2024-03-29T15:57:52Zhttp://oai-repositori.upf.edu/oai/requestoai:repositori.upf.edu:10230/205342018-01-24T08:27:36Zcom_10230_20648com_10230_16441com_10230_4984col_10230_20532col_10230_4986
00925njm 22002777a 4500
dc
Fernández de Sanmamed Ayaso, Antón
author
Florit Pons, Francesc
author
2012
Aquesta unitat didàctica desenvolupada durant el Màster de Professorat de Secundària està pensada per ser impartida a l’assignatura Física i Química de 4t d’ESO, més concretament a la part de física, com introducció a la Dinàmica. Es parteix de les idees prèvies de l’alumnat sobre situacions quotidianes on hi actuen forces. Es contrasten aquestes amb una posada en comú i amb l’explicació del professor, que va introduint progressivament conceptes nous com l’equilibri o els vectors, a mesura que es fan necessaris. En les sessions posteriors s’insisteix en el caràcter vectorial de les forces i es centra l’atenció en dos casos particulars: la força de fregament i la força elàstica. Sobre aquestes dues es treballa resolent un cas i fent una experiència pràctica, fomentant la competència comunicativa. La finalitat de la metodologia és acabar construint les Lleis de Newton, les quals hauran d’exposar en una presentació al final de la unitat.
Esta unidad didáctica desarrollada durante el Máster de Profesorado de Secundaria está pensada para ser impartida en la asignatura de Física y Química de 4º de ESO, más concretamente en la parte de física, como introducción a la Dinámica. Se parte de las ideas previas del alumnado sobre situaciones cotidianas donde actúen fuerzas. Se contrastan estas en una puesta en común y con la explicación del profesor, que va introduciendo progresivamente nuevos conceptos como el equilibrio o los vectores, a medida que se hacen necesarios. En las sesiones posteriores se insiste en el carácter vectorial de las fuerzas y se centra la atención en dos casos particulares: la fuerza de rozamiento y la elástica. Sobre estas dos se trabaja resolviendo un caso y una práctica, fomentando la competencia comunicativa. La finalidad de la metodología es construir las Leyes de Newton para exponerlas en una presentación al final de la unidad.
http://hdl.handle.net/10230/20534
L'equilibri en la força
oai:repositori.upf.edu:10230/205352018-01-24T08:27:33Zcom_10230_20648com_10230_16441com_10230_4984col_10230_20532col_10230_4986
00925njm 22002777a 4500
dc
Gustavsson, Johan
author
2012
Aquest treball descriu una unitat didàctica de Física per estudiants de 4rt d’ESO. Els següents conceptes son introduïts i practicats durant un total de nou sessions: massa i pes, diferents tipus de forces, representació vectorial de forces, i dinàmica. A més dels exercicis de classe estàndard, els alumnes són exposats a dos laboratoris virtuals diferents que els ajuden a visualitzar i explorar els conceptes esmentats. Els estudiants més motivats poden escollir fer exercicis addicionals d’una llista d’activitats lliures. La unitat inclou una descripció completa de totes les activitats proposades.
http://hdl.handle.net/10230/20535
Forces
oai:repositori.upf.edu:10230/205592018-01-24T08:27:36Zcom_10230_20648com_10230_16441com_10230_4984col_10230_20532col_10230_4986
00925njm 22002777a 4500
dc
Feliubadaló i Jonama, Esther
author
2012
La unitat didàctica s’inicia amb una seqüència per emfatitzar la importància del llenguatge en ciències, contextualitzada en el desxiframent dels jeroglífics egipcis i en el mètode hipotètic-deductiu que s’utilitzà per a desxifrar-los. Aquest, serà el fil conductor per introduir la meiosi, ara emmarcada en un cas de Síndrome de Down, determinat en el cariotip de l’embrió d’una parella que rep el diagnòstic prenatal d’un equip investigador. /nAmb activitats proposades durant les sis sessions l’alumne haurà d’ aprendre a identificar evidències, a justificar proves a partir de continguts teòrics, i a formular hipòtesis a partir d’un cas; a explicitar el procés amb recursos simbòlics i visuals; a comprendre’n la funcionalitat i a caracteritzar-ne les fases. S’utilitzen eines de regulació tals com el treball cooperatiu i la coavaluació, així com pautes i bases d’orientació. També es treballen les idees prèvies i l’atenció a la diversitat present a l’aula.
http://hdl.handle.net/10230/20559
La meiosi
oai:repositori.upf.edu:10230/218192018-01-24T08:01:40Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Ruiz Martínez, Ivan
author
Fernández Morales, Jessica
author
2013
Unitat didàctica sobre “Relleu I mapes” dissenyada en format webquest per alumnes de 3er d’ESO. El context d’aprenentatge planteja la següent aventura: L’avió d’uns expedicionaris s’estavella en una illa desconeguda després d’una tempesta. És una illa deserta I hauran d’esbrinar on són per poder escapar. L’avió està espatllat, així que hauran d’iniciar la seva expedició amb l’ajuda de l’únic nadiu que hi viu a la illa. Hauran d’aprendre a orientar-se amb elements de la natura i posar en pràctica el que saben de mapes i coordenades. La recerca que fan amb la webquest anirà orientada també a aprendre a elaborar un mapa topogràfic. Els objectius d’aprenentatge, procedimentals I actitudinals es recullen a la guía del professor, així com la programació per portar‐la a l’aula. La webquest distribueix els continguts d’aprenentatge en 4 rols diferents: “exploradora”, “cartògraf”, “pilot” I “nadiu”. Tots treballen individualment, en parelles d’experts I com a grup cooperatiu.
http://hdl.handle.net/10230/21819
Lost! On som?
oai:repositori.upf.edu:10230/218202018-01-24T08:01:34Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Ruiz Martínez, Ivan
author
Fernández Morales, Jessica
author
2013
“Cimera per la sostenibilitat” és una seqüència didàctica programada per 4 sessions d’aula i dissenyada per treballar continguts del bloc 4 (L’espècie humana a la biosfera) de la matèria Ciències pel Món Contemporani de 1º de Batxillerat. L’eix vertebrador de la seqüència gira entorn la realització d’una/nexposició oral de mesures que promoguin la sostenibilitat, emmarcades en diferents àmbits d’aplicació (individual, domèstic, d’edifici, municipal i de país)./nEn aquest sentit, el producte final que es demana als alumnes és la simulació d’una cimera. El context d’aprenentatge és l’anàlisi de dades reals de consum energètic, balanç energètic, creixement i desenvolupament humà a partir de textos, notícies i fragments d’acords i tractats vigents sobre sostenibilitat.
http://hdl.handle.net/10230/21820
Cimera per la sostenibilitat
oai:repositori.upf.edu:10230/226602018-01-24T08:04:22Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Guasch Monasterio, Cristina
author
2014-09-10
El títol de la seqüència didàctica “sempre present, la geologia”, suggereix que la geologia es pot trobar a tot arreu. Aquest títol és un missatge per conscienciar als alumnes que els conceptes i els coneixements apresos a classe es poden aplicar a la realitat. Aquesta seqüència es contextualitza a partir de la Marta que treballa redactant butlletins mensuals del col•legi d’arquitectes. Al butlletí d’aquest mes ha de relacionar l’urbanisme amb la geologia . Aquest context podrà servir per tota la unitat didàctica. Hi trobarem dos seqüències didàctiques: la primera serà la meteorització i els modelatges del relleu i la segona les inestabilitats gravitatòries. Al llarg de la seqüència didàctica els alumnes seran capaços d’aplicar els coneixements adquirits a altres situacions reals. I també aprendran el mètode científic. Les dificultats que ens podem trobar és que a l’haver-hi tan sols quatre alumnes és important que hi siguin tots per no haver de repetir lliçons. A més, moltes de les activitats proposades són més enriquidores si es fan en parella. Els alumnes treballaran individualment, després en petits grups de 2 persones, i també amb tot el grup classe (4 alumnes). En l’avaluació, a part del qüestionari final, es tindrà en compta la participació, l’entrega d’exercicis, l’informe de pràctiques, el comportament amb el treball en grup i l’elaboració d’un mapa conceptual.
http://hdl.handle.net/10230/22660
Sempre present, la geologia ! La meteorització i les inestabilitats gravitatòries
oai:repositori.upf.edu:10230/226612018-01-24T08:04:16Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Guixé Costa, Mònica
author
Rizo Dillon, Angélica
author
2014-09-10
En aquesta unitat didàctica de 3r d’ESO estudiarem la funció de relació, duta a terme/npel sistema nerviós i el sistema endocrí, que conjuntament formen el sistema/nneuroendocrí. Per fer-ho utilitzarem com a context de la caiguda que va patir Michael/nSchumacher i que li va provocar un traumatisme cranioencefàlic. L’objectiu és que els/nalumnes coneguin la neurona (unitat funcional del sistema nerviós), les parts d’aquest/nsistema, les funcions del SN i les conseqüències d’un mal funcionament d’aquest/nsistema. Per altra banda, pretenem que els estudiants puguin identificar els components del sistema endocrí i la importància d’aquest sistema en el control i/ncoordinació de l’organisme. Hauran de saber reconèixer les principals glàndules/nendocrines, les hormones que produeixen i les seves funcions en l’organisme./nDestacarem la hipòfisi com a glàndula encarregada del control de l’activitat hormonal/nde l’organisme i el seu paper d’enllaç entre el sistema endocrí i el sistema hormonal.
http://hdl.handle.net/10230/22661
L'accident de Michael Schumacher
oai:repositori.upf.edu:10230/246232018-01-24T08:03:30Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Llorens i Carrera, Ferran
author
Miret Redondo, Francesc
author
2015-07-22
La present unitat didàctica titulada Unitat didàctica sobre els processos geològics externs i els tres tipus de roques per a 2n d’ESO versa, com diu el títol, sobre els diferents processos geològics externs que els alumnes de segon curs de secundària haurien de conèixer, a més dels tipus de roques que hi prenen part en aquests. La temàtica, emmarcada en les Ciències Naturals en una aula amb certes dificultats cognitives i conductuals, es contextualitza amb la idea de redactar un informe per a l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) sobre els possibles processos i agents geològics que podrien afectar i generar cert risc natural a la població de Cunit (Tarragona), a més de la tipologia de roques que s’hi pot trobar. L’objectiu de la unitat és que els alumnes entenguin una sèrie de conceptes amb metodologia cooperativa i es generi aprenentatge significatiu, a més de que desenvolupin aptituds per treballar col•lectivament.
La presente unidad didáctica titulada Unitat didàctica sobre els processos geològics externs i els tres tipus de roques per a 2n d’ESO trata, como sugiere el título, sobre los diferentes procesos geológicos externos que todo alumno de segundo curso de secundaria debería conocer, así como las rocas involucradas en ellos. La temática, situada dentro de las Ciencias Naturales en una aula con ciertas dificultades cognitivas y conductuales, se contextualiza con la idea de redactar un informe para el Institut Geològic de Catalunya (IGC) sobre los posibles procesos y agentes geológicos que podrían afectar y generar cierto riesgo natural en la población de Cunit (Tarragona), además de la tipología de rocas que allí se pueden encontrar. El objetivo de la unidad es que los alumnos entiendan una serie de conceptos con metodología cooperativa y se genere así aprendizaje significativo, además de que desarrollen aptitudes para trabajar colectivamente.
http://hdl.handle.net/10230/24623
Unitat didàctica sobre els processos geològics externs i els tres tipus de roques per a 2n d'ESO
oai:repositori.upf.edu:10230/246242018-01-24T08:03:31Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Martí Vázquez, Laura
author
Soler García, Jordi
author
2015-07-22
Aquesta unitat didàctica s’emmarca en l’assignatura de Ciències de la Terra i el Medi Ambient de 1r de Batxillerat i pretén tractar d’una manera transversal els temes dels riscos geològics, l’impacte i la gestió mediambiental. El temari s’ha distribuït en set sessions, i el context d’aprenentatge és el mateix que el d’aplicació. Es planteja un escenari fictici on els docents són inversors i es demana als alumnes que, agrupats en/nparelles, dissenyin una empresa i la intentin vendre als professors. Cada grup haurà de ser capaç d’aplicar i ampliar els coneixements adquirits per tal d’argumentar diferents decisions, com la localització de l’empresa en una determinada comunitat autònoma tenint en compte els recursos naturals que necessita, el disseny d’estratègies de predicció i prevenció de riscos geològics, el disseny d’un pla de/ngestió de residus o les mesures necessàries per reduir l’impacte mediambiental en l’entorn de l’empresa. El producte final d’aquesta unitat didàctica consisteix en el disseny i defensa oral d’un pòster.
Esta unidad didáctica se encuadra en la asignatura de Ciencias de la Tierra y el Medio Ambiente de 1º de Bachillerato y pretende tratar de una manera transversal los temas de los riesgos geológicos, el impacto y la gestión medioambiental. El temario se ha distribuido en siete sesiones, y el contexto de aprendizaje es el mismo que el de aplicación. Se plantea un escenario ficticio donde los docentes son inversores y se pide a los alumnos que, agrupados en parejas, diseñen una empresa y la intenten vender a los profesores. Cada grupo deberá ser capaz de aplicar y ampliar los conocimientos adquiridos para poder argumentar diferentes decisiones, como la localización de la/nempresa en una determinada comunidad autónoma teniendo en cuenta los recursos naturales que necesita, el diseño de estrategias de predicción y prevención de riesgos geológicos, el diseño de un/nplan de gestión de residuos o las medidas necesarias para reducir el impacto medioambiental en el entorno de la empresa. El producto final de esta unidad didáctica consiste en el diseño y defensa oral de un póster.
http://hdl.handle.net/10230/24624
Riscos geològics. Impacte i gestió ambiental
oai:repositori.upf.edu:10230/247182018-01-24T08:04:42Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Bas López, Maria
author
2015-07-31
Aquest treball s’emmarca dins de l’assignatura de Biologia de 1r de Batxillerat, i pretén tractar d’una manera dinàmica i interactiva el tema sobre unes biomolècules tant importants com són els àcids nucleics. La unitat didàctica s’ha organitzat en 5 sessions amb la possibilitat de augmentar-ne una més segons l’experiència del grup en treballar amb aquesta metodologia d’ensenyament-aprenentatge. El context de desenvolupament d’aquesta unitat pretén captar inicialment l’interès dels alumnes. El context es basa sobre el testimoni vivencial de la Malaltia de Huntington d’una noia jove; així com un petit documental del dia a dia d’una família andalusa que també/npateix aquesta malaltia. A partir d’aquí, es pretén que els alumnes treballin sobre documents específics dels àcids nucleics i responguin el “bloc científic” en grups d’experts, sent capaços d’explicar-ho a la resta de companys. El producte final d’aquesta unitat consisteix en el disseny i la presentació d’un pòster per presentar-lo en el 1r Simposi de Genètica.
Este trabajo se enmarca dentro de la asignatura de Biología de 1º de Bachillerato, y pretende tratar de un modo dinámico e interactivo el tema sobre unas biomoleculas tan importantes como son los ácidos nucleicos. La unidad didáctica se ha organizado en 5 sesiones con la posibilidad de/naumentarla una más, según la experiencia del grupo con esta metodología de enseñanza aprendizaje. El contexto de desarrollo de esta unidad pretende captar inicialmente el interés de los alumnos. El contexto es en base al testimonio vivencial de la Enfermedad de Huntington de una chica joven; así como un pequeño documental del día a día de una familia andaluza que también padece esta enfermedad. A partir de aquí, se pretende que los alumnos trabajen sobre documentos específicos de los ácidos nucleicos y respondan el “bloque científico” en grupos de expertos, siendo capaces de explicárselo al resto de compañeros. El producto final de esta unidad consiste/nen el diseño y la presentación de un póster para presentarlo en el 1er Simposio de Genética.
http://hdl.handle.net/10230/24718
Ens endinsem en la malaltia de Huntington: unitat didàctica sobre els àcids nucleics per a 1r de batxillerat
oai:repositori.upf.edu:10230/247432018-01-24T08:07:10Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Rojas Moreno, Guillem
author
2015-09-09
Aquesta unitat didàctica que treballa el tema de “Transferència d’energia” pretén aplicar una metodologia basada en el treball en grup i l’aprenentatge entre iguals. S’utilitzen grups d’experts durant les sessions. En aquestes, els alumnes s’han d’explicar els uns als altres coneixements adquirits a través de textos contextualitzats en sis situacions diferents que tenen interès més enllà del propi tema. Aquests textos contenen informació tant en format escrit com visual i auditiu a través de links. Amb això es busca una base de treball competencial, especialment donant importància al treball de l’expressió oral, el qual treballaran amb els grups d’experts i una exposició oral al final de la unitat i el pensament crític, el qual es treballa durant les activitats i els debats que sorgeixen.
http://hdl.handle.net/10230/24743
Unitat didàctica 2n ESO sobre el tema “Transferència d’energia”
oai:repositori.upf.edu:10230/247822018-01-24T08:08:49Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Planas Rotchés, Berta
author
Trepat Parra, Judith
author
2015-09-30
Aquesta seqüència didàctica va destinada a una classe de primer de batxillerat de Biologia de l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. La nostra intenció és presentar el temari de manera que els alumnes comprenguin la seva aplicació a la vida quotidiana a través d’un context que podria ser real. El context tracta d’una noia que té càncer i que intenta comprendre la seva malaltia. Així, a partir del tractament que pren la noia, s’estudia la mitosi, el cicle cel•lular i els mecanismes de control del cicle cel•lular./nLa programació inclou la realització de dos mini ciclets de recerca‐acció que pretenen: 1) afrontar, mitjançant el treball amb recursos visuals, la barrera lingüística que pateixen els alumnes (sobretot de procedència estrangera) a l’hora d’aprendre i 2) augmentar la participació i l’interès de l’alumnat a classe a través de la interacció entre ells durant la construcció de l’aprenentatge.
Esta secuencia didáctica va destinada a una clase de primero de bachillerato de Biología del Instituto Milà i Fontanals de Barcelona. Nuestra intención es presentar el temario de modo que los alumnos comprendan su aplicación en la vida cotidiana a través de un contexto que podría ser real. El contexto trata de una chica que tiene cáncer y que intenta comprender su enfermedad. De este modo, a partir del tratamiento que toma la chica, se estudia la mitosis, el ciclo celular i los mecanismos de control del ciclo celular. La programación incluye la realización de dos mini ciclos de investigación-acción que pretenden: 1) afrontar, mediante el trabajo con recursos visuales, la barrera lingüística que sufren los alumnos (sobre todo los de procedencia extranjera) en el momento de aprender y 2) aumentar la participación y el interés del alumnado en clase a través de la interacción entre ellos durante la construcción del aprendizaje.
http://hdl.handle.net/10230/24782
El cicle cel·lular a través de la Hjadi
oai:repositori.upf.edu:10230/273172018-01-24T08:23:02Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Fernández Vázquez, Pablo
author
Pla Llagostera, Joan Ramon
author
Roque García, Eduardo
author
Sánchez Ferrer, Pau
author
Zhu Dai, Óscar
author
2016-09-27
Amb aquesta unitat didàctica, dissenyada per a 1r de Batxillerat, hem pretès aprofundir en el coneixement del sistema endocrí humà, permetent als alumnes la comprensió dels principals elements existents així com dels diferents mecanismes d’acció i regulació implicats. Mitjançant la presentació de casos pràctics, amb persones que pateixen problemes hormonals, els alumnes han hagut d’entendre i resoldre –amb el seguiment i l’ajuda dels professors responsables- les incògnites plantejades. D’aquesta manera hem incidit en els coneixements que ens interessava difondre, com: tipus i naturaleses de les principals hormones, llurs síntesis a l’organisme, mecanismes de transport i actuació sobre òrgans diana, accions provocades i processos que, en definitiva, regulen la correcta funció de tot l’entramat endocrí./nAquest aprenentatge basat en problemes ha afavorit, a més, tant el protagonisme i la responsabilitat individuals, com el treball cooperatiu en la construcció de nou i essencial coneixement.
http://hdl.handle.net/10230/27317
Les hormones: unitat didàctica sobre el sistema endocrí
oai:repositori.upf.edu:10230/279292018-01-24T08:11:34Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Martín Rodríguez, Jonatan
author
Marín Purti, Aleix
author
2016
http://hdl.handle.net/10230/27929
Les forces: un viatge al món real
oai:repositori.upf.edu:10230/321232018-01-24T08:18:45Zcom_10230_4984com_10230_20648com_10230_16441col_10230_4986col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Rodríguez Comas, Júlia
author
Victory Molné, Àfrica
author
Llobet Garcia, Sergi
author
2016
La Unitat Didàctica està plantejada per l’assignatura de tecnologia, per a estudiants de GES 2 (Graduat en Educació Secundària per a persones adultes), i és adaptable a alumnes de 2n cicle d'ESO. Es centra en l’energia i l'edificació sostenible. El punt de partida és l’encàrrec que reben els alumnes per part de l’Ajuntament de Barcelona per acabar de confeccionar el disseny del nou centre que s’ha d’inaugurar el curs vinent, tenint en compte tres interessos: econòmics, socials i ecològics. Les dues primeres sessions es dediquen a l’estudi de les idees prèvies dels alumnes, fomentant el diàleg i la discussió sobre sostenibilitat. Al llarg de les següents sessions, i a partir d’un dossier, els alumnes aniran disposant de la informació relativa a la utilització de certs materials de construcció i dels diferents recursos que s’utilitzen per fer el disseny d’un edifici. Alternant el treball individual i cooperatiu. L’objectiu final és presentar el plànol del nou institut (2D) amb les modificacions que els alumnes creguin oportunes per tal de millorar l’eficiència energètica del seu institut. L’avaluació serà formativa i, el dossier de l'alumnat permetrà regular tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
http://hdl.handle.net/10230/32123
Energia i habitatge: dissenya el teu institut sostenible
oai:repositori.upf.edu:10230/321242018-01-24T08:18:52Zcom_10230_4984com_10230_20648com_10230_16441col_10230_4986col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Victory Molné, Àfrica
author
Rodríguez Comas, Júlia
author
Llobet Garcia, Sergi
author
2016
La unitat didàctica correspon a l'assignatura Món Físic del curs de preparació per a les proves d'accés a Grau Mig, tot i que és adaptable a l'assignatura de ciències naturals de 2n cicle d'ESO. En ella es tracta el tema de la cèl·lula com a estructura bàsica d’animals i plantes. La seqüència està diferenciada en tres parts i s’alterna el treball en grup d’investigació i individual. En la primera part, els alumnes hauran d’identificar les cèl·lules vegetals i animals, anomenar algunes estructures i les seves funcions, i ser capaços de diferenciar-les entre elles. La segona part tracta continguts referents a la nutrició cel·lular. En aquestes sessions els alumnes hauran de reconèixer la nutrició autòtrofa i heteròtrofa com a procés d’obtenció d’energia a partir del medi, i diferenciar-la clarament de la respiració. L’ús de diferents fonts d’informació i els recursos TIC permetrà que els alumnes responguin a les diferents tasques proposades. Aquest procés culmina amb la presentació de la seva cerca en un simposium. Finalment, l’última sessió es farà al laboratori, per aplicar tots els coneixement adquirits i observar cèl·lules animals i vegetals reals. L'avaluació serà formativa, on una carpeta d’aprenentatges (anomenada carpeta LAB) regularà tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
http://hdl.handle.net/10230/32124
La cèl·lula: la vida en acció
oai:repositori.upf.edu:10230/326402018-08-27T10:02:21Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
López Montañés, María, 1987-
author
Iglesias Gómez, Lidia
author
2017-07-26
Aquesta unitat didàctica (UD) competencial està dissenyada per portar-la a terme a l’assignatura de Biologia del primer curs de Batxillerat, a l'escola Pia Sant Antoni. Al llarg de tota la UD s’intentarà completar un cicle d’ensenyament-aprenentatge. Per fer-ho, hi haurà una construcció seqüencial dels coneixements: iniciarem la unitat amb la recerca de les idees prèvies dels alumnes; seguirem amb la introducció de nous coneixements que aniran construint ells mateixos mitjançant les activitats proposades; continuarem amb una síntesi dels continguts a partir de la prova avaluativa; i acabarem amb l’aplicació de tots els continguts apresos en un debat final. El tema central que treballarem són els àcids nucleics. A causa de la importància del tema que hem d'impartir i de tots els continguts que cal treballar, la nostra UD es desenvoluparà en 9 sessions. Hem previst una classe extra per si s’allarga alguna activitat. Amb l'objectiu de formar ciutadans crítics, reflexius i científicament cultes, es treballaran temes presents en l’actualitat i amb moltes implicacions ètiques com els transgènics, la clonació o la manipulació d'embrions.
http://hdl.handle.net/10230/32640
Benvinguts a GATTACA: la genètica i els àcids nucleics
oai:repositori.upf.edu:10230/326492018-08-27T10:03:10Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
López Montañés, María, 1987-
author
Iglesias Gómez, Lidia
author
2017-07-27
Aquesta unitat didàctica (UD) competencial està dissenyada per portar-la a terme a l’assignatura de Biologia i Geologia del segon curs d'ESO, a l'escola Pia Sant Antoni. Al llarg de tota la UD s’intentarà completar un cicle d’ensenyament-aprenentatge. Per fer-ho, hi haurà una construcció seqüencial dels coneixements: iniciarem la unitat amb la recerca de les idees prèvies dels alumnes; seguirem amb la introducció de nous coneixements que aniran construint ells mateixos mitjançant les activitats proposades; i acabarem amb l’aplicació i síntesi, de tots els continguts apresos, en l’activitat final “Llavors on anem?”. El tema que impartirem són els ecosistemes. Es necessitaran 7 sessions per completar la UD i s’ha previst una classe extra per si s’allarga alguna activitat. Es pretén treballar els conceptes de relacions tròfiques, piràmides tròfiques i
modificacions dels ecosistemes mitjançant activitats i metodologies molt diverses. Per garantir la participació de tothom, es faran servir diferents dinàmiques de gestió d'aula i sobretot farem ús del treball cooperatiu.
http://hdl.handle.net/10230/32649
Unitat didàctica de 2n de l’ESO: els ecosistemes
oai:repositori.upf.edu:10230/327452018-12-20T16:04:39Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Monfort Roca, Patrícia
author
Villar Menéndez, Izaskun
author
2017-09-06
La unitat didàctica (UD) s’emmarca en l’assignatura de Biologia i geologia de 1r d’ESO. La seva intenció és millorar les competències bàsiques dels alumnes, desenvolupant una sèrie de continguts fonamentals sobre la hidrosfera i l’atmosfera. Per tal d’aconseguir-ho, tota la UD es treballa en equip, confiant en la capacitat d’aquesta metodologia per fomentar no només la
regulació recíproca, sinó també el desenvolupament d’actituds, valors i competències com la cooperació, el respecte o la comunicació. Les activitats proposades durant les 10 sessions són nombroses, variades (experiments, dibuixos, murals, lectura cooperativa…) i fàcils de multinivelar, per tal de donar als alumnes
espais i eines tenint en compte el seu estil i ritme d’aprenentatge. En la mateixa línia, l’avaluació és contínua, i es veu complementada amb una prova final en forma de joc i de caràcter formatiu.
http://hdl.handle.net/10230/32745
Hidrosfera i atmosfera
oai:repositori.upf.edu:10230/327462018-01-24T08:03:29Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Monfort Roca, Patrícia
author
Villar Menéndez, Izaskun
author
2017-09-06
Aquesta unitat didàctica (UD) s'elabora per donar resposta a la proposta de repassar
la cèl·lula i la genètica cel·lular a 1r de Batxillerat. Aquesta circumstància s'aprofita per
aproximar, de manera contextualitzada, la Naturalesa de la Ciència en la recerca sobre
la malaltia de Parkinson. La UD es desenvoluparà seguint metodologies
fonamentalment cooperatives. Els alumnes treballaran en petits grups, es faran
posades en comú, emprarem la tècnica del puzle de Aronson i la coavaluació. Durant quatre dies, els alumnes formaran grups de recerca especialitzats en una
determinada aproximació tècnica, incloent-hi diferents tipus de microscòpia i de
biologia molecular. Això els permetrà veure la cèl·lula com s’observa en la realitat i
revisar conceptes de genètica cel·lular. Com a resultat d'aquest treball, produiran uns
informes que presentaran als companys. L'últim dia, els grups es formaran amb un
component de cada equip (un "especialista" en el seu àmbit) i proposaran noves línies
de recerca, en concret noves teràpies. En l’avaluació es donarà una especial rellevància al treball en equip (valorat pel docent utilitzant taules d'observació i pels mateixos alumnes, que es repartiran els punts entre ells). A més, es farà una avaluació compartida (professor-alumnes) de les exposicions i una avaluació, per part del professor, dels informes escrits. Per tal de cedir responsabilitat i promoure el compromís de l'alumnat, els criteris d'avaluació es consensuaran amb l’alumnat des de la primera sessió. Per últim, es passarà un qüestionari de valoració de la UD i els seus continguts de caràcter informatiu pel professor, que podrà emprar-se com eina d'autoregulació.
http://hdl.handle.net/10230/32746
La malaltia de parkinson
oai:repositori.upf.edu:10230/327472018-01-24T08:03:52Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Sastre Català, Mateu
author
Tejedor Félez, Sergio
author
2017-09-06
La present unitat didàctica pretén tractar la reproducció humana i la sexualitat
gestionada com un aprenentatge basat en problemes (ABP), creant un fòrum com a
context d’aprenentatge. En aquest fòrum es plantegen sis casos a través d’adolescents
que escriuen allà les seves preocupacions. La idea principal i com producte final que es demana és que l’alumne/a pugui donar resposta a aquestes preocupacions. Considerant les característiques del grup, es formaran diferents grups, on cada membre s’assignarà un rol i tot el treball realitzat quedarà registrat en unes actes de treball. D’aquesta forma, proporcionem als nostres alumnes habilitats per adquirir una actitud crítica davant una situació quotidiana i promovem la responsabilitat d’un aprenentatge propi mitjançant un treball cooperatiu. A més, es demana una tasca individual relacionada amb el tema i l’elaboració d’un mapa conceptual dels conceptes clau de cada cas.
http://hdl.handle.net/10230/32747
El fòrum de la reproducció humana: unitat didàctica sobre la reproducció humana i
sexualitat
oai:repositori.upf.edu:10230/327482018-01-24T08:03:11Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Firmino Roura, Sergi
author
2017-09-06
Aquesta unitat didàctica composta per 8 sessions està enfocada als alumnes del primer curs de batxillerat dins la matèria de física. El grup d’alumnes de l’INS Les Aimerigues es caracteritza per ser un grup reduït (12 alumnes) i divers (tant culturalment com pels ritmes i nivells d’aprenentatges).
L’objectiu global i final que presenta aquesta unitat és la redacció d’un article divulgatiu on s’argumentin els beneficis que comporta el bon ús dels elements de seguretat passiva quan es viatja en un vehicle. El contingut -la conservació de la quantitat de moviment- forma part del bloc de mecànica universal del currículum de física de primer de batxillerat i permet treballar tots els seus conceptes i principis a partir d’un context molt proper a l’alumnat: els accidents de trànsit. Mitjançant els objectius didàctics i procedimentals planificats a les primeres sessions, l’alumnat serà capaç d’assolir l’objectiu global. A través d’aquest objectiu global es busca que l’alumne dugui a terme
una acció tangible al seu entorn més proper i, de retruc, que això augmenti la seva motivació i el seu interès per aprendre. La seqüència didàctica té un enfocament centrat en l’alumne. Això vol dir que són els alumnes els responsable de cercar la major part de la informació referent a la unitat i
responsables també d’explicar-la entre ells. S’incorporen alguns elements de classe inversa per tal d’apoderar-los i fer-los partícips del seu procés d’aprenentatge. L’avaluació de la unitat es porta a terme tenint en compte diferents conceptes del contingut i diferents competències que ha de desenvolupar l’alumne. L’elaboració de l’article divulgatiu té un pes important (40%) però també s’avaluen la resolució d’un problema o la presentació de la carpeta d’aprenentatge. Aquestes activitats també busquen l’equilibri entre treball individual que ha fet l’alumne i el treball en equip.
L’atenció a la diversitat es té en compte a través de dues grans accions: aprofitar la codocència per donar suport als alumnes amb més dificultats i crear grups heterogenis. El fet de centrar la unitat en l’alumne i donar-li tanta responsabilitat comporta algunes dificultats. Per una banda, caldrà ser insistent en la incorporació d’aquesta nova metodologia donat que no se la faran seva a la primera sessió. Per altra banda, també caldrà promoure el treball en grup i justificar-los els beneficis que té per al seu aprenentatge. Es preveu que aquest període de 8 sessions serà suficient perquè
s’apropiïn d’aquesta nova manera d’aprendre.
http://hdl.handle.net/10230/32748
Seguretat a la carretera: conservació de la quantitat de moviment
oai:repositori.upf.edu:10230/327492018-01-24T08:03:10Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Liberato Salmerón, Gema
author
Sola Córdoba, Raquel
author
2017-09-06
El projecte “Inventem un ésser viu” és un projecte interdisciplinari on van participar les ciències naturals, socials, plàstica i castellà de l’IES Barcelona-Congrés. El projecte es dirigeix a alumnes de 1r d'ESO i la part de ciències naturals té com a objectius que els
alumnes comprenguin les funcions vitals; identifiquin els mecanismes de nutrició, relació i reproducció; coneguin diferents adaptacions al medi; entenguin la classificació taxonòmica; sàpiguen cercar i transformar la informació; apliquin la creativitat per dissenyar un pòster; treballin cooperativament; practiquin la comunicació oral i s'auto i co-avaluïn. Per arribar aquests objectius s’encarrega als alumes que treballin de forma autònoma i en equip per inventar-se un ésser viu que presentin a la jornada de portes obertes de l’institut. Per això han d’escollir un rol (dissenyador o secretari) i utilitzar els recursos que les docents proporcionen per cercar informació i adquirir el coneixement necessari per a construir la seva pròpia espècie.
http://hdl.handle.net/10230/32749
Projecte: “Inventem un ésser viu”
oai:repositori.upf.edu:10230/327502018-01-24T08:04:13Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Prats Aliaga, Marta
author
Barrull Farré, Eduard
author
2017-09-06
Aquesta seqüència didàctica ha estat dissenyada per a les classes de Física de 1r de Batxillerat, on es tracten els continguts relacionats amb la termodinàmica i els diferents processos de transferència d'energia (calor i treball). La vida del John és el context que permet als alumnes ser capaços d'identificar les diferents formes d'energia i transferències de calor del seu voltant, així com saber aplicar els coneixements que es van adquirint en problemes sobre la vida diària del John. Hem cregut important tenir en compte les idees prèvies dels alumnes, així com l'atenció a la diversitat mitjançant la
competència comunicativa i l'ús de diferents recursos audiovisuals. La inclusió d'un treball pràctic creiem que els ajuda a comprendre els processos implicats en la construcció dels conceptes estudiats. Finalment fan l'aplicació en un context diferent.
http://hdl.handle.net/10230/32750
Termodinàmica
Transferència d'energia
Calor
La termodinàmica en la vida del John
oai:repositori.upf.edu:10230/327972018-01-24T08:21:57Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Martí Alba, Neus
author
Saura Lladó, Aina
author
2017-09-26
Les cotorres argentines, a Barcelona! I ara què? és una Unitat Didàctica sobre ecologia
que s’emmarca a l’assignatura de Biologia de 2n de Batxillerat de l’INS Milà i Fontanals
de Barcelona. A partir del context d’aprenentatge basat en l’accelerat creixement de la població de cotorres argentines a Barcelona al llarg dels últims anys (presentat llavors com una situació problemàtica –ABP-), es pretén que l’alumnat recerqui i comprengui els diferents continguts sobre l’estructura i la dinàmica dels ecosistemes alhora que es treballen competències tant bàsiques com transversals. Llavors, els principals objectius serien conèixer els diferents components que integren el model d’ecosistema i comprendre la dinàmica dels ecosistemes, amb la intenció que l’aprenentatge resulti significatiu i que siguin capaces d’aplicar-ho a qualsevol altra situació. Per altra banda, els objectius procedimentals i actitudinals s’enfocarien en fomentar tant el treball cooperatiu com el pensament crític i autònom en l’àmbit de les ciències.
http://hdl.handle.net/10230/32797
Les cotorres argentines, a Barcelona! I ara què?
oai:repositori.upf.edu:10230/327982018-01-24T08:22:33Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Martí Alba, Neus
author
Saura Lladó, Aina
author
2017-09-26
SOS! Salvem la vida! és una Unitat Didàctica (UD) sobre ecologia que s’emmarca a
l’assignatura de Ciències Naturals de 2n d’ESO de l’INS Milà i Fontanals de Barcelona.
La principal innovació didàctica d’aquesta UD és la inclusió de la gamificació al llarg de
les vuit sessions plantejades. Basant-se en aquest aspecte, la UD es presenta com un
joc dissenyat per captivar l’interès de l’alumat pels diferents continguts sobre el cicle de
la matèria i el flux d’energia i la dinàmica dels ecosistemes mentre es treballen
competències tant bàsiques com transversals. Llavors, els objectius es dirigeixen en conèixer els diferents nivells tròfics dels ecosistemes, tenint en compte el cicle de la matèria i el flux de l’energia, per finalment comprendre l’existència de cadenes i xarxes tròfiques. A més, es dóna molta importància als objectius encaminats a assolir la competència comunicativa, així com aquells que es relacionin amb aspectes procedimentals i actitudinals.
http://hdl.handle.net/10230/32798
SOS ! Salvem la vida !
oai:repositori.upf.edu:10230/330322018-01-24T08:15:21Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Delgado-García, Lara
author
Garcia, Alicia
author
2017-10-18
Aquesta unitat didàctica està integrada per 10 sessions incloses dins el bloc d’estudi del clima, pertanyent a l’assignatura de Ciències Naturals, presentat al curs de 1r d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals. Les sessions presentades a continuació estan centrades principalment en l’estudi del clima, l’elaboració de climogrames, l’atmosfera, el cicle de l’aigua i els impactes mediambientals deguts a la intervenció humana tals com el canvi climàtic (causat per l’efecte hivernacle), la contaminació atmosfèrica, la sobre-explotació dels recursos i la sobre-producció de residus, i per últim sabent-ne les causes i conseqüències, com poden ells intervenir de manera individual i col·lectiva per aportar el seu granet de sorra per millorar aquest impacte.
http://hdl.handle.net/10230/33032
Un clima que canvia: actuem avui per garantir el demà
oai:repositori.upf.edu:10230/330332018-01-24T08:15:22Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Garcia, Alicia
author
Delgado-García, Lara
author
2017-10-18
Aquesta unitat didàctica està integrada per 5 sessions incloses dins el bloc d’estudi de reaccions de transferència de protons de l’assignatura de Química, el qual és presentat en el 2n trimestre de 2n de Batxillerat a l’Institut Milà i Fontanals. Les sessions presentades a continuació estan centrades principalment en el coneixement de les substàncies àcides i bàsiques i les seves propietats així com la dinàmica de les
reaccions de neutralització. Aquesta seqüència didàctica té com a principal objectiu aprendre a fer exercicis de selectivitat a partir de la construcció d’una base d’orientació per part de l’alumnat i posterior ús d’aquesta, per tal d’adaptar una metodologia per a la resolució de problemes a partir dels coneixements teòrics obtinguts, fomentant així
l’autoregulació.
http://hdl.handle.net/10230/33033
La importància de la regulació del pH
oai:repositori.upf.edu:10230/341852018-03-17T02:31:28Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Corominas Vima, Adrià
author
Fernández Carasa, Irene
author
Soler Riba, Laura
author
2013
La unitat didàctica “Una tasca important: preservar el medi ambient”, dissenyada per a 2n d'ESO, té com a objectiu curricular la comprensió del funcionament dels ecosistemes a través de l'estudi de set impactes mediambientals produïts en diferents ecosistemes de Catalunya. La tasca és encomanada per la Generalitat, a través d'una carta. A partir d’aquest context; els alumnes, distribuïts en petits grups, hauran de construir el producte final d’aquesta seqüència didàctica: una anàlisi exhaustiva de l'ecosistema, que inclou una valoració de l'impacte mediambiental i possibles mesures per minimitzar-lo. La metodologia seguida presenta una estructura que s’ajusta al cicle d’aprenentatge proposat per Robert Karplus; que inclourà activitats variades (treball pràctic, treball en grup i en parelles, ús de les TIC...). L'avaluació que es durà a terme pretén ser formadora, tenint en compte la participació dels alumnes a l'aula, la resolució i entrega d'exercicis, així com la realització i presentació del cas.
http://hdl.handle.net/10230/34185
Una tasca important: preservar el medi ambient
oai:repositori.upf.edu:10230/341862018-03-17T02:31:29Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Corominas Vima, Adrià
author
Fernández Carasa, Irene
author
Soler Riba, Laura
author
2013
La seqüència didàctica “Realitat o ficció? Molt més semblants del que et penses”, dissenyada per a 1r de Batxillerat, té com a objectiu curricular la comprensió del cicle cel·lular i la mitosi a través dels personatges d’una sèrie de televisió que pateixen càncer. A partir d’aquest context; els alumnes, distribuïts en petits grups, hauran de construir el producte final d’aquesta seqüència didàctica: un informe per als familiars de varis malalts que pateixen diferents tipus de càncer. La metodologia seguida presenta una estructura que s’ajusta al cicle d’aprenentatge proposat per Robert Karplus; que inclourà activitats variades (treball pràctic, treball en grup i en parelles, ús de les TIC...). Finalment, l’avaluació dels alumnes tindrà un caràcter competencial, tenint en compte no només els continguts teòrics, sinó també activitats procedimentals i l’actitud a classe dels alumnes, mitjançant el disseny de diferents rúbriques que proporcionen objectivitat en l’avaluació.
http://hdl.handle.net/10230/34186
Realitat o ficció? Molt més semblants del que et penses
oai:repositori.upf.edu:10230/351432018-07-13T01:33:36Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Albacete Martín, Xavier
author
Casas-Güell, Edgar
author
2018-07-12
La seqüència didàctica Metges en acció, correspon als temes de salut i malalties infeccioses de l’assignatura ciències per al món contemporani per als alumnes de primer de Batxillerat. La proposta aquí presentada està dissenyada sota la metodologia didàctica d’aprenentatge basat en problemes (ABP) i dirigida a grups d’alumnes molt heterogenis en quant a coneixements i motivacions científiques prèvies. L’estructura de la seqüència es basa en dos casos d’estudi ficticis d’estudiants que presenten trastorns alimentaris i malalties infeccioses. Seguidament, els alumnes tenen una sèrie de pautes per tal de que l’alumnat faci una diagnosi del cas d’estudi de forma raonada i presenti potencials solucions. L’avaluació proposada en la seqüència és del tipus continu i es basa en una sèrie d’auto-avaluacions i co-avaluacions entre els alumnes al llarg del procés d’aprenentatge, així com una presentació final de les observacions, diagnosi i propostes d’actuació dels casos d’estudi.
http://hdl.handle.net/10230/35143
Metges en acció: seqüència didàctica sobre la salut i les malalties infeccioses
oai:repositori.upf.edu:10230/351692018-10-18T13:16:42Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Blasco Moreno, Bernat, 1986-
author
Pereira Rosa, Cinthia
author
2018-07-16
La seqüència didàctica “Ciència a la cuina” està adreçada a un grup de 4t d’ESO de diversificació curricular i es centra en la relació existent entre ciència i cuina. L’objectiu general és que l’alumnat sigui capaç de reconèixer fenòmens fisicoquímics a la cuina quotidiana. D’aquest objectiu se’n deriven d’altres com ara calcular operacions de proporcionalitat bàsica, elaborar una llista de la compra en base a un pressupost, conèixer l’origen dels ingredients que s’utilitzen i relacionar-los amb la petjada ecològica. Totes les sessions consten de tasques que es poden realitzar i completar en una hora. Tenint en compte la tipologia d’alumnat, creiem que és clau oferir-los activitats curtes i amb objectius molt clars. El context d’aplicació és molt ric, donat que pràcticament tots els continguts i procediments giren entorn de quatre receptes que els mateixos alumnes realitzen durant un taller de cuina al centre cívic del barri.
http://hdl.handle.net/10230/35169
Ciència a la cuina
oai:repositori.upf.edu:10230/351772018-07-18T01:31:31Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Moreno Martín, Meritxell
author
Quílez Tierno, Mª Elisa
author
2018-07-17
La Unitat Didàctica (UD) de Malalties Infeccioses, forma part de la matèria de ciències naturals de GES1 (primer nivell del graduat en educació secundària obligatòria per a persones adultes). Aquesta UD està plantejada en 4 sessions d’una hora i mitja cadascuna, basades principalment en metodologies didàctiques d’aprenentatge basat en casos i treball cooperatiu en grups d’experts. El context d’aprenentatge de la unitat està centrat en l’anàlisi de diverses notícies de premsa reals sobre malalties infeccioses, a partir de les quals els alumnes van adquirint i construint coneixements nous al voltant d’aquest tema de forma sobretot cooperativa. Els quals podran ser aplicats al final de la unitat a través de l’elaboració i presentació de campanyes de prevenció en format de
díptic informatiu sobre les malalties infeccioses que haurà analitzat i treballat cada grup d’experts.
http://hdl.handle.net/10230/35177
El servei microbiològic de l'Alzina: les malalties infeccioses
oai:repositori.upf.edu:10230/354742018-09-21T01:31:45Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Aragay, Marçal
author
Capdevila, Júlia
author
Costejà, Laura
author
2018-09-20
En aquesta Unitat Didàctica introduïm a l’aula el sistema nerviós, el sistema endocrí i la relació entre ambdós sistemes, utilitzant una metodologia contextualitzada per tal d’aconseguir un aprenentatge més significatiu de l’alumnat de GES1 del CFA Freire. Amb aquest objectiu, hem dissenyat una UD que parteix d’un cas mèdic “El cas de la Mireia”, pensat per a que sigui proper per l’alumnat, i que a la vegada és el fil conductor de totes les sessions. La nostra protagonista és una noia jove que pateix insomni i estrès, té uns hàbits "normals" tot i que poc saludables (fuma, pren molt cafè,
és bevedora social) i al llarg del temps desenvolupa una diabetis. A cada classe es tracten i s’amplien diferents aspectes del cas, fent-lo evolucionar a mida que l’alumnat va adquirint els diferents coneixements sobre tots dos sistemes. Com a activitats
estrella, duem a terme una sessió pràctica al laboratori amb puces d'aigua per observar l'efecte de la cafeïna, la nicotina i l'alcohol (consumides per la Mireia) sobre el seu ritme cardíac i proposem un role-play per explicar la sinapsi neuronal. L'alumnat s’organitza en equips mèdics per resoldre el cas (fomentant el treball col·laboratiu) i a la darrera sessió és celebra un simposi per a presentar i discutir els resultats de cada equip: diagnòstic, recomanacions de tractament, propostes de canvi d'hàbits... El CESIRE ens cedeix els microscopis i les puces d'aigua.
http://hdl.handle.net/10230/35474
El cas de la Mireia: unitat didàctica sobre el sistema nerviós i endocrí
oai:repositori.upf.edu:10230/355462018-10-03T01:31:50Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Abàs Marés, Jordi
author
Romero Chicano, Roger
author
2018-10-02
Aquesta Unitat Didàctica va destinada als alumnes de 1er d’ESO de l’IES Milà i Fontanals (Barcelona) que cursen l’assignatura de Ciència Integrada. El context d’aprenentatge es presenta en forma de repte: el professor vol donar la volta al món, però necessita l’ajuda dels alumnes per saber quins països visitarà, quan i quins objectes s’ha d’endur a la seva petita maleta, justificant-ho tot en base al clima i al temps. Pel que fa a contingut, la UD està estructurada en dos cicles didàctics: un per “clima” i l’altre per “temps”. En el cicle de clima, es proposen activitats per aprendre a elaborar i a interpretar climogrames i per aprendre a diferenciar els diferents climes del món. Pel que fa al cicle de temps, es proposen activitats com experiments, la construcció d’una estació meteorològica i
alguns jocs per fer a l’aula. Totes aquestes activitats estan dissenyades per fomentar el treball cooperatiu.
Esta Unidad Didáctica va dirigida a los alumnos de primero de la ESO del instituto Milà i Fontanals
(Barcelona) que cursan la asignatura de ciencia integrada. El contexto de aprendizaje se presenta en
forma de reto: el profesor quiere irse de viaje para dar la vuelta al mundo, pero necesita la ayuda de
los alumnos para saber qué países visitará, cuando y qué objetos ha de llevarse, justificándolo todo
en base al clima y al tiempo de cada región. En cuanto al contenido, la UD está estructurada en dos
ciclos didácticos: uno para “clima” y otro para “tiempo”. En el ciclo de clima, se proponen actividades
para aprender a elaborar y a interpretar climogramas, así como para aprender a diferenciar los
diferentes climas del mundo. En el ciclo de tiempo, se proponen actividades como experimentos, la
construcción de una estación meteorológica y algunos juegos para hacer en el aula.
http://hdl.handle.net/10230/35546
La volta al món? Com preparem l'equipatge?
oai:repositori.upf.edu:10230/355472018-10-03T01:31:50Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Abàs Marés, Jordi
author
Romero Chicano, Roger
author
2018-10-02
Aquesta Seqüència va destinada als alumnes de primer de Batxillerat que estiguin cursant
l’assignatura de Física. La seqüència es va dissenyar tenint en compte les característiques d’un grup-classe de l’IES Milà i Fontanals, on hi havia molts alumnes interessats en el món de l’automobilisme i de l’esport. Aquest és el fil conductor d’aquesta SD, on els alumnes han estat seleccionats per fer una cursa automobilística i per guanyar-la hauran de decidir quin vehicle seleccionen d’entre un llistat on hi figuren algunes característiques com l’acceleració, la potència, el rendiment... Per poder decidir, els alumnes primer hauran de resoldre diferents problemes basats en situacions quotidianes on els cotxes i els esportistes seran protagonistes. Finalment, durant la última sessió, cada grup de treball
haurà de justificar quin medi de transport ha escollit del llistat. Totes les activitats es plantegen perquè es facin en grups de treball cooperatiu.
Esta Secuencia va dirigida a los alumnos de primero de Bachillerato que estén cursando Física. La
Secuencia se ha diseñado teniendo en cuenta las características de un grupo-clase del IES Milà i
Fontanals de Barcelona, donde muchos alumnos mostraron interés por el mundo de los deportes i
del automovilismo. Éste será el hilo conductor de la SD, donde los alumnos han sido seleccionados
para hacer una cursa automovilística y para ganarla tendrán que decidir qué vehículo escogen de
entre un listado en el que figuran características como la masa, la potencia, el rendimiento, etc. Para
poder decidir, los alumnos primero tendrán que resolver diferentes problemas basados en situaciones cotidianas donde los coches serán protagonistas. Finalmente, durante la última sesión, cada grupo tendrá que justificar qué medio de transporte ha elegido del listado. Todas las actividades se plantean para que se hagan en grupos de trabajo cooperativo.
http://hdl.handle.net/10230/35547
Treball, potència i rendiment: seqüència didàctica per al batxillerat
oai:repositori.upf.edu:10230/355482018-10-03T01:31:51Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Llasera Selga, Laia
author
Moreno Macias, Laura
author
2018-10-02
La seqüència didàctica es basa en una conferència on els alumnes són científics experts en genètica mendeliana. A través dels diferents workshops de la conferència s’adquireix la pràctica de resoldre diferents problemes i casos pràctics sobre genètica mendeliana.
La particularitat d’aquesta conferència és que, no és tant important el resultat dels casos pràctics com el procés que es fa per resoldre’ls. Ja que l’objectiu de la conferència és crear una base d’orientació que ens serveixi per resoldre qualsevol problema d’aquesta temàtica. Els experts sobre la matèria acabaran escrivint un article científic per exposar el nou mètode de resolució de casos pràctics sobre genètica mendeliana a la comunitat científica.
http://hdl.handle.net/10230/35548
Unitat didàctica sobre genètica mendeliana per a 2n de Batxillerat
oai:repositori.upf.edu:10230/417622019-06-17T07:11:35Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Grau Esteve, Berta
author
2018
Aquesta unitat didàctica s’emmarca dintre de l’assignatura de Ciències aplicades de 4t d’ESO. Concretament es treballa el bloc d’activitat humana i medi ambient del currículum oficial. L’objectiu principal és que l’alumnat conegui les causes i els efectes de diferents tipologies d’impactes mediambientals i que identifiquin les activitats humanes com a origen d’aquests. També persegueix un apropament i vinculació amb el medi ambient, per tal de conscienciar-los/les amb la finalitat de que adquireixin actituds respectuoses amb el medi ambient. A nivell actitudinal, es pretén millorar el clima d’aula a través de l’autoregulació del comportament i es potencia el treball en equip. En aquesta unitat didàctica es poden diferenciar dues fases bastant marcades; sent la primera més teòrica i treballant a partir de diferents notícies mediambientals i la segona més pràctica participant d’un projecte de ciència ciutadana, el Projecte rius. La majoria de les activitats plantejades es realitzen en grup i de manera cooperativa, partint normalment d’un treball individual previ. D’aquesta manera és necessari la implicació i la responsabilitat de tots els membres el grup i els productes finals són fruit del treball conjunt, potenciant l’organització entre els membres del grup per a una millor planificació i resultat final.
http://hdl.handle.net/10230/41762
Ciències aplicades: medi ambient
oai:repositori.upf.edu:10230/423002019-09-21T01:30:58Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Roig Font, Laura
author
Gómez González, Miquel
author
2019-09-20
Aquesta unitat didàctica va dirigida a l’alumnat de 4t d’ESO que estiguin cursant l’assignatura optativa de Biologia i Geologia. La seqüencia didàctica es desenvolupa a través d’un encàrrec laboral fictici, que consisteix en l’arribada d’una carta provinent de l’ICP (Institut Català de Paleontologia) on se’ls demanarà ajuda per classificar un paquet amb diferents cranis d’homínids que hauran de ser exposats al Museu de l’ICP. Aquesta contextualització permet aproximar l’alumnat a la ciència i al seu món professional, per tal d’ajudar-los a descobrir algunes sortides professionals com és el cas de l’arqueologia, paleontologia, antropologia, etc. La seqüencia d’activitats segueix el cicle d’aprenentatge on l’alumnat treballa per grups d’investigació per tal de resoldre l’encàrrec fictici. A més, totes les activitats estan plantejades per fomentar la motivació de l’alumnat mitjançant propostes dinàmiques, creatives, interactives i cooperatives.
Esta unidad didáctica va dirigida a los alumnos de 4t de ESO en la asignatura optativa de Biología y Geología. La secuencia didáctica se desarrolla mediante un encargo laboral ficticio, el cual consiste en la llegada de una carta de l’ICP (Institut Català de Paleontologia) dónde se solicita ayuda para clasificar un paquete con diversos cráneos de homínidos para poder exponer-los en el Museo de ICP. Esta contextualización permite aproximar los alumnos a la ciencia i su mundo profesional, para que ellos descubren distintas salidas profesionales como antropología, paleontología, antropología, etc.
La secuencia de actividades se basa en el ciclo del aprendizaje dónde el alumno/a trabaja por grupos de investigación a fin de resolver el encargo ficticio. Además, las actividades están planteadas para
fomentar la motivación de los alumnos mediante propuestas dinámicas, creativas, interactivas y de cooperación.
http://hdl.handle.net/10230/42300
Ens arribarà un encàrrec
oai:repositori.upf.edu:10230/423012019-09-21T01:30:59Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Novell Andinvac, Pere
author
Ortega Moreno, Laura
author
2019-09-20
Aquesta unitat didàctica està pensada per als alumnes de 2on d’ESO de l’institut Damià Campeny de Mataró i consta de 12 sessions en les que es treballarà el tema de forces: definició i característiques de les forces, suma de forces (qualitativa), tipus de forces i la relació entre força, moviment i deformació. Les sessions estaran dinamitzades amb una sèrie d’activitats (treball individual, per parelles i grupal, auto i coavaluacions, debats, activitats experimentals, idees prèvies, etc…) que posen el focus en l’alumne com a protagonista del seu aprenentatge i contextualitzades, sobretot, en el món de l’esport. Hem escollit aquesta dinàmica i context perquè creiem que els ajudarà en el seu procés d’aprenentatge i podran veure que allò que s’explica a classe de ciències està relacionat amb allò que ja coneixen, és a dir, el món real que els envolta. També buscarem altres contextos de forma més puntual per tal de diversificar i fer ajudar a la comprensió dels nous conceptes que hauran d’anar adquirint. A l’hora d’avaluar els alumnes, tindrem en compte no només una sèrie de coneixements teòrics que hauran d’haver après, sinó que també tindrem present les noves competències que vagin assolint, sobretot en els àmbits personal-social i científictecnològic. Així doncs, a tal efecte, utilitzarem el seu dossier d’activitats, que serà el principal producte final dels alumnes, un examen i 3 productes més (un esquema, una base d’orientació i un dibuix d’un cotxe de F1) que elaboraran els alumnes. També es valorarà el treball i l’actitud a classe. Som conscients que amb aquestes noves activitats podem trobar dificultats degut, sobretot, al fet que els nostres alumnes no hi estan avesats… És per aquest motiu que destinem part de la primera sessió a consensuar unes normes de comportament a l’aula. També creiem necessari fer un seguiment de les dinàmiques de treball, tant individual com grupal, per tal de poder corregir situacions que puguin aparèixer durant el desenvolupament de les activitats.
http://hdl.handle.net/10230/42301
Les forces i els esports
oai:repositori.upf.edu:10230/423092019-09-21T01:30:57Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Armengol Peyrotón, Andrea
author
Brañas i Casas, Raquel
author
2019-09-20
La seqüència didàctica (SD) de cicle cel·lular forma part l’optativa de Biologia I de l’especialitat de Ciències del Batxillerat a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, catalogat com a centre d’alta complexitat. Hem plantejat aquesta SD en 7 sessions de 50 minuts cadascuna, utilitzant com a fil conductor la pregunta Com passem d’una cèl·lula a un
organisme complet? l’alumnat treballarà el cicle cel·lular, des de les seves fases fins als mecanismes que el regulen i les malalties que en poden derivar quan aquests es desregulen. Al llarg d’aquestes sessions, l’alumnat treballarà de forma individual i en grups cooperatius, formant petits grups d’experts i expertes en fases del cicle cel·lular tractat en l’experiència pràctica. Com a producte final de la SD l’alumnat haurà de completar una sèrie de fitxes fins a consolidar el model de cicle cel·lular, que després posaran a prova en la resolució d’un cas clínic aplicat.
Degut a la catalogació del centre com a d’alta complexitat cal considerar que a l’aula hi conviuen una gran diversitat cultural i lingüística, fet pel qual les activitats que es troben al dossier de l’alumnat es troben redactades en tres idiomes (català, castellà i anglès). A més a més, la seqüència ha estat dissenyada per tal de garantir la integració de tot l’alumnat a l’aula, de manera que en la majoria d’activitats es treballa de manera col·laborativa en grups
reduïts heterogenis atenent a tots els tipus de diversitat que coexisteixen a l’aula. Com a aspectes transversals, es pretén treballar l’autoregulació de l’aprenentatge així com la gestió del temps de treball per tal de proporcionar recursos a l’alumnat que l’ajudin a fer una millor preparació de les proves d’accés a la universitat.En l’avaluació, la part conceptual i procedimental té una gran importància, ja que principalment el producte que s’emportaran serà el dossier de l’alumne/a, però no ens
oblidem de la part actitudinal, on tindrem en compte el treball individual i grupal, així com l’autoregulació de l’aprenentatge que potenciarem al llarg del desenvolupament de la seqüència didàctica.
http://hdl.handle.net/10230/42309
D'una cèl·lula a un organisme complet
oai:repositori.upf.edu:10230/423102019-09-21T01:30:54Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Kun Masvidal, Mireia
author
2019-09-20
Aquesta seqüència didàctica és un petit estudi de cas sobre el càncer dissenyat per a l’assignatura de Biologia de 1er de Batxillerat. A partir d’un cas clínic fictici, es presenta una situació de malaltia com a context per treballar les bases cel·lulars i moleculars del càncer. A més, es treballen els procediments de prevenció, diagnòstic i tractament de la malaltia, i s’aprofita per explorar el camp de la recerca biomèdica. Per tal de vincular la intervenció amb els estudis que l’alumnat cursarà posteriorment, es dona especial importància a les competències de recerca i la comunicació científica. La seqüència inclou cinc sessions d’una hora i l’alumnat treballa en grups cooperatius. A partir d’una sèrie de conceptes bàsics treballats a classe, ha d’escollir una especialitat de l’àmbit d’oncologia, realitzar una recerca i participar en una reunió simulada de l’equip mèdic per elaborar conjuntament el producte final que dóna resposta al cas.
http://hdl.handle.net/10230/42310
Cicle cel·lular i càncer
oai:repositori.upf.edu:10230/423112019-09-21T01:30:59Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Amorós, Samuel Isaak
author
Oliver, Elisenda
author
Perelló, Caterina
author
2019-09-20
“El cos sota control” és una unitat didàctica (UD) per alumnes de GES2, equivalent a 3r d’ESO, on es treballa el sistema nerviós (SN) i el sistema endocrí (SE) durant 10 sessions de 50 minuts. En les 6 primeres sessions, dedicades al SN, s’exposa el cas de la mort sobtada d’un home de 75 anys que patia Parkinson i presentava cannabinoides en sang. Els alumnes aniran resolent el dossier, sempre treballant en grups heterogenis, i hauran de determinar les causes de la mort. Finalment aplicaran els coneixements adquirits sobre el SN per tal de dissenyar una sessió d’estimulació cognitiva per a malalts d’Alzheimer. Les 4 darreres sessions estan dedicades al SE. Mitjançant la dinàmica del puzle, els alumnes hauran d’interpretar analítiques i infografies pertal de determinar els motius pel qual una dona de 30 anys no pot quedar-se embarassada.
http://hdl.handle.net/10230/42311
El cos sota control
oai:repositori.upf.edu:10230/423262019-09-26T01:30:24Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Gran Vila, Núria
author
Serra Artal, Sonia
author
2019
Aquesta seqüència didàctica s’emplaça en el primer curs de Batxillerat, a l’assignatura comuna de Ciències per al món contemporani, a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Es treballen continguts del bloc de Biotecnologia i societat i s’ha volgut fer èmfasi en la importància de la participació de la ciutadania en decisions científiques que tenen repercussió en la societat. L’eix central de la seqüència és l’arribada d’una empresa multinacional de transgènics a Barcelona i d’una cimera on l’alumnat ha de prendre la decisió d’acceptar la petició d’instal·lació de l’empresa o de refusar-la. Tota la seqüència pretén despertar l’esperit crític i capacitar l’alumnat per tenir una opinió fonamentada sobre aquest tema. S’inclou un petit cicle de recerca-acció per l’elaboració del nostre treball de fi de màster sobre l´ús de la base d’orientació com a instrument per desenvolupar l’expressió escrita i oral de l’alumnat per tal d’augmentar l’aprenentatge de les ciències i el domini de la llengua vehicular.
Esta secuencia didáctica se sitúa en el primer curso de Bachillerato, en la asignatura común de Ciencias para el mundo contemporáneo, en el Instituto Milà i Fontanals de Barcelona. Se trabajan contenidos del bloque de Biotecnología y Sociedad y se ha querido enfatizar la importancia de la participación ciudadana en decisiones científicas que tienen repercusión en la sociedad. El eje central de la secuencia es la llegada de una empresa multinacional de transgénicos a Barcelona y de una cumbre en la cual el alumnado tiene que tomar la decisión sobre si aceptar o rechazar la petición de la instalación de dicha empresa. Toda la secuencia pretende despertar el espíritu crítico y capacitar al alumnado para tener una opinión fundamentada sobre el tema. Se incluye un ciclo de investigación-acción para el desarrollo del trabajo de fin de máster sobre el uso de la base de orientación como instrumento para desarrollar la expresión escrita y oral de los alumnos para aumentar el aprendizaje de las ciencias y el dominio de la lengua vehicular.
http://hdl.handle.net/10230/42326
Debatem ! Què és el millor per Barcelona ?
oai:repositori.upf.edu:10230/423312019-09-26T01:30:27Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Escalas Trias, Clàudia
author
Estany Corbella, Aina
author
2019
Aquesta unitat didàctica tracta sobre la teoria de tectònica de plaques, ha estat dissenyada per un grup de 4t d’ESO de l’Institut Dr. Puigvert (Barcelona) i està programada en 4 sessions de 2 hores cada una. El context d’aprenentatge utilitzat són 6 notícies sobre fenòmens geològics que han tingut lloc en diferents punts del planeta en la història recent, a partir de les quals s’inicia un procés de construcció del model de tectònica de plaques a partir de les evidències que l’alumnat extreu d’aquestes notícies. Aquesta proposta fomenta el treball autònom de l’alumnat en grups cooperatius, així com l’intercanvi d’informació entre diferents grups de treball. També inclou vàries activitats de síntesi dels continguts, per tal d’assegurar que tant el treball autònom com l’intercanvi d’informació s’està produint satisfactòriament. La seqüència inclou una prova final, on es demana a l’alumnat que apliqui l’aprenentatge adquirit durant les sessions en un cas geològic diferent al de les notícies; i una sessió al laboratori al final de la seqüència.
http://hdl.handle.net/10230/42331
Què ens expliquen els volcans i terratrèmols del planeta Terra ? Construint el model de tectònica de plaques
oai:repositori.upf.edu:10230/423452019-09-28T01:30:50Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Puigvert Sànchez, Marina
author
2019
Aquesta Unitat Didàctica sobre les Lleis de la Dinàmica s’ha dissenyat com a part del mòdul de Física i Química II del GES2 (segon nivell del Graduat d’Educació Secundària per a adults). El contingut està plantejat per a dur-se a terme en 6 sessions d’una hora i mitja cadascuna. Cada sessió consta de diverses situacions d’aprenentatge familiars i conegudes pels alumnes, sobre qüestions i fenòmens de la vida quotidiana. Les primeres 4 sessions giren al voltant d’un experiment a l’aula i cadascun es desenvolupa en un moment diferent de la sessió i correspon a una etapa del cicle d’aprenentatge. El treball sobre els experiments inclouen l’observació, formulació d’hipòtesis, presa i anàlisi de dades i extrapolació a altres situacions. La penúltima sessió està dedicada a repassar els principals conceptes i teories. L’última sessió es destina a la prova final individual, la qual és co-avaluada després pels alumnes.
http://hdl.handle.net/10230/42345
Les lleis de la dinàmica
oai:repositori.upf.edu:10230/427582019-11-07T02:31:16Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Prats Balado, Clàudia
author
Soriano i Fernández, Anna
author
2019
La present unitat didàctica titulada “Dissenyem criatures: descobrint la reproducció dels éssers vius”, tracta els continguts de la reproducció dels éssers vius, i pretén que els alumnes de 1r d’ESO, mobilitzin les seves idees prèvies, i siguin capaços de construir nou coneixement a partir d’elles o modificant-les. Es pretenia que els alumnes assolissin els continguts de la matèria treballant cooperativament, raonant i indagant amb els companys/es. Per fer-ho, vam treballar al llarg de les sessions seguint la metodologia de Treball cooperatiu, amb el qual, buscàvem que l’alumnat estigués interessat i motivat per aprendre al llarg de les diferents activitats que es presentaven en la unitat didàctica. Així, es van crear situacions i contextos propers, quotidians, motivadors, vam anar al laboratori i fins hi tot, vam simular un viatge al futur per intentar donar resposta a fets plantejats.
http://hdl.handle.net/10230/42758
Dissenyem criatures: descobrint la reproducció dels éssers vius
oai:repositori.upf.edu:10230/428412019-11-14T07:44:01Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Cumplido Mercader, Sergi
author
Pujal Montaña, Martina
author
2019
La unitat didàctica (UD) El misteri de la vida és part de la matèria de ciències naturals de 1r d’ESO i s’ha dissenyat per a implementar a l’Institut Pedraforca (L’Hospitalet de Llobregat). S’utilitzarà com a fil conductor contextualitzador un seguit d’episodis que viu un personatge inventat, la Flàvia. Al llarg de la UD es trobarà amb situacions quotidianes que ens convidaran a reflexionar sobre temes com ara què és viu i què no, què és una espècie o com podem explicar la diversitat d’éssers vius a través de mecanismes evolutius. Així, al llarg de les sessions es plantejaran reptes que l’alumnat haurà de resoldre per poder donar resposta a les qüestions de la Flàvia. És d’interès mencionar que es donarà especial importància al desenvolupament de les competències de l’àmbit personal i social, ja que al llarg de la unitat es pretén incrementar la participació a l’aula, sobretot de les alumnes que gairebé mai intervenen.
La unidad didáctica (UD) El misteri de la vida es parte de la materia de ciencias naturales de 1º de ESO y se ha diseñado para implementarla en el Institut Pedraforca (L’Hospitalet de Llobregat). Se utilizará como hilo conductor contextualizador un seguido de episodios que vive un personaje inventado, Flàvia. A lo largo de la UD se encontrará con situaciones cotidianas que nos invitaran a reflexionar sobre temas como qué es un ser vivo y qué no, qué es una especie o cómo podemos explicar la diversidad de seres vivos a través de mecanismos evolutivos. Así, a lo largo de las sesiones se plantean retos que el alumnado tendrá que resolver para poder dar respuesta a la preguntas de Flàvia. Es de especial interés mencionar que se dará importancia al desarrollo de las competencias del ámbito personal y social, ya que a lo largo de la unidad se pretende incrementar la participación en el aula, sobretodo en las alumnas que casi nunca intervienen.
http://hdl.handle.net/10230/42841
El misteri de la vida: unitat didàctica dels éssers vius
oai:repositori.upf.edu:10230/484412021-09-14T01:32:01Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
García Bardají, Gisela
author
Casanova i de Casacuberta, Joan
author
2020
Aquesta unitat didàctica té com a objectiu generar aprenentatges al voltant del model atomicomolecular mitjançant diverses activitats competencials amb estratègies
multinivell, el treball cooperatiu, fomentant l’auto i co-regulació i utilitzant diverses eines digitals. Es contextualitza mitjançant un encàrrec que fa un personatge fictici, una
ex-alumna del Milà i Fontanals. El cas és que s’ha trobat uns cristalls estranys al seu jardí i vol saber de quin material estan fets, ja que hi ha hagut la caiguda d’un meteorit
a prop de casa seva. Així doncs, envia un mail al grup de caracterització de materials i li responen un mail amb tots els objectius d’aprenentatge de la unitat. Durant la UD s’aniran generant aprenentatges sobre els diferents conceptes que posa en el mail fins a poder resoldre el problema en una pràctica final. En primer lloc
s’introduiran els diferents models atòmics que s’han desenvolupat al llarg de la història per seguidament aprofundir amb el model de Bohr. Quan el model estigui reforçat es
repassaran els nombres atòmic, màssic, els ions i els isòtops. A continuació s’introduirà la taula periòdica, els elements, la configuració electrònica i les propietats
periòdiques. Per acabar se sintetitzaran els conceptes treballats i es farà la pràctica final relacionada amb la interacció entre la llum i els electrons que permet la generació
d’espectres de línies produïts per la relaxació dels electrons excitats tal com prediu el model de Bohr.
http://hdl.handle.net/10230/48441
Com ajudaré la Samantha: unitat didàctica sobre els models atòmics i la taula periòdica per a 4t d'ESO
oai:repositori.upf.edu:10230/484422021-09-14T01:32:06Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Rodríguez Bielsa, Catalina
author
Aríñez Soriano, Javier
author
2020
Els alumnes s’enfronten al llarg de la unitat didàctica a un seguit d’interrogants que es plantegen a partir de diverses converses informals que han mantingut uns altres alumnes de 1r d’ESO. En la primera conversa, un alumnes de 1r d’ESO parlen sobre el cap de setmana, una d’elles, la Carla, comenta que va estar visitant a la seva germana a Irlanda i que aquesta li va comentar que allà sempre feia mal temps, això dona peu als alumnes a interrogar-se sobre la diferència entre temps i clima. En un altre context, els alumnes s’enfrontaran a l’interrogant que suposa la caiguda del pont ferroviari que uneix les poblacions de Blanes i Malgrat de Mar durant el passat episodi de precipitacions de la borrasca Glòria. A través de la conversa sostinguda pels mateixos personatges que en el context anterior, els nostres alumnes hauran de respondre interrogants com: on va ploure més durant la borrasca Glòria a Blanes/Malgrat de Mar o a la ciutat de Barcelona? Com podem saber si els valors de precipitació enregistrats durant l’episodi del Glòria són valors molt alts? MItjançant aquestes preguntes, s’introduiran conceptes com els de mitjana aritmètica, precipitació normal, etc, conceptes que són claus en l’estudi del clima. Finalment, en un últim context, els nostres alumnes s’hauran d’enfrontar a la planificació d’un viatge a una de diferents localitats proposades (Nuuk (Groenlàndia), Dublín (Irlanda), Barcelona (Espanya), Dacca (Bangladesh), Ciutat del Cap (Sudàfrica)) i en una època concreta de l’any. Per poder planificar que s’enduen a la maleta, hauran d’elaborar un climograma i ser capaços d’interpretar-lo. A partir de la interpretació del climograma elaborat, els alumnes ens explicaran si estan d’acord en viatjar durant l’època de l’any que els ha tocat o si pel contrari, si d’ells depengués, haurien escollit una altra època de l’any per anar-hi.
http://hdl.handle.net/10230/48442
El clima i el temps. Què m’enduc a la maleta si me’n vaig de viatge a...
oai:repositori.upf.edu:10230/484482021-09-16T06:43:50Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Serra Bardenys, Gemma
author
2021-09-14
Aquesta unitat didàctica es portarà a terme amb l’alumnat del de Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) de cures d’auxiliar d’infermeria, en el crèdit de Cures bàsiques d’infermeria i dins la unitat didàctica de Reproducció humana. L’objectiu principal és que l’alumnat conegui l’anatomofisiologia de l’aparell reproductor femení i els mètodes anticonceptius. Per aconseguir-ho, utilitzarem com a punt de partida i fil conductor el cas de la Laura, una noia que ens demana ajuda. Està molt preocupada perquè se li ha retardat la regla i, com que fa uns dies va mantenir relacions sexuals sense utilitzar cap mètode anticonceptiu, creu que podria estar embarassada. D’aquesta manera, els continguts s’aniran introduint i aplicant per resoldre una situació propera a l’entorn de l’alumnat, que sovint esdevé una preocupació en aquest grup d’edat. Per tal de poder d’ajudar a la Laura a entendre què li passa, en primer lloc aprendrem com és i com funciona l’aparell reproductor femení; coneixerem la seva anatomia i fisiologia, identificant els òrgans que el componen i les seves funcions principals. També estudiarem quines són les fases i la regulació del cicle menstrual, la seva relació amb
l’ovulació, la fecundació i l’embaràs. En aquest punt, la unitat didàctica inclou un treball pràctic amb la utilització del microscopi òptic, en el qual s’observaran i identificaran les característiques dels gàmetes sexuals masculins i femenins. Finalment, davant les
inquietuds de la Laura, l’aconsellarem i ajudarem a buscar possibles solucions coneixent quins mètodes anticonceptius existeixen. En aquesta unitat didàctica s’utilitzaran metodologies centrades en l’alumnat, on aquest hagi de participar activament. Es treballaran objectius conceptuals però també d’altresd’actitudinals i procedimentals. Un dels aspectes fonamentals que es potenciarà i valorarà és el treball cooperatiu. La majoria de les activitats es realitzaran en grup i requeriran la intervenció de tots els components i l’ajuda entre iguals. Per altra banda, també s’utilitzarà i potenciarà l’ús de recursos digitals i les TIC, tot fomentant la creativitat i les diferents formes de comunicació (oral i escrita). Al llarg de la unitat, l’alumnat haurà d’elaborar diverses produccions: (I) una imatge interactiva que identifiqui els òrgans sexuals femenins i les seves principals funcions; (II) un diagrama que interrelacioni els canvis hormonals i els cicles ovàric i uterí durant el cicle menstrual; (III) un vídeo explicatiu d’un mètode anticonceptiu. L’avaluació de la unitat didàctica serà continuada a través de les diverses tasques encomanades al llarg de les sessions. Encara que en etapes anteriors els/les adolescents ja han rebut formació sobre aquest tema i la majoria de noies d’aquest grup d’edat fa anys que tenen la menstruació, encara manca una major i millor educació sexual. Continuen existint molts tabús, tòpics, desconeixement i estigma envers les dones, fet que situa als nois i noies d’aquesta etapa en una situació d’especial vulnerabilitat a diferents situacions de risc. Així doncs, amb aquesta unitat didàctica també es pretén proporcionar una base i coneixement per entendre la seva pròpia sexualitat, educar-los/les sobre la salut i higiene sexual i donarlos/les a conèixer els diferents mètodes anticonceptius. D’aquesta manera, aconseguirem que els/les adolescents esdevinguin crítics/ques i capaços/es de mantenir relacions sexuals responsables, segures i plenes.
http://hdl.handle.net/10230/48448
Estic preocupada! Unitat didàctica sobre l’aparell reproductor femení i els mètodes anticonceptius per a CFGM de cures auxiliars d’infermeria
oai:repositori.upf.edu:10230/484492021-09-15T01:31:15Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Ferrer Cendra, Laura
author
Franc Lopera, Guillem
author
González Simon, Òscar
author
2021-09-14
Aquesta unitat didàctica treballa dos continguts clau de l'àmbit cientificotecnològic: el model atomicomolecular i el model estructura de les substàncies. Les activitats proposades estan ideades per a què l'alumne desenvolupi les competències 1 i 4 d'aquest àmbit, però també competències d'àmbits transversals. Per això, s'hi inclouen una activitat de naturalesa de la ciència, problemes contextualitzats, un treball en grup, una pràctica de laboratori i una prova que es pot fer amb apunts. La nota de l'alumne s'obté per avaluació continuada de totes les activitats i de l'actitud observada a l'aula.
http://hdl.handle.net/10230/48449
1.000.000.000 d'àtoms de Shakespeare
oai:repositori.upf.edu:10230/486522021-10-15T01:31:34Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
López Sánchez, Marcos
author
Negredo Sans, Anna
author
2020
El present treball de fi de màster té l’objectiu d’analitzar la motivació per l’aprenentatge de la química de dos grups d’alumnes de 2n d’ESO, a partir del disseny d’una intervenció educativa que posa l’alumnat al centre del procés d’ensenyament-aprenentatge mitjançant la contextualització de les activitats. La proposta d’intervenció inicial sorgeix de la percepció d’una baixa motivació per les classes de Física de l’alumnat, que ens porta a preguntar-nos com poder motivar a l’alumnat per
l’aprenentatge a partir d’estratègies de contextualització, i on l’alumnat sigui centre i motor del procés d’ensenyament-aprenentatge. En un principi estava previst desenvolupar aquesta intervenció al llarg de 7 sessions, però degut a la situació excepcional per la Covid-19, s’ha desenvolupat de manera telemàtica. Així, durant 3 setmanes s’ha facilitat a l’alumnat les instruccions de les tasques que haurien de dur a terme setmanalment. Tot i que la recollida d’informació s’havia de fer mitjançant entrevistes a l’alumnat, graelles d’observació a l’aula i un qüestionari sobre motivació, l’assoliment dels objectius del treball s’ha acabat avaluant a partir de les produccions de l’alumnat, les seves respostes a les preguntes plantejades i l’opinió de docents, ja que les eines de recollida d’informació previstes inicialment no s’han pogut utilitzar. Al llarg del treball es presenta la proposta d’intervenció, així com les modificacions realitzades i la seva implementació, i s’exposen les evidències recollides que permeten identificar si l’estratègia plantejada ha sigut útil per millorar la motivació de l’alumnat per les classes de Química. Els resultats obtinguts no permeten establir clarament si la intervenció ha suposat una millora de la motivació per l’aprenentatge de la Química, tot i que la bibliografia consultada dona indicis que hauria de ser així. Això es deu al curt període de la intervenció, la situació de confinament, el teletreball per part de l’alumnat i l’adaptació que s’ha hagut de realitzar. No obstant, sí que hem pogut veure que aquesta intervenció ha suposat una motivació puntual per a l’alumnat per a realitzar les tasques proposades, sobretot les tasques més contextualitzades, i que aquesta es reflecteix en la riquesa i adopció del cos teòric en les respostes de l’alumnat.
http://hdl.handle.net/10230/48652
Millora la motivació per l’aprenentatge a les classes de Química quan l ’alumnat és el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge? Unitat didàctica sobre substàncies pures i mescles per a 2n d’ESO
oai:repositori.upf.edu:10230/486532021-10-15T01:31:30Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Navarro Maestro, Pau
author
Cabanes Melero, Sergi
author
2020
La seqüència didàctica “Tots percebem el mateix?- Herència genètica” ha estat dissenyada per als alumnes de 1r de Batxillerat Internacional de l'Institut Moisès Broggi de Barcelona. Compren dos cicles d'aprenentatge, un primer centrat en l'herència autosòmica i un segon centrat en l'herència lligada al sexe, tots dos treballats a partir de contextos propers com són diferències de caràcters dels sentits en humans de caire genètic on ells mateixos poden comprovar quin es el seu fenotip. Així, el primer cicle comença amb el test del PTC, relacionat amb un receptor del gust que presenta una herència autosòmica, i el segon cicle comença amb el test d'Ishihara, relacionat amb el daltonisme al verd i el vermell, que presenten herència lligada al sexe. A partir d’aquí, els alumnes treballen problemes relacionats amb diferents malalties i caràcters genètics que afecten els sentits i creen la seva pròpia base d’orientació de resolució de problemes de genètica. A mes, durant la seqüencia, també se'ls dona eines per fer recerca en bases de dades web de genètica, per tal que coneguin fonts d’informació fiables i com trobar informació rellevant.
http://hdl.handle.net/10230/48653
“Tots percebem el mateix?”: Unitat didàctica sobre herència genètica per a 1r de Batxillerat
oai:repositori.upf.edu:10230/486572021-10-15T01:31:37Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Reyes Negre, Cristina
author
2012
En aquest seqüència didàctica per a batxillerat es treballen els fenòmens lluminosos de la reflexió i la refracció i també es tracten paral·lelament les característiques més importants de la naturalesa de la llum. La unitat didàctica s’inicia amb sessions pràctiques on els alumnes hauran de predir, observar i explicar els fenòmens que es realitzaran. A partir d’aquestes sessions pràctiques s’introduiran els conceptes principals del temari. A nivell conceptual i procedimental, es farà especial èmfasi en les diferencies entre els dos fenòmens, així com les definicions, càlculs, característiques i propietats que cal tenir clares alhora d’entendre ambdós fenòmens. A nivell actitudinal, els alumnes hauran de treballar cooperativament i participar activament en aquests petits grups cooperatius i a nivell del grup classe. Per acabar la seqüència els alumnes hauran de realitzar una activitat d’aplicació contextualitzada en un videojoc conegut que requereix dels coneixements i actituds que s’han treballat durant la seqüència didàctica.
http://hdl.handle.net/10230/48657
Fenòmens lluminosos: reflexió i refracció
oai:repositori.upf.edu:10230/488872021-11-04T02:31:23Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Busquets Masó, Martí
author
2020
El 2012 Fèlix Baumgarten va batre el rècord mundial de velocitat sense ajuda de cap motor saltant en paracaigudes des de l’estratosfera (38.969 m d’altura). En la caiguda lliure, va trencar la velocitat del so (1.224 km/h) assolint una velocitat màxima de 1.357 km/h. Els alumnes seran investigadors que indagaran perquè en Baumgarten va haver de saltar de tanta altura per superar la velocitat del so i indagaran sobre si l’energia es va conservar durant tot el salt o si part d’aquesta va desaparèixer. En la segona part, ens arriba una sol·licitud des de Port Aventura: volen imitar el salt den Felix Baumgarten i construir la muntanya russa més ràpida del món! Per fer-ho, ens demanen que l’alumnat actuïn com a investigadors per tal de dissenyar-la. Hauran de reflexionar entorn l’altura inicial que haurà de tenir aquesta i a la relació que hi ha amb les diferents altures dels diferents pics d’aquesta. Seguidament, construiran la muntanya russa que han dissenyat i indagaran sobre els efectes del fregament vs. la conservació de l’energia.
http://hdl.handle.net/10230/48887
Trencant la velocitat del so!
oai:repositori.upf.edu:10230/489342021-11-10T07:32:23Zcom_10230_20648com_10230_16441col_10230_20532
00925njm 22002777a 4500
dc
Sánchez Vencells, Anna
author
Espuny Casademunt, Jaume
author
2020
Aquesta seqüència didàctica està dissenyada per dur-se a terme a una classe de 13 alumnes de l’assignatura de Biologia de 2n de Batxillerat científic de l’Institut Josep Pla (Barcelona). La seqüència es presenta en un context fictici però versemblant a partir d’una notícia publicada al Departament d’Educació que ofereix a l’alumnat de l’assignatura de Biologia de segon de Batxillerat científic la possibilitat de presentar propostes de problemes o casos de genètica mendeliana creats per ells mateixos per incorporar-los a les proves PAU d’aquest curs. Per poder afrontar aquest repte i participar en la convocatòria l’alumnat, a través d’una seqüència didàctica de sis sessions de 55 minuts cada una, haurà de repassar els conceptes bàsics i entendre les bases de l’herència mendeliana. Aprendran a fer-ho a través de l’anàlisi i resolució de problemes d’herència autosòmica i lligada al sexe. Els problemes es treballaran en diferents tipologies de grup: des del treball individual (fora i dins de l’aula), en petits grups heterogenis (3-4 persones), en grups més grans (7-8 persones) o amb tot el grup-classe. L’experiència i la pràctica adquirides durant les sessions serviran per identificar els passos bàsics per resoldre problemes d’aquesta tipologia i crear conjuntament una base d’orientació per resoldre problemes d’herència mendeliana. Aquest producte ajudarà a l’alumnat a dissenyar individualment un problema d’herència amb coherència i fonament i, a més a més, li serà d’utilitat per preparar-se pels exàmens de selectivitat. El cicle d’aprenentatge conclourà amb la resolució i coavaluació per parelles dels problemes d’herència que han creat individualment, que hauran estat prèviament revisats pel professorat. Per a l’avaluació sumativa de la seqüència a aquesta coavaluació l’acompanyarà l’autoavaluació del treball en equip, l’entrega de tots els casos d’estudi treballats i el comportament actitudinal durant les sessions.
http://hdl.handle.net/10230/48934
Busquem aspirants a genetista!: unitat didàctica sobre herència mendeliana per a 2n de Batxillerat