlisi econòmic de les polítiques públiques de gestió de residus exclusivament municipals. Pretenem, mitjançant l’anàlisi d’un municipi representatiu com és Sant Cugat, dissenyar un sistema de reciclatge -adaptat a aquesta localitat en concret- que sigui el més eficaç possible, incrementant les quantitats recollides i controlant els costos tot i tenint en compte les preferències dels propis usuaris.Amb això, pretenem cercar la fórmula més exacta possible, adaptable a cada tipus de municipi (edificació vertical o horitzontal, extensió, densitat de població, etc.), per tal que els nivells de reciclatge del nostre país arribin a ser equiparables als europeus, avui encara molt llunyans.Tot i que valorem molts sistemes de reciclatge ja existents, ens centrem prioritàriament en l’estudi del Porta A Porta (PAP), el qual creiem el més adequat per a Sant Cugat després d’haver analitzat estadísticament el que opinen els ciutadans mitjançant unes enquestes, així com dades oficials de poblacions on ja hi està implementat.No obstant això, després d’haver comprovat que la satisfacció real dels usuaris del PAP a Vilassar de Mar, on hi funciona des de 2003, no és la que seria d’esperar, hem reflexionat sobre les causes i les solucions possibles a aquests problemes, de manera que ho puguem evitar de cara a crear el sistema per a la població objecte del nostre treball.
2012-01-19
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10230/16129
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)