2024-03-29T15:10:23Zhttp://oai-repositori.upf.edu/oai/requestoai:repositori.upf.edu:10230/200182018-11-09T09:51:53Zcom_10230_10com_10230_3col_10230_20017
Sobre el discurs normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans
Costa Carreras, Joan
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
L’objectiu d’aquest text és analitzar la il·locutivitat del discurs normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): és a dir, fins a quin punt la comunitat lingüística catalana rep clarament la normativa de l’IEC i què condiciona aquest grau de claredat. Per fer aquesta anàlisi, argumentem, en primer lloc, quina mena d’emissor és l’IEC i fins a quin punt l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li disputa les seves atribucions discursives; en segon lloc, fins a quin punt l’IEC emet missatges coherents sobre una mateixa qüestió; i, en tercer lloc, quin tipus de receptor és el destinatari dels missatges de l’IEC. Un cop presentats aquests elements del discurs normatiu de l’IEC, ens plantegem fins a quin punt aquesta comunicació és clara en la situació comunicativa que es dóna quan un catalanoparlant consulta una obra normativa. Aquesta anàlisi s’exemplifica en una frase creada ad hoc amb unes quantes formes la correcció de les quals ha estat tradicionalment discutida.
2008-05-06T13:41:14Z
info:eu-repo/semantics/workingPaper
http://hdl.handle.net/10230/20018
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/200192018-12-21T16:11:12Zcom_10230_10com_10230_3col_10230_20017
La traducción como herramienta preventiva y paliativa del terrorismo internacional
Pegenaute, Luis, 1965-
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
En este trabajo se presta atención al papel desarrollado por los traductores (e intérpretes) como agentes de intervención en situaciones de conflicto. Más en particular, se estudia la relación entre la traducción (y la interpretación) y el terrorismo internacional en un contexto de globalización. Se destaca de este modo el valor preventivo de la traducción y la interpretación como estrategias de espionaje por parte de los servicios de inteligencia, permitiendo así evitar o paliar algunos posibles ataques terroristas, pero también su capacidad para convertirse en elementos subversivos si no son debidamente controladas por los servicios de contraespionaje. Se detallan los contextos relativos a los ataques terroristas del 11-S y 11-M.
2010-05-06T13:44:19Z
info:eu-repo/semantics/workingPaper
http://hdl.handle.net/10230/20019
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/200202018-05-10T07:58:42Zcom_10230_10com_10230_3col_10230_20017
La Oralidad fingida en las traducciones de El Satiricón de Petronio
Alsina i Keith, Victòria
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
El presente trabajo tiene como objetivo describir cómo tres traducciones españolas han reproducido los rasgos de oralidad de la novela romana el Satiricón, que se caracteriza por su lenguaje vivo, lleno de neologismos y vulgarismos propios del latín oral. El análisis de estos rasgos nos lleva a la conclusión de que las tres versiones coinciden en la voluntad de reproducir lo que podemos llamar coloquialidad, aunque difieren en el grado en que lo han hecho, así como en la voluntad de adaptación de los elementos culturales a la realidad española. Se concluye que en los distintos enfoques vistos en las tres versiones han influido las circunstancias en las que se llevó a cabo cada una: el tipo de colección en el que aparecieron, la presencia del texto original en la página opuesta, la época de publicación y el estilo de cada traductor.
2010-11-23T18:24:49Z
info:eu-repo/semantics/workingPaper
http://hdl.handle.net/10230/20020
spa
info:eu-repo/grant/Agreement/ES/2PN/2007-62745-FILO
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/200212021-03-19T11:44:08Zcom_10230_10com_10230_3col_10230_20017
Discourse, knowledge, power and politics: towards critical epistemic discourse analysis
Dijk, Teun Adrianus van, 1943-
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
Although both are fundamental terms in the humanities and social sciences, discourse and knowledge have seldom been explicitly related, and even less so in critical discourse studies. After a brief summary of what we know about these relationships in linguistics, psychology, epistemology and the social sciences, with special emphasis on the role of knowledge in the formation of mental models as a basis for discourse, I examine in more detail how a critical study of discourse and knowledge may be articulated in critical discourse studies. Thus, several areas of critical epistemic discourse analysis are identified, and then applied in a study of Tony Blair’s Iraq speech on March 18, 2003, in which he sought to legitimatize his decision to go to war in Iraq with George Bush. The analysis shows the various modes of how knowledge is managed and manipulated of all levels of discourse of this speech.
2010-05-05T13:16:06Z
info:eu-repo/semantics/workingPaper
http://hdl.handle.net/10230/20021
eng
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/200222021-02-01T09:16:13Zcom_10230_10com_10230_3col_10230_20017
La Oralidad perdida: o cuando el texto escrito es más oral que el audiovisual: el caso de Trainspotting
Zabalbeascoa Terran, Patrick
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
A través del estudio de la adaptación cinematográfica de la novela Trainspotting, se reflexiona sobre la diferencia entre calidad literaria y adecuación a la norma gramatical, por un lado, y entre convención artística y realidad sociolingüística, por otra. Una de las observaciones más interesantes realizadas es que la obra escrita puede llegar a reflejar rasgos extremos de oralidad, a veces con mayor precisión, o creatividad, según se mire, que la obra audiovisual, sobre todo la versión doblada. Se han contrastado los datos aportados por esta obra con otras, como A Clockwork Orange, en su versión escrita y audiovisual, que han arrojado resultados similares. Una de las razones que se barajan para explicar este fenómeno es que el espectador tiene un tiempo mucho más limitado para familiarizarse con una propuesta lingüística muy apartada del estándar, además de un perfil probablemente más amplio que el lector de la obra escrita.
2010-11-15T13:46:34Z
info:eu-repo/semantics/workingPaper
http://hdl.handle.net/10230/20022
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
oai:repositori.upf.edu:10230/357252020-05-19T10:24:38Zcom_10230_10com_10230_3col_10230_20017
A case study of the translation revisions (English-Spanish) in a professional setting
Andújar Moreno, Gemma
Espunya, Anna
Alsina i Keith, Victòria
Wirf Naro, Maria
This paper presents a study of the professional revisions performed on six books –three fiction works and three non-fiction (historical accounts)– translated from English into Spanish. The revisers’ tasks included copy-editing and stylistic editing as well as translation revision (Mossop 2007; Mossop 2008; Robert 2008). Our approach focuses on the divergences between a translation draft and the text’s final version amended by professional revisers prior to publishing. Our study sheds light on the intersection between the descriptive approach in translation product-oriented research and the prescriptive view of quality in the context of the editorial industry. For each revision file, 200 revisions were sampled from two book chapters. We classified all interventions. Since revisers deal with many levels of text composition simultaneously, revisions were categorised according to the language description level affected and according to the translation qualities that were improved by the revision.
Our analysis confirms the influence of the revisers’ tasks on the effects of translation laws (Toury 1995), as their focus is on curbing the effects of interference in translation and thus maximizing idiomaticity. Readability is also a concern for revisers, particularly in non-fiction, which highlights the relevance of the genre variable (fiction vs non-fiction).
2018
info:eu-repo/semantics/report
Espunya A, Alsina V, Andújar G, Wirf MNG. A case study of the translation revisions (English-Spanish) in a professional setting. 2018
http://hdl.handle.net/10230/35725
eng
info:eu-repo/grantAgreement/ES/1PE/FFI2013-42751-P
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons
Universitat Pompeu Fabra