2024-03-29T07:32:12Zhttp://oai-repositori.upf.edu/oai/requestoai:repositori.upf.edu:10230/227692018-01-24T08:03:38Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Roca Bigorra, Maria
author
2014-10-29
Ja que Arenys de Munt no disposa d’estructura hotelera suficient, aquest projecte s’ha realitzat amb l’objectiu d’investigar si pot arribar a convertir-se en una destinació turística de dia. Arrel de l’estudi s’ha vist que sí és possible, encara que hi ha una manca d’infraestructures i d’un full de ruta per tal d’explotar els seus recursos de la millor manera possible./nÉs per això, que com a resultat final, s’ha creat un Pla de Dinamització Turística per Arenys de Munt amb l’objectiu d’establir les primeres pautes per desenvolupar el turisme a la vila.
Considering that Arenys de Munt does not have enough hotel structure, this project has been conducted in order to investigate whether it can be developed into a tourist destination of day. Following the study has seen that it is possible, although there is a lack of infrastructure and a roadmap to exploit their resources in the best possible way./nIt is for this reason that like a final result, this project has created a Tourism Promotion Plan for Arenys de Munt, with the aim of establishing the first guidelines to develop tourism in the village.
Ya que Arenys de Munt no dispone de estructura hotelera suficiente, este proyecto se ha realizado con el objetivo de investigar si puede llegar a convertirse en un destino turístico de día. A raíz del estudio se ha visto que sí es posible, aunque hay una falta de infraestructuras y de una hoja de ruta para explotar sus recursos de la mejor manera posible./nEs por ello, que como resultado final, se ha creado un Plan de Dinamización Turística para Arenys de Munt con el objetivo de establecer las primeras pautas para desarrollar el turismo en la villa.
http://hdl.handle.net/10230/22769
Arenys de Munt: ahir, avui i demà
oai:repositori.upf.edu:10230/227762018-01-24T08:03:37Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Guitart Sala, Gemma
author
2014-10-30
En aquest treball s’analitzen tres temes relacionats amb l’Impost sobre estades en Establiments Turístics a Catalunya. El primer d’aquests és conèixer de forma general el sector turístic català i les seves característiques principals. El segon, és explicar com funciona aquest tribut, quina és la seva finalitat, quins ingressos aporta i a quines accions han d’anar destinats. Finalment, el tercer, és analitzar el cas de dos municipis costaners, Mataró i Lloret de Mar, per veure si realment s’aconsegueix l’objectiu de l’impost: obtenir recursos amb la finalitat de realitzar promoció turística.
En este trabajo se analizan tres temas relacionados con el Impuesto sobre Estancias en Establecimientos Turísticos de Cataluña. El primero de estos, es conocer de forma general el sector turístico catalán y sus características principales. El segundo, es explicar cómo funciona este tributo, cuál es su finalidad, que ingresos aporta y a que acciones se tienen que destinar. Finalmente, el tercero, es analizar el caso de dos municipios de la costa, Mataró y Lloret de Mar, para ver si realmente se consigue el objetivo del impuesto: obtener recursos con la finalidad de realizar promoción turística.
This work analyses three tòpics related to taxes on overnight stays in touristic lodgings in Catalonia. The first one is to know generally the Catalan tourism sector and its main features. The second one is to explain how this tax is applied, which its aim is, how much income it means and how it is used. Finally, to analyse the case of two coastal villages, Mataró and Lloret de Mar, in order to find out If the aim of this tax is reached: to obtain ressources in order to promote tourism.
http://hdl.handle.net/10230/22776
Anàlisi de l'impost sobre les estades en establiments turístics a Catalunya: Mataró i Lloret de Mar
oai:repositori.upf.edu:10230/227792018-01-24T08:03:50Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22690col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Arisa Xicola, Carina
author
2014-10-30
En la societat actual, tot canvia molt ràpid i la tecnologia s'està convertint en una part fonamental de les nostres vides. La gent és cada vegada menys pacient, més exigent i menys conformista, i les empreses tenen cada vegada més dificultats per vendre els seus productes. Si es realitza correctament, les empreses poden utilitzar les noves tecnologies per augmentar la satisfacció del client, per diferenciar-se dels competidors i fins i tot, augmentar les seves vendes i ingressos.
En la sociedad actual, todo cambia muy rápido y la tecnología cada vez se convierte en una parte más fundamental de nuestras vidas. La gente se vuelve cada vez menos paciente, más exigente y menos conformista, y las empresas cada vez tienen más dificultades para vender sus productos. Si se realiza correctamente, las empresas pueden utilizar las nuevas tecnologías para aumentar la satisfacción del cliente, para diferenciarse de sus competidores e incluso, aumentar sus ventas e ingresos.
In the current society, everything changes really fast and technology is becoming a fundamental part of our lives. People is becoming less patient, more demanding and nonconformist, and companies have increasing troubles to sell their products. If done properly, companies can use the new technologies to increase customer satisfaction, to differentiate from their competitors and even increase sales and revenues.
http://hdl.handle.net/10230/22779
Real time web and customer satisfaction
oai:repositori.upf.edu:10230/245822018-01-24T08:11:58Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Fuentefria, Eric
author
2012
La idea de realizar el proyecto “Lloret de Mar pasado, presente y futuro” surge de mi interés por el sector turístico, mi propia experiencia personal como habitante de esta localidad y por lo tanto espectador de primera fila del turismo del destino. Todos los veranos he podido observar el gran número de turistas que circulan por Lloret, llegando incluso a veces a sentirme yo el turista entre tanto extranjero, esta sensación todavía aumentaba más cuando los relaciones publicas de los distintos pubs y discotecas de la zona se me acercaban en la calle para promocionar su establecimiento y me hablaban en cualquier idioma menos en Español o Catalán. Este entre otros factores, me hizo tener la curiosidad de conocer un poco mejor la historia del turismo de Lloret de Mar, como empezó y porque, como se ha llegado al estado actual y que futuro nos espera. El objetivo principal del proyecto es analizar el turismo de Lloret de Mar, ahora y dentro de unos años y el efecto que el mismo produce a la población local. A partir de este objetivo se planificaron tres más concretos, el primero es descubrir la principal motivación que hace escoger a los turistas Lloret como destino, para ello se ha realizado un estudio del perfil del turista de Lloret de Mar. El segundo es conocer la opinión de la población local respecto al turismo de Lloret de Mar, con tal de cumplir este objetivo se ha encuestado a 400 habitantes del destino, de diferentes grupos de edad para así tener una muestra más heterogénea. El tercero y ultimo es determinar cuales son los mercados y tipologías de turismo que el destino podría aspirar a tener en un futuro próximo, para descubrirlo se ha realizado un análisis de todos los recursos turísticos que ofrece Lloret de Mar, así como del turismo del destino en general. Las hipótesis del proyecto, que al final del mismo se valoran si han sido validas o no, son: Hipótesis 1: Existen los suficientes atractivos culturales en Lloret como para poder realizar un turismo cultural. Hipótesis 2: El turismo de sol y playa es la tipología de turismo que más beneficios aporta a Lloret de Mar y que a la vez es más sencilla de llevar a cabo según sus características. Hipótesis 3: Lloret de Mar es una destinación de turismo familiar y deportivo.Para concluir, me gustaría agradecer a “Lloret Turisme” la información facilitada, así como a todos los entrevistados por el tiempo que me han dedicado y por compartir sus conocimientos conmigo. Otra persona que ha sido importante para la realización de este proyecto, ha sido mi tutor “Albert Blasco”, gracias por la ayuda prestada y por orientarme en momentos de desconcierto. Por último quiero mencionar a las personas que más me han ayudado durante la consecución del proyecto y a lo largo de mi vida, que son mis padres, sin ellos nada de todo esto habría sido posible.
http://hdl.handle.net/10230/24582
Lloret de Mar, pasado, presente y futuro
oai:repositori.upf.edu:10230/245832018-01-24T08:11:56Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Garcia Pardo, Maria José
author
2012
L’objectiu d’aquest treball és la dinamització de Sant Vicenç de Montalt, un municipi que a diferencia d’altres de la costa del Maresme i Barcelona no aprofita els seus recursos per a l’activitat turística. Sant Vicenç és un poble acollidor, ple de tradicions, història i racons on gaudir dels olors de la tardor , els colors de la primavera i el sol de l’estiu. Trobem així al casc antic una església de finals del segle XVI , i a la banda del mar el Passeig del Marqués Casa Riera, un Passeig marítim de 1,3 Km. Vull demostrar amb aquest treball que cap poble ha estat turístic fins que no ha treballat per ser-ho i que de la mateixa manera que altres pobles costers propers han fet del turisme la seva activitat econòmica principal també es pot treballar amb els recursos de Sant Vicenç de Montalt per fer-ho. La primera tasca és crear un directori dels recursos turístics de “Les tres viles” segons la classificació de Pierre Deffert. Sota aquesta marca turística s’uneixen Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres i Caldes d’Estrac. Aquest també inclourà tots aquells serveis interessants per el turista o aquells que puguin condicionar la seva estada. A partir d’aquí es pensarà en una determinada tipologia de turista i a les seves necessitats per la creació del producte. L’objectiu final és crear un producte a partir dels recursos existents respectuós amb el medi ambient i la cultura local i alhora atractiu per el visitant
http://hdl.handle.net/10230/24583
Projecte de dinamització turística a Sant Vicenç de Montal i les tres viles
oai:repositori.upf.edu:10230/245842018-01-24T08:11:56Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Hita Gil, Monica
author
2011
http://hdl.handle.net/10230/24584
Mataró studios, internacionalització del cinema
oai:repositori.upf.edu:10230/245852018-01-24T08:11:55Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Balsera Espínola, Laura
author
2011
http://hdl.handle.net/10230/24585
Creación de una agencia de viajes especializada en el colectivo single en la ciudad de Barcelona
oai:repositori.upf.edu:10230/245862018-01-24T08:12:06Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Martí Luis, Arianna
author
2011
http://hdl.handle.net/10230/24586
Estudiar a Barcelona : la necessitat de crear una empresa de gestió i acollida pels/nestudiants estrangers a la ciutat de Barcelona
oai:repositori.upf.edu:10230/245872018-01-24T08:11:54Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
García Serra, Andrea
author
Girós Arjona, Sofia
author
2011
http://hdl.handle.net/10230/24587
Agència de viatges Moteros viajeros
oai:repositori.upf.edu:10230/273062018-01-24T08:22:47Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Ruiz Pertiñez, Isabel
author
2016-09-22
L’actual potencialitat i la importància del turisme de benestar a Catalunya és un fet indiscutible en els últims anys, arribant a un valor de 439 mil milions d’euros, i amb 289 milions de consumidors a nivell mundial. A més, es preveu que aquest segment creixi a una mitja de 9,9% anual en els pròxims cinc anys. Així doncs, amb el present treball es pretén avaluar el turisme de salut a la comarca del Maresme tant econòmicament, a través del seu impacte econòmic amb les taules input-output Catalanes com socialment, a partir de l’anàlisi cost-benefici. Podem dir que cada € de despesa del turista en turisme de salut, genera 1,5 € a la economia de la societat.
http://hdl.handle.net/10230/27306
Estudi de l’impacte socioeconòmic del turisme de salut al Maresme
oai:repositori.upf.edu:10230/273782018-01-24T08:30:49Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Aymerich, Anna
author
Ruiz, Marta
author
2016-10-06
L'impacte econòmic serveix per mesurar la repercussió i els beneficis en inversions, com en el nostre cas, en organització d'esdeveniments. En aquest projecte, analitzarem l'impacte directe i indirecte que genera la Marató de Barcelona i l'Ironman de Calella, amb la finalitat d'obtenir l'impacte econòmic, realitzant així, una comparativa entre els dos esdeveniments de Catalunya. El resultat ha estat que el impacte econòmic de l’Ironman es menor que el de la Marató.
http://hdl.handle.net/10230/27378
Análisis del impacto económico del Ironman y la Maratón
oai:repositori.upf.edu:10230/273882018-01-24T08:02:36Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Peláez Rubio, Mireia
author
Servitje Millan, Mireia
author
2016-10-06
La marca d’una destinació turística és la suma d’elements tangibles i intangibles, és a dir, recursos i productes, les expectatives, les emocions, experiències i interaccions entre els agents que hi participen. El nostre objectiu es estudiar el valor de la marca turística com és el de la ciutat de Barcelona i el de la seva província utilitzant un mètode estadístic, a través d’un anàlisi descriptiu, test de mitjanes i les regressions./nPartint de les dades obtingudes de la Diputació de Barcelona, Turisme de Barcelona i/nEDDETUR els resultats que hem obtingut és que no hi ha gaires diferències significatives entre els diferents tipus de turistes.
http://hdl.handle.net/10230/27388
Es pot mesurar el valor d’una marca com la marca de Barcelona?
oai:repositori.upf.edu:10230/273892018-01-24T08:02:35Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Torres Perramon, Marta
author
2016-10-06
L’objectiu d’aquest projecte és, comparar els preus de dues empreses (Airbnb i Apartur) que ofereixen un mateix producte com son els apartaments turístics a través d’una base de dades d’un total de 673 apartaments, feta a partir del preu, les característiques i la localització d’aquests. Podem dir que hi ha una diferencia de preu entre les dues empreses, en la setmana en la que s’ha celebrat la Zurich Marató de Barcelona 2016 i que el preu ofert és superior en el cas d’Apartur.
http://hdl.handle.net/10230/27389
Quins són els components del preu dels apartaments? Airbnb vs Apartur.
oai:repositori.upf.edu:10230/330702018-01-24T08:30:34Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Ávalos Martín, Jaume
author
2017-10-24
Una nueva moda ha surgido en los últimos 3 años: la gente se encierra en salas y habitaciones voluntariamente con la intención de encontrar pistas para resolver enigmas y así conseguir salir. Además de pagar por ello.
Los escape rooms han evolucionado mucho desde su aparición en Europa. La búsqueda en Google de “Escape Room Barcelona” se ha multiplicado por tres en estos últimos años haciendo de esta nueva afición todo un fenómeno a nivel mundial con un total de 466 juegos en España y 77 salas distintas en Barcelona.
Pero, ¿por qué razón cada vez aparecen más empresas de este tipo? Sus bajos costes operativos permiten conseguir un margen de beneficios superior al treinta por ciento por cada pase de un solo juego.
El proyecto “Elevator” consiste en la producción de un nuevo concepto de los Escape Rooms basándose en una experiencia que sucede en un entorno realista y personalizado para cada jugador, introduciendo la simulación en el juego: un montacargas endiablado transportará a jugadores entre diferentes pisos de una fábrica abandonada. El terror y la interacción entre usuarios y actores es clave para esta experiencia, potenciando así las características que los escape rooms no suelen practicar y eliminando las más comunes.
El juego ya ha sido testado por casi setecientas personas que jugaron a “El Purgatorio”, el producto mínimo viable de este proyecto, obteniendo una satisfacción global de cinco sobre cinco en TripAdvisor y otras redes sociales como Facebook.
La inversión necesaria para este proyecto es de cien mil euros para contar con un fondo de maniobra que soporte la inversión inicial y los costes de los primeros meses. El cincuenta por ciento de este importe será invertido por los cuatro socios de Elevator. El punto de equilibrio, según el análisis financiero, se encuentra en el primer año, pudiendo hacer un reparto de beneficios en el cuarto año en el que el inversor capitalista puede recibir hasta 19.000€.
Concluyendo, gracias a la viabilidad económica del proyecto, a la propuesta de valor única que este presenta, a la capacidad del equipo emprendedor, la escalabilidad del negocio y las sinergias creadas con otras salas de juego, se prevé un futuro prometedor y solvente basándose en la realidad del mercado y del sector.
http://hdl.handle.net/10230/33070
ELEVATOR: un nuevo concepto de escape room
oai:repositori.upf.edu:10230/330792018-01-24T08:30:36Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Avellaneda Ruiz, Jordi
author
Sivil Oller, Èric
author
2017-10-24
http://hdl.handle.net/10230/33079
360 Virtual Tour
oai:repositori.upf.edu:10230/330802018-01-24T08:29:55Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Benito Salinas, Ana
author
Muñoz Torres, Anna
author
2017-10-24
http://hdl.handle.net/10230/33080
Quina destinació turística té més valor de Marca? Comparació amb economia col·laborativa i tradicional
oai:repositori.upf.edu:10230/330812018-01-24T08:30:05Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Gómez Lorenzo, Ruth
author
Jiménez Navas, Paula
author
2017-10-24
Actualmente, al viajar en grupo nos encontramos con la imposibilidad de reservar vuelos para más de un cierto número de pasajeros, teniendo que acudir a la Agencia de Viajes. Esta última debe mirar compañía de vuelo por compañía de vuelo distintos vuelos y esperar a recibir el precio de cotización. FindFlight actúa como metabuscador y pretende ofrecer en su plataforma web un servicio completo de búsqueda en las distintas compañías aéreas para viajes en grupos (concretamente grupos de estudiantes) y logrando ofrecer la cotización al instante.
http://hdl.handle.net/10230/33081
FINDFLIGHT: metabuscador para viajes grupales
oai:repositori.upf.edu:10230/330822018-01-24T08:30:37Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Vives Cabaleiro, Esther
author
Gracia Dorado, Mónica
author
2017-10-24
Kocconut se lanza al mercado como una nueva empresa en el sector de la moda. No solo crea ropa de baño y lencería hermosa, sino que desea ayudar a conseguir un cambio personal en todas las mujeres que poseen pechos voluminosos. La idea es acompañarla, guiarla y ayudarle a revelar su verdadera belleza. Para ello, Kocconut pone a su disposición tallas hasta la G y servicios profesionales adaptados a las necesidades de cada mujer. La empresa desea innovar en estas prestaciones particulares con el fin de crear una comunidad donde compartir experiencias y opiniones.
http://hdl.handle.net/10230/33082
KOCCONUT
oai:repositori.upf.edu:10230/330832018-01-24T08:30:37Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Badia Roig, Marta
author
2017-10-24
En aquest projecte s’estudia la incorporació al mercat turístic del celler Can Casals,a través d’un pla de màrqueting. Situada a St. Esteve de Sesrovires amb DO Penedès, un celler renovat recentment inaugurat l’any 1805, amb un mètode de producció ecològic i sostenible. L’empresa entrarà al mercat amb un nou model de negoci enfocat a l’enoturisme, oferint diferents models de visites i facilitats dirigides específicament per al públic objectiu.
http://hdl.handle.net/10230/33083
Projecte d'enoturisme a CAN CASALS per dinamitzar el negoci del vi
oai:repositori.upf.edu:10230/330842018-01-24T08:30:39Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Dorda Bellmunt, Marc
author
2017-10-24
En este proyecto se detallaran las acciones encaminadas a implantar un nuevo departamento wellness en el Hotel Arts de Barcelona, en un inicio, y posteriormente al resto de la cadena Ritz Carlton, bajo el nombre de la lujosa marca cosmética La Prairie.
Esta nueva directriz está enfocada a la mejora del bienestar personal, con los nuevos servicios de spa con productos orgánico, pero también incorpora la responsabilidad social y medioambiental como filosofía interna de la cadena para dar soluciones a problemáticas que afectan actualmente a nuestro planeta.
A través de la alianza de dos empresas líderes en sus respectivos sectores (La Prairie en cosmética y bienestar y Ritz Carlton en turismo y ocio) ambos grupos quieren mejorar los índices de sostenibilidad, conseguir mejores encuestas de satisfacción y posicionarse como negocios altamente responsables con la sociedad.
A través de nuevos servicios, nuevos procesos y nuevas acciones el objetivo principal de este proyecto es hacer partícipe al huésped de éste cambio de mentalidad, conseguir que viva una experiencia donde el bienestar personal signifique también bienestar social. El lujo no significa despilfarro y en nuestro hotel queremos conseguir el lujo más sostenible del mercado.
http://hdl.handle.net/10230/33084
Creación de línia wellness La Prairie para la cadena hotelera Ritz Carlton
oai:repositori.upf.edu:10230/330852018-01-24T08:30:40Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Gutiérrez Villanueva, Ainhoa
author
2017-10-24
El turisme gastronòmic en els últims anys ha patit un important creixement a nivell global, arribant a assolir un valor mundial de 150 bilions de dòlars. Tot i així, no només ha crescut en aquest nivell sinó també en nombre de turistes que el practiquen i en el seu reconeixement, fent que les expectatives de creixement anual a Europa siguin d’entre un 7% i un 12% en els pròxims anys. Avui en dia ja se’l reconeix com un dels segments turístics més dinàmics dins el mercat. Es pot dir doncs que aquesta recerca té l’objectiu d’avaluar el turisme gastronòmic dins la comarca del Maresme. Per fer-ho es farà ús de les taules input-output catalanes i de l’anàlisi cost-benefici, obtenint doncs la valoració tan econòmic como social. Finalment, es pot afegir que cada euro de despesa que fa el turista en turisme gastronòmic genera 1,54€ a la economia de la societat i, a més, per cada euro que l’administració pública inverteix en turisme gastronòmic genera 2,48€ en la societat.
http://hdl.handle.net/10230/33085
Estudi de l’impacte socioeconòmic del turisme gastronòmic al Maresme
oai:repositori.upf.edu:10230/330862018-01-24T08:30:40Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Sánchez Sardà, Luis
author
2017-10-24
Aquest és el document del Treball de Fi de Grau elaborat per en Luis Sánchez Sardà, titulat Guest Experience. És un projecte emprenedor que innova de la mà de la tecnologia per automatitzar el procés de registre en els hotels. Es basa en un quiosc d’autoservei amb un disseny modern i adaptable a la imatge de l’hotel, el qual ofereix la millor experiència d’usuari possible. Actualment, sorgeix un estil de recepció més proper on el recepcionista actua com amfitrió guiant simultàniament a varis hostes, completant una experiència única i innovadora.
http://hdl.handle.net/10230/33086
Guest Experience
oai:repositori.upf.edu:10230/330872018-01-24T08:30:26Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Vall Pérez, Berta
author
2017-10-24
El treball d’investigació que proposo fer té com a objectiu entendre com es gestionen els clubs de futbol professional i com els afecta que tinguin de formes jurídiques diferents. Per tal de poder extraure conclusions, es farà una anàlisi econòmica- financera, s’estudiaran les formes jurídiques implicades i els models de gestió d’instal·lacions de lleure que poden intervenir. Els clubs escollits per fer l’anàlisi pràctica són el RCD Espanyol de Barcelona i Athletic Club de Bilbao. Amb situacions financeres i jurídiques diferents, permeten comparar dues perspectives possibles molt properes a la realitat actual d’aquest tipus d’entitats esportives. Posteriorment s’analitzaran les dades obtingudes per tal de concloure el treball amb recomanacions específiques per a cada entitat i les instal·lacions esportives.
http://hdl.handle.net/10230/33087
Gestió d’instal·lacions esportives: Anàlisi i comparació de dos clubs de futbol
oai:repositori.upf.edu:10230/330882018-01-24T08:30:27Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Vilà Prats, Víctor
author
2017-10-24
En este trabajo se realizarán los análisis comparativos de la tendencia y estacionalidad de 3 índices bursátiles estadounidenses del sector turístico. Se estudiará el grado de similitud entre los índices bursátiles y las llegadas internacionales de turistas a EEUU entre los años 2005-2016. Para esto se utilizarán diferentes sistemas estadísticos y los principales indicadores del análisis técnico. Primero cabe destacar la falla de utilidad de los modelos de regresión, a diferencia de cuando se trabaja con componentes estacionales. Se mostrará cómo el índice DJUSTT tiene una estacionalidad con el porcentaje de coincidencias más altas (superior al 80%) con los datos de turismo internacional estadounidense. Para la tendencia se mostrará cómo el indicador menos sensible MACD muestra el mayor porcentaje de coincidencias para todos los índices (superior al 80%) y se darán explicación a las principales tendencias extraídas. Para descubrir la fidelidad con la realidad de los modelos estacionales y de tendencia se realizarán simulaciones de inversión con un capital de 10.000€. Se mostrarán cómo los mejores resultados de las métricas se obtienen por los modelos estacionales y para los indicadores ROC y RSI para los modelos de tendencia. Como conclusión general se puede decir que existe una relación lineal positiva débil para la estacionalidad entre el mercado bursátil turístico y las llegadas de turistas internacionales a EEUU, las principales tendencias coinciden cuando se utiliza el indicador menos sensible MACD y los mejores rendimientos corresponden a los modelos estacionales.
http://hdl.handle.net/10230/33088
Análisis comparativo de tendencias del sector turístico bursátil: Estacionalidad y análisis técnico
oai:repositori.upf.edu:10230/330902018-01-24T08:30:31Zcom_10230_22689com_10230_16441col_10230_22691
00925njm 22002777a 4500
dc
Viñola Pañella, Víctor
author
2017-10-24
Tot i la ignorància existent sobre el concepte de “Internet de les Coses”, aquest és una realitat cada vegada més evident i present en les nostres vides quotidianes. Existeix un alt desconeixement sobre un tema que està sent i serà el motor de la nova revolució tecnològica i en el qual les més grans empreses tecnològiques estan invertint quantitats astronòmiques degut al potencial i les grans expectatives de resultat que presenta el que es coneix com “IoT”. Les seves pràcticament infinites aplicacions en tants i tant diversos sectors fa que tots els productes tecnològics que es creen girin al voltant d’aquesta idea. El sector del turisme no n’és una excepció i la indústria hotelera necessita oferir el millor servei possible degut a la gran competència en la que es troba i el grau d’aplicació d’aquesta nova tecnologia pot ser sense dubte, no només el factor clau en la presa de decisió d’un possible client en l’elecció d’un hotel, sinó un aspecte fonamental en la generació d’ingressos d’un hotel i encara més important, una reducció de costos molt significativa.
http://hdl.handle.net/10230/33090
Estudi del grau de implementació del “Internet of Things” en els hotels de 5 estrelles GL de Barcelona