2024-03-28T12:24:42Zhttp://oai-repositori.upf.edu/oai/requestoai:repositori.upf.edu:10230/228332021-03-23T09:12:24Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Oportunitats de negoci als barris de Barcelona
Cabrera Elizalde, Judit
Martín Ayuso, Cristina
Moya El Ghaibi, Soraya
Puig Codina, Lluc
Tomàs Redon, Paula
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Sayrol Clols, Josep-Maria
La nostra idea de treball és posar-nos en el paper d’una empresa que ven idees de negoci amb els seus respectius plans ja estructurats adaptant aquestes idees a diferents tipus de barris amb diferents característiques socioeconòmiques./nEls objectius que pretenem assolir amb aquest treball són diversos i dispars:/nUn d’ells és adoptar el rol d’emprenedors per tal de poder empatitzar amb aquest col·lectiu, veient les seves dificultats i avantatges a l’hora de la creació del seu projecte tot posant a prova la nostra capacitat emprenedora i d’assumpció de risc./nPer aquest motiu hem recreat, amb la millor aproximació al nostre abast, tots els passos que cal fer abans de la creació del negoci tot tenint en compte aspectes com la localització del local, la competència que pot afectar al nostre negoci, l’acceptació que pot tenir dins del barri/zona així com en els possibles clients, la normativa vigent a seguir, els tràmits per a la consolidació legal de l’empresa, els impostos que s’han de pagar entre altres passos./nA més a més, tot això s’ha de tenir en compte sense descuidar l’objectiu principal del negoci: l’obtenció de beneficis. Per aquest motiu s’ha de tenir sempre present la idea de rendibilitat. Això ens porta la necessitat de realitzar una estimació dels costos, ingressos i beneficis el més acurada possible, sempre sense oblidar el que està dintre de les nostres possibilitats, per saber si la idea de negoci és viable o no./nUn altre objectiu és observar com afecten les diferències socioeconòmiques a la viabilitat dels negocis és a dir, plasmar la necessitat d’adaptar les característiques del projecte tenint en compte una zona determinada que ens condueix directament a un sector de públic objectiu concret./nÉs aquest el motiu pel qual, hem enfocat el nostre treball en la realització d’un estudi de mercat en tres barris de Barcelona, escollint-los en funció de la renta (un d’alta, un de mitja i un de baixa) i tenint en compte els aspectes que em mencionat anteriorment juntament amb diferents aspectes financers i legals./nCom a última incògnita ens hem plantejat el tema relacionat amb el finançament. La idea de la qual partim és l’acotació del pressupost a un préstec de 100.000€ per als tres projectes./nAmb això pretenem comparar les necessitats de cada projecte i la influència que té la localització en les possibilitats d’inici de negoci, és a dir mirar si amb aquest pressupost inicial trobem alguna oportunitat de negoci que s’adapti a totes les característiques que hem anat citant anteriorment./nTambé pretenem comparar les facilitats de finançament que ens ofereixen, per a la mateixa quantitat sol·licitada, en tres entitats de crèdit diferents.
2014-11-21
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/22833
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/228342018-01-24T08:04:49Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
5 Iams, un favor
Escoda Canet, Ester
Fernández Balansà, Laia
Navarro Juan, Sergi
Puig Esparch, Gemma
Santamaria Puig, Ramon
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
En la situació de crisi econòmica actual i els grans esforços de les persones i empreses per tal de poder sortir endavant i fer front al “mal temps”, totes les propostes de canvi poden dur a noves oportunitats i per tant a situacions millors. El treball que presentem a continuació, és una mostra d’aquesta voluntat de canvi, començant en un àmbit proper al nostre com és la Universitat Pompeu Fabra i tots aquells subjectes que en formen part. Es tracta de l’aplicació d’una moneda social a la universitat per tal de que els alumnes i les diferents associacions puguin intercanviar favors i fins i tot productes sense usar la moneda habitual. És a dir, el nostre objectiu principal és crear valor del no res, tan sols amb la voluntat de les persones i el seu bon fer, que tothom pugui entrar dins aquest nou sistema monetari, sigui ric o sigui pobre, tan sols amb les seves ganes de intercanviar i fer favors./nCal dir que l’estudi és una hipotètica posada en marxa, exclusivament teòrica que no/nes durà a la pràctica a causa dels grans problemes que ens hem anat trobant i la gran/ndedicació que suposaria./nEl treball s’ha estructurat des d’un anàlisi més superficial fins a recalcar els problemes/nmés específics que es podria trobar aquesta moneda en el cas hipotètic que es posés/nen marxa./n1.1. Hipòtesis del treball/nAbans de començar aquest treball, calen saber quins són els nostres objectius que/nvolem aconseguir al finalitzar, així com les hipòtesis que volem anar contestant al llarg/ndel seu procediment. /nPrimer de tot volem aconseguir que els nostres lectors i els estudiants de la Pompeu,/nen general, coneguin què és una moneda social i la importància del seu funcionament./nPosteriorment, volem anar descobrint si seria viable i possible la implementació de la/nmoneda en la nostra universitat i, a més a més, si tindria èxit entre els estudiants, és a/ndir, si els intercanvis amb la nostra moneda serien fluïts i útils./nFinalment, ens agradaria descobrir els possibles problemes que podrien anar sorgint i/ndonar-los-hi les nostres possibles solucions.
2014-11-21
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/22834
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/228352018-01-24T08:31:02Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
El cinema a Catalunya : un model en caiguda lliure
Juvanteny Costa, Ester
Sala Costa, Sílvia
Sayós Crosas, Eduard
Vila Liñares, Jordi
Villellas Lucas, Pablo
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Sabeu que la recaptació dels cinemes a Catalunya ha disminuït en més de 20 milions d’euros durant l’últim quinquenni? I que un dels projectes per tal d’augmentar els ingressos, “la Fiesta del Cine”, ha estat perjudicial pels empresaris però beneficiària pels espectadors? Això i més és el que ha passat dins la indústria cinematogràfica durant el període de temps analitzat./nAixí doncs, en primer lloc, s’ha dut a terme un anàlisi de l’evolució històrica del sector del cinema a Catalunya. En altres termes, a partir de les dades dels últims anys s’han realitzat diverses gràfiques i taules per tal de conèixer i descobrir en detall quins han estat els canvis més rellevants en els diversos indicadors principals. És a dir, s’ha pogut comprovar, per exemple, en quins anys el preu de l’entrada ha sofert pujades o baixades més accentuades, si el nombre d’espectadors i la recaptació han disminuït.../nAl seu torn, s’ha realitzat una enquesta a 402 persones amb la finalitat d’obtenir dades que permetin verificar o rebutjar les nostres hipòtesis. D’aquesta forma, entre altres coses, ens hem centrat en aspectes tan rellevants pel nostre treball com poden ser la disposició a pagar per diferents productes, la freqüència d’assistència al cinema i com ha canviat l’hàbit dels individus respecte a 6 anys enrere./nA més, per tal d’estimar quantitativament diversos efectes sobre el nombre d’espectadors o la recaptació, com els referents al preu o el salari relatiu, s’ha emprat el programa STATA per dur a terme diverses regressions amb sèries temporals. En altres paraules, mitjançant aquest programa hem estimat diverses relacions causa-efecte per diversos factors./nUna vegada completats tots els anàlisis anteriors, s’han utilitzat totes aquestes dades per dur a terme el nostre model de discriminació de preus. Concretament, s’han seleccionat dues propostes. La primera consisteix en paquets de béns que permetin elevar la disposició a pagar del consumidor i obtenir majors guanys. D’altra banda, la segona rau en disminuir el preu de l’entrada com més temps porti a la cartellera amb la finalitat d’incentivar l’assistència al cinema d’aquells individus amb menor disposició a pagar. Finalment, enllestim el nostre treball amb unes conclusions que sintetitzen tot el que s’ha après.
2014-11-21
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/22835
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/228362018-01-24T08:04:54Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Mediterránea : Contraproyecto a BCN World
Alfageme Priego, Etna
Bartolomé Pi, Andrea
Blanco de Tord, Inés
Fuentes de Tienda, Dana
González Martínez, Francisco de Borja
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Sayrol Clols, Josep-Maria
El siguiente trabajo de investigación sobre el BCN World pretende hacer un análisis del proyecto y darle un giro para reenfocarlo de forma que promueva inversiones que sean garantía de futuro, calidad e identidad para el país y para la zona./nLa propuesta consiste en la creación una gran escuela gastronómica, así como restaurantes y una feria interactiva, para adaptar el BCN World a las necesidades del país y convertirlo en un medio de potenciación del sector alimentario, en el cual España es cada vez un país más reconocido./nAl mismo tiempo, el contraproyecto pretende convertir el resto de terreno destinado al BCN World en un espacio de conferencias y congresos, en un punto reunión e interacción del sector empresarial así como de referencia gastronómica mundial. El nuevo BCN World, al que denominaríamos “Mediterranea: A World of Taste”, diseñado/nadecuadamente, podría estar a la altura de las exigencias de un mundo de negocios moderno, creativo y sostenible.
2014-11-24
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/22836
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/254432018-01-24T08:14:33Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
El dividendo digital : análisis de los precios en la subasta 73
Balaguer Serra, Susanna
Carbó Vela, Marta
Garrote Ordeig, Albert
Miarnau Marín, María
Navarro Sarmiento, Paula
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
¿Qué es el dividendo digital y qué ventajas supone? Es un bien valioso y escaso formado por el conjunto de frecuencias disponibles que han sido liberalizadas tras el cambio de la televisión analógica a la televisión con tecnología digital. Supone una reducción en el número de frecuencias necesarias para la transmisión de la televisión. Éstas luego pueden ser utilizadas para el uso de servicios como el 4G o la tecnología LTE.Mejora la cobertura y el alcance de internet, a una mayor velocidad y con un coste menor. Reduce la brecha digital, mejorando el acceso a las zonas rurales y proporcionando servicios tales como la tele asistencia y telemedicina.¿En qué consiste la subasta del espectro? La subasta del espectro se llevó a cabo en Estados Unidos en 2008, se utilizó este sistema ya que era el más eficiente para obtener beneficios. Se basa en pujar por múltiples elementos que han sido subastados en distintas rondas. En cada ronda,los postores realizan simultáneamente diferentes pujas de oferta cerrada “sealed bids”. Una vez realizadas las pujas, los resultados de la ronda son publicados. El gobierno llegó a recaudar aproximadamente 19 billones de dólares.¿Qué variables afectan al precio de la subasta? El fin del trabajo es determinar qué variables afectan al precio de la licencia del espectro radioeléctrico. Para ello, hemos estudiado la relación de causalidad entre el precio y las siguientes variables: población, superficie, PIB per cápita, habitantes sin conexión a internet, pobreza, entre otras. ¿Qué resultados hemos obtenido? Tras analizar las variables y su relación con los precios de las licencias, hemos podido concluir que la variable que determina el precio con mayor precisión es el porcentaje de habitantes sin conexión a internet. Más aún, tanto el PIB per cápita como la población determinan el precio, mientras que la superficie no muestra una relación significativa.
2015-12-16
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/25443
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/254572018-01-24T08:14:32Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
¿Suponen las directrices politicoeconómicas del Reino de Bután, que orientan su objetivo hacia la felicidad de los ciudadanos, un modelo a seguir para los gobiernos a nivel internacional?
Aguilar Ramos, Ignacio
Andrés Pàmies, Oriol-Jordi
Foucault Llopart, Guillem
Montserrat Piulachs, Ferran
Tixis Bonshoms, Andreu
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Todo comenzó en el Reino de Bután, un pequeño país situado en la cordillera del Himalaya entre dos gigantes: India y China. Allí se formó una idea de gran trascendencia, sin felicidad la vida no tiene sentido y por ello el bienestar debe medirse no por la economía en sí, sino por la felicidad de las personas./nEn 1974, tras la muerte del tercer rey butanés, el heredero de diecisiete años, Jigme Singye, se convirtió en el monarca más joven del mundo. Tras acceder al trono, este se marcó un gran objetivo; conocer a fondo su país. Para ello realizó diversos viajes a las comunidades más recónditas de Bután, muchas de ellas sin carreteras ni electricidad, y se reunió con agricultores, ganaderos, pastores, monjes, niños, abuelos… para tomar nota de las necesidades e ilusiones que tenía el pueblo. Jigme Singye quería saber las aspiraciones de los habitantes butaneses y las medidas que adoptarían ellos en el caso de tener un poder como el que este poseía para hacer de Bután un país de ciudadanos felices, donde los butaneses estuvieran orgullosos de serlo./nDespués de meses con esta búsqueda de lo que realmente era Bután y lo que debía ser, el rey sacó una clara conclusión; la felicidad individual se sobrepone a la riqueza económica, es decir, la Felicidad Interior Bruta (FIB) es mucho más importante que el Producto Interior Bruto (PIB). Esto no era simplemente un eslogan publicitario, desde aquel día, 2 de junio de 1974, la filosofía de la Felicidad Interior Bruta ha guiado la política de Bután y su modelo en el desarrollo del país. La idea en sí dice que el progreso no debe basarse en el dinero sino que, una sociedad realmente progresa, cuando la gente se siente feliz, creen en sí mismos y en lo que son como sociedad, por ende, lo material y lo espiritual, deben complementarse. En ese momento es cuando la felicidad dejó de ser un concepto filosófico para convertirse en una realidad empírica. Y eso justamente es lo que pasó en Bután, lo que el rey encomendó al Centro de Estudios Butaneses, que años después dio con el índice para medir la felicidad que/nhoy conocemos como Felicidad Interior Bruta. Se creó una Comisión Nacional del FIB y una serie de comités a nivel local que actuarían como cimientos en la felicidad de ciudadano. El rey plasmó la idea al declarar: “Lo que medimos afecta a lo que hacemos. Si nuestros indicadores solo miden cuánto producimos, nuestras acciones solo estarán encaminadas a producir más. Por eso teníamos que conseguir indicadores para medir la Felicidad Interior Bruta”./nLas políticas butanesas desde mediados de los setenta se encaminarán a la felicidad de los ciudadanos a través de dos principios budistas. Mynak Tulku, exdirector de la librería nacional butanesa y referente cultural butanés, los explica de la siguiente manera. Uno es que todos los seres humanos persiguen la felicidad. El budismo se refiere a una felicidad individual, en plano nacional, será tarea del gobierno crear un entorno que facilite a los ciudadanos encontrar esa felicidad. El segundo es el principio budista del camino intermedio. Este consiste en la existencia de países modernos y países como Bután, que como constata Lyonpo Thinley Gyamtso, ex ministro del interior y de educación: “Hasta los años sesenta era un territorio medieval, sin carreteras, sin escuelas, con la religión como único guía” /nSon dos extremos, y el FIB busca el camino intermedio, el desarrollo espiritual./nSi la teoría de la Felicidad Interior Bruta explicada anteriormente fuera efectiva, y aumentara no solo el bienestar espiritual de los ciudadanos sino que también su capacidad económica, no cabe duda que supondría un ejemplo para la política de los demás países, ricos o pobres, a nivel mundial. Por ello se ha procedido a la realización de este estudio en donde será crucial contestar a la siguiente pregunta: ¿Suponen las directrices politicoeconómicas del Reino de Bután, un modelo a seguir para los objetivos gubernamentales a nivel internacional?
2015-06-15
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/25457
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/255092018-01-24T08:15:08Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Els NINIs: dels perjudicis... a la realitat
Bosque Mercader, Laia
Feijoo Vallés, Maria
Muñoz Guisande, Alea
Polonio Mora, Sara
Seco Justo, Ana
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
L’objectiu d’aquest treball consisteix en estudiar la generació NINI a Espanya i la pregunta que s’ha plantejat és: quin és l’impacte d’aquesta generació sobre l’economia espanyola en l’actualitat i en els propers anys?/nEls motius de l’elecció d’aquest tema van ser diversos. Primerament, és un tema d’actualitat que interessa a una bona part de la població espanyola, ja sigui perquè afecta de manera directa (familiars, amics, la pròpia persona) o de manera indirecta (barri o municipi). A més, és un treball que està molt relacionat amb les matèries estudiades, sobretot macroeconòmiques, facilitant la comprensió i l’ús de conceptes i relacions. Per últim, és un tema que dóna la possibilitat d’aplicar i emprar tècniques estudiades durant el grau i un accés relativament directe a dades./nPer tal de respondre a la pregunta plantejada, aquest treball s’organitza en cinc grans apartats. En el primer, es defineix el concepte de NINI i s’explica les seves característiques més importants./nA continuació, en el segon apartat, es realitza un estudi sobre quins són els costos que suposen aquests membres de la societat per a l’economia espanyola. En aquest mateix punt, i per poder emprar tècniques estudiades durant el grau, es realitza una projecció dels costos econòmics espanyols per al 2016 i es calcula un índex propi que serveix d'estimació per poder quantificar els costos econòmics que deriven de la població NINI en la societat espanyola del 2008 al 2014./nEn tercer lloc, s’estudia si hi ha relació causal entre dos dels problemes més rellevants que està patint Espanya: l’emigració juvenil i la quantitat de NINIs. Per desenvolupar aquest apartat i aconseguir un model fidel, s’apliquen tècniques economètriques./nPer finalitzar, es realitza una comparativa de la situació espanyola amb l’europea i s’explica una sèries de solucions impulsades mitjançant l’acord entre diversos països europeus per tal de poder solucionar el problema. Una conclusió resumeix les principals aportacions d’aquest estudi i reflexiona sobre els reptes que aquest fenomen plantegen a la societat i a l’economia espanyola.
2015-06-15
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/25509
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/255362018-01-24T08:15:08Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Tendències i economia : moda hipster
Bendris, Ioana
Fernández Ortíz, Elena
Galindo Moyès, Paula
Llugany Costa, Berta
Wu, Qianwen
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Universitat Pompeu Fabra
A l’hora de triar el tema del Seminar Paper vam decidir fer quelcom innovador, original i modern. És per això que vam decidir explorar el món de les tendències, concretament l’estil hipster./nEl següent estudi analitza l’efecte econòmic que la tendència hipster ha tingut en diferents botigues i locals de Barcelona, típicament afins a aquesta moda./nLa nostra hipòtesi és la següent: “L’impacte de la tendència hipster és palpable i real en diferents sectors del mercat des d’un punt de vista econòmic.”/nPrincipalment estudiarem l’empremta que aquesta voga ha deixat en les barberies, les botigues de vinils i de bicicletes de la nostra ciutat, Barcelona.
2015-06-15
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/25536
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/255372018-01-24T08:32:23Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Com quedarà l'economia andorrana al 2018?
Villa Castro, Andrea
Puig Gusi, Ariadna
Forcada Obiols, Laura
Barceló Heras, Ferran
Riudavets Barcons, Marc
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Universitat Pompeu Fabra
A l’hora de començar el nostre treball de Seminar Paper ens vam fer una pregunta la qual passaria a ser el tema principal del nostre treball: com quedaria l’economia andorrana al 2018, un cop hagués desaparegut “totalment” el secret bancari? Els pilars principals en els que ens hem recolzat per desenvolupar el cos del treball han sigut/nprincipalment el PIB andorrà, per així poder analitzar la seva evolució al llarg dels anys, bàsicament abans de la crisi financera i després de la crisi financera. No només el PIB del Principat, sinó també el sector financer i bancari d’aquest./nPerquè hem escollit aquest tema?: Una de les raons per les que hem escollit aquest tema és sobretot per l’actualitat que té, des del cas Pujol que tant a la premsa com a la televisió es sent parlar d’Andorra, els seus bancs i el seu funcionament. A més a més, és un tema que ens ha interessat a tots els integrants del grup des de el primer oment. Primerament, ens semblava molt atractiu el tema dels paradisos fiscals i amb l’ajuda del nostre tutor ens vam decidir per un país proper i molt relacionat amb Espanya./nHipòtesis: La hipòtesis principal, coincidint amb el tema del treball, és la pregunta: Com quedaria l’economia andorrana al 2018 aproximadament, un cop hagi desaparegut el secret bancari?/nA partir de la pregunta principal anterior, també ens vam fer una sèrie de preguntes relacionades amb el tema que ens ajudarien a poder donar una conclusió final a la hipòtesis base del nostre treball. Algunes d’aquestes preguntes són: Un cop desaparegui el secret bancari, el sector bancari andorrà deixarà de tenir un pes tan /nimportant en el PIB i disminuirà la seva contribució? Quins altres sectors que componen el PIB andorrà guanyaran pes suposant una caiguda en el sector financer? Com quedarà Andorra en general, serà com una Vall d’Aran? O serà com Mònaco?
2015-06-16
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/25537
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/255442018-01-24T08:15:04Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
El veritable impacte dels pisos turístics il·legals a la ciutat de Barcelona
Aparicio Imbuluzqueta, Laura
Berrio Vilajoliu, Xènia
Canals Caldu, Àngels
Garcia Vilella, Marc
Juberias Aznar, Anna
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Universitat Pompeu Fabra
“No robis: d’aquesta manera no tindràs mai sort als negocis. Fes trampes” i “tot impost ha de sortir d’allò superflu, i no d’allò necessari”, són cites d’Ambrose Biererce i de Melchor de Jovellanos que van ser escrites fa més de cent anys./nCom a estudiants de ciències econòmiques, aquestes ens han despertat diverses inquietuds sobre la manera en la que s’enfoca l’anàlisi dels problemes que pateix el sistema econòmic vigent, a la vegada que ens fa pensar en possibles solucions./nEls anys posteriors a l’esclat de la recessió actual han estat acompanyats de nombrosos/nescàndols sobre irregularitats en el desenvolupament econòmic. Tals escàndols han permès fer evidents les deficiències estructurals que impedien el funcionament, no només normal, sinó òptim, de l’economia. Un dels problemes que s’ha intensificat és l’economia submergida, que ha arribat a assolir nivells realment preocupants./nEn particular, durant aquest últim temps, un dels temes més controvertits i polèmics ha estat l’impacte dels pisos turístics il·legals a la ciutat de Barcelona. Aquests han generat/nconseqüències com: malestar entre els veïns, distorsions en l’oferta d’habitatge, inflació en el sector immobiliari…/nEls mitjans de comunicació han fet molt ressò sobre aquesta problemàtica. Constantment apareixen noves notícies i informacions relacionades amb el tema i per això ens ha cridat l’atenció i hem volgut aprofundir més per comprovar si el percentatge real d’aquests apartaments il·legals i la seva problemàtica és tant elevada com la premsa planteja./nFinalment, amb les eleccions municipals a tocar, els partits polítics, conscients d’aquest/nproblema, han inclòs diferents mesures dins del seu programa polític per afrontar i intentar corregir la situació. En definitiva, és un problema que ha generat i continuarà generant opinions molt diverses i on les solucions que es prenguin al seu respecte mai seran del gust de tothom./nPer tots aquests motius, hem decidit escollir aquest tema ja que a part de ser molt d’actualitat, creiem que és interessant tractar un fet que ens afecta i ens toca tant de prop.
2015-06-15
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/25544
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/260432018-01-24T08:09:05Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Análisis cuantitativo de la desigualdad de renta regional en España
Almató, Marc
Cortés, Álvaro
Rey, Roger A.
Simón, Daniel
Werckmeister, Ander
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
El trabajo que se expone a continuación consiste en el análisis de la desigualdad en España a nivel autonómico. El trabajo persigue distintos objetivos, uno de ellos es evidentemente determinar cómo está distribuida la desigualdad a lo largo y ancho de las comunidades, por lo tanto, cuales son las comunidades con más y menos desigualdad además de observar si se definen zonas geográficas más amplias (grupos de comunidades geográficamente reconocibles) que puedan asociarse con altos o con bajos niveles de desigualdad./nOtros objetivos que se persiguen son los de determinar qué relación existe entre los valores y evolución delos coeficientes de desigualdad si estos se calculan con distintos indicadores. Es un proceso complejo de analizar ya que se deben de calcular los coeficientes de cada una de las comunidades para cada uno de los años y para cada indicador trabajado, lo cual equivale a calcular por ejemplo en el caso del coeficiente de Gini, a calcular 152 coeficientes de Gini. Pero una vez realizados los cálculos, se pueden sacar conclusiones muy interesantes sobre los objetivos a los que se hacía referencia previamente./nEs interesante no solamente ver el valor de la desigualdad en cada una de las regiones sino cómo evoluciona la misma en cada una de ellas. De esta forma se puede ver si en todas las comunidades la desigualdad ha evolucionado de la misma forma o no a lo largo de los años y por lo tanto a lo largo de los distintos contextos económicos vividos./nFinalmente, se hace una pequeña referencia a qué relación mantienen algunas de las potencias europeas con las comunidades autónomas españolas en términos de desigualdad, para comprobar si siguen una misma línea o no./nEl interés del trabajo no recae solamente en los objetivos mencionados anteriormente sino,principalmente, en la falta de precedentes estudios sobre el tema. No tenemos constancia de estudios exhaustivos de la desigualdad de la renta a nivel autonómico en España y por lo tanto este hecho suma interés a los análisis que se realizan a lo largo del trabajo./nLa falta de estudios previos, se puede relacionar fácilmente con algunas de las principales dificultades a la hora de realizar el trabajo. Principalmente, la mayor dificultad es la falta de datos disponibles para este tipo de estudios, los cuales son muy limitados y difíciles de encontrar, haciendo así que las series temporales se vean limitadas a unos años determinados y que los estudios en este ámbito no sean abundantes./nPor otro lado, los cálculos de los distintos coeficientes son complejos de realizar, no solamente por las fórmulas usadas, que en muchos casos requieren de ajustes especiales en los datos originales, sino sobretodo por la gran cantidad de datos con los que se trabaja. En el caso que nos ocupa, por ejemplo, se ha realizados los cálculos de los distintos años a partir de los resultados de aproximadamente 90.000 encuestas. Los datos de las encuestas se encuentran de forma individualizada, lo que hace difícil el manejo de los mismos, pero que al mismo tiempo da muchas posibilidades para su análisis, tal y como queda demostrado a lo largo del trabajo. /nEl trabajo se divide en tres bloques. El primer bloque expone el proceso de obtención de datos, elección de los indicadores usados y cálculo de los coeficientes. En el segundo bloque, una vez ya obtenidos los coeficientes mediante su cálculo correspondiente, se procede al análisis de los mismos datos obtenidos con el fin de conseguir algunos de los objetivos expuestos anteriormente. Finalmente en el último apartado se resumen las conclusiones a las cuales se ha podido llegar después de todos los apartados y sub apartados anteriores.
2015-04-04
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/26043
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:repositori.upf.edu:10230/328472018-01-24T08:17:12Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Qualificacions i qualitats docents : correlació o causalitat?
Bagan Bautista, Jofre
Brotons Gutiérrez, Federico
Sandiumenge Boy, Màxim
Campuzano Hernández de Lorenzo, Miquel Àngel
Garriga Turró, Gerard
Les qualificacions són un aspecte essencial per a qualsevol estudiant, i serveixen
teòricament per reflectir el grau de coneixement assolit per a cadascun d’ells, però
és realment cert que les qualificacions depenen únicament de l’esforç individual de
l’estudiant? En aquest treball pretenem treure conclusions fermes sobre si existeixen
aspectes o qualitats docents que influeixen en les qualificacions finals obtingudes
pels estudiants. Basem el nostre estudi en dades obtingudes a través de la
Secretaria de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, sobre el grau de
Management (promoció 2012-2013, 2015-2016) i utilitzem tècniques treballades a
Econometria I per a respondre la nostra pregunta. Hem enfocat l’estudi en dos
piràmides, en la primera analitzarem l’impacte que tenen el doctorat i el sexe (dels
docents) en les qualificacions i veurem que es redueix a mesura que l’experiència
augmenta. En la segona, analitzem l’impacte que té el grup i l’idioma en què
s’imparteix la classe en les qualitats docents, i igual que en la primera piràmide,
extraiem les conclusions que la importància de pertànyer al grup 1 o 2 o de realitzar
les classes en anglès disminueix a mesura que l’estudiant va assolint experiència.
2017
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/32847
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España
oai:repositori.upf.edu:10230/424412022-12-14T08:28:23Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Un crecimiento económico acelerado en un planeta de recursos limitados
Brichs Pou, Berta
Ruiz-Herrera Poyal, Sabina
Sánchez Moreno, Elena
Varón Vilardebò, Sònia
Zarza Arbusà, Laia
2019
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/42441
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España
oai:repositori.upf.edu:10230/551412022-12-15T02:32:21Zcom_10230_20647com_10230_16441col_10230_22804
Un impuesto de sociedades para Europa
González Huguet, Marta
Mitjans Pujol, Paula
Nieva Moracho, Josu
Rosés Julve, Iñaki
Torres Collantes, Àlex
La Unión Europea, formada en la actualidad por 27 países miembros, es una comunidad política de derecho con el objetivo final de alcanzar una integración política y económica completa. Sin embargo, aún dentro de la Unión existen infinidad de desigualdades entre los países miembros, que ponen en peligro la estabilidad y la eficiencia de este sistema. En concreto, existen enormes diferencias entre países en relación con los tipos impositivos del Impuesto de Sociedades, fomentadas por una competencia fiscal resultado de una creciente globalización. De esta forma, mediante el estudio de los distintos tipos impositivos de los estados miembros, pretendemos analizar si existe una relación entre la progresiva bajada de estos tipos y la creciente desigualdad de ingresos entre empresarios y trabajadores; así como ofrecer la que creemos que es la mejor solución a este problema: un modelo de impuesto de sociedades europeo unificado. Este, no solo permitiría reducir las divergencias entre países y la creciente desigualdad entre empresas y trabajadores, sino que, además, creemos que puede ser el primer paso en la formación de los Estados Unidos de Europa.
La Unió Europea, formada en l'actualitat per 27 països membres, és una comunitat política de dret amb l'objectiu final d'aconseguir una integració política i econòmica completa. No obstant, encara dins de la Unió existeixen infinitat de desigualtats entre els països membres, que posen en perill l'estabilitat i l'eficiència d'aquest sistema. En concret, hi ha enormes diferències entre països en relació amb els tipus impositius de l'Impost de Societats, fomentades per una competència fiscal resultat d'una creixent globalització. D'aquesta manera, mitjançant l'estudi dels diferents tipus impositius dels estats membres, pretenem analitzar si existeix una relació entre la progressiva baixada d'aquests tipus i la creixent desigualtat d'ingressos entre empresaris i treballadors; així com oferir la que creiem que és la millor solució a aquest problema: un model d'impost de societats europeu unificat. Aquest, no només permetria reduir les divergències entre països i la creixent desigualtat entre empreses i treballadors, sinó que, a més, creiem que pot ser el primer pas en la formació dels Estats Units d'Europa.
The European Union, currently composed of 27 member countries, is a political community of law with the ultimate goal of achieving a complete political and economic integration. However, even within the Union there still exist countless inequalities between member countries, which endanger the stability and efficiency of this system. Specifically, there are huge differences between countries in relation to the corporate tax rates, fostered by tax competition resulting from growing globalization trends. Therefore, by studying the different tax rates of the member states, we intend to analyze whether there is a relationship between the progressive decline in these rates and the growing income inequality between employers and workers; as well as offering what we believe is the best solution to this problem: a unified European corporate tax model. This proposal not only would allow us to reduce the divergences between countries and the growing inequality between companies and workers, but also, we believe that it could be the first step towards the formation of the United States of Europe.
2022
info:eu-repo/semantics/other
http://hdl.handle.net/10230/55141
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
info:eu-repo/semantics/openAccess
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License