2024-03-28T12:10:48Zhttp://oai-repositori.upf.edu/oai/requestoai:repositori.upf.edu:10230/163502017-03-27T09:12:49Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349oai:repositori.upf.edu:10230/212182020-03-11T11:25:45Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La lectura ciudadana
Cassany, Daniel
Reflexión sobre algunas de las prácticas letradas de lectura y mediación digital que todo ciudadano lleva a cabo en su vida cotidiana.
2008
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cassany D. La lectura ciudadana. En: La lectura en España: informe 2008. Madrid: Federación de gremios de editores de España, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Cedro, Observatorio de la lectura y el libro; 2008. p. 225–43.
978-84-89384-75-0
http://hdl.handle.net/10230/21218
spa
La lectura en España: informe 2008. Madrid: Federación de gremios de editores de España, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Cedro, Observatorio de la lectura y el libro; 2008. p. 225–43.
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aquest document està subjecte a una llicència de Creative Commons
Federación de gremios de editores de España... [et al.]
oai:repositori.upf.edu:10230/212962020-03-11T11:24:37Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Ensenyar llengües a l'època d'Internet
Cassany, Daniel
Internet també ens ha fet diferents, com a professors i aprenents —ens agradi o no. Gràcies a la informació, els recursos, els contactes i les activitats que aporta la xarxa ha canviat la nostra feina a l'aula. Repassem aquí aquests canvis, plantegem algunes de les qüestions més controvertides i hi busquem respostes reflexives, més enllà de les visions apocalíptiques o messiàniques i del proselitisme estèril.
2011
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cassany D. Ensenyar llengües a l'època d'Internet. A: La mirada experta: ensenyar i aprendre llengües. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament; 2011. p. 44-64.
http://hdl.handle.net/10230/21296
cat
La mirada experta: ensenyar i aprendre llengües. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament; 2011. p. 44-64.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament
oai:repositori.upf.edu:10230/213272020-03-11T11:26:00Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Aprendizaje cooperativo para ELE
Cassany, Daniel
Presentación sucinta para docentes de español como lengua extranjera del conjunto de propuestas metodológicas conocidas bajo la denominación aprendizaje cooperativo : origen, fundamentación, principales principios psicopedagógicos y algunas propuestas prácticas.
2004
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cassany D. Aprendizaje cooperativo para ELE. En: Actas del programa de formación para profesorado de español como lengua extranjera 2003-2004. Munich: Instituto Cervantes de Munich; 2004. p. 11–30.
http://hdl.handle.net/10230/21327
spa
Actas del programa de formación para profesorado de español como lengua extranjera 2003-2004. Munich: Instituto Cervantes de Munich; 2004. p. 11–30.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Instituto Cervantes. Reservados todos los derechos
Instituto Cervantes
oai:repositori.upf.edu:10230/224712021-07-12T10:28:04Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Análisis de la divulgación científica: modelo teórico y estrategias divulgativas
Cassany, Daniel
La exposición consta de cuatro partes: 1ª) justifica el interés de una aproximación discursiva a la DC (puntos de partida, tradiciones investigadoras, objetivos y metodología); 2ª) resume algunas concepciones sobre la DC y expone el modelo de recontextualización que proponemos; 3ª) comenta ejemplos divulgativos que justifican y matizan el modelo anterior, y 4ª) resume los hallazgos más importantes y esboza líneas futuras
2003
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cassany D. Análisis de la divulgación científica: modelo teórico y estrategias divulgativas. En: Texto, lingüística y cultura: comunicaciones seleccionadas. Osorno, Chile: Universidad de los Lagos; 2003. p. 57-80.
956-7533-64-4
http://hdl.handle.net/10230/22471
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons
Editorial Universidad de Los Lagos
oai:repositori.upf.edu:10230/224722020-03-11T11:26:32Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Una buena clase de lectura
Cassany, Daniel
2011
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cassany D. Una buena clase de lectura. En: Caballud, M (coord.). Plan de lectura del Gobierno de Aragón. Zaragoza: Gobierno de Aragón; 2011. p. 36–41.
http://hdl.handle.net/10230/22472
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Daniel Cassany
Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón
oai:repositori.upf.edu:10230/224732019-07-26T09:06:26Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Leer para Sophia
Cassany, Daniel
Leer para Sophia reúne algunos de mis trabajos más recientes sobre la lectura, desde perspectivas complementarias, teóricas y prácticas, destacando el tema de futuro de la lectura electrónica o en línea. El título de este volumen tiene un doble sentido: primero apela al significado griego del vocablo sophia (sabiduría), para iluminar uno de los propósitos esenciales de la lectura: aprender y comprender; luego quiere agradecer a la Universidad de Sophia en Tokio la oportunidad para publicar este volumen y para colaborar con el profesorado de este reconocida institución.
2009
info:eu-repo/semantics/book
Cassany D. Leer para Sophia. Tokio: Instituto Europeo, Universidad Sofía; 2009.
http://hdl.handle.net/10230/22473
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
© el autor
Universidad Sofía
oai:repositori.upf.edu:10230/234712018-01-24T08:08:04Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La modalidad y la evidencia en el discurso de especialidad
López Ferrero, Carmen
El objetivo del presente estudio es analizar recursos lingüísticos que caracterizan los discursos académicos, como un medio para proporcionar estrategias útiles a los aprendices de este tipo/nde textos. Los textos con fi nes académicos se caracterizan por presentar los conocimientos que un sujeto tiene en un saber, con distintos propósitos según el tipo de actividad académica (para aprobar en un examen, para hacerse un lugar en la comunidad científica, para defender una tesis, etc.). Nos centramos en este análisis en la forma como se comunica el conocimiento en dos situaciones académicas: en el contexto de aprendizaje de una materia y en el contexto de la comunidad científica./nDe este modo, podemos contrastar los recursos que emplean estudiantes de ciencias con los que emplean los expertos, e identificar qué elementos lingüísticos son necesarios para llegar a producir textos en el llamado “estilo científico”, el propio de la comunidad científica.
2005
info:eu-repo/semantics/bookPart
López Ferrero C. La modalidad y la evidencia en el discurso de especialidad. En: Torner S, Battaner P, editores. El Corpus PAAU 1992: estudios descriptivos, textos y vocabulario. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, p. 269-280. (Sèrie Monografies; no. 9)
978-84-934823-1-2
http://hdl.handle.net/10230/23471
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
© IULA. Carmen López Ferrero.
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/235532018-01-24T08:09:57Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Discurs i lexicografia: ALCOR. Una proposta d'aplicació per a la representació dels connectors reformulatius
Bach, Carme, 1971-
Fruit de la consideració que els treballs de recerca han de desembocar necessàriament en la construcció d’eines o de recursos que estiguin directament relacionats amb aplicacions lingüístiques, i del nostre interès inicial pels fenòmens lingüisticodiscursius, vam constatar que existia un gran distanciament entre els estudis sobre el discurs d’orientació teoricodescriptiva i els d’orientació aplicada, i vam plantejar-nos la possibilitat de proposar una aplicació que unís tots dos tipus d’estudi. L’interès per la lexicografia i pels connectors del discurs va fer centrar el nostre punt d’atenció en els diccionaris, en què s’observa un exemple clar de les dificultats d’accés a la informació lexicogràfica que configuren totes les peces lèxiques que són difícils de definir mitjançant la metallengua del contingut, bona part de les quals tenen una forta càrrega pragmàtica. El nostre interès per les peces lèxiques connectives va portar-nos a observar preliminarment que la majoria dels connectors utilitzats pels parlants del català no estaven descrits en les obres lexicogràfiques i que, si ho estaven, el seu tractament era asistemàtic i insuficient. El principal escull teòric i aplicat amb què es troben els lexicògrafs a l’hora de representar els connectors és l’aparent dispersió polisèmica d’aquestes peces lèxiques en el discurs en relació amb la possible variació funcional dins d’una mateixa unitat. Un segon problema és la dificultat per representar les relacions entre la multitud de formes lèxiques que poden expressar una mateixa funció semanticopragmàtica. L’article s’estructura en tres parts: en la primera analitzarem la informació sobre els connectors que es pot extreure de tres eines electròniques per al català. En la segona fonamentarem teòricament la proposta aplicada per a la representació dels connectors en els diccionaris i, finalment, en la tercera presentarem les decisions de disseny d’aquesta eina aplicada (ALCOR).
2004
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C. Discurs i lexicografia: ALCOR. Una proposta d'aplicació per a la representació dels connectors reformulatius. Dins: Cabré MT, Bach C (eds.) Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), 2004. p. 251-261. [Sèrie Monografies 7]. ISBN: 84-934349-5-7.
http://hdl.handle.net/10230/23553
cat
Cabré MT, Bach C (eds.) Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), 2004. p. 251-261. [Sèrie Monografies 7]
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/235792018-01-24T08:08:37Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Revisió crítica de les característiques del discurs especialitzat: el pes de la llei del mercat
Bach, Carme, 1971-
Martí, Jaume, 1943-
En aquest article pretenem mostrar, amb dades i arguments, de forma concisa i de la manera més precisa possible, que les característiques del discurs especialitzat no són només fruit de la voluntat dels autors de comunicar amb nitidesa uns coneixements especials, sinó que també són deutores de la confluència de molts factors socials de caire extern (extraprofessional). Si bé és cert que en l'elaboració d'aquest discurs hi tenen un pes important les exigències cognitives i la voluntat de comunicació, també ho és que hi influeixen decisivament altres factors, entre els quals destaca el sistema d'interessos que es genera en tota organització social.
2007
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C, Martí J. Revisió crítica de les característiques del discurs especialitzat: el pes de la llei del mercat. Dins: Lorente M, Estopà R, Freixa J, martí J, Tebé C, editors. Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré Castellví. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA); 2007. p. 179-195. ISBN 978-84-96742-06-2
http://hdl.handle.net/10230/23579
cat
Lorente M, Estopà R, Freixa J, martí J, Tebé C, editors. Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré Castellví. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA); 2007. p. 179-195
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/235802018-01-24T08:08:59Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La equivalencia parafrástica en los textos especializados en vista a la detección de información paralela
Bach, Carme, 1971-
Este informe pretende presentar un estado de la cuestión sobre la posibilidad de detectar información paralela en los textos de especialidad a partir de la equivalencia parafrástica marcada por los conectores reformulativos, vehiculadores de la reformulación discursiva.
2001
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach Martorell C. La equivalencia parafrástica en los textos especializados en vista a la detección de información paralela". Dins: Cabré MT, Feliu J., editors. La terminología científico-técnica. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), 2001. p. 217-26. ISBN: 84-477-0744-X.
http://hdl.handle.net/10230/23580
spa
Cabré MT, Feliu J., editors. La terminología científico-técnica. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), 2001. p. 217-26
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/236032018-01-24T08:04:10Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
¿Cómo transforma el Ipad las prácticas lectoras literarias?: un estudio etnográfico sobre los efectos del soporte digital en las experiencias de lectura infantil en el contexto familiar
Aliagas, Cristina
Margallo, Ana Maria
Los estudios sobre las prácticas lectoras de los niños en situación no escolar (Lankshear & Knobel 2003; Marsh 2006) confirman que, aunque la enseñanza de la lectura se sigue centrando en las habilidades lectoras en papel, muchos niños desde edades tempranas participan en un gran conjunto de prácticas sociales letradas y literarias en el mundo digital. Indudablemente, ésta es una tendencia que seguirá consolidándose, puesto que leer y escribir son actividades cada vez más mediadas por la tecnología. Por todo esto, las prácticas lectoras infantiles en soporte digital constituyen un tema de investigación de gran interés por su actualidad y por su relevancia desde un punto de vista antropológico y educativo. Desde los años 80, las prácticas letradas en el hogar constituyen un área de investigación bien establecida/nen la investigación sobre la literacidad infantil y, dentro de este campo, el evento de lectura compartida niño-adulto ha sido uno de los fenómenos más estudiados, sobre todo el denominado “lectura compartida de cuentos antes de ir a dormir” (bedtime stories, Heath 1983). Hoy día, las interacciones familiares alrededor de los libros ilustrados infantiles se están enriqueciendo con la lectura en pantalla y, por tanto, las experiencias literarias de los niños son cada vez más diversificadas, puesto que incorporan textos literarios en papel y en soporte digital. Aunque la emergencia de nuevos dispositivos electrónicos de lectura está teniendo un fuerte impacto en las concepciones y el uso de la literatura en el día a día de los niños, aún se sabe poco sobre el uso de estos dispositivos en el contexto familiar y sobre qué aportan a la experiencia literaria infantil. ¿Cómo son estas cada vez más frecuentes interacciones familiares alrededor de los libros ilustrados digitales? ¿Qué aportan los libros digitales a las experiencias literarias infantiles? En esta comunicación se abordan estas cuestiones desde tres estudios de caso recientes de familias españolas en las que los padres y los niños usan con frecuencia el dispositivo Ipad para jugar, leer o conectarse a Internet. Partiendo de una aproximación sociocultural al estudio de las prácticas digitales literarias emergentes en el caso de preescolares y niños de primaria, este estudio también se nutre de trabajos previos sobre los eventos de lectura alrededor de cuentos en papel (Heath 1983; Colomer 2010; Duran & Fittipaldi 2010) y sobre las prácticas literarias digitales en el hogar (Smith 2002; Marsh 2006; Kim & Anderson 2008; O´mara & Laidlaw 2011).
2014
info:eu-repo/semantics/bookPart
Margallo AM, Aliagas C. ¿Cómo transforma el Ipad las prácticas lectoras literarias?: un estudio etnográfico sobre los efectos del soporte digital en las experiencias de lectura infantil en el contexto familiar. En: Moscoso MF, editora. Etnografia de la socializacion en las familias. [sl]: Traficantes de sueños; 2014. p. 25-32.
http://hdl.handle.net/10230/23603
spa
Moscoso MF, editora. Etnografia de la socializacion en las familias. [sl]: Traficantes de sueños; 2014. p. 25-32.
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons
Traficantes de Sueños
oai:repositori.upf.edu:10230/236612021-04-15T10:07:46Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Idealización del discurso científico: concisión y precisión
Bach, Carme, 1971-
Martí, Jaume, 1943-
En este artículo se afirma que el discurso especializado no es tan preciso ni conciso como se postula normalmente y también se explican los mecanismos mediante los cuales los profesionales ponen el discurso al servicio de sus variados intereses sociales. Señalamos que el discurso especializado no tiene sólo la finalidad de comunicar el conocimiento de los expertos, sino que también pretende incrementar su prestigio social, así como proteger y consolidar la posición y las atribuciones de cada grupo profesional. Las funciones definidora, simbólica y discriminante de la lengua permiten, en la justa medida deseada, configurar el discurso al servicio de los intereses de los especialistas. En definitiva, concluimos que la transmisión de información exacta no es siempre una prioridad, que hay a menudo otros fines para el discurso especializado que lo condicionan decisivamente.
2008
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C, Martí, J. Idealización del discurso científico: concisión y precisión. En: Sánchez P, Pérez-Paredes P, Aguado P, Criado R, editors. Researching and teaching specialized languages: new contexts, new challenges. Murcia: Universidad de Murcia; 2008. p. 1-13.
http://hdl.handle.net/10230/23661
spa
Sánchez P, Pérez-Paredes P, Aguado P, Criado R, editors. Researching and teaching specialized languages: new contexts, new challenges. Murcia: Universidad de Murcia; 2008. p. 1-13
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universidad de Murcia
Universidad de Murcia
oai:repositori.upf.edu:10230/236822021-04-15T10:07:24Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Propuesta de evaluación y mejora de la competencia escrita de los textos académicos al final del Bachillerato
Atienza Cerezo, Encarna
En este artículo se presentan los resultados de una investigación que culminó en una tesis de doctorado (Atienza 2002). El estudio se centra en un tipo de texto concreto: el texto expositivo producido por el estudiante para demostrar su saber. Por lo tanto, la pregunta motriz fundamental de esta investigación es: ¿cómo se pueden evaluar los textos expositivos académicos en Enseñanza Secundaria?
2005
info:eu-repo/semantics/bookPart
Atienza E. Propuesta de evaluación y mejora de la competencia escrita de los textos académicos al final del Bachillerato. En: Battaner MP, Torner S, coordinadores. El corpus PAAU 1992: estudios descriptivos, textos y vocabulario. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2005. p. 281-295.
http://hdl.handle.net/10230/23682
spa
Battaner MP, Torner S, coordinadores. El corpus PAAU 1992: estudios descriptivos, textos y vocabulario. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2005. p. 281-295
info:eu-repo/semantics/openAccess
© IULA
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/236832021-04-15T10:07:34Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Las conjunciones paratácticas en el Corpus 92
López Ferrero, Carmen
Atienza Cerezo, Encarna
El proyecto Informatización y estudio del Corpus 92 (lengua escrita por aspirantes a estudios universitarios), dirigido por la Dra. Mª Paz Battaner, abrió una línea de investigación en 1994 en la Universitat Pompeu Fabra, centrada en la lengua española y el discurso académico. Se trata de un corpus de aprendizaje formado por setecientas cincuenta copias de exámenes de Selectividad (correspondiente a junio de 1992). Dicho corpus está formado por las pruebas escritas de las disciplinas académicas no lingüísticas de Selectividad, que proceden por igual de seis universidades españolas (Barcelona, Madrid, Murcia, Oviedo, Salamanca y Sevilla).
2006
info:eu-repo/semantics/bookPart
López Ferrero C, Atienza E. Las conjunciones paratácticas en el Corpus 92. En: Bernal E, DeCesaris JA, editoras. Palabra por palabra: estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2006. p. 147-160.
http://hdl.handle.net/10230/23683
spa
Bernal E, DeCesaris JA, editoras. Palabra por palabra: estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2006. p. 147-160
info:eu-repo/semantics/openAccess
© IULA
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/236842018-01-24T08:02:57Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
El uso de las cláusulas de relativo adjetivas
Atienza Cerezo, Encarna
Las cláusulas relativas adjetivas son un mecanismo gramatical que el escritor tiene a su disposición para vehicular la presentación, encadenamiento y jerarquización de la información a lo largo del texto. Sin embargo, la distinción entre cláusulas relativas adjetivas especificativas y explicativas es un terreno poco seguro. Los diversos criterios que se han empleado desde diferentes enfoques no acaban de ser del todo satisfactorios porque no responden a la pregunta de en qué medida y en qué circunstancias se utilizan concretamente en los textos cada tipo de cláusula relativa adjetiva (Martínez 1994).
2005
info:eu-repo/semantics/bookPart
Atienza E. El uso de las cláusulas de relativo adjetivas. En: Battaner MP, Torner S, coordinadores. El corpus PAAU 1992: estudios descriptivos, textos y vocabulario. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2005. p. 171-190.
http://hdl.handle.net/10230/23684
spa
Battaner MP, Torner S, coordinadores. El corpus PAAU 1992: estudios descriptivos, textos y vocabulario. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2005. p. 171-190
info:eu-repo/semantics/openAccess
© IULA
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/238102018-01-24T08:09:28Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Traducció i immigració: la formació de traductors i intèrprets, noves solucions per a noves realitats
Arumí, Mireia
Bestué Salinas, Carme
García Beyaert, Sofia
Gil Bardají, Anna
Minett-Wilkinson, Jacqueline
Olaciregui, Miren
Onos, Liudmila
Ruiz de Infante, Begoña
Ugarte Ballester, Xus
Vargas Urpi, Mireia
L’estudi que presentem té com a propòsit difondre els objectius, la metodologia i els principals resultats del projecte Traducció i immigració: la formació de traductors i intèrprets als serveis públics, noves solucions per a noves realitats, dut a terme pel grup MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) entre els anys 2009 i 2010. L’objectiu general d’aquest projecte ha estat recopilar i analitzar un corpus significatiu de dades empíriques sobre la situació de la traducció i interpretació als serveis públics a Catalunya des de la perspectiva dels tres agents que participen en la interacció comunicativa: a) els mediadors-traductors-intèrprets, b) els usuaris dels serveis públics, i c) els proveïdors directes d’aquests serveis. Les dades obtingudes –tant quantitatives com qualitatives– ens han permès no tan sols definir el perfil i la pràctica professional del traductor i intèrpret als serveis públics de Catalunya, sinó també obtenir una gran quantitat d’informació objectiva sobre les necessitats i les preferències dels usuaris i proveïdors dels serveis públics: amb quin tipus de dificultats comunicatives se solen enfrontar, quin tipus de mediació prefereixen uns i altres, quines són les llengües estrangeres més requerides, quines particularitats presenta cada àmbit d’actuació, etc.
2012
info:eu-repo/semantics/bookPart
Arumí M, Bestué Salinas C, García-Beyaert S, Gil-Bardají A, Minett-Wilkinson J, Olaciregui M, Onos L,; Ruiz de Infante B, Ugarte Ballester X, Vargas Urpi M. Traducció i immigració: la formació de traductors i intèrprets, noves solucions per a noves realitats. Dins: García, Magda (coord.). Recerca i Immigració IV. Convocatòria ARAFI-2008. 1 ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família; 2012. p. 157-183
http://hdl.handle.net/10230/23810
cat
García, Magda (coord.). Recerca i Immigració IV. Convocatòria ARAFI-2008. 1 ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família; 2012. p. 157-183
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Generalitat de Catalunya. Se'n permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre que se'n citi la procedència (autoria, títol, òrgan editor), i que no es faci amb fins comercials. No es permet la creació d’obres derivades sense autorització expressa dels autors i de l’editor
Generalitat de Catalunya
oai:repositori.upf.edu:10230/245772018-01-24T08:12:32Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
L’eScRipTuRA **en_línia** de l’AdOLesCeNT 2.0
Aliagas, Cristina
Sabem ben poc de les múltiples i diverses pràctiques de lectura i d'escriptura en les quals els joves participen diàriament, intensament, lliurament, al marge de l'institut, siguin en línia o fora de línia. Què fan els adolescents quan estan **connectats**? què hi aprenen sobre els textos, la lectura, l'escriptura i la comunicació? Què hi aprenen que sigui útil des del punt de vista acadèmic? Aquesta recerca parteix de les preguntes anteriors amb l'objectiu d'explorar l'impacte que les literacitats acadèmiques tenen a les xarxes socials dels adolescents, en concret al facebook i al bloc.
We know very little about the multiple reading and writing practices in which youth intensively and freely participate in their everyday life after high school, in online and offline contexts. What do teenagers do when they are **online**? What do they learn about texts, reading, writing and communicatin? In what sense is this informal learning relevant or meaningful for the academic learning inside the classrooms? This research starts with the above questions in order to explore the impact that academic literacies have on youth social networks, specifically on facebook and blogs.
2014
info:eu-repo/semantics/bookPart
Aliagas C. L’eScRipTuRA **en_línia** de l’AdOLesCeNT 2.0. In: Janeiro F, Jornet Somoza A, Saccone D, editors. Facing Humanities: current perspectives from young researchers. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Forma; 2014. p. 355-367. ISBN 978-84-695-9189-5
http://hdl.handle.net/10230/24577
cat
Facing Humanities: current perspectives from young researchers. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Forma; 2014. p. 355-367. ISBN 978-84-695-9189-5
info:eu-repo/grantAgreement/EC/FP7/246535
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
© These texts are owned by their respective authors and published under the following Creative commons License: Attribution-ShareAlike 3.0 Unported
Universitat Pompeu Fabra. Forma
oai:repositori.upf.edu:10230/246322018-01-24T08:03:45Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
El pronombre se en la gramática de español para extranjeros: entre el vocabulario y la gramática
Martín Peris, Ernesto
2006
info:eu-repo/semantics/bookPart
Martín Peris E. El pronombre se en la gramática de español para extranjeros: entre el vocabulario y la gramática. En: Bernal E, DeCesaris JA, editores. Palabra por palabra. Estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2006. p. 161-178.
http://hdl.handle.net/10230/24632
spa
Bernal E, DeCesaris JA, editores. Palabra por palabra. Estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2006. p. 161-178.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/246332018-01-24T08:04:05Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La autoevaluación: nuevas consideraciones sobre un viejo tema
Martín Peris, Ernesto
2008
info:eu-repo/semantics/bookPart
Martín Peris E. La autoevaluación: nuevas consideraciones sobre un viejo tema. En: Pastor Cesteros S, Roca Marín S, editores. La evaluación en el aprendizaje y la enseñanza del español como LE/ L2. Alicante: Universidad de Alicante; 2008. p. 27-44.
http://hdl.handle.net/10230/24633
spa
Pastor Cesteros S, Roca Marín S, editores. La evaluación en el aprendizaje y la enseñanza del español como LE/ L2. Alicante: Universidad de Alicante; 2008. p. 27-44
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universidad de Alicante
Universidad de Alicante
oai:repositori.upf.edu:10230/246342018-01-24T08:04:41Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La caracterización lingüística del discurso especializado
Cabré, M. Teresa (Maria Teresa), 1947-
Bach, Carme, 1971-
Castellà, Josep M.
Martí, Jaume, 1943-
Las teorías terminológicas tienden a evolucionar desde posiciones lexicalistas, basadas en la/ndescripción de las características de las piezas léxicas (términos) y su inserción en los códigos o/nlenguajes de especialidad, hasta posiciones discursivistas, que consideran que puede explicarse/nsatisfactoriamente la terminología dentro del marco comunicativo especializado. La presente/ncomunicación, que se enmarca en la Teoría Comunicativa de la Terminología, presenta algunos avances/nen el conocimiento de los aspectos lingüísticos del discurso especializado con relación al discurso/ncomún o general./nAunque los mencionados aspectos lingüísticos han sido ampliamente estudiados con/nanterioridad (Kocourek, Hoffmann, Lerat, entre otros), en esta comunicación se aporta un tratamiento/ndesde la lingüística de corpus. Los resultados obtenidos confirman o refutan los estudios anteriores, al/ntiempo que permiten aflorar nuevas características relevantes./nCreemos que nuestro estudio y sus resultados se encuentran en el camino que nos conducirá, por una/nparte, a una explicación profunda y más completa del discurso especializado mediante la hipotetización/nde las causas de las características lingüísticas halladas, y, por otra parte, a la elaboración de/nherramientas de identificación semiautomática de los discursos especializados.
Terminology theories tend to evolve from lexicalist positions, based on the description of the/nfeatures of lexical items (terms), and their insertion in specialized languages or codes, to discourse/npositions, that claim it is possible to satisfactorily account for terminology in a specialized/ncommunicative frame. This paper, following the Communicative Theory of Terminology, presents some/nadvances in the knowledge of the linguistics aspects of specialized discourse in relation to general or/ncommon discourse./nAlthough aforementioned linguistic aspects have been broadly studied (Kocourek, Hoffmann,/nLerat, among others), this paper brings an approach from corpus linguistics. Results confirm or refute/nformer studies, and allow new relevant features to appear./nIn our opinion, this study and its results seem to be the way that will take us, on one hand, to a/ndeeper and more rounded account of specialized discourse by investigating the causes of the linguistic/nfeatures obtained, and on the other hand, to the production of tools for semiautomatic identification of/nspecialized discourses.
2007
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cabré MT, Bach C, Castellà JM, Martí J. La caracterización lingüística del discurso especializado. En: Mairal R, et al.IRAL, R. et. al., editores. Aprendizaje de lenguas, uso del lenguaje y modelación cognitiva: perspectivas aplicadas entre disciplinas. Actas del XXIV Congreso Internacional de AESLA (Asociación Española de/nLingüística Aplicada). Madrid: UNED-AESLA; 2007. p. 851-57. ISBN 978-84-611-6897-2
http://hdl.handle.net/10230/24634
spa
Mairal R, et al.IRAL, R. et. al., editores. Aprendizaje de lenguas, uso del lenguaje y modelación cognitiva: perspectivas aplicadas entre disciplinas. Actas del XXIV Congreso Internacional de AESLA (Asociación Española de/nLingüística Aplicada). Madrid: UNED-AESLA; 2007. p. 851-57. ISBN 978-84-611-6897-2
info:eu-repo/semantics/openAccess
© UNED-AESLA
UNED-AESLA
oai:repositori.upf.edu:10230/247532021-04-15T10:07:56Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Sobre els models de llengua als mitjans de comunicació: una experiència didàctica
Costa Carreras, Joan
Aquest treball explica i valora una activitat sobre els conceptes de gramàtica normativa i de llengua estàndard que vam posar en pràctica en una sessió de tres hores, en el marc d’un postgrau, el curs 1999-2000. Després de reflexionar sobre la realitat d’un estàndard català, vam treballar, d’una banda, la diferència entre normativa i estàndard i, de l’altra, la diferència entre models de diferents diaris en català central.
2008
info:eu-repo/semantics/bookPart
Costa Carreras J. Sobre els models de llengua als mitjans de comunicació: una experiència didàctica. A: Baldaquí JM, editor. Ensenyament de la llengua i de la literatura, traducció i noves tecnologies. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; 2008. p. 189-202. ISBN 978-84-608-0751-3
http://hdl.handle.net/10230/24753
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
Universitat de València. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
oai:repositori.upf.edu:10230/250182018-01-24T08:12:01Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Créixer sans i forts en_línia: la lectura en pantalla a les aules de primària
Aliagas, Cristina
2013
info:eu-repo/semantics/bookPart
Aliagas C. Créixer sans i forts en_línia: la lectura en pantalla a les aules de primària. Dins: Baró M, Aliagas C, Gorchs G. Com crear un ambient lector a l'escola? Barcelona: Fundació Jaume Bofill; 2013. p. 17-31.
http://hdl.handle.net/10230/25018
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Cristina Aliagas. Fundació Jaume Bofill
Fundació Jaume Bofill
oai:repositori.upf.edu:10230/250672021-04-15T10:08:04Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
L'ensenyament de l'escriptura acadèmica: una proposta per a la universitat
Castellà, Josep M.
Cassany, Daniel
2006
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cassany D, Castellà JM. L'ensenyament de l'escriptura acadèmica: una proposta per a la universitat. Dins: DeCesaris, Janet; Bernal Gallen, Elisenda, editores. Palabra por palabra. Estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2006. p. 55-69.
http://hdl.handle.net/10230/25067
cat
DeCesaris, Janet; Bernal Gallen, Elisenda, editores. Palabra por palabra. Estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada; 2006. p. 55-69.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© IULA
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/256202023-12-04T14:20:04Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La pluriaccessibilitat com a eix de la lexicografia hipertextual
Bach, Carme, 1971-
Matamala, Anna
2004
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C, Matamala A. La Pluriaccessibilitat com a eix de la lexicografia hipertextual. A: Battaner P, DeCesaris J, editors. De Lexicografia: actes del I Symposium Internacional de Lexicografia (Barcelona, 16-18 de maig de 2002). Barcelona: PPU; 2004. p. 199-215.
http://hdl.handle.net/10230/25620
cat
Battaner P, DeCesaris J, editors. De Lexicografia: actes del I Symposium Internacional de Lexicografia (Barcelona, 16-18 de maig de 2002). Barcelona: PPU; 2004. p. 199-215.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
oai:repositori.upf.edu:10230/256212018-01-24T08:16:30Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Coherencia tipológica en los conectores reformulativos del catalán
Bach, Carme, 1971-
Los conecrores reformulativos son unidades especializadas en la reformulaci6n/ntextual que vehiculan la ac ci vidad mcradiscursiva y a su vez fac ili(/nan la inrcracci6n comunicariva coma o rganizadores texruales./nEn este trabajo propollcmos una tipologfa general valida pa ra este grupo/nde conecrorcs que descansa en una lll1ica base tipologizadora. Las clases establecidas/npresentan unas caracterfsricas defi nidas./nDemosrrar que ex isrc una coherencia cipol6gica en 105 conec[Qres reformuIativos/nes un paso necesario para la derivaci6n de aplicaciones lingiHsti cas.
2001
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C. Coherencia tipológica en los conectores reformulativos del catalán. En: De Bustos JJ, Charedau P, Alconchel JL, Iglesias S, López C, editors. Lengua, discurso, texto. Madrid: Visor Libros; 2001. p. 523-538.
http://hdl.handle.net/10230/25621
spa
De Bustos JJ, Charedau P, Alconchel JL, Iglesias S, López C, editors. Lengua, discurso, texto. Madrid: Visor libros; 2001. p. 523-538.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Visor Libros
Visor Libros
oai:repositori.upf.edu:10230/256222023-12-04T14:19:51Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Ambilic: el desambiguador lingüístico del corpus del IULA (UPF)
Bach, Carme, 1971-
Yzaguirre, Lluís de
Matamala, Anna
Castillo Igea, Núria
Ustrell Peñafiel, Eugènia
AMBILIC cs un programa de desambiguaci6n de base lexicomorfologiea para cl caSICllano/ny para cl cataln que se uliliza en la cadem' de IralamienlO del corpus tecnico del Inslilut/nUnivcrsitari de LingU[stica Aplicada (IULA) de la Universidad Pompeu Fabra (Bach e1/nal. 1997). Se aplica a ficheros que han sido analizados morfoltigicamente con cl programa/nPALIC (Dc Yzaguirre 2000a), con la finalidad de eliminar el maximo numero de ambiguedadcs/ncon reglas unicamente lingUIsticas. Los resultados demuesIran que AMBILlC rcduce/nlas ambiguedades de un 170% -porcenlaje inicial, si milar. v.g., al del frances (Tzoukermann/ny Radev 1996)- a un 110% aproximad"mente. Las que quedan despues de aplicar/nAMBILlC se resuelven medianle UII desambiguador estocaslico./nEn est<l comunicaci6n prelendemos prescntar de modo general cl funcionamiento interno/ndel programa de desambiguaci6n AMBILIC (segundo apaI1ado) y los tipos de reglas que/nuliliza (Iercer apaI1ado), aSI como posibles mejoras que nos planteamos de cara al fUluro/n(cuarIO apartado).
2001
info:eu-repo/semantics/bookPart
Yzaguierre LL, Bach C, Matamala A, Castillo N, Ustrell E. Ambilic: el desambiguador lingüístico del corpus del IULA (UPF). En: Muñoz A, coord. Trabajos en lingüística aplicada. Barcelona: Asociación Española de Lingüística Aplicada (AESLA); 2001. p. 473-480.
http://hdl.handle.net/10230/25622
spa
Muñoz A, coord. Trabajos en lingüística aplicada. Barcelona: Asociación Española de Lingüística Aplicada (AESLA); 2001. p. 473-480.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© AESLA
AESLA
oai:repositori.upf.edu:10230/256232018-01-24T08:16:57Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Reformular: una operació que depèn del sexe?
Bach, Carme, 1971-
1999
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C. Reformular: una operació que depèn del sexe? A: De Las Cuevas J, Fasla D, ed. Contribuciones al estudio de la lingüística aplicada. Tarragona: Asociación Española de Lingüística Aplicada (AESLA); 1999. p. 517-524.
http://hdl.handle.net/10230/25623
cat
De Las Cuevas J, Fasla D, ed. Contribuciones al estudio de la lingüística aplicada. Tarragona: Asociación Española de Lingüística Aplicada (AESLA); 1999. p. 517-524.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© AESLA
AESLA
oai:repositori.upf.edu:10230/256242018-01-24T08:17:00Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Mecanismos de reformulación parafrástica del catalán. Estudio de los conectores reformulativos parafrásticos és a dir (es decir), més ben dit/millor dit (mejor dicho) y dit d’una altra manera (dicho de otro modo)
Bach, Carme, 1971-
El estudio que presentamos ha surgido de nuestro interés por los fenómenos lingüisticodiscursivos y se inscribe dentro de un conjunto de estudios que se estan IIevando/na cabo en este momento sobre el análisis del discurso y concretamente, sobre/nlos conectores./nConsideramos que es necesario estudiar estos elementos cómo unidades léxicas/nde las que podemos describir, ademas de su funcionamiento. sus características morfológicas, sintácticas y semánticas. Un estudio detallado de estos elementos permitirá/ncrear aplicaciones lingüísticas más allá de la teoría y la descripción.
2000
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C. Mecanismos de reformulación parafrástica del catalán. Estudio de los conectores reformulativos parafrásticos és a dir (es decir), més ben dit/millor dit (mejor dicho) y dit d’una altra manera (dicho de otro modo). En: Ruiz De Mendoza F, coordinador. Panorama actual de la lingüística aplicada: conocimiento, procesamiento y uso del lenguaje. Logroño: Universidad de La Rioja; 2000. p. 41-51.
http://hdl.handle.net/10230/25624
spa
Ruiz De Mendoza F, coordinador. Panorama actual de la lingüística aplicada: conocimiento, procesamiento y uso del lenguaje. Logroño: Universidad de La Rioja; 2000. p. 41-51.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Francisco José Ruiz de Mendoza/n© AESLA
Universidad de La Rioja
oai:repositori.upf.edu:10230/256852021-06-17T09:23:29Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La Variación denominativo-conceptual en la traducción científico-técnica: el papel de la reformulación
Bach, Carme, 1971-
Suárez de la Torre, Mercedes
2002
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C, Suárez M. La Variación denominativo-conceptual en la traducción científico-técnica: el papel de la reformulación. En: Chabás J, Gaser R, Rey J, editors. Translating Science. Proceedings 2nd International Conference on Specialized Translation. Barcelona: PPU; 2002. p. 119-127.
http://hdl.handle.net/10230/25685
spa
Chabás J, Gaser R, Rey J, editors. Translating Science. Proceedings 2nd International Conference on Specialized Translation. Barcelona: PPU; 2002. p. 119-127.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© dels textos, els autors/n© Universitat Pompeu Fabra
Promociones y Publicaciones Universitarias
oai:repositori.upf.edu:10230/258892019-07-24T09:55:35Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Enganxats al riure ;): una mirada antropològica a l'humor en l'escriptura social entre adolescents
Aliagas, Cristina
2013
info:eu-repo/semantics/bookPart
Aliagas C. Enganxats al riure ;): una mirada antropològica a l'humor en l'escriptura social entre adolescents. Dins: Auseller J, Ballespí M, editors. Ha, ha, ha!...Teatre infantil i humor: IV Simposi sobre teartre infantil i juvenil. Lleida: Punctum; 2013. p. 61-81.
http://hdl.handle.net/10230/25889
cat
Auseller J, Ballespí M, editors. Ha, ha, ha!...Teatre infantil i humor: IV Simposi sobre teartre infantil i juvenil. Lleida: Punctum; 2013. p. 61-81.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© 2013, dels textos, els autors/n© 2013, d’aquesta edició, Punctum & Grup de Recerca en Arts Escèniques (UAB)
Punctum
oai:repositori.upf.edu:10230/260542018-01-24T08:09:11Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La Norma sintàctica del català segons Pompeu Fabra
Costa Carreras, Joan
Basat en la tesi doctoral «Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)», defensada el novembre de 2005 a la Universitat de Girona.
2009
info:eu-repo/semantics/book
Costa Carreras J. La Norma sintàctica del català segons Pompeu Fabra. München: Peniope, 2009. (Études linguistiques : Linguistische Studien Band; 2).
http://hdl.handle.net/10230/26054
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Peniope - verlag anja urbanek.
Peniope
oai:repositori.upf.edu:10230/271502018-01-24T08:25:57Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La construcció de les identitats lectores adolescents: una interpretació sociocultural del cas de l’Arnau
Aliagas, Cristina
2010
info:eu-repo/semantics/bookPart
Aliagas C. La construcció de les identitats lectores adolescents: una interpretació sociocultural del cas de l’Arnau. Dins: Guash O, Milian M, editors. L’educació lingüística i literària en entorns multilingües. Recerca per a nous contextos. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. 2010; p. 35-45.
http://hdl.handle.net/10230/27150
cat
Guash O, Milian M, editors. L’educació lingüística i literària en entorns multilingües. Recerca per a nous contextos. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. 2010; p. 35-45.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
oai:repositori.upf.edu:10230/272062019-07-24T09:57:22Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Las entradas representativas
Atienza Cerezo, Encarna
Battaner, María Paz
2011
info:eu-repo/semantics/bookPart
Atienza E, Battaner MP. Las entradas representativas. En: San Vicente F, Garriga Escribano C, Lombardini HE, coordinadores. Ideolex: estudios de lexicografía e ideología. Monza: Polimetrica; 2011. p. 153-66.
http://hdl.handle.net/10230/27206
spa
En: San Vicente F, Garriga Escribano C, Lombardini HE, coordinadores. Ideolex: estudios de lexicografía e ideología. Monza: Polimetrica; 2011. p. 153-66.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Polimetrica
Polimetrica
oai:repositori.upf.edu:10230/274372018-12-19T17:17:58Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general
Montoya Abat, Brauli, 1956-
Costa Carreras, Joan
Melià Seguí, Joan
Xarxa Vives d'Universitats
El document que ara es presenta intenta donar resposta a la referida necessitat de les nostres societats i de les empreses i administracions que hi actuen. Es tracta d’un conjunt de reflexions i recomanacions que, a/npartir de les varietats i les solucions lingüístiques més generals, tenen com a objectiu facilitar la redacció d’una sola versió acceptable per a tots els usuaris. No es tracta ara de substituir les guies d’estil ni els manuals de/nreferència, sinó d’oferir els mínims comuns al domini lingüístic per a aconseguir un model de llengua neutre facilitador, en determinats casos, d’una única versió lingüística. Els professionals que participen en l’elaboració de/ntextos destinats a usuaris de qualsevol territori haurien de tenir en compte, Criteris lingüístics 8 per a textos corporatius de difusió general en la mesura del possible i amb el màxim respecte als criteris o al llibre d’estil de l’empresa o institució per a la qual creen el text, les presents recomanacions i el sentit que tenen.
2014
info:eu-repo/semantics/book
Montoya B, Costa J, Melià J. Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general. [Castelló de la Plana]: Xarxa Vives d'Universitats; 2014. 78 p.
http://hdl.handle.net/10230/27437
cat
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
info:eu-repo/semantics/openAccess
Document subjecte a una llicència Creative Commons
Xarxa Vives d'Universitats
oai:repositori.upf.edu:10230/274522021-06-17T09:23:42Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Equivalencia conceptual y reformulación parafrástica en terminología
Bach, Carme, 1971-
Freixa, Judit
Suárez de la Torre, Mercedes
2003
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C, Freixa J, Suárez M. Equivalencia conceptual y reformulación parafrástica en terminología. Dins: Correia M, ed. Terminología e indústrias da língua: atas do VII Simpósio Ibero-Americano de Terminologia. Lisboa : ILTEC - Instituto de Linguistica Teórica e Computacional; 2003. p. 173-184.
http://hdl.handle.net/10230/27452
spa
Correia M, ed. Terminología e indústrias da língua: atas do VII Simpósio Ibero-Americano de Terminologia. Lisboa : ILTEC - Instituto de Linguistica Teórica e Computacional, 2003. p. 173-184.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© ILTEC - Instituto de Linguistica Teórica e Computacional
ILTEC - Instituto de Linguistica Teórica e Computacional
oai:repositori.upf.edu:10230/326732018-10-11T01:30:28Zcom_10230_5542com_10230_6161col_10230_8581col_10230_16349
Conceptual versus referential affordance in concept composition
McNally, Louise, 1965-
Boleda, Gemma
One of the defining traits of language is its capacity to mediate between concepts in our mind, which encapsulate generalizations, and the things they refer to in a given communicative act, with all their idiosyncratic properties. This article examines precisely this interplay between conceptual and referential aspects of meaning, and proposes that concept composition (or concept combination, a term more commonly used in Psychology) exploits both: Conceptually afforded composition is at play when a modifier and its head fit as could be expected given the properties of the two concepts involved, whereas in referentially afforded composition the result of the composition depends on specific, independently available properties of the referent. For instance, red box tends to be applied to boxes whose surface is red, but, given the appropriate context, it can also be applied to e.g. a brown box that contains red objects. We support our proposal with data from nominal modification, and explore a way to formally distinguish the two kinds of composition and integrate them into a more general framework for semantic analysis. Along the way, we recover the classically Fregean notion of sense as including conceptual information, and show the potential of distributional semantics, a framework that has become very influential in Cognitive Science and Computational Linguistics, to address research questions from a theoretical linguistic perspective.
2017
info:eu-repo/semantics/bookPart
McNally L, Boleda G. Conceptual versus referential affordance in concept composition. In: Winter YA, Hampton J (eds.). Compositionality and Concepts in Linguistics and Psychology. Berlin: Springer; 2017, p. 245-67. DOI: 10.1007/978-3-319-45977-6_10
http://hdl.handle.net/10230/32673
eng
Winter YA, Hampton J (eds.). Compositionality and Concepts in Linguistics and Psychology. Berlin: Springer; 2017, p. 245-67. DOI: 10.1007/978-3-319-45977-6_10
info:eu-repo/grantAgreement/EC/H2020/715154
info:eu-repo/grantAgreement/ES/3PN/FFI2010-15006
info:eu-repo/grantAgreement/ES/3PN/FFI2010-09464-E
info:eu-repo/grantAgreement/ES/1PE/FFI2016-76045-P
info:eu-repo/grantAgreement/EC/H2020/655577
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0
info:eu-repo/semantics/openAccess
This chapter is licensed under the terms of the Creative Commons Attribution 4.0 International License
Springer
oai:repositori.upf.edu:10230/328562017-10-26T15:52:58Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Schooled literacy in teenagers online writing
Aliagas, Cristina
2015
info:eu-repo/semantics/bookPart
Aliagas C. Schooled literacy in teenagers online writing. In: Plane S, Bazerman C, Rondelli F, Donahue C, Applebee AN, Boré C, Carlino P, Marquilló Larruy M, Rogers P, Russell D, editors. Research on writing: multiple perspectives. international exchanges on the study of writing. Fort Collins, Colorado: The WAC Clearinghouse and CREM, [2015]. p. 123-43. Available at: https://wac.colostate.edu/books/wrab2014/
http://hdl.handle.net/10230/32856
eng
Plane S, Bazerman C, Rondelli F, Donahue C, Applebee AN, Boré C, Carlino P, Marquilló Larruy M, Rogers P, Russell D, editors. Research on writing: multiple perspectives. international exchanges on the study of writing. Fort Collins, Colorado: The WAC Clearinghouse and CREM, [2015]. p. 123-43.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
© 2017 by Sylvie Plane, Charles Bazerman, Fabienne Rondelli, Christiane Donahue, Arthur N. Applebee, Catherine Boré, Paula Carlino, Martine Marquilló Larruy, Paul Rogers, and David Russell. This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
The WAC Clearinghouse and CREM
oai:repositori.upf.edu:10230/330302018-01-24T08:04:39Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Las Mentorías entre iguales para el aprendizaje de la escritura académica: una experiencia en la Universidad Pompeu Fabra en Barcelona
Aliagas, Cristina
Castellà, Josep M.
El objetivo de este capítulo de libro es describir una experiencia de mentorías
implementada en la Facultad de Humanidades de la Universidad Pompeu
Fabra de Barcelona desde el curso académico 2010-11. La Mentoría para la
Escritura Académica es un sistema de tutorización entre iguales en el que
estudiantes con experiencia de la Licenciatura en Humanidades atienden y
guían a estudiantes de la misma licenciatura que desean mejorar o perfeccionar
su competencia en escritura académica en lengua catalana y/o castellana.
En este capítulo presentamos las bases teóricas sobre el aprendizaje entre
iguales y la alfabetización académica que nutren el programa, así como los
objetivos del proyecto, las características organizativas y los instrumentos
de evaluación proactiva de la experiencia.
2015
info:eu-repo/semantics/bookPart
Aliagas C, Castellà JM. Las mentorías entre iguales para el aprendizaje de la escritura académica: una experiencia en la Universidad Pompeu Fabra en Barcelona. En: Bañales G, Vega N, Castelló M. Enseñar a leer y a escribir en la educación superior: manual de buenas prácticas basadas en la investigación. Mexico: Editorial Universidad Autónoma de Tamaulipas; 2015. p. 283-313.
9786078097081
http://hdl.handle.net/10230/33030
spa
Bañales G, Vega N, Castelló M. Enseñar a leer y a escribir en la educación superior: manual de buenas prácticas basadas en la investigación. Mexico: Editorial Universidad Autónoma de Tamaulipas; 2015. p. 283-313.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Asesoría en Tecnologías y Gestión Educativa, S.A. de C.V. Magdalena 211, Colonia Del Valle, C.P. 03100, Delegación Benito Juárez, Ciudad de México, Tel. +52 (55) 1087-8400 <www.fundacion-sm.org.mx>. Esta obra forma parte de la Colección Lenguaje, Educación e Innovación (LEI). El contenido literario de la presente obra es de acceso libre y podrá ser reproducido sin restricción alguna respetando los derechos morales de autor.
Asesoría en Tecnologías y Gestión Educativa
oai:repositori.upf.edu:10230/331332018-01-24T08:36:52Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Les Llengües en l'educació: el plurilingüisme i la internacionalització
Pérez Vidal, Carmen
Lorenzo, Neus
Trenchs i Parera, Mireia
2016
info:eu-repo/semantics/bookPart
Pérez-Vidal C, Lorenzo N, Trenchs M. Les Llengües en l'educació: el plurilingüisme i la internacionalització. A: Vilalta JM, director. Reptes de l'educació a Catalunya: Anuari 2015. Barcelona: Fundació Jaume Bofill; 2016. p. 139-97.
http://hdl.handle.net/10230/33133
cat
Vilalta JM, director. Reptes de l'educació a Catalunya: Anuari 2015. Barcelona: Fundació Jaume Bofill; 2016. p. 139-97.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aquesta obra està subjecta a la llicència Creative Commons de
Reconeixement-NoComercialSenseObraDerivada (by-ncnd). Es permet la reproducció, distribució i comunicació pública de l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria. No es permet l'ús comercial de l'obra ni la generació d'obres derivades.
Fundació Jaume Bofill
oai:repositori.upf.edu:10230/335222018-01-24T08:08:30Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Universals of editing and translation
Bisiada, Mario
It has been claimed that translation universals are really “mediation universals” (Chesterman 2004; Ulrych & Murphy 2008), pertaining to the more general cognitive activity of mediating a text rather than specifically translating it. Among those linguistic activities that share the alleged mediation effect with translating are editing and revising. In this chapter, I critically examine the theory of “mediation universals” by comparing unedited translations with edited translations and with edited non-translations. The focus is on explicitation, normalisation/conservatism and simplification. The operationalisations are partly adopted from a similar study on English by Kruger (2012), which the present study seeks to replicate for German management and business articles. The results do not support the notion of mediation universals for the present corpus but rather show that
translated texts are recognisable as such even after the editing process. Editorial influence on translated language in this genre is shown to be strongest in terms of sentence length and lexical diversity, where unedited and edited translations differ significantly from each other. Here, editors approximate the language to that
of the non-translations, though the unedited translations have a greater average sentence length than the non-translations. That finding does not support the usual observation that translated texts have shorter sentences than non-translations, but highlights the importance of studying editorial influence in translation. That translations
are hybrid texts, influenced by many agents other than the translator is now trivial knowledge. Yet corpus research in translation studies still relies mainly on published translations. The findings in this chapter argue for including unedited manuscripts in corpus-based studies of translated language to avoid missing phenomena of translated language that may be removed at the editing stage and to be able to differentiate which features really pertain to the translation act and which are affected by editorial influence.
2017
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bisiada Mario. Universals of editing and translation. In: Silvia Hansen-Schirra S, Czulo O, Hofmann S, editors. Empirical modelling of translation and interpreting. Berlin: Language Science Press; 2017. p. 241−75. DOI:10.5281/zenodo.1090972.
978-3-96110-024-8
http://hdl.handle.net/10230/33522
eng
Silvia Hansen-Schirra S, Czulo O, Hofmann S, editors. Empirical modelling of translation and interpreting. Berlin: Language Science Press; 2017. p. 241−75. DOI:10.5281/zenodo.1090972.
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aquest capítol està subjecte a una llicència Creative Commons
Language Science Press
oai:repositori.upf.edu:10230/344482018-04-26T10:34:44Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Norma lingüística i norma terminològica: divergència i coherència
Cabré, M. Teresa (Maria Teresa), 1947-
2016
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cabré Castellví MT. Norma lingüística i norma terminològica: divergència i coherència. Dins: Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 1. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 285-291.
http://hdl.handle.net/10230/34448
cat
Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 1. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 285-291.
info:eu-repo/semantics/openAccess
Publicacions Universitat Rovira i Virgili
oai:repositori.upf.edu:10230/344492018-04-26T10:43:48Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Les geminacions a l’estàndard oral
Yzaguirre, Lluís de
2016
info:eu-repo/semantics/bookPart
de Yzaguirre i Maura, L. Les geminacions a l’estàndard oral. Dins: Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 1. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 345-52.
http://hdl.handle.net/10230/34449
cat
Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 1. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 345-52.
info:eu-repo/semantics/openAccess
Publicacions Universitat Rovira i Virgili
oai:repositori.upf.edu:10230/344502018-04-26T10:49:24Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La fraseologia interferida: primera aproximació als factors interns de la interferència
Lorente, Mercè
2016
info:eu-repo/semantics/bookPart
Lorente Casafont M. La fraseologia interferida: primera aproximació als factors interns de la interferència. Dins: Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 2. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 111-20.
http://hdl.handle.net/10230/34450
cat
Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 2. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 111-20.
info:eu-repo/semantics/openAccess
Publicacions Universitat Rovira i Virgili
oai:repositori.upf.edu:10230/344812018-04-27T01:31:02Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Les oracions condicionals en llengua de signes catalana
Quer, Josep, 1965-
2016
info:eu-repo/semantics/bookPart
Quer, J. Les oracions condicionals en llengua de signes catalana. Dins: Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 2. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 121-28.
http://hdl.handle.net/10230/34481
cat
Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 2. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 121-28.
info:eu-repo/semantics/openAccess
Publicacions Universitat Rovira i Virgili
oai:repositori.upf.edu:10230/344822018-04-27T01:31:03Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Tke Knack and How to Get It, d’Ann Jellicoe, en el teatre català de postguerra
Gallén, Enric
2016
info:eu-repo/semantics/bookPart
Gallén E. Tke Knack and How to Get It, d’Ann Jellicoe, en el teatre català de postguerra. Dins: Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 2. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 159-66.
http://hdl.handle.net/10230/34482
cat
Pradilla MA, editor. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell: volum 2. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili; 2016. p. 159-66.
info:eu-repo/semantics/openAccess
Publicacions Universitat Rovira i Virgili
oai:repositori.upf.edu:10230/354112019-07-24T09:59:05Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Redes sociales para leer y escribir
Cassany, Daniel
Dentro del marco de los Nuevos Estudios de Literacidad, exploramos la utilización de varios tipos de redes sociales en contextos formales de enseñanza superior, para fomentar el aprendizaje de la lectura y la escritura en un contexto decididamente Web 2.0. Primero situamos a las redes sociales en el marco del aula actual, describimos sus rasgos y enumeramos sus principales tipos. También revisamos críticamente los estudios recientes que abordan este fenómeno desde varias disciplinas (Pedagogía y Tecnología, Alfabetización, Enseñanza de L2).
A continuación documentamos y analizamos varias experiencias de uso de redes sociales en materias y grados diversos, a partir de la observación en línea, la captura de pantallas y el análisis de corpus de escritos1. Presentamos experiencias de creación de grupos de apoyo en Facebook para resolver las dudas de clase, hasta tareas formales y cooperativas de publicación de galerías de fotos o listas de vínculos, con valoraciones críticas sobre su calidad, procedencia, canal, etc.
Los resultados de este análisis aportan datos sugerentes sobre las prácticas multimodales y sociales de lectura y escritura en estos contextos como: a) la satisfacción notable de estudiantes y profesorado; b) las fuertes restricciones a la interacción impuestas por la interfaz y otros rasgos técnicos de los espacios digitales, o c) buenas y malas prácticas de interacción en línea.
Acabamos con unas orientaciones pedagógicas para los docentes que quieran iniciarse en esta cuestión emergente.
2015
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cassany D. Redes sociales para leer y escribir. En: Bañales G, Vega N, Castelló M. Enseñar a leer y a escribir en la educación superior: manual de buenas prácticas basadas en la investigación. Mexico: Editorial Universidad Autónoma de Tamaulipas; 2015. p. 187-208.
http://hdl.handle.net/10230/35411
spa
Bañales G, Vega N, Castelló M. Enseñar a leer y a escribir en la educación superior: manual de buenas prácticas basadas en la investigación. Mexico: Editorial Universidad Autónoma de Tamaulipas; 2015. p. 187-208.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Asesoría en Tecnologías y Gestión Educativa, S.A. de C.V. Magdalena 211, Colonia Del Valle, C.P. 03100, Delegación Benito Juárez, Ciudad de México, Tel. +52 (55) 1087-8400 <www.fundacion-sm.org.mx>. Esta obra forma parte de la Colección Lenguaje, Educación e Innovación (LEI). El contenido literario de la presente obra es de acceso libre y podrá ser reproducido sin restricción alguna respetando los derechos morales de autor.
Editorial Universidad Autónoma de Tamaulipas
oai:repositori.upf.edu:10230/417252019-06-12T07:16:53Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Estudio de la calidad del texto en producciones escritas de relato en pasado a partir del análisis de la fluidez y la diversidad léxicas: a propósito de la eficacia de los cursos generales en las destrezas específicas
Lucha Cuadros, Rosa Maria
Díaz Rodríguez, Lourdes, 1964-
El objetivo del presente estudio es mostrar, a partir del análisis de la fluidez y la diversidad léxicas, si se ha producido mejoría en la calidad del texto en producciones escritas de relato en pasado realizadas por estudiantes de ELE de nivel B1 (según el MCER) tras un período de enseñanza de 120 h de un curso de español general en un contexto de educación formal (EOI), de inmersión y multilingüe, no enfocado en una destreza específica. Para ello, los estudiantes escribieron, inicialmente, un texto que consistía en continuar la historia a partir de una frase inicial que obligaba explícitamente a elaborar un relato en pasado. El contexto en el que se desarrolló la prueba fue el del aula y los alumnos dispusieron de 30 minutos para su realización. Esa prueba, que llamamos prueba uno, al inicio del curso, se planteó como una evaluación de diagnóstico, mientras que la posterior, que llamamos prueba dos, al finalizar el curso, se programó como una evaluación de aprovechamiento. Dos pruebas y dos momentos.
2018
info:eu-repo/semantics/bookPart
Lucha R, Díaz L. Estudio de la calidad del texto en producciones escritas de relato en pasado a partir del análisis de la fluidez y la diversidad léxicas: a propósito de la eficacia de los cursos generales en las destrezas específicas. En: Balsameda Maestu E, García Andreva F, Martínez López M, editores. Panhispanismo y variedades en la enseñanza del español L2-LE. Madrid: Asociación para la Enseñanza del Español como Lengua Extranjera, Fundación San Millán de la Cogolla; 2017. p. 501-10.
978-84-697-5317-0
http://hdl.handle.net/10230/41725
spa
Panhispanismo y variedades en la enseñanza del español L2-LE. Madrid: Asociación para la Enseñanza del Español como Lengua Extranjera, Fundación San Millán de la Cogolla; 2017. p. 501-10.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© de la edición: Enrique Balmaseda Maestu, Fernando García Andreva y Maribel Martínez López
© de los textos: sus firmantes
Asociación para la enseñanza del español como lengua extranjera (ASELE)
oai:repositori.upf.edu:10230/417272019-06-08T01:31:04Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Simbiosis de dos culturas
Estelrich i Arce, Maria del Pilar
This presentation focuses upon the multicultural and multilingual context in which the German-speaking Austro-Hungarian writer Joseph Roth (1894-1939) grew up and it also relates his only partially- assumed identity as a Jew in a milieu that clearly favoured other ethnic and religious groups with the way in which he developed as an author. Throughout his career as a soon-to-be celebrated journalist and writer of fiction, Roth tried to harmonise his longing for his Jewish background with his profound interest in German and French culture and for both Socialism and Catholicism, together with pro-Habsburgic legitimism in his later years, while keeping a keen, objective and well-informed eye on European politics and society. He consistently fought for a tolerant, cosmopolitan Europe where cultural and ethnic diversity would be viewed as an improvement, thus battling against the trends current in his lifetime. His continuous efforts to bring together mutually-excluding elements, in an attempt to achieve a harmonious, multicultural identity, without doubt provide one of the clues to his markedly conflict-burdened existence.
2008
info:eu-repo/semantics/bookPart
Estelrich Arce P. Simbiosis de dos culturas. In: Wentzlaff-Eggebert C, editor. El Proyecto de una identidad europea: conceptos de la identidad cultural. Köln: Universität zu Köln; 2008. p. 144-64. (Kölner Beiträge zur Lateinamerika-Forschung; 7).
1438-6887
http://hdl.handle.net/10230/41727
spa
Wentzlaff-Eggebert C, editor. El Proyecto de una identidad europea: conceptos de la identidad cultural. Köln: Universität zu Köln; 2008. p. 144-64. (Kölner Beiträge zur Lateinamerika-Forschung; 7).
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Universität zu Köln
Universität zu Köln
oai:repositori.upf.edu:10230/421622020-03-11T11:27:38Zcom_10230_5542com_10230_6161col_10230_8581col_10230_16349
Sign languages as resilient endangered languages
Barberà, Gemma
Cedillo, Pepita, 1964-
Frigola, Santiago
Gelpí Arroyo, Cristina
Quer, Josep, 1965-
Sánchez Amat, Jordina
In this contribution we review and assess the specificities of vitality and revitalization of sign languages in a context of atypical endangerment. The contribution focuses on concrete examples of revitalization measures, both implemented and not yet implemented, based on the Catalan Sign Language (LSC) community context, such as the important role of language documentation, the reasons of the precarious situation in education and a proposal to establish an inclusive educational model, and finally the potential of an open learning resource offering greater access to sign language education.
2019
info:eu-repo/semantics/bookPart
Barberà G, Cedillo P, Frigola S, Gelpí C, Quer J, Sánchez Amat J. Sign languages as resilient endangered languages. A: Barrieras M, Ferrerós C, edició a cura de. Transmissions: estudis sobre la transmissió lingüística. Vic: Eumo; 2019. p. 79-100.
http://hdl.handle.net/10230/42162
eng
Barrieras M, Ferrerós C, edició a cura de. Transmissions: estudis sobre la transmissió lingüística. Vic: Eumo; 2019. p. 79-100.
info:eu-repo/grantAgreement/EC/H2020/693349
info:eu-repo/grantAgreement/ES/1PE/FFI2015-68594-P
info:eu-repo/semantics/openAccess
© 2019, els autors respectius
Eumo Editorial
oai:repositori.upf.edu:10230/425572019-10-31T02:30:47Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Evaluar como un acto de comunicación
Atienza Cerezo, Encarna
Evaluar es una acción que se hace constantemente en la vida cotidiana de forma más o menos efectiva; sin embargo, cuando esa acción la llevamos al aula, las dudas surgen por doquier. Evaluar es una actividad que forma parte del quehacer docente; pero la realidad es que la conceptualización de la evaluación de los aprendizajes suele estar invisibilizada cuando no resulta dispar dentro de un mismo equipo docente. Tal disparidad corresponde a diferentes concepciones de evaluación. Lo cierto es que debería haber una coherencia entre el modo de entender la enseñanza, la manera de entender el aprendizaje y el modo de entender la evaluación en función de variables diversas: cuándo se evalúa, quién evalúa, con qué se evalúa, en referencia a qué se evalúa, etc. En este artículo nos centramos en la evaluación de la competencia discursiva como una actividad más de aprendizaje, cuyos criterios surgen de la comunicación y negociación en clase. Es la evaluación para el aprendizaje, la evaluación que forma e informa, la evaluación que no es equivalente a examen ni a una calificación, siguiendo las directrices marcadas desde la teoría sociocultural del aprendizaje y llevada a cabo, en su aplicabilidad, sobre todo por la pedagogía francesa (Grupo EVA, 1991; Veslin et al., 1988; Weiss, 1990; Nunziati, 1990, entre otros).
2018
info:eu-repo/semantics/bookPart
Atienza Cerezo E. Evaluar como un acto de comunicación. En: Cea Álvarez AM, Pazos-Justo C, Otero Doval H, Lloret Cantero J, Moreda Leirado M, Dono López P, organizadores. Investigaciones e innovación en la enseñanza de ELE: avances y desafíos. Ribeirão: Edições Húmus; 2018. p.95-111.
http://hdl.handle.net/10230/42557
spa
Investigaciones e innovación en la enseñanza de ELE: avances y desafíos. Ribeirão: Edições Húmus; 2018. p.95-111.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Edições Húmus, 2018 e autora
Edições Húmus
oai:repositori.upf.edu:10230/445832020-05-21T10:56:09Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Manual de traducció anglès-català
Ainaud, Jordi
Espunya, Anna
Pujol, Dídac
Adreçat especialment a professors, estudiants i professionals de la traducció i la interpretació, de filologia, de gramàtica comparada, de serveis lingüístics i, en general, de les ciències del llenguatge, aquest manual exposa amb un estil clar, amè i rigorós els aspectes implicats en la traducció: lingüístics (gramaticals i discursius), lèxics, estilístics, culturals i pragmàtics, professionals, etc. El Manual de traducció anglès-català tracta els conceptes teòrics i metodològics de manera exhaustiva (resumits sovint en quadres), amb nombrosos exemples il·lustratius i mostres de textos reals pertanyents a camps diversos: ciència, tècnica, economia, dret, publicitat, premsa, cinema, cançó, novel·la, poesia, etc. Inclou, d’altra banda, blocs d’exercicis pràctics amb el corresponent solucionari al final de cada capítol, amb l’objectiu de consolidar i desenvolupar els conceptes exposats.
2020
info:eu-repo/semantics/book
Ainaud J, Espunya A, Pujol D. Manual de traducció anglès-català. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra; 2020. 417 p.
http://hdl.handle.net/10230/44583
cat
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons
Universitat Pompeu Fabra
oai:repositori.upf.edu:10230/456552020-11-05T02:30:45Zcom_10230_5542com_10230_6161col_10230_8581col_10230_16349
El desenvolupament de les llengües de signes
Sánchez Amat, Jordina
Quer, Josep, 1965-
2018
info:eu-repo/semantics/bookPart
Sánchez Amat J, Quer J. El desenvolupament de les llengües de signes. A: Aparici Aznar M, Esteve-Gibert N, Andrés-Roqueta C, Igualada A, Sánchez Amat J, Quer J. El desenvolupament del llenguatge i de la comunicació. Barcelona: UOC; 2018. p. 221-37.
http://hdl.handle.net/10230/45655
cat
Aparici Aznar M, Esteve-Gibert N, Andrés-Roqueta C, Igualada A, Sánchez Amat J, Quer J. El desenvolupament del llenguatge i de la comunicació. Barcelona: UOC; 2018. p. 221-37.
info:eu-repo/grantAgreement/EC/H2020/693349
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
Tots els drets reservats © d’aquesta edició, FUOC, 2018
Universitat Oberta de Catalunya
oai:repositori.upf.edu:10230/461942021-01-16T02:31:27Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Diagnosticar, hemopoètic, naixement: neologicitat i morfologia de les unitats terminològiques eventives en medicina
Pozuelo Ollé, Òscar
Estopà, Rosa
Lorente, Mercè
Els predicats eventius es poden vehicular amb unitats lèxiques de diverses categories gramaticals (noms, verbs, i adjectius). En aquest estudi descrivim el tractament lexicogràfic de setze unitats terminològiques (ULE) eventives formades per sufixació, derivació zero, o composició culta. Establim la neologicitat de les ULE per a dos diccionaris especialitzats en ciències de la salut (TCS i DEMCAT), i verifiquem, si escau, el valor eventiu del contingut de la definició de les ULE.
Eventive predicates may be conveyed by lexical units of different parts of speech (nouns, verbs, and adjectives). This study, based on a lexicographical approach, analyzes sixteen eventive terminological units (ULE) formed through suffixation, conversion, or classical compounding. Neologicity for each ULE is established according to health-sciences specialized dictionaries (TCS and DEMCAT), and, when relevant, the eventive value of ULE is supported by their definitions.
2020
info:eu-repo/semantics/bookPart
Pozuelo-Ollé Ò, Estopà R, Lorente M. Diagnosticar, hemopoètic, naixement: neologicitat i morfologia de les unitats terminològiques eventives en medicina. A: de Hoyos JC, Poix C, Renwick A, Veleanu C, editores. Desafíos de la neología en las lenguas románicas en el siglo XXI = Défis de la néologie en langues romanes au XXIe siècle. Murcia: Ediciones Universidad de Murcia; 2020. p. 23-36.
http://hdl.handle.net/10230/46194
cat
de Hoyos JC, Poix C, Renwick A, Veleanu C, editores. Desafíos de la neología en las lenguas románicas en el siglo XXI = Défis de la néologie en langues romanes au XXIe siècle. Murcia: Ediciones Universidad de Murcia; 2020. p. 23-36.
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
© EDITUM. Ediciones de la Universidad de Murcia, 2020. Obra editada bajo una licencia Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY)
Ediciones de la Universidad de Murcia (EDITUM)
oai:repositori.upf.edu:10230/461952021-07-12T10:29:26Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Detección de neologismos semánticos: una aproximación estadística y de aprendizaje automático que combina corpus generales y especializados
Torres Rivera, Andrés
Estopà, Rosa
Torres Moreno, Juan Manuel
En este artículo se presenta un acercamiento metodológico para la detección y extracción de neologismos semánticos mediante el sistema DENISE, creado para desarrollar estos dos procesos. Concretamente el sistema analiza aquellos neologismos que tienen su origen como unidades de conocimiento especializado en el campo de la informática y que posteriormente se introducen en la lengua general (en este caso: español y francés) con un nuevo significado distinto
a los ya registrados en diccionarios de referencia. Para este fin, se expone la metodología empleada en este estudio y una comparativa de las distintas medidas de distancia que fueron evaluadas. Finalmente, se presentan los resultados obtenidos a partir de las pruebas realizadas con el coeficiente de correlación de Pearson y el coeficiente kappa de Cohen.
This article presents a methodological approach for the detection and extraction of semantic neologisms through the DENISE system, created to carry out these two processes. Specifically, the system analyzes those neologisms that have their origin as units of specialized knowledge in the field of information technology and that are subsequently introduced into the general language (in this case: Spanish and French) with a new word meaning different from those already registered in the reference dictionaries. For this purpose, the methodology used in this study and a comparison of the different distance measures that were evaluated are explained. Finally, the results obtained from the tests carried out with the Pearson correlation coefficient and Cohen's kappa coefficient are presented.
2020
info:eu-repo/semantics/bookPart
Torres Rivera A, Estopà Bagot R, Torres-Moreno JM. Detección de neologismos semánticos: una aproximación estadística y de aprendizaje automático que combina corpus generales y especializados. En: de Hoyos JC, Poix C, Renwick A, Veleanu C, editores. Desafíos de la neología en las lenguas románicas en el siglo XXI = Défis de la néologie en langues romanes au XXIe siècle. Murcia: Ediciones Universidad de Murcia; 2020. p. 66-78.
http://hdl.handle.net/10230/46195
spa
de Hoyos JC, Poix C, Renwick A, Veleanu C, editores. Desafíos de la neología en las lenguas románicas en el siglo XXI = Défis de la néologie en langues romanes au XXIe siècle. Murcia: Ediciones Universidad de Murcia; 2020. p. 66-78.
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
© EDITUM. Ediciones de la Universidad de Murcia, 2020. Obra editada bajo una licencia Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY)
Ediciones de la Universidad de Murcia (EDITUM)
oai:repositori.upf.edu:10230/462842023-03-07T15:44:56Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
The MT post-editing skill set: course descriptions and educators' thoughts
Ginovart Cid, Clara
Colominas, Carme
2020
info:eu-repo/semantics/bookPart
Ginovart Cid C, Colominas Ventura C. The MT post-editing skill set: course descriptions and educators' thoughts. In: Koponen M, Mossop B, Robert IS, Scocchera G, editors. Translation revision and post-editing: industry practices and cognitive processes. London: Routledge; 2020.
9781138549715
http://hdl.handle.net/10230/46284
eng
Koponen M, Mossop B, Robert IS, Scocchera G, editors. Translation revision and post-editing: industry practices and cognitive processes. London: Routledge; 2020.
info:eu-repo/semantics/openAccess
This is an Accepted Manuscript of a book chapter published by Routledge/CRC Press in ranslation revision and post-editing: industry practices and cognitive processes on October 27, 2020, available online: http://www.routledge.com/Translation-Revision-and-Post-editing-Industry-Practices-and-Cognitive/Koponen-Mossop-Robert-Scocchera/p/book/9781138549715
Taylor & Francis (Routledge)
oai:repositori.upf.edu:10230/462852021-01-29T02:31:00Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
The post-editor’s skill set according to industry, trainers and linguists
Ginovart Cid, Clara
Oliver, Antoni
2020
info:eu-repo/semantics/bookPart
Ginovart C, Oliver A. The post-editor’s skill set according to industry, trainers and linguists. In: Portsiel J, editor. Maschinelle Übersetzung für Übersetzungsprofis. Berlin: BDÜ Weiterbildungs- und Fachverlagsgesellschaft mbh; 2020.
http://hdl.handle.net/10230/46285
eng
Portsiel J, editor. Maschinelle Übersetzung für Übersetzungsprofis. Berlin: BDÜ Weiterbildungs- und Fachverlagsgesellschaft mbh; 2020.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© This article was originally published in “Maschinelle Übersetzung für Übersetzungsprofis“ by BDÜ Weiterbildungs- und Fachverlagsgesellschaft mbh
BDÜ Weiterbildungs- und Fachverlagsgesellschaft mbh
oai:repositori.upf.edu:10230/465222021-02-19T02:31:18Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Movement or debate? How #MeToo is framed differently in English, Spanish and German Twitter discourse
Bisiada, Mario
This article examines 1,353 tweets on #MeToo in English, Spanish and German from July and August 2019, revealing how #MeToo is most commonly referred to as a “movement” in English and Spanish but as a “debate” in German, a differ- ence that echoes German-language press habits. Based on an analysis of semantic prosody, the study demonstrates that words indicating longevity such as “era” and “times” collocate with #MeToo in English and Spanish, but not in German. This points to a framing of #MeToo as influential and long-term in English and Spanish and as exaggerated and short-term in German. Reflecting this difference, #MeToo is talked about in more negative terms in German tweets compared to English and Spanish, as shown by a qualitative analysis of evaluative author stance. The study adds to existing knowledge of the power of hashtags for feminist social me- dia activism by highlighting the importance of (cross-)linguistic corpus-assisted discourse studies of hashtags on social media, which helps understand the ways in which anti-feminist discourse taps into the channelling of emotions through hashtags to undermine cross-national women’s movements.
2021
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bisiada M. Movement or debate? How #MeToo is framed differently in English, Spanish and German Twitter discourse. In: Bisiada M, editor. Empirical studies in translation and discourse. Berlin: Language Science Press; 2021. 113-40.
http://hdl.handle.net/10230/46522
eng
Bisiada M, editor. Empirical studies in translation and discourse. Berlin: Language Science Press; 2021. 113-40
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
© 2021, the authors Published under the Creative Commons Attribution 4.0 Licence (CC BY 4.0): http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Language Science Press
oai:repositori.upf.edu:10230/469152023-03-09T16:17:51Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Meanings of tones and tunes
Westera, Matthijs
Goodhue, Daniel
Gussenhoven, Carlos
Theories of intonational meaning can be organized into two broad categories. Specialist theories aim to capture the meaning of a particular type of intonation contour, or even just a particular usage of that contour, typically using tools from formal semantics. By contrast, generalist theories aim to capture the meanings of a broader range of contours, typically by assigning more basic, underspecified meanings to a larger set of prosodic morphemes. Both strands have yielded important insights, but neither is entirely satisfactory: specialist theories have limited empirical scope and explanatory potential, and generalist theories have not readily yielded concrete, testable predictions from their basic meanings. In recent years, following developments in formal pragmatics, partial but promising attempts have been made to combine the strengths of both. With this goal as a focal point, the current chapter provides an overview of theoretical and empirical work on intonational meaning.
2021
info:eu-repo/semantics/bookPart
Westera M, Goodhue D, Gussenhoven C. Meanings of tones and tunes. In: Gussenhoven C, Chen A (editors). The Oxford Handbook of Language Prosody. Oxford: Oxford University Press; 2021.
http://hdl.handle.net/10230/46915
http://dx.doi.org/10.1093/oxfordhb/9780198832232.013.29
eng
The Oxford Handbook of Language Prosody. Oxford: Oxford University Press; 2021
info:eu-repo/semantics/openAccess
Westera M, Goodhue D, Gussenhoven C, Meanings of tones and tunes, The Oxford Handbook of Language Prosody edited by Gussenhoven C, Chen A, 2021, reproduced by permission of Oxford University Press DOI: 10.1093/oxfordhb/9780198832232.013.29
Oxford University Press
oai:repositori.upf.edu:10230/476452021-05-26T01:30:53Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Identität und Emotionalität in Vázquez Montalbáns Carvalho Roman
Espunya, Anna
Pavić Pintarić, Anita
In diesem Beitrag wird im Rahmen der Bewertungstheorie die Verwendung von Emotionen, die zur Identifizierung mit bestimmten Gruppen beitragen, sowie ihre Übersetzung untersucht. Das Korpus der Untersuchung bildet der spanische Roman Los mares del sur und seine Übersetzungen in der deutschen Sprache.
2016
info:eu-repo/semantics/bookPart
Espunya A, Pavić Pintarić A. Identität und Emotionalität in Vázquez Montalbáns Carvalho Roman Los mares del surund seinen deutschen Übersetzungen. In: Pavić Pintarić A, Sambunjak Z, Zelić T, editors. Sprachliche Konstituierung der Identität durch Emotionalität. Tübingen: Narr Francke Attempto Verlag; 2016. p. 127-43.
http://hdl.handle.net/10230/47645
deu
Sprachliche Konstituierung der Identität durch Emotionalität. Tübingen: Narr Francke Attempto Verlag; 2016. p. 127-43.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Narr Francke Attempto Verlag
Narr Francke Attempto Verlag
oai:repositori.upf.edu:10230/522502022-01-20T02:31:42Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Aprender catalán en el entorno digital: prácticas y percepciones de los estudiantes chinos de posgrado en Cataluña
Bach, Carme, 1971-
2021
info:eu-repo/semantics/bookPart
Ning R, Bach C. Aprender catalán en el entorno digital: prácticas y percepciones de los estudiantes chinos de posgrado en Cataluña. En: Paredes-Otero G, Sánchez-Gey Valenzuela N. De la filosofía digital a la sociedad del videojuego: literatura, pensamiento y gamificación en la era de las redes sociales. 949-978. Madrid: Dykinson. 2021. p. 949-78.
http://hdl.handle.net/10230/52250
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
© de los textos: los autores
© de la presente edición: Dykinson S.L.
Dykinson
oai:repositori.upf.edu:10230/540372023-03-15T19:26:08Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La idoneïtat de la presència de termes en els diccionaris: anàlisi a través de les dimensions discursives
Bach, Carme, 1971-
Trias i Freixa, Mireia
Aquest article correspon a la intervenció de Carme Bach en la taula rodona de la XVII Jornada
de la SCATERM: «La terminologia del diccionari» (22 d’octubre de 2020).
Dins del capítol : La definició dels termes en el diccionari general i en l'especialitzat (taula rodona) (Bach, Carme; Riera i Fonts, Carles; Vallès i Xirau, Joan; Rebagliato Nadal, Joan) Aquest article correspon a la intervenció de Carme Bach en la taula rodona de la XVII Jornada de la SCATERM: «La terminologia del diccionari» (22 d'octubre de 2020)
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bach C. La idoneïtat de la presència de termes en els diccionaris: anàlisi a través de les dimensions discursives. Dins: Trias i Freixa M, curadora. Terminologia i societat recursos terminològics i escenaris comunicatius. 1 ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Terminologia; 2022. p. 65-99. DOI: 10.2436/15.2503.02.73
9788499656595
http://hdl.handle.net/10230/54037
http://dx.doi.org/10.2436/15.2503.02.73
cat
Terminologia i societat recursos terminològics i escenaris comunicatius. 1 ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Terminologia; 2022. p. 65-99.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/deed.ca
info:eu-repo/semantics/openAccess
© dels autors de les ponències
© Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona
Aquesta obra és d’ús lliure, però està sotmesa a les condicions de la llicència pública de Creative Commons. Es pot reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. Es pot trobar una còpia completa dels termes d’aquesta llicència a l’adreça: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.
Societat Catalana de Terminologia
oai:repositori.upf.edu:10230/542332023-04-14T12:24:20Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La evaluación en la enseñanza y el aprendizaje de la comunicación profesional: el estudiante plurilingüe como centro de interés
López Ferrero, Carmen
Bach, Carme, 1971-
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
López-Ferrero C, Bach C. La evaluación en la enseñanza y el aprendizaje de la comunicación profesional: el estudiante plurilingüe como centro de interés. En: Castelló M, Castells N. (eds.) Escribir en la Universidad española: entre la realidad y el deseo. Barcelona: Editorial Octaedro; 2022. p. 201-31.
http://hdl.handle.net/10230/54233
spa
Castelló M, Castells N. (eds.) Escribir en la Universidad española: entre la realidad y el deseo. Barcelona: Editorial Octaedro; 2022. p. 201-31.
info:eu-repo/grantAgreement/ES/1PE/EDU2016-75874-P
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Montserrat Castelló Badia y Núria Castells Gómez (eds.)
© De esta edición: Ediciones Octaedro, S.L.
Editorial Octaedro
oai:repositori.upf.edu:10230/543122022-10-10T12:23:27Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
The Translations of Camilo José Cela’s La familia de Pascual Duarte into Portuguese, Catalan, Galician and Basque
Dasca, Maria, 1977-
Inclou Annex 1: Reeditions and translations of La familia de Pascual Duarte published between 1942–67
2021
info:eu-repo/semantics/bookPart
Dasca Batalla M. The Translations of Camilo José Cela’s La familia de Pascual Duarte into Portuguese, Catalan, Galician and Basque. In: Gimeno E, Pacheco M, Fernandes A (eds.). Iberian and Translation Studies. Literary contact zones. Liverpool: Liverpool University Press; 2021. p. 243-66.
9781800856905
http://hdl.handle.net/10230/54312
eng
Gimeno E, Pacheco M, Fernandes A (eds.). Iberian and Iberian and Translation Studies. Literary contact zones. Liverpool: Liverpool University Press; 2021. p. 243-66.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Liverpool University Press. The final publication is available at https://www.liverpooluniversitypress.co.uk/books/isbn/9781800857407
oai:repositori.upf.edu:10230/564762023-04-18T01:31:14Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Spain
Pérez Vidal, Carmen
2002
info:eu-repo/semantics/bookPart
Pérez-Vidal C. Spain. In: Grenfell M, editor. Modern languages across the curriculum. Londres: Routledge; 2002. p. 114-30.
9781136850738
http://hdl.handle.net/10230/56476
eng
Grenfell M, editor. Modern languages across the curriculum. Londres: Routledge; 2002. p. 114-30.
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
This content is Open Access under the Creative Commons license CC BY-NC-ND.
Taylor & Francis (Routledge)
oai:repositori.upf.edu:10230/568472023-05-18T01:30:42Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Forums and chats to learn languages: functions, types and uses
Cassany, Daniel
This chapter explores language classroom uses of two of the most popular, interactive and simple genres on the Internet: the forum and the chat. First, I review the most relevant literature in areas such as computer-mediated communication discourse analysis (within linguistics), online language teaching and learning or e-learning (in education) and the use of virtual learning platforms (in technology), that usually includes forums and chats. Second, I propose a typology of forums and chats for the language classroom: differentiating general practices, covering a whole course, from specific ones that take place within a week or are related to just one item on the syllabus. I also differentiate between open topic-based forums and chats, on one hand, and more controlled or closed ones, on the other. Finally, I also comment on several ways to link a forum or a chat to other resources and classroom practices. For each of these practices, I set out the learning objectives, the instructions used, the roles taken on by the learners and the teacher or the language they generate (register, kind of interaction, etc.). A number of real-life samples from different contexts are provided and analysed.
2015
info:eu-repo/semantics/bookPart
Cassany D. Forums and chats to learn languages: functions, types and uses. In: Hernandez R, Rankin P, editors. Higher education and second language learning promoting self-directed learning in new technological and educational contexts. Bern: Peter Lang; 2015. p. 135-58. DOI: 10.3726/978-3-0353-0685-9
978-3-0343-1734-4
http://hdl.handle.net/10230/56847
http://dx.doi.org/10.3726/978-3-0353-0685-9
eng
Hernandez R, Rankin P, editors. Higher education and second language learning promoting self-directed learning in new technological and educational contexts. Bern: Peter Lang; 2015. p. 135-58.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Peter Lang AG, International Academic Publishers, Bern 2015
Peter Lang
oai:repositori.upf.edu:10230/575812023-07-15T01:30:48Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Good and ought in argumentation: COVID-19 as a case study
Soria-Ruiz, Andrés
Maldonado, Mora
Stojanovic, Isidora, 1973-
The present chapter concerns arguments whose conclusions take the form of a prescription such as you ought to do such-and-such, which have driven much public discussion and policy since the beginning of the COVID-19 pandemic. We aim to tackle a hitherto under-explored characteristic of many such normative arguments, namely, the relationship between evaluative and deontic propositions, depending on whether they occur as premises or conclusions in such arguments. In order to investigate how willing people are to argue from what is good to what one ought to do, and the other way round, we conducted an Inferential Judgment Experiment. Participants were presented with arguments involving deontic and evaluative propositions, and had to judge whether they could infer conclusion from premise. The stimuli that we used are tightly related to the argumentation surrounding the pandemic, regarding the measures of preventing the spread of COVID-19. The results of the study show that there is a robust inferential connection between evaluatives and deontics, but at the same time, a significant asymmetry as well. We explore several theoretical approaches to the relationship between the deontic and the evaluative realm, and test their predictions against the results of our study.
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
Soria-Ruiz A, Maldonado M, Stojanovic I. Good and ought in argumentation: COVID-19 as a case study. In: Oswald S, Lewiński M, Greco S, Villata S, editors. The pandemic of argumentation. Cham: Springer; 2022. p. 43-64. DOI: 10.1007/978-3-030-91017-4_3
978-3-030-91016-7
978-3-030-91019-8
1566-7650
http://hdl.handle.net/10230/57581
http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-91017-4_3
eng
Oswald S, Lewiński M, Greco S, Villata S, editors. The pandemic of argumentation. Cham: Springer; 2022. p. 43-64.
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
© The Author(s) 2022. This chapter is licensed under the terms of the Creative Commons Attribution 4.0 International License (http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/), which permits use, sharing, adaptation, distribution and reproduction in any medium or format, as long as you give appropriate credit to the original author(s) and the source, provide a link to the Creative Commons license and indicate if changes were made.
SpringerNature
oai:repositori.upf.edu:10230/580972024-01-10T14:02:03Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Selección del lemario en los diccionarios de lengua y diccionarización de la neologia
Torner Castells, Sergi
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
Torner S. Selección del lemario en los diccionarios de lengua y diccionarización de la neologia. En: Bernal E, Freixa J, Torner S (eds.). La neologia del espanyol: del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana Vervuert; 2022. p. 175-90.
978-84-9192-268-1
http://hdl.handle.net/10230/58097
spa
Bernal E, Freixa J, Torner S (eds.). La neologia del espanyol: del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana Vervuert; 2022. P. 175-90.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Iberoamericana - Vervuert https://www.iberoamericana-vervuert.es
Iberoamericana - Vervuert
oai:repositori.upf.edu:10230/580982023-10-20T17:07:05Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Neología general y especializada
Estopà, Rosa
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
Estopà R. Neología general y especializada. En: Bernal E, Freixa J, Torner S (eds.). La neologia del espanyol: del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana Vervuert; 2022. p. 151-73.
978-84-9192-268-1
http://hdl.handle.net/10230/58098
spa
Bernal E, Freixa J, Torner S (eds.). La neologia del espanyol: del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana Vervuert; 2022. p. 151-73.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Iberoamericana - Vervuert https://www.iberoamericana-vervuert.es
Iberoamericana - Vervuert
oai:repositori.upf.edu:10230/586602024-01-12T14:22:18Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
La vitalidad de las lenguas y el cambio léxico
Lorente, Mercè
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
Lorente, M. La vitalidad de las lenguas y el cambio léxico. En: Bernal E, Freixa J, Torner S (eds.). La neologia del espanyol: del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana Vervuert; 2022. p. 35-50.
978-84-9192-268-1
http://hdl.handle.net/10230/58660
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Iberoamericana - Vervuert https://www.iberoamericana-vervuert.es
Iberoamericana - Vervuert
oai:repositori.upf.edu:10230/586732024-01-16T02:30:37Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Using a bilingual concordancer to promote metalinguistic reflection in the learning of an additional language: The case of B1 learners of Catalan
Graën, Johannes
Bach, Carme, 1971-
Cassany, Daniel
2023
info:eu-repo/semantics/bookPart
Graën J, Bach C, Cassany D. Using a bilingual concordancer to promote metalinguistic reflection in the learning of an additional language: The case of B1 learners of Catalan. In: Santos Díaz IC, Torrado Cespón M, Díaz Lage JM, López Pérez S, (eds). Current trends on digital technologies and gaming for teaching and linguistics. Berlin: Peter Lang Verlag; 2023. p. 27-46. DOI: 10.3726/b20963
http://hdl.handle.net/10230/58673
http://dx.doi.org/10.3726/b20963
eng
Santos Díaz IC, Torrado Cespón M, Díaz Lage JM, López Pérez S, (eds). Current trends on digital technologies and gaming for teaching and linguistics. Berlin: Peter Lang Verlag; 2023. p. 27-46.
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
© 2023 Peter Lang Grup AG, Lausanne
Peter Lang Verlag
oai:repositori.upf.edu:10230/588582024-01-30T02:30:38Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Normative dictionaries
Bernal, Elisenda, 1971-
This chapter reviews the recent history and the main features of Catalan normative lexicography, paying special attention to Pompeu Fabra’s work and to the academic lexicographical contributions made by the Institut d’Estudis Catalans, with a specific mention to the dictionary of the Academia Valenciana de la Llengua, which are broadly described and compared. Finally, the article ends with a consideration of the challenges that Catalan lexicography has yet to face.
2020
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bernal E. Normative dictionaries. In: Lebsanft F, Tacke F, (eds.). Manual of standardization in the romance languages. Berlin: De Gruyter; 2020. p. 519-33. DOI: 10.1515/9783110458084-023
978-3-110-45573-1
http://hdl.handle.net/10230/58858
http://dx.doi.org/10.1515/9783110458084-023
eng
In: Lebsanft F, Tacke F, (eds.). Manual of standardization in the romance languages. Berlin: De Gruyter; 2020. p. 519-33
info:eu-repo/semantics/openAccess
© De Gruyter Published version available at https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110458084-023/html http://dx.doi.org/10.1515/9783110458084-023
De Gruyter
oai:repositori.upf.edu:10230/588692024-01-31T02:30:47Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Tendencias neológicas del español peninsular (2015-2019)
Bernal, Elisenda, 1971-
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
Bernal E. Tendencias neológicas del español peninsular (2015-2019). In: Bernal E, Freixa J, Torner S, (eds.). La neología del español: del uso al diccionario. Madrid; Frankfurt: Iberoamericana; Vervuert; 2022 p. 73-103.
978-84-9192-268-1
http://hdl.handle.net/10230/58869
spa
Bernal E, Freixa J, Torner S, (eds.). La neología del español: del uso al diccionario. Madrid; Frankfurt: Iberoamericana; Vervuert; 2022; Col. Lingüística Iberoamericana, 87; p. 73-103
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Iberoamericana - Vervuert https://www.iberoamericana-vervuert.es
Iberoamericana - Vervuert
oai:repositori.upf.edu:10230/588702024-01-31T02:30:49Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Neologia verbal i tendències del canvi lingüístic
Lorente Casafont, Mercè
Tot i que la creació de nous verbs és reduïda al costat de la de substantius i adjectius, la neologia verbal documentada per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra ens permet detectar tendències en els processos de formació, ja que els nous verbs segueixen només alguns dels processos morfològics disponibles, i reconsiderar la noció mateixa de neologicitat, per tal com els parlants poden concebre més o menys neològics aquests verbs d’acord amb la predictibilitat gramatical. En la revisió de les dades sobre neologia verbal de l’Observatori de Neologia, comprovem la productivitat de certs processos de formació, distingim la neologia verbal predictible d’altres casos d’innovació lèxica i correlacionem les tendències neològiques principals amb principis del canvi lingüístic.
2018
info:eu-repo/semantics/bookPart
Lorente Casafont M. Neologia verbal i tendències del canvi lingüístic. Dins: Pérez-Saldanya M, Roca Ricart R, (eds.). Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word: Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company; 2018. p. 361-79. DOI: 10.1075/ivitra.16.21lor
978-9-02726-319-3
http://hdl.handle.net/10230/58870
http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.16.21lor
cat
Pérez-Saldanya M, Roca Ricart R, (eds.). Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word: Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company; 2018. p. 361-79
info:eu-repo/semantics/openAccess
© John Benjamins Publishing
John Benjamins Publishing
oai:repositori.upf.edu:10230/588712024-01-31T02:30:50Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Invisible neologisms: category change
Lorente Casafont, Mercè
New word formation procedures involving a grammatical category or subcategory change are suffixation, part of prexifation, somre borrowings, conversion, lexicalisation, somre cases of abbreviation, and syntactic change. Our approach is based on the idea that procedures that do not attach derivational affixes or seemingly borrow from other languages can initially be perceveid as less innovative than the rest, and that is why we have named the set of procedures formed by conversion, lexicalisation, abbreviation and syntactic change as invisible neologisms. In keeping with proposal for the multidimensional classification of neologisms by Cabré (2006, 2009 and 2015), the grouping - under the category dimension - of a set of neologisms la belled with four different formation procedures allows us to overcome the difficulty of esta blishing clear boundaries between some of these procedures because, for example, there are some cases of reduction within conversion, and there are some instances of loexicalisation or abbreviation that could be considered cases of conversion. This work forms part of the research activities connected with the project entitled Neologismes per a l'actualització del diccionari normatiu (NADIC, Neologisms for thw Pupose of Updating the Standard Dictionary) that, in the period spanning 2015-2017, established a set of criteria to assist the decision-making process in regard to the dictionarisation of neologisms in the Catalan language. Within this context, the aim of this work is twofold: firstly, to analyse the neologisms formed by conversion, lexicalisation, abbreviation and syntactic change that had been filtered by the project's criteria; and secondly, to see if the application of the dictionarisation criteria to the set of neological data documented by the Neology Observatory over the past 20 years enabled good candidates for inclusion in the standard dictionary to come to the surface. We found that the characterisation of the neologisms analysed was a good reflection of the tendencies displayed by these formation procedures in Catalan neology in general. Thus, the conversion of adjectives into nominal neologisms was confirmed as the most common procedure, followed by the conversion of deverbal into nwe verbs. We also found that the functional, category, formal and semantic changes occurring in these neologisms in relation to their lexical base, regardless of the formation procedure they followed, shaped the speakers' perceptions of newness. In this respect, those neologisms displaying a category change only, without any modification of the inflectional paradigm (e.g., between nouns and adjectives), and therefore potentially being perceived as less innovative, were generated by both conversion and abbreviation. Meanwhile, those neologisms that, in addition to a category change, sought to complete inflectional paradigms (e.g., between verbs and nouns) were associated with proceduresof conversion, lexicalisation and syntactic change. Moreover, by incorporating inflectional morphemes and acquiring new semantic features, their degree of innovation was more visible. And, lastly, the least invisible and, therefore, most innovative neologisms were also formed by conversion and abbreviation. These combined a more marked (or less predictable) category change and a formal change - often with orthographical expressions to a noun or to a grammatical connector). In the conclusions, we also identified the correlation between this perception of neologisms being more invisible (or less innovative) and more visible ( or innovative) through the corresponding lexicographical treatment.
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
Lorente Casafont M. Invisible neologisms: category change. In: Freixa J, Guardiola MI, Martines J, Montané MA (eds.). Dictionarization of catalan neologisms. Berlín: Peter Lang; 2022. p. 207-26.
978-3-63188-045-6
http://hdl.handle.net/10230/58871
eng
Freixa J, Guardiola MI, Martines J, Montané MA (eds.). Dictionarization of catalan neologisms. Berlín: Peter Lang; 2022. Catalan Studies in Culture and Linguistics, Volume 3; p. 207-26
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Peter Lang Group AG
Peter Lang
oai:repositori.upf.edu:10230/589162024-02-01T02:30:46Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Cuestiones gramaticales de los préstamos: neologia y diccionarios
Lorente Casafont, Mercè
El objetivo de este capítulo es la identificación de los aspectos gramaticales recomendables para el análisis de préstamos formales dentro de los estudios de neología, útiles también para las propuestas de candidatos a ser incorporados en los diccionarios. Para ello, utilizamos los datos registrados por el Observatori de Neologia, durante la década 2010-2019, referidos a préstamos del inglés al español, y consultamos los préstamos incluidos en la última versión en línea del Diccionario de la Lengua Española (DRAE).
2021
info:eu-repo/semantics/bookPart
Lorente Casafont M. Cuestiones gramaticales de los préstamos: neologia y diccionarios. En: Guerrero Ramos G, Pérez Lagos MF, (eds.). Terminología, neología y traducción. Granada: Comares; 2021. p. 169-82.
978-84-1369-103-9
http://hdl.handle.net/10230/58916
spa
Guerrero Ramos G, Pérez Lagos MF, (eds.). Terminología, neología y traducción. Granada: Comares; 2021; Interlingua, 270; p. 169-82
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Editorial Comares
Editorial Comares
oai:repositori.upf.edu:10230/589292024-02-02T02:30:49Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
LFG and Romance languages
Alsina i Keith, Àlex
This chapter is an overview of the main topics in the Romance languages that have been the object of analysis within LFG. The topics reviewed include the analysis of verbal clitics, considering their morphological and c-structure status, their role in f-structure, and the role of the anaphoric reflexive clitics in a-structure, the grammatical function of direct and indirect objects and of clausal complements, passive and impersonal constructions, and complex predicates such as the causative construction.
2023
info:eu-repo/semantics/bookPart
Alsina A. LFG and Romance languages. In: Dalrymple M (eds.). The Handbook of Lexical Functional Grammar. Berlin: Language Science Press; 2023. p. 1533-96.
978-3-98554-082-2
http://hdl.handle.net/10230/58929
eng
Dalrymple M (eds.). The Handbook of Lexical Functional Grammar. Berlin: Language Science Press; 2023. p. 1533-96
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/).
Language Science Press
oai:repositori.upf.edu:10230/589412024-02-03T02:30:49Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Catalan
Alsina i Keith, Àlex
After a brief outline of the principal episodes in the external history, the chapter surveys the principal aspects of phonology, orthography, morphology and syntax of Catalan and its principal dialects (spoken in Catalonia, France, Andorra, and Sardinia). Topics dealt with include: territory, geographical dialects, and demography; salient diachronic features; stressed and unstressed vowels; consonants (dialectal and allohponic variation, deletion, assimilation, voicing and devoicing), syllable structure and stress; writing systems and orthography; nominal morphology; verb inflection; articles; word formation; syntax of verbal clitics; subjects; objects.
2016
info:eu-repo/semantics/bookPart
Alsina A. Catalan. In: Ledgeway A, Maiden M (eds.). The Oxford Guide to the Romance Languages. Oxford: Oxford University Press; 2016. p. 363-81. DOI: 10.1093/acprof:oso/9780199677108.003.0021
9780199677108
http://hdl.handle.net/10230/58941
http://dx.doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199677108.003.0021
eng
Ledgeway A, Maiden M (eds.). The Oxford Guide to the Romance Languages. Oxford: Oxford University Press; 2016. p. 363-81
info:eu-repo/semantics/openAccess
Alsina A. Catalan, The Oxford Guide to the Romance Languages by/edited by Adam Ledgeway and Martin Maiden, 2016, reproduced by permission of Oxford University Press https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199677108.003.0021
Oxford University Press
oai:repositori.upf.edu:10230/589782024-02-07T07:09:58Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Order of valency-changing morphemes
Alsina i Keith, Àlex
Alsina i Keith, Àlex
2023
info:eu-repo/semantics/bookPart
Alsina A. Order of valency-changing morphemes. In: Alsina, Àlex (eds.). The Wiley Blackwell Companion to Morphology. Wiley Blackwell; 2023. DOI: 10.1002/9781119693604.morphcom057
http://hdl.handle.net/10230/58978
eng
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
© Wiley
John Wiley & Sons Ltd
oai:repositori.upf.edu:10230/590272024-02-09T02:30:40Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Order of valency-changing morphemes
Alsina i Keith, Àlex
Valency-changing morphemes, in those languages that allow more than one in the same word, show ordering restrictions and effects of syntactic and semantic scope. In some languages, a given pair of valency-changing morphemes (e.g. causative and passive) may be restricted to appearing in a fixed order. When both orders of a given pair of morphemes are attested, often the syntax and semantics associated with one of the orders are different from those associated with the other order. Three different approaches to explaining the constraints on the ordering of valency-changing morphemes are considered. One line of research assumes that scope is not the primary force at play, but rather a template is, and that scope is stipulated as a constraint that interacts with the template. Another line of research assumes that words with valency-changing morphemes are derived through syntactic movement and that scope effects (or the mirror principle) follow from the syntactic principles involved in the derivation. The third line of research discussed here assumes that all words, including those with valency-changing affixes, are formed in the lexicon and that scope effects are derived from the idea that, within a layered morphology, stems are formed through the pairwise combination of a stem with an affix and every such operation implies simultaneously a concatenation of morphs and a composition of syntactic and semantic information. Problems with and advantages of each approach are presented.
2023
info:eu-repo/semantics/bookPart
Alsina A. Order of valency-changing morphemes. In: Alsina, Àlex (eds.). The Wiley Blackwell Companion to Morphology. Wiley Blackwell; 2023. 35 p. DOI: 10.1002/9781119693604.morphcom057
9781119693574
http://hdl.handle.net/10230/59027
http://doi.org/10.1002/9781119693604.morphcom057
eng
In: Alsina, Àlex (eds.). The Wiley Blackwell Companion to Morphology. Wiley Blackwell; 2023. 35 p.
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
© 2023 John Wiley & Sons, Ltd. Published 2023 by John Wiley & Sons, Ltd.
John Wiley & Sons Ltd
oai:repositori.upf.edu:10230/590312024-02-09T02:30:56Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Ideas lingüísticas y pedagógicas de un maestro guixolense: los apuntes para un plan de enseñanza de Telesforo Izal (Boletín de Primera Enseñanza de la Provincia de Gerona, 1876) y sus antecedentes
Brumme, Jenny
2023
info:eu-repo/semantics/bookPart
Brumme J. Ideas lingüísticas y pedagógicas de un maestro guixolense: los apuntes para un plan de enseñanza de Telesforo Izal (Boletín de Primera Enseñanza de la Provincia de Gerona, 1876) y sus antecedentes. En: Gaviño Rodríguez V; Silvestre Llamas M. De eruditos, maestros, polemistas y otras figuras en la prensa del XIX. Madrid: Síntesis; 2023. p. 243-71
http://hdl.handle.net/10230/59031
spa
Gaviño Rodríguez V; Silvestre Llamas M. De eruditos, maestros, polemistas y otras figuras en la prensa del XIX. Madrid: Síntesis; 2023. p. 243-71
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
© Síntesis
Síntesis
oai:repositori.upf.edu:10230/590322024-02-09T02:30:58Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Renaixença
Brumme, Jenny
This chapter provides an overview of the Renaixença movement, that is, the revival of Catalan language and literature in the second half of the 19th century. For a better understanding of the linguistic, cultural and socio-political changes associated with the movement, this article also describes the conditions in the early 19th century in terms of break and continuity. This includes the “roofing” of a mainly monolingual Catalan society by Spanish, the prestigious but foreign language, more closely linked with formal and written usage. The construction of the modern Spanish state and its ongoing centralisation are documented through the series of laws restricting the use of Catalan. This chapter’s main focus is the recovery of the language for literary use through the Jocs Florals poetry competition which was reinstated in 1859. The second focus regards the use of Catalan in the press. The late 19th century also saw the emergence of political Catalanism, a key ideological component of which became the nurturing of a separate language. As references to a common writing tradition had been lost over the previous centuries, the reintroduction of Catalan for most written uses triggered a debate over which model should be adopted for standardisation: one concerned with the past or one that took as its reference point the use of spoken Catalan at the time.
2020
info:eu-repo/semantics/bookPart
Brumme J. Renaixença. In: Argenter JA, Lüdtke J. Manual of catalan linguistics. Berlin: De Gruyter; 2020. p. 481-99. DOI: 10.1515/9783110450408-020
http://hdl.handle.net/10230/59032
http://dx.doi.org/10.1515/9783110450408-020
eng
Argenter JA, Lüdtke J. Manual of catalan linguistics. Berlin: De Gruyter; 2020. p. 481-99.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© De Gruyter Published version available at https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110450408/http://dx.doi.org/10.1515/9783110450408-020
De Gruyter
oai:repositori.upf.edu:10230/590332024-02-09T02:30:59Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Normative grammars
Brumme, Jenny
This article presents the development of Catalan grammar codification by highlighting its diatopic and diaphasic variation and how this is considered in the two official normative grammars (1918/1933 and 2016). The shift from a monocentric approach to a pluricentric one is also demonstrated by means of other parallel attempts at codification that have contributed to constructing Catalan’s so-called polymorphism. Two divergent or secessionist attempts at standardization are taken into account in order to demonstrate the centrifugal as well as centripetal tendencies. The Catalan article system (definite, personal and neuter articles) is a useful example for examining the approach of each of the grammar books with regard to the distribution of the diatopic and diaphasic variation. It remains to be seen whether the pluricentric standardization and a balanced polymorphism will prevail in the future.
2020
info:eu-repo/semantics/bookPart
Brumme J. Normative grammars. In: Lebsanft F, Tacke F, eds. Manual of standardization in the romance languages. Berlin: De Gruyter; 2020. p. 497-517. DOI: 10.1515/9783110458084-022
http://hdl.handle.net/10230/59033
http://dx.doi.org/10.1515/9783110458084-022
eng
Lebsanft F, Tacke F, eds. Manual of standardization in the romance languages. Berlin: De Gruyter; 2020. p. 497-517.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© De Gruyter Published version available at http://https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110458084 http://dx.doi.org/10.1515/9783110458084-022
De Gruyter
oai:repositori.upf.edu:10230/590342024-02-09T02:31:00Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Modes et modalités en catalan
Brumme, Jenny
Partant d’une acception large de la modalité, nous présentons dans ce chapitre une synthèse des usages modaux en catalan (section 1). Nous étudions le fonctionnement des modes verbaux (section 2), en mettant l’accent sur l’impératif et le subjonctif. Afin d’illustrer les principaux traits du subjonctif, nous nous centrons sur l’usage du subjonctif dans les subordonnées substantives. La section 3 est consacrée aux périphrases verbales qui véhiculent les sens de volition, d’obligation, de possibilité ou de nécessité. La section 4 résume les usages modaux de trois temps verbaux : de l’imparfait, du conditionnel et du conditionnel antérieur, ainsi que du futur. Nous analysons ensuite la modalité en relation avec la variation diatopique et diaphasique en catalan (section 5) en tenant compte des différences dans l’expression de la probabilité, l’obligation et l’interrogation. Étant donné que les moyens de modaliser subissent des changements et des restructurations, la section 6 illustre l’interférence due au contact avec d’autres langues (l’espagnol, le français), alors que la section 7 met l’accent sur l’évolution diachronique de quelques éléments (deure + infinitif, pas, sisplau) ayant une valeur modale et évidentielle en catalan.
2022
info:eu-repo/semantics/bookPart
Brumme J. Modes et modalités en catalan. En: Haßler G (éd.). Manuel des modes et modalités. Berlin: De Gruyter; 2022. p. 297-320. DOI: 10.1515/9783110551099-013
http://hdl.handle.net/10230/59034
http://dx.doi.org/10.1515/9783110551099-013
fra
Haßler G (éd.). Manuel des modes et modalités. Berlin: De Gruyter; 2022. p. 297-320.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© De Gruyter Published version available at https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110551099 http://dx.doi.org/10.1515/9783110551099-013
De Gruyter
oai:repositori.upf.edu:10230/590382024-02-13T02:30:47Zcom_10230_6161com_10230_5542col_10230_16349
Percepción de la diversidad lingüística en materiales de enseñanza del español, publicados en Cataluña en el siglo xix (PeDiLiXIX)
Brumme, Jenny
Terrón Vinagre, Natalia
Kailuweit, Rolf
Hassler, Gerda
Schmid, Beatrice
2023
info:eu-repo/semantics/bookPart
Brumme J, Terrón Vinagre N, Kailuweit R, Hassler G, Schmid B. Percepción de la diversidad lingüística en materiales de enseñanza del español, publicados en Cataluña en el siglo xix (PeDiLiXIX). En: Battaner Moro E, López Iniesta JA (eds.). Humanidades digitales e historiografía lingüística hispánica proyectos de presente y retos de futuro. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana-Vervuert; 2023. p. 121-47.
http://hdl.handle.net/10230/59038
spa
Battaner Moro E, López Iniesta JA (eds.). Humanidades digitales e historiografía lingüística hispánica proyectos de presente y retos de futuro. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana-Vervuert; 2023. p. 121-47.
info:eu-repo/semantics/openAccess
© Iberoamericana - Vervuert https://www.iberoamericana-vervuert.es
Iberoamericana - Vervuert